dissabte, 27 d’octubre del 2012

CONEIXEM?

    Una paraula que ja poc gastem o millor, que quasi coneixem. Però que de segur que al dir-la tots recordarem:  SARANDA.
     Dons animeu-se a participar!


Corretgeta Descoberta

                         Saranda és una paraula preciosa d’origen  persa i que a través de l’àrab ens ha passat a nosaltres. Segons els diccionaris es un garbell per a porgar grans, sorra o terra. Jo la conec més amb el seu diminutiu que és sarandeta  i que per a mi és un garbellet d’alumini d’uns 25 o 30 cts. de diàmetre i que s’utilitzava per garbellar l’arròs abans de posar-lo al perol i així  llevar-li si tenia alguna palleta,terròs o pedreta. També es garbellaven algunes llegums com les dentilles.  Ara estos productes venen empaquetats i en condicions immillorables per tant la sarandeta ha caigut en desús i també el mot.

dissabte, 20 d’octubre del 2012

PRIMUN VIVERE, DEINDE FILOSOFARE


COCA AMB TOMACA
 
          La pasta feta amb 300grs. de farina, una pastilleta de ren, un gotet d’oli, un ou i un pessic de sal després de deixar-la un temps per a que es faja bona (o infle un poc) s’escampa bé en la llanda.
          El fregit de tomaca que s’ha fet prèviament amb tomaca i bajoca,oli d’oliva,sal, una culleradeta de bicarbonat si vols llevar-li l’acides o sucre si vols endolcir-lo un poc (tot a gust del cuiner) s’aboca damunt i es reparteix per tota la pasta. Una estona al forn i després a berenar. Un pastís exquisit de la nostra taula. BON PROFIT!

dissabte, 6 d’octubre del 2012

EL MOLÍ DE PAPER

 
 
