tag:blogger.com,1999:blog-20445866989591263862024-03-19T12:23:08.842+01:00BenillobaE. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.comBlogger418125tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-51589661808907478512024-03-16T10:26:00.000+01:002024-03-16T10:26:39.081+01:00CARRER DE L'ALMÀSSERA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1TIZLl5HhnYENWBWKJlNU2Mxg0Csl6ui2__FSQ944bGJXzMSSTb-EiQFTdf15_J_Wmyel3Gra3AT6qI8Zdy14MxhHn3WATNbWTrtjmv3RvqzkR3OgfgV4eNkSxr6r3vj26E5_3JktbdQZlQhjljYhkydHY1qLznZb-2chvSNhxQZw-v4qYOuFoTuiRTNW/s4032/IMG_7109.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1TIZLl5HhnYENWBWKJlNU2Mxg0Csl6ui2__FSQ944bGJXzMSSTb-EiQFTdf15_J_Wmyel3Gra3AT6qI8Zdy14MxhHn3WATNbWTrtjmv3RvqzkR3OgfgV4eNkSxr6r3vj26E5_3JktbdQZlQhjljYhkydHY1qLznZb-2chvSNhxQZw-v4qYOuFoTuiRTNW/w480-h640/IMG_7109.JPG" width="480" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG_TMYPy3DQHC93H2AZtaXIVlzsypbd5IoAem399q08W-00uuwPdkIDWPvAWulF2yeuZ7UzN-2VgrduqoEM7aiYrQRk_FpvN17nzmhaY3GVdbi8LQeDrbB2cfK5SvOc3lug6wQ3df97xGgpUcwF7eN7JBc6r6F6-p1V8BP47HEqeAPPTQTnRre_0BqtRIm/s4032/IMG_7110.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjG_TMYPy3DQHC93H2AZtaXIVlzsypbd5IoAem399q08W-00uuwPdkIDWPvAWulF2yeuZ7UzN-2VgrduqoEM7aiYrQRk_FpvN17nzmhaY3GVdbi8LQeDrbB2cfK5SvOc3lug6wQ3df97xGgpUcwF7eN7JBc6r6F6-p1V8BP47HEqeAPPTQTnRre_0BqtRIm/w480-h640/IMG_7110.JPG" width="480" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4rfkACJKOqi9m6ZsotX1MAMw0KYJnhykSwvpvYaIohnCdViRZ-xij5X_fXlTd4l5b06EEIVfZSqm1Q2PkJk3MvR_TK2TK4qtde29e1tycOUAuKFMlsX3I0tvdWlCjXpqrkEoB9N1Z_a1erhCUFPJLWfxOLoDq592YxGumpM721sWwN8OrmDgUOtU1Ygn8/s805/9.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="805" data-original-width="562" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4rfkACJKOqi9m6ZsotX1MAMw0KYJnhykSwvpvYaIohnCdViRZ-xij5X_fXlTd4l5b06EEIVfZSqm1Q2PkJk3MvR_TK2TK4qtde29e1tycOUAuKFMlsX3I0tvdWlCjXpqrkEoB9N1Z_a1erhCUFPJLWfxOLoDq592YxGumpM721sWwN8OrmDgUOtU1Ygn8/w446-h640/9.jpg" width="446" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arxiu:M.Carmen Reig. Carrer als anys seixanta</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> <span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">El carrer de l’Almàssera
rep el seu nom de l’existència d’una almàssera a final del carrer. I tal vegada
siga per tal motiu, que sempre ha conservat el seu nom tradicional, no havent
canviat mai. És un carrer trencat. Trencat perquè a poc metres del seu inici
des de la plaça del Castell fa un gir de 90º, dirigit en el seu primer tram de
nord a sud i d’est a oest en el seu segon tram. I trencat en el seu final,ja
que acaba en un mur abocat a l’avinguda després d’una rampa empinada que en la
seua primera part baixa a l’abadia i en la segona part a l’avinguda. Este final
de carrer en fa pensar que algun moment de la història no tindria eixida, sinó
que acabaria en un mur. En la darrera casa del carrer està l’almàssera, almàssera
que pertany a família dels Mira, una família
de terratinents del poble amb moltes possessions rústiques i urbanes. Almàssera
que va deixar de treballar en la dècada dels anys seixanta quan es va
constituir la cooperativa i va instal·lar la seua pròpia almàssera. Amb
anterioritat va pertànyer al senyor del poble, el comte de Revillagigedo. Era una de les regalies que posseïa i que
