diumenge, 29 de març del 2020

RETAULE DE S.LLORENS





               Situat a la façana  A  del carrer S. Llorenç. Abans estava situat a la façana de la casa del costat que al reformar-la el van canviar d’ubicació i al temps va ser canviat el retaule ceràmic,  al voltant dels anys 80 del segle passat.
               Consta de 12 rajols, 4x3, amb unes dimensions de 80x60 cm. El plafó  col·locat al nivell de la paret, emmarcat per un llistell ceràmic blau, té una teuladeta per cobrir-lo, sota ella està el fanal per enllumenar al sant. A la part inferior del retaule hi ha una cornisa de marbre rodejada d’una barana de ferro formant una jardinera per a la col·locació de flors en l’onomàstica del sant.
               S. Llorenç naix a Huesca (Hispania Tarraconensis) cap el 225 d.C. En el 257 va ser ordenat diaca pel Papa Sixte II, encarregant-se d’administrar els bens de l’església i la cura dels pobres. Llorens va ser cremat en una foguera damunt d’una graella  el 10 d’agost del 258 en Roma com a conseqüència del edicte del emperador Valeriano que prohibia el culte cristià i decretava la seua persecució. En este dia se celebra la seua festa.
               En el retaule ceràmic es representa al sant amb la cara de jove, perquè realment va morir jove, amb l’aureola pròpia dels sants, vestit amb la dalmàtica de diaca, amb la mà esquera sosté una graella de grans dimensions, instrument amb el qual  va ser martiritzat  i en la mà dreta la fulla de palma símbol del martiri. El fons és neutre, sense cap imatge, amb un color blavós. Sense més colors que el daurat del vestit i el negre de la graella. El estat de conservació és bo.

dissabte, 14 de març del 2020

RETAULE DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS





           Situat a la façana nº 14 del Carrer Mare de Déu dels Dolors.
           Consta de 20 rajolets (5x4) i unes dimensions aproximades de100x80 cm.
           És tracta d’una imatge de la Mare de Deu dels Dolors treta d’una foto  de la escultura  exposada en l’altar de la capella de la Comunió de L’església del poble. La Mare de deu dels Dolors és una advocació de la Mare de Déu en la qual se la representa  vestida de negre o morat i amb 7 punyals clavast al pit en referència al set dolors que va haver de sofrir la Mare de Déu. La nostra imatge també està vestida de negre però sols presenta un punyal clavat al pit i per tant esta més pròxima a la anomenada Verge de la Soledat, seguint el model que va fer Gaspar Becerra per al convent de Ntra. Senyora de la Victoria de Madrid i que va desaparèixer en la guerra Civil. L’escultura de Becerra era vestidora , o siga que sols tenia cap i mans  i un bastiment de fusta  que es vestia de negre, amb un punyal al pit i diadema en lloc de corona. Aleshores la nostra imatge s’assembla més a esta imatge de la Verge de la Soledat. Malgrat tot açò l’advocació del poble de Benilloba és cap a la Mare de Deu dels Dolors,tradicionalment patrona dels llauradors, fins i tot va haver una confraria, en la qual tots els seus membres eren llauradors, amb la finalitat de retre-li culte. Un dia de festes estava dedicat a ella i organitzat per la confraria. La festivitat es celebra el 15 de setembre encara que en Benilloba es celebrava el 16 d’agost, al s’ endemà de S. Joaquim.
           Este plafó ceràmic és el darrer que s’ha col·locat al poble en el carrer del mateix nom i va ser en l’última dècada del S. XX. A pesar de tindre una teulada que el resguarda el plafó esta molt deteriorat, la seua exposició al sol, orientat com està cap al migdia, o la qualitat dels material ha fet que presente una imatge molt descolorida, pàl·lida, amb un color rosat que no té  a veure amb la iconografia real. A més té algun rajol que està partit. El retaule disposa d’un fanal per a la  il·luminació i una jardinera a la part de baix per a l’ornament floral.

divendres, 6 de març del 2020

RETAULE DE S. JOAQUIM






                 Situat a la façana  nº 51 de C/Major. Mirant al carrer S. Joaquim.
                 El retaule consta de 20 rajolets (5x4). Al voltant del plafón impresa en els rajolets, hi ha una sanefa que consta d’un llistell blau interior seguit d’un llistell mes ample format per semicercles blancs amb una semicircumferència blava interior i entre ells unes puntes de fulla, tot envoltat per un llistell marró. El plafó està dintre de una fornícula d’uns  10 cm de fondària. La fornícula va ser rodejada recientment per una sanefa de ceràmica amb motius geomètrics i vegetals.   En l’últim rajol de la part inferior dreta hi ha una inscripció referent al lloc d’adquisició o fàbrica: “Azulejos E. Guinot”.Valencia.  En la part superior penja un fanalet per al seu enllumenat. En la part inferior una jardinera de ferro pintada de negre sobre una cornisa que excel·leix de la paret. És el receptacle dels ornaments florals en la festa del sant.
               S. Joaquim i Sta Anna són el pares de Maria i iaios de Jesús segons la tradició cristiana. Joaquim i Anna no són mencionats en la Bíblia, d’ells es parla per primera vegada en el “Evangeli apòcrif de Santiago”. Segons este Evangeli Joaquim era un home ric i piadós, que feia donatius als pobres i a la sinagoga. Van viure primer en Galilea i després en Jerusalem. El Sumo sacerdot  va rebutjar a d’ell i a un sacrifici animal que anava a fer pel fet de no tenir fills. Ell és va retirar com a penitencia al desert a fer dejuni durant quaranta dies. Un àngels se li va aparèixer anunciant-li que tindria un fill. És el patró dels iaios i la seua onomàstica se celebra junt a la de Sta. Anna el 26 de juliol. A principis del S. XX el Papa Pío X va traslladar la festivitat al 16 d’Agost, el dia després de l’Assumpció de la Mare de Déu .En Benilloba encara se celebra la seua festivitat en este dia.
               En el plafó es representa a S. Joaquim  a similitud de la imatge que del Sant hi ha a l’ església. Per tant és possible que la composició es fera basant-se en alguna foto de la imatge. Sobre el filacteri en que esta escrit el nom del sant descansa una peanya. Damunt  d’esta peanya s’eleva un S. Joaquim representat com una persona major, amb barba blanca, calb i un garrot sostingut per la  mà esquerra. Assegut a la part esquerra dels peus un angelet aguanta amb el braç esquerre un llibre al temps que amb el dit índex de la mà dreta senyala a l’espectador on ha de llegir. A la part dreta del sant s’eleva un núvol amb dos àngels i dos querubins. A la part alta del núvol asseguda en ell la Mare de Déu amb posició orant mira cap a Déu Pare representat amb un triangle. Davant del triangle un colom representa al Esperit Sant. Del conjunt Pare i Esperit Sant surten uns raig daurats  ornats amb nuvolets i querubins que envolten l’escena. S. Joaquim a més de ser patró del poble té un carrer dedicat a ell.  Els colors predominants son el daurat, el blanc, rosa ,blau i el fons verd. El seu estat de conservació es bo.
               En la part inferior del retaule un rajol ceràmic ens recorda les indulgencies que dona l’arquebisbe  Joaquin Company al qui rese davant la imatge. Joaquim Company va nàixer a Penàguila  en 1732 i va exercir d’arquebisbe de Valencia entre1800 i 1813. Este fet i el tipus d’escriptura utilitzat  ens porta a pensar  en una antiguitat del rajol a voltant d’estes dates, encara que el plafó ceràmic es possible que haja segut substituït amb posterioritat.