Fa uns dies vaig vore este text, circulant per el Facebook, que feia referència a les anècdotes i forma de ser d'un Benillober del s.XIX. El text l'havia trobat a un llibre Carles X.Gisbert i l'havia adaptat al valencià actual. Com és curiós i és part de la nostra història he considerat interessant posar-lo en aquest blog.
 |
| Imatge de Benilloba de final del S.XIX |
El
Tio Caete de Benilloba.
Cap a l’any 1840 arribava a la Vall de Seta un saboner ambulant
de Benilloba que li dient el tio Caete. Era un veritable home del seu temps,
baixet, grosset, prou lleget, però molt xamarrusquer i de la bulla que sempre
anava cantorrejant, tirant versos, estrevills, i dotories, fent riure a totes
les dones i portant darrere a tots els xiquets i xiquetes. L’ase, que no valia
un sisó de vell i flac que estava, li dia per a fer-lo acaminar: arre burro, boira! I potser, quant manco t’acataves,
entonava estrevills:
-A tu puerta me arrimo por darte un beso: viene le señor
alcalde y me lleva preso. ¿Por qué me lleva preso señor alcalde? Porque usted
no se arrime a reja de nadie-.
I quan u se creia que ja havia acabat, soltava este
atre:
-Once gallines veintidos pies, y con los picos treinta y tres.
Aquell
homenet no parava mai de cantar ni de pesar sabó, i entre Gorga, Billeneta i
Balones despatxava tot el que portava i despuix li saltava a cavall al burret,
i més content que un xiular se’n tornava al seu poble. No és veritat que tipo
aixina es llàstima que es perga? Puix per això a fi que dure la seua memòria,
ací us deixe este trocet d’història.
 |
| Text original |