obligava a tots els llauradors a moldre les olives en la seua almàssera pagant els seu
respectiu cànon. A més, este carrer té una casa rural destinada a albergar
hostes i un hort. Un hort singular i únic dintre del poble, per ser un hort
independent de qualsevol casa. El carrer no està dedicat a l’advocació de cap
sant, cosa estranya tratant-se d’un carrer dels més antics del poble, per a estes coses com per a les celebracions
sempre ha estat lligat a la plaça del Castell. D’este carrer vull destacar la
bellesa d’un fons de verd i frescor en els mesos de primavera i estiu i la tenor d’unes postes solejades en els
mesos tardorencs i de l’ hivern.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj834obX5JYZGK9T9PEx0fgZCZuNvfRhS0W49sogG7J8HYVwCD9ArPlKPxXjeTN88CuuSQVR0Z41jCarZJRox9RI4rwsazhMZ1csah7Viw_wgMg5C-_LPpBxwCCcwmWi-sqAKtmN3Dz-tC8n0X3CSvhRPx9buo5ri-9tGW-qEv4pRaLiE6KK3B96ZQnLaUH/s4032/IMG_7111.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj834obX5JYZGK9T9PEx0fgZCZuNvfRhS0W49sogG7J8HYVwCD9ArPlKPxXjeTN88CuuSQVR0Z41jCarZJRox9RI4rwsazhMZ1csah7Viw_wgMg5C-_LPpBxwCCcwmWi-sqAKtmN3Dz-tC8n0X3CSvhRPx9buo5ri-9tGW-qEv4pRaLiE6KK3B96ZQnLaUH/w480-h640/IMG_7111.JPG" width="480" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmwUm1v4sBHvwgkbifUBeAQKEcTD18g3Yws09scnmgvHdH7jWPCciiMNNahO4X3YCnmuNsxq6pbEXxwLd9h59b_cbcCGYyW_u9f-A-8tha3BC7coiR5Jew1-woL10lJpehNFbDDUoBZhmq28aFUo0NoDmdHMGibCb79j6KqcE1vC8gC-xBlS-_wrusDdh4/s4032/IMG_7112.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmwUm1v4sBHvwgkbifUBeAQKEcTD18g3Yws09scnmgvHdH7jWPCciiMNNahO4X3YCnmuNsxq6pbEXxwLd9h59b_cbcCGYyW_u9f-A-8tha3BC7coiR5Jew1-woL10lJpehNFbDDUoBZhmq28aFUo0NoDmdHMGibCb79j6KqcE1vC8gC-xBlS-_wrusDdh4/w640-h480/IMG_7112.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhooO40IYdXRrA0b1yrRx8-8EjKzW9iljHXGE5Gb0sv46ZHYqthOG_ku7k8Unh53qu0GMk7-p_W-dzeBJw78VhblphIPe8UlfXk9SKKLqgckFwZXqotG4tSnlG8uT_mg4bIsYvTw_NqCRb-ynMtR2UZco440UE-fvd0QU60bPx5ZIxhuUc8hl8EGO698Nkb/s4032/IMG_7114.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhooO40IYdXRrA0b1yrRx8-8EjKzW9iljHXGE5Gb0sv46ZHYqthOG_ku7k8Unh53qu0GMk7-p_W-dzeBJw78VhblphIPe8UlfXk9SKKLqgckFwZXqotG4tSnlG8uT_mg4bIsYvTw_NqCRb-ynMtR2UZco440UE-fvd0QU60bPx5ZIxhuUc8hl8EGO698Nkb/w480-h640/IMG_7114.JPG" width="480" /></a></div><br /><span lang="CA"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /> <p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-13824527364428138942024-03-09T10:28:00.001+01:002024-03-09T10:28:45.914+01:00PLAÇA DEL CASTELL<p> </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWrEL4p7iFJfEGj76M6hj3sYBRo7Ht5JTRiphzM0_AsxrSEZdWy7PrOQbkVzm2HE1QcDRIoI75gA9uHEt2An1nDzkTISZitADTxIkaBkz3J5GOKvNqBwkanMiCRUwG6sbykX9Z198yrm7xDKqRRnz4AY7S0rWKDCy9taCpt3-xWgGvXLPXlsnEa_zegOep/s949/F67%201949.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="622" data-original-width="949" height="420" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWrEL4p7iFJfEGj76M6hj3sYBRo7Ht5JTRiphzM0_AsxrSEZdWy7PrOQbkVzm2HE1QcDRIoI75gA9uHEt2An1nDzkTISZitADTxIkaBkz3J5GOKvNqBwkanMiCRUwG6sbykX9Z198yrm7xDKqRRnz4AY7S0rWKDCy9taCpt3-xWgGvXLPXlsnEa_zegOep/w640-h420/F67%201949.