 
                   Amb el topònim Molí de Paper els Benillobers designem el lloc on fa molts anys,concretament en el s. XIX, hi havia un Molí. En el present article vaig a reconstruir  la història d’este molí amb tot el que he pogut indagar sobre ell,encara que la seua història real és molt més amplia. En un principi va ser un molí de gra,  molí que després es va reconvertir en fàbrica de paper,  que es el que li va donar el nom, encara que en determinat moment  també se’l coneix com Molí del Llatero.
            En primer lloc el situarem en el espai: el Molí de Paper estava  a la dreta i sota l’antic  camí de Benilloba a Benifallim, una vegada creuat el riu, en la primera costera després de passar el camí de Miranbò. A dia de hui sols resten, encara que colgats per els esbarzers i l’aixara, restes d’una paret   de pedra  i la base d’altres murs que fan de marges del que en un temps  van ser hortes.
            Per assistir al seu naixement ens hem de situar a principis del s. XIX, en plena guerra del francès, quan Espanya esta ocupada pels exèrcits de Napoleó i els representants dels poders locals i provincials estaven reunits a Cadis, intentant donar un marc jurisdiccional a l’Estat al temps que organitzaven la defensa contra els francesos. El resultat serà la constitució de 1812, de la  que enguany es celebra el seu 200 aniversari. Dintre del context de l’elaboració de la nova constitució el  6 d’Agost de 1811 es deroga l’antic règim senyorial es a dir “las prerrogativas de jurisdicción y los privilegios exclusivos, privativos y prohibitivos que gozaban los dueños territoriales” (1) Amb està disposició deixa de ser un privilegi del senyor territorial el poder tenir un molí, s’acaba amb el monopoli i qualsevol persona  amb diners i els permisos adients  pot construir un molí o un altre artefacte manufacturer. En Benilloba esta situació  es prompte aprofitada  per un tal Blas Herrero per construir el primer molí  fora de la jurisdicció del senyor. Fins a este moment, en Benilloba, sols hi havia  dos molins  que pertanyien a senyor, comte de Revillagigedo, on tothom tenia que anar a moldre el seu gra   i que eren: el Molí de Comte, que nosaltres coneixem com el Molí Blai, que per molts anys va ser l’únic fins que en el segle XVIII es construira el Molí del Salt.
            Blas herrero, obrer d’ofici i persona emprenedora aprofita el moment liberalitzador i veient la possibilitat de fer negoci construeix un Molí en el Barranquet de Soler, també anomenat Barranquet de Monllor, en 1813,  i en el lloc concret que abans hem descrit  per diversos motius:
- Està junt a la sèquia d’Ombria o sèquia mare que és la més cabalosa
- Està en un nivell més baix que la sèquia, per aprofitar la força de la caiguda per moure la mola.
-Està prop del poble, on estarien els seus clients.
            Este molí constaria, en un primer moment, del casal on estaria la vivenda del moliner i s’instal·laria la Mola, totes les eines necessàries per a fer-la rodar i per treballar amb el gra i també el cup que s’abastaria d’aigua de la sèquia.
            Amb el pas del temps i la restauració del absolutisme són restablerts els dret dels senyors. Amb la qual cosa la comtessa de Revillagigedo  reclama, mitjançant el seu apoderat,els seus drets sobre el molí, iniciant-se un plet  en el que com a propietària del domini directe denuncia que Blas  Herrero no té autorització per a establir el molí, a més utilitza l’aigua de la sèquia  sense el seu permís i per tant perjudica als regants i al seu propi molí,  situat aigües avall i que exploten els seus arrendataris.(2)
            Amb tota esta situació  Blas Herrero  encara continua fent obres: comença a construir una bassa per emmagatzemar l’aigua i un alcavó per a conduir l’aigua que ix del molí, com certifica un notari que es presenta en el lloc per testificar  el que allí està fent-se.  I a més diu que sembla que la construcció de la bassa  és per instal·lar una alta mola.(3)
            La resolució del plet és de juliol de 1817 i falla a favor dels propietaris del molí, reconeixent la propietat i establiment del molí així com el dret a poder construir la bassa i instal·lar una mola més. Esta sentència  serà la conseqüència de l’evolució dels temps, de la pèrdua   de  drets dels senyors territorials  front a les noves formes de propietat. En estos moments el molí es, a parts iguals, de Blas Herrero i Miguel Garcia. Ja que Blas li l’ havia venut a Miguel per 2500 lliures, però en gener de 1816 Blas s’havia penedit i li n’ havia comprat la meitat pel mateix preu. També per  esta data, aproximadament, Blas herrero havia  iniciat la construcció d’un nou molí,   ( sembla que estava segur de guanyar el plet am la comtessa de Revillagigedo), el qual coneixerem amb el nom de Molí del Noguer, ja que exactament un any després , el 27 de setembre de 1818 es firmarà l’escriptura d’establiment d’este  nou molí. (4)
             Com ja hem dit, el molí,anomenat aleshores  Molí del Barranquet de Soler, propietat a parts iguals de Miguel Garcia i Blas Herrero si que farà reformes construint una bassa per a l’emmagatzematge de l’aigua i una conducció per a desaiguar   una vegada l’aigua ha fet girar la mola. Però continua treballant-se amb una sola mola.
            Amb posterioritat,  existeix un document  del 31de Juny de 1826   (5) d’arrendament del molí a tres persones conjuntament: un moliner (Francisco Ximeno), un llaurador(Joaquim Company) i Maria Company (vidua).I en este document ja no apareix  com a propietari Blas herrero, sino Pedro J. Iborra, que se suposa que li hauria comprat la seua meitat, mentre que l’altre propietari és Francisco Garcia (possiblement fill de Miguel Garcia).