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Festes 1949 Arxiu: Josefina Agulló</td></tr></tbody></table><br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRY1fEUMzwH85JF3bFsgGToogiI3qR3F6H1aTYYcjtCVHW6cAHjAxE4G_AcOVAA1V-9zFmKIpt5yDgohnrKJcF7uxoVGt8hMEFiDjN7aZIYhdUrQodo7lXk8RJPOYL2OZR8D2zAQ1S0b5wpV4ZaDRlRix7r97xwzwSEmUASeTdI-3GYVz64A1KqAMtRPtc/s874/14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><br /><img border="0" data-original-height="874" data-original-width="615" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRY1fEUMzwH85JF3bFsgGToogiI3qR3F6H1aTYYcjtCVHW6cAHjAxE4G_AcOVAA1V-9zFmKIpt5yDgohnrKJcF7uxoVGt8hMEFiDjN7aZIYhdUrQodo7lXk8RJPOYL2OZR8D2zAQ1S0b5wpV4ZaDRlRix7r97xwzwSEmUASeTdI-3GYVz64A1KqAMtRPtc/w450-h640/14.jpg" width="450" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Tgfxc_KA0t3IPtbC_sPp08wUOWQU2EeBjCDQL03yfGdpcr2KPhvniCUrBQDWKNoH2zzPABTXbaCTkjJcZ5xC-OK_b2-7Pq15_PEaLUQ-BmpiJmJtYlWOKCCab-S4tl9b8bHCk5M9B164HLl5B_Ux60bbMQcWWU-oeKWwZUTGB1GmIsQTR_StBe7dCime/s786/17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="541" data-original-width="786" height="440" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7Tgfxc_KA0t3IPtbC_sPp08wUOWQU2EeBjCDQL03yfGdpcr2KPhvniCUrBQDWKNoH2zzPABTXbaCTkjJcZ5xC-OK_b2-7Pq15_PEaLUQ-BmpiJmJtYlWOKCCab-S4tl9b8bHCk5M9B164HLl5B_Ux60bbMQcWWU-oeKWwZUTGB1GmIsQTR_StBe7dCime/w640-h440/17.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça en els anys seixanta. Arxiu: M.Carmen Reig.</td></tr></tbody></table><br /><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"> <span> </span><span> </span><span style="font-size: large;">Estem en la plaça del Castell. Un plaça de
forma quasi rectangular amb quatre accessos:pujada des de la avinguda d’Alcoi,
el carrer de l’almàssera, carreró de l’església i carrer San Caietà. És ell lloc més antic, on es troba l’origen del
nostre poble. Ací ha estat, en el nº 6 actual, el que va ser palau o casa del senyors de Benilloba sobre les restes
d’un antic alcasser musulmà amb una torre en el seu angle nord-oest. Residencia
dels primers senyors, dels Comtes d’Aranda i dels Revillagigedo, encara que difícilment
foren habitats en cap moment a l’igual que en els temps en que va pertànyer a
la Corona. Era la insígnia del poder polític. Al passar a mans privades ha
tingut diferent usos: com a vivenda, on s’han allotjat diverses famílies, com a
escola de xiquets, garatge de cotxes, de cavalls i a motor, com a fàbrica
tèxtil,etc. En 1958 va sofrir un
enfonsament de tota l’ala oest i va ser reconstruït en bona part. Tornant a la
plaça, diré que en les diverses intervencions per a instal·lar el clavegueram
han aparegut restes humans, mostra de la seua utilització per a soterraments en
èpoques passades difícils de determinar, així com restes de ceràmica. La plaça
fins a principi del s. XX sols tenia accés
des de la plaça l’església. La baixada a l’avinguda no existia així com
tampoc existiria l’eixida del carrer almàssera cap a la carretera. La plaça era
un clos tancat,que reunia les vivendes i l’alcasser rodejats per una muralla o
mur que tancava el darrere de les
vivendes. L’actual carretera o avinguda de València no existia, el pont per a
creuar el riu estava un nivell molt més baix que l’actual i el camí d’accés al
poble pujava en ziga-zaga, passant per la Colaeta fins l’avinguda, al nivell
d’on estava la ferreria, i d’ací cap a la plaça de l’Omet. Per evitar pegar la
volta, la gent va començar a baixar de la plaça del Castell cap a l’avinguda,
primer a peu, desprès ja baixaven animals fins que es va obrir camí per als
carruatges. Encara que el nom més utilitzat per la gent i que a perdurat a
través dels segles es el de plaça de Castell, també ha tingut altres
denominacions: com Plaça de la República, des de 1936 al 1939. Després va
passar a ser Plaça de Calvo Sotelo. També se la conegut com a Plaça de la Mare
de Déu del Carme, a la que esta dedicada. Afortunadament, a hores d’ara,
conserva el seu nom popular i tradicional de plaça del Castell. Les fotos
pertanyen a tres moments diferents: una de 1949 amb el primer castell ( de
cartró) que es va fer per a les festes, dues fotos de finals de la dècada dels anys seixanta i dues
fotos actuals.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAY8CoVb3qtpT3DY4kVreysYsg5nARR6wbH7IGLPGH615w7y1pPy1LsVeOq2EGJ6ShUiZzfmzTGCO2SJiTjgnxcovDuaPl9cADELV9eOCXwTGaAIdaOE3H2fYeRVZHDWEcdRNaWibDVB7rOPUzpSefwFsJx4DeIZu2P8Ecg3GyC_OnChbtu51HyWYml-0o/s1920/thumbnail_IMG_4683.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAY8CoVb3qtpT3DY4kVreysYsg5nARR6wbH7IGLPGH615w7y1pPy1LsVeOq2EGJ6ShUiZzfmzTGCO2SJiTjgnxcovDuaPl9cADELV9eOCXwTGaAIdaOE3H2fYeRVZHDWEcdRNaWibDVB7rOPUzpSefwFsJx4DeIZu2P8Ecg3GyC_OnChbtu51HyWYml-0o/w640-h480/thumbnail_IMG_4683.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3xYvUwWKBC73bPEJ0K6UUW48vL_5xe3KSrbsFd5xjer9HgzwIMVfpAn0CkhnrWJ63IEb9_4PMz87MO1Eaf2AEVSS4rQeGOd2z6Q6dEk49Vxss10JpJQvgVmJPe-yZFGKrQ1QuSKRJ0NOeHbamimjDx6iq5EW4KC_w0WxTTkK80eeDl3jBmTRk25CJJfrf/s1920/thumbnail_IMG_4684.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3xYvUwWKBC73bPEJ0K6UUW48vL_5xe3KSrbsFd5xjer9HgzwIMVfpAn0CkhnrWJ63IEb9_4PMz87MO1Eaf2AEVSS4rQeGOd2z6Q6dEk49Vxss10JpJQvgVmJPe-yZFGKrQ1QuSKRJ0NOeHbamimjDx6iq5EW4KC_w0WxTTkK80eeDl3jBmTRk25CJJfrf/w640-h480/thumbnail_IMG_4684.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br />E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-61443908603000900992024-03-02T09:40:00.000+01:002024-03-02T09:40:33.741+01:00CARRER SANTA ANNA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGnv7f7XlpQn4RdQHiUT28KdCCHwi0SXhm0BpgwWZBOVeqwVwG97yFzHvEmsiP7uCbx5ROP0xal1ojtT3HSe2UTlltqHpXCyWG2m4U11S0VzcA8CwkQpDqgQmARlVE2RkGo0OhTfoFdJhVJfYDFOriQaVYNUjf55tEtUF1yvxJh_K60yA9qNVcceTf-22j/s1920/thumbnail_IMG_4698.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGnv7f7XlpQn4RdQHiUT28KdCCHwi0SXhm0BpgwWZBOVeqwVwG97yFzHvEmsiP7uCbx5ROP0xal1ojtT3HSe2UTlltqHpXCyWG2m4U11S0VzcA8CwkQpDqgQmARlVE2RkGo0OhTfoFdJhVJfYDFOriQaVYNUjf55tEtUF1yvxJh_K60yA9qNVcceTf-22j/w640-h480/thumbnail_IMG_4698.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXy12aPIj7W-aiutE0EuoqYM93HMQVvrNcdkJJrSN2i6-qAIq-6A-j5J7WSfjLl1oWCDNRZS3EGZOdpvhnnmIWiwYtHDHWOVsxaN091zuH6ac-msp2U08p6fzxlJDlaCv6AU3E38jBRngyi8C7oxjtKsSSibNNTVWwaRwV3FuvpVWdoXRsH-FbwcOikFcB/s1920/thumbnail_IMG_4699.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXy12aPIj7W-aiutE0EuoqYM93HMQVvrNcdkJJrSN2i6-qAIq-6A-j5J7WSfjLl1oWCDNRZS3EGZOdpvhnnmIWiwYtHDHWOVsxaN091zuH6ac-msp2U08p6fzxlJDlaCv6AU3E38jBRngyi8C7oxjtKsSSibNNTVWwaRwV3FuvpVWdoXRsH-FbwcOikFcB/w640-h480/thumbnail_IMG_4699.jpg" width="640" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"> <span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;"> Es