            Passa el temps i el  30 d’agost de1851 el descendents de  les families Iborra i Garcia propietaris encara a parts iguals del molí, li’l permuten a Joaquim Gimeno per terres. El Molí és valorat aleshores amb 15700 reals de velló i en estos moments ja es treballa amb dues moles.(6)
            A partir d’estos moments la informació de que dispose ens la proporciona una altra font: les Actes de la Comunitat de Regants de Benilloba de la que forma part el Molí de Paper, ja que aprofita els sobrants de la sèquia d’ombria, dret que té adquirit a canvi  de deixar la sèquia en condicions adequades ( es a dir netejar-la les voltes que calga i reparar qualsevol deteriorament). Per un acta sabem  que en 1863 el molí pertany a Alberto Miñana, industrial d’ Alcoy que ha comprat el molí, amb molta probabilitat, per aprofitat la seua infraestructura i la font d’energia per a la producció de paper(7). La matèria prima que s’utilitzava eren draps vells,espart,cànem... que es posaven a remulla per a que anaren podrint-se i desfent-se, després es trituraven ( per a la qual cosa es gastava un mecanisme mogut per la força hidràulica) per a traure la cel·lulosa. Esta cel·lulosa desfeta i en estat líquid es posava en motlles on es secava i quedava el full de paper. D’ací li vendria el nom de Molí de Paper amb el que ha perdurat. També d’ este temps li ve el nom de Molí del Llatero  amb el que també es coneixia  i amb el qual apareix en documents ( Este  li  ve del malnom Llatero, que es el que feia llata i llata era la cordeta de cànem o espart, per tant també te relació amb la dedicació del molí).
            L’empresa no funcionaria molt bé o oblidava les seues obligacions amb els regants perquè la junta de regants, en juny de 1863, insta a Alberto Miñana  a que netege la sèquia de l’Ombria i a més li obrin un expedient. En juny les sèquies han d’estar netes i en perfectes condicions perquè és el moment de començar a regar les hortes.
            El conflicte entre els regants i el propietari del molí continua  durant anys , com ho reflecteixen les actes  de la comunitat de regants, ja que no compleix allò acordat i perjudica als regants de la sèquia de l’ombria o sèquia mare que és la més important de tots els regs de Benilloba.
            El molí li és embargat a Alberto Miñana   com testifica un acta d’Abril de 1870 en la que els regants es dirigeixen a D. Vicente Mira Monerris, que es el depositari del Molí de Paper per a que complisca amb les seues obligacions o pague les despeses de la neteja de la sèquia (8).
L’enfrontament entre les dues parts continua, i fins a quin punt arribaria que en un acta del 9 de Desembre de 1877, entre altres acords, els regants decideixen “ adquirir el Molino del Llatero i proceder a su demolición, vendiendo los materiales y su solar y utilizar la piedra en el revestimiento del aqueducto y formalizar un reparto entre los regantes de los tres riegos  ( el reg Nou, el reg d’ Enmig i el del Bassó) para la compra”(9). L’aqüeducte  al que es refereix és l’alcavó de la Guarda que  per estes dates està construint-se i que es troba a menys de 100 m. del molí.
            Posteriorment en un acta de regants del 22 de desembre de 1878 ens diu que el molí del Llatero ix a subhasta el 28 del mateix mes i s’autoritza als vocals representants dels tres regs de l’ombria per a comprar el Molí. I esta es la darrera acta de la comunitat de regants en la qual es parla del Molí. Es podria pensar que el compraria algun nou propietari que ja no presentaria més problemes. Aleshores el molí continuaria treballant fins que en algun moment s’abandonaria. Però  pense que esta hipòtesi no seria l’encertada. Una altra possibilitat es que en la subhasta s’adquirira el molí, el tiraren i es reutilitzaren els seus materials. Esta  em sembla més encertada ja que              l’ aspecte  que te l‘espai on estava el molí desprès de la seua observació es el d’un espai net d’escombraries amb unes retaules planes resultat de la seua utilització com a hortes. En canvi no hi ha document que testimonie la seua compra ni un repartiment de les despeses, o al menys jo no l’he trobat.
             A la fi un molí  prematur amb una història tan accidentada com noms ha rebut (Molí del Barranquet de Soler, Molí del Barranquet de Monllor, Molí de Paper i Molí del  Llatero) amb una mort també prematura i del que queden unes restes de paret  i un alcavó de desaigue d’un centenar de metres en cara en perfecte estat,recobert de pedra i amb una espitllera digna d’admirar.
                               Enric Morrió i Gómez
   Bibliografia i documents:
(1)” Els molins en la història”.Joaquín Navarro Reig. Dintre de “Molins i Moliners.Els molins hidràulics fariners del Comtat” Centre d’Estudis Contestans.2007
(2) )”Construir un molí. Un plet. MªDesamparados Soler Moltó “Molins i Moliners...”CEC.2007
(3) )”Construir un molí. Un plet”MªDesamparados Soler Moltó “Molins i Moliners...”CEC.2007
(4) El Molí del Noguer. Revista de Festes de Benilloba. Agost 2011
(5) “Molins i Moliners...”CEC. Anex  Documental. Protocols de José Puig Reig 1826-29
(6) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental. Protocols de Miguel Ripoll.1851
(7)Acta  de la Junta de Regants del 16 de Juny 1863.Arxiu Ajuntament de Benilloba Carpeta 139/1
(8) Acta  de la Junta de Regants.16-4-1870. Arxiu Ajuntament de Benilloba.
Carpeta 139/7
               (9) Acta  de la Junta de Regants.9-12-1877 .Arxiu Ajuntament de Benilloba
Carpeta 139/7