un carrer no massa llarg, amb poques
cases en que la façana principal s’aboquen a ell, es a dir, cases a les quals s’accedeix per este carrer.
Concretament son huit, però afortunadament quasi totes estan habitades. La
resta son façanes de cases que donen a altres carrers o façanes de patis. El
traçat de carrer es sinuós i això ens informa de que no ha estat un traçat
planificat. El traçat rectilini de carrers com el Nou, el del Metge i les
casetes noves obeeix a una planificació prèvia. El carrer seria un antic camí
rural que partia del carrer s. Josep cap al raval passant per la tàpia. Un
carrer que aniria per darrere les cases i que per al trànsit d’animals i
carrosseries els evitava passar per dintre del poble. Hem de pesar que l’antic
camí d’accés al poble pujava per
l’avinguda, s’endinsava en la plaça de
l’Omet i per el carrer s. Antoni baixava al carrer Major, d’ací o bé entrava al
poble o bé sortia cap amunt en direcció a Benasau. Aleshores el antic camí que
anava per el que es hui el carrer Sta.Ana
acurtava i evitava passar per dintre del poble. El
s.XVIII és un temps de gran creixement demogràfic i per tant de construcció de
cases noves que aniran conformant carrers nous. I a mesura que va construint-se
en el camí que va cap a les eres també aniran fent-se cases en el que és
convertirà en carrer Sta.Anna. Este carrer també ha tingut altres noms,així en
1932 va tenir el primer canvi i va passar a anomenar-se com carrer de Manuel
Azaña, per a, uns anys després, en1935,canviar a carrer Alejandro Lerroux i
tornar a Manuel Azaña en 1936.Amb posterioritat tornaria al seu nom de
Sta.Anna.</span></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-29507302252821595432024-02-24T09:33:00.001+01:002024-02-24T09:34:33.074+01:00EL CARRER NOU<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQWUfpJZGT-QbG9nLYRJKxKhbkr8YQUJOmo0KLAi9FOyOKtGCZNXLMyPRQE1bC_-utmOM3PzVo6JbpnmKK7tvGVmHp_5XvME2vGOFIvYu-PNgHIJXj8uGpDoKxGFlAMJpb7eSdy5y1lTaOe-BoI4OGK0F70nO5hWG3B3PnEXeLKIF5_6HtXTD8f61x8BnP/s1920/thumbnail_IMG_4693.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQWUfpJZGT-QbG9nLYRJKxKhbkr8YQUJOmo0KLAi9FOyOKtGCZNXLMyPRQE1bC_-utmOM3PzVo6JbpnmKK7tvGVmHp_5XvME2vGOFIvYu-PNgHIJXj8uGpDoKxGFlAMJpb7eSdy5y1lTaOe-BoI4OGK0F70nO5hWG3B3PnEXeLKIF5_6HtXTD8f61x8BnP/w640-h480/thumbnail_IMG_4693.jpg" width="640" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAzG2GKcGETR7-037-ygkhnxxN_W2eJmQQbETLHKSSqLgU2h4C7btvcUWZ7d-_6Yxq-75z3dcwTA1TwCwkhKApzQX25zjCRzeHe99wVPJXDQhthU3UL4NAVkSTUqS05nmflNPsI998_iDqx9tsv8JTqcyNuZ0AA7AawImJ5h5Rk_4YH1VUzv30f-5QQAG0/s3480/S.Llorens.Adolfo%20Paraguai.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2512" data-original-width="3480" height="462" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAzG2GKcGETR7-037-ygkhnxxN_W2eJmQQbETLHKSSqLgU2h4C7btvcUWZ7d-_6Yxq-75z3dcwTA1TwCwkhKApzQX25zjCRzeHe99wVPJXDQhthU3UL4NAVkSTUqS05nmflNPsI998_iDqx9tsv8JTqcyNuZ0AA7AawImJ5h5Rk_4YH1VUzv30f-5QQAG0/w640-h462/S.Llorens.Adolfo%20Paraguai.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: unaherrerodebenilloba.wordpress.com<br /><br /></td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7MVQKnHEIWGFoV3-uybnoyLDgVT-9mghlYWh83-bSlXnj51bcqTTT5-f83bb2gVx6I2sztZIsKQLC8u_xxL__E8vYz6eS9HD0yThu4aEh7kwOrxyOqOlN0Vaq1sBva7mAN3bA9OmRKHDpoWTK3GWZomCZ4alLUzWaXp3g2ma6GFXWULTSsuGzA5DlVVWE/s1615/carrer-nou-1947%20famila%20gomez%20herrero.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1615" data-original-width="1025" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj7MVQKnHEIWGFoV3-uybnoyLDgVT-9mghlYWh83-bSlXnj51bcqTTT5-f83bb2gVx6I2sztZIsKQLC8u_xxL__E8vYz6eS9HD0yThu4aEh7kwOrxyOqOlN0Vaq1sBva7mAN3bA9OmRKHDpoWTK3GWZomCZ4alLUzWaXp3g2ma6GFXWULTSsuGzA5DlVVWE/w406-h640/carrer-nou-1947%20famila%20gomez%20herrero.jpeg" width="406" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: unaherrerodebenilloba.wordpress.com</td></tr></tbody></table><p></p><div style="text-align: justify;"> <span> </span> <span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">Este carrer és
conegut popularment pel carrer Nou, a banda del seu nom oficial que és carrer S. Llorens.
Però també ha tingut altres noms, encara que per poc temps,així durant el
període de la II República primer va ser anomenat com a “ Gutemberg” en homenatge
a l’inventor de la impremta i després
amb el sumptuós nom de carrer de la Llibertat, més acord amb els temps que
corrien. En quant al seu origen pense que el podem situar al principi de segle
XX, per la forma de nomenar-lo com a Nou i perquè encara he pogut escoltar
testimonis orals de que al fer els ciments de les cases també es trobaven
enterraments de l’època musulmana. La construcció de cases seria progressiva
des de la part superior del carrer S.Pere cap a l’est ( carrer de la Mare de
Déu dels Dolors) i pausada en el temps, es a dir, que es tardaria unes dècades
en completar el carrer i no seria fins
als anys cinquanta del passat segle quan s’edificarien les dues fàbriques i les
cases que hi ha des del carrer S. Pere cap a ponent. El carrer està dedicat a
la advocació de S. Llorens amb un panell antic
fet per el ceramista d’Onda Vicent Abat Navarro que va estar un temps
perdut al derruir la casa en el que estava i va ser substituït per una nova
imatge que és la que actualment està penjada. L’anterior imatge va ser
recuperada pels veïns i col·locada en un marc que tenen guardat i trauen tots els anys quan celebren la festa
del sant. Amb les imatges que il·lustre este escrit podem veure tres fotos fetes en diferents temps: la primera en
l’actualitat, la segona allà pels anys seixanta del s.XX en la que el carrer
encara no està enquitranat i la tercera de 1947, l’any del centenari, en la que
podem veure al carrer engalanat per l’ocasió. També podem veure la imatges dels
dos retaules existents de S.Llorens.</span></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjazq5kByMdQV7nmEqRHpK3qjFrpXEEQoMoEompzznwi-i-SI4MNzgR09lI91oVcg92jHMKdOHG3K_04x4qjthhHQ8-xfoLgjcAQlqIqVg9Vl-n-n0EL-AVhXRbGjDJ4Yd0-raqCcFcX0UYyHCXcE4ah0Oiod5_eKgZ45AuceQcheuaRuTw0hBMx1qfMazd/s3306/DSC_0035.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3306" data-original-width="2214" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjazq5kByMdQV7nmEqRHpK3qjFrpXEEQoMoEompzznwi-i-SI4MNzgR09lI91oVcg92jHMKdOHG3K_04x4qjthhHQ8-xfoLgjcAQlqIqVg9Vl-n-n0EL-AVhXRbGjDJ4Yd0-raqCcFcX0UYyHCXcE4ah0Oiod5_eKgZ45AuceQcheuaRuTw0hBMx1qfMazd/w428-h640/DSC_0035.JPG" width="428" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panell actual de S.Llorens <br /><br /><br /><br /></td></tr></tbody></table><br /><br /><span style="font-size: large;"><br /></span></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR4ETNmZMKltjN8-IYrITwsiDa59YlN1UiEqQZtDH1fjFI3PUe9W4cgrabVwMi7uO7IVY5F1xPhDfr_x2Flq5hEaP_TVAm93X-OjysGbnENciXfsr-KM7DPcSsztVMSqCJsPLgEw0bSkyfRiNz-CXRNsjnEKop1yF-6xpJmW6IOn9xQutmMVQgMRit2hDZ/s3294/IMG_4626%20(1).jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3294" data-original-width="2522" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR4ETNmZMKltjN8-IYrITwsiDa59YlN1UiEqQZtDH1fjFI3PUe9W4cgrabVwMi7uO7IVY5F1xPhDfr_x2Flq5hEaP_TVAm93X-OjysGbnENciXfsr-KM7DPcSsztVMSqCJsPLgEw0bSkyfRiNz-CXRNsjnEKop1yF-6xpJmW6IOn9xQutmMVQgMRit2hDZ/w490-h640/IMG_4626%20(1).jpg" width="490" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Panell antic de S.Llorens</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p><p></p><p class="MsoNormal"><br /></p><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-76919061373560287062024-02-03T18:43:00.000+01:002024-02-03T18:43:26.200+01:00LA TÀPIA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeKq8Y0XSDLwuHpy5BgdbRNqos3q8B6Xsz9n9vJsLxJSxW-_0UeFXHh-PgyKC4uYUqNFGNDni11DmJw4zv3f89xWZwkxSz1PgIbBvmjRHURqMnqgSE8i_odi36eMDqdOwGmqr40D3lqtGVOZ3vG9M3hdlsAAAAseZDB_OGykkGjSwYiALiwbl4SrzIs6gd/s4032/IMG_6525.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeKq8Y0XSDLwuHpy5BgdbRNqos3q8B6Xsz9n9vJsLxJSxW-_0UeFXHh-PgyKC4uYUqNFGNDni11DmJw4zv3f89xWZwkxSz1PgIbBvmjRHURqMnqgSE8i_odi36eMDqdOwGmqr40D3lqtGVOZ3vG9M3hdlsAAAAseZDB_OGykkGjSwYiALiwbl4SrzIs6gd/w640-h480/IMG_6525.JPG" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmcDxeBiaues_G6JdWtOiML4mJCUiFc5LxtTDR7srOcd-1NE5vdd_qSTjOMasaYfif6CMuRMYGnaKCS6qy_uH1_m7e3YFPQqCfrJKHyzxbLsgl5lZaSCUITkPj_LjP2EJtEJTFwNrqMctM5rpQ01PWCPM7pasnl58zqTd_EBwMXZ1VsS5mpX4JXfSH2dyK/s4032/IMG_6526.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3024" data-original-width="4032" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhmcDxeBiaues_G6JdWtOiML4mJCUiFc5LxtTDR7srOcd-1NE5vdd_qSTjOMasaYfif6CMuRMYGnaKCS6qy_uH1_m7e3YFPQqCfrJKHyzxbLsgl5lZaSCUITkPj_LjP2EJtEJTFwNrqMctM5rpQ01PWCPM7pasnl58zqTd_EBwMXZ1VsS5mpX4JXfSH2dyK/w640-h480/IMG_6526.JPG" width="640" /></a></div><br /> <p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span> </span><span> </span>La Tàpia és el
carrer que va des del carrer Sta. Anna<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>al principi del carrer Mare de Déu dels Dolors. La Tàpia es el nom amb
que el coneixem des de sempre, en cap moment se li ha posat un nom oficial com
els demés carrers. El altres carrers del poble<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>han canviat de nom segons l’època, han tingut un nom popular i un nom de
sant o nom per una característica pròpia. Però la Tàpia sempre ha segut
nomenada d’esta manera, ni tan sols té un rètol o placa, i perquè serà? És que
ni tan sols es considerada com un carrer? El significat de Tàpia és un mur fet
amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una tècnica de construcció antiga
que consistia en tirar terra argilosa dintre d’un encofrat de fusta i després
prémer a colps d’un picó, per a donar-li un poc més de consistència li se podia
afegir calç. El mur anava creixent a base de tongades d’encofrats. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En temps passats, no molt llunyans, la Tàpia
no era un carrer sinó un camí que prolongava el carrer Sta. Anna per darrere
les cases del carrer major que ens treia del poble i la tàpia seria el mur que tancava
el pati de les cases que tenien la seua entrada per el carrer Major. Si és
fixeu, en este carrer fins fa poc no hi havia cap entrada principal de casa. Al
obrir-se el carrer Nou va passar el mateix: a la tàpia donaven els patis d’unes
cases que tenien l’entrada principal per el carrer de dalt. Aleshores era un
camí o carrer secundari on no residia cap persona, format per les tanques de
les parts posteriors de les cases, o patis o corrals en el quals amb el pas del
temps s’han obert portes, garatges i ara ja fins l’entrada principal d’alguna
casa. Degut a eixa poca consideració que ha tingut com a carrer, i una prova d’això,
és que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no he trobat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cap foto antiga del carrer, tan sols la que li
he fet jo per il·lustrar la informació.<o:p></o:p></span></span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-63132911871350247472024-01-27T09:04:00.000+01:002024-01-27T09:04:22.431+01:00LES ESCOLES (CARRER ALACANT)<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC8lBiG57neBkTABs-x8dqqByH7B3lHBzLlNVRIjFzZMxYC5yUobq-VVHRPBOxlz5JLXcIT9siRqPKx2UhWdQIuWK48CeJd3cZNcIS1VbKD8lJ8SjZVV2HQoQze-C6evJfAbA6wDVfpTU3kHRCmwIE6YCopmVsaWFMtqjYk0oy1P9Od2rgrL8xdzP9ejPU/s1067/F2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="727" data-original-width="1067" height="272" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC8lBiG57neBkTABs-x8dqqByH7B3lHBzLlNVRIjFzZMxYC5yUobq-VVHRPBOxlz5JLXcIT9siRqPKx2UhWdQIuWK48CeJd3cZNcIS1VbKD8lJ8SjZVV2HQoQze-C6evJfAbA6wDVfpTU3kHRCmwIE6YCopmVsaWFMtqjYk0oy1P9Od2rgrL8xdzP9ejPU/w400-h272/F2.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les escoles en el seu origen</td></tr></tbody></table></p><p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span> </span><span> </span>Estes
fotos corresponen a moments diferents de la que actualment és l’avinguda
d’Alacant, que popularment era anomenada com “Les Escoles” i més antigament, en
el segle XIX era conegut com el Raval. La paraula raval ve de l’àrab
a-rabal<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que significa les afores, es a
dir una zona fora del poble, i la continuació del carrer Major era el camí que
eixia cap a l’est<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i que més avant es bifurcava
en el que anava cap a Gorga i la vall<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de
Seta i el que a anava Benasau i les Marines. La primera edificació que és va
fer en este espai va ser el grup escolar: un edifici rectangular, d’una planta,
distribuït en tres aules: una aula, la dels xics, que tenia l’entrada mirant a
l’est, la de les xiques estava en la part contraria i l’accés cap a l’oest,
mirant al poble, i entre estes dos hi havia una tercera aula, la de pàrvuls o
cagons que tenia el seu accés mirant al sud. A cada extrem de l’edifici, en la
cara nord , estaven els lavabos, un per als xics i l’altre per a les xiques,
als que s’accedia per dintre de l’edifici. El conjunt esta rodejat per un pati
i este envoltat per un mur de pedra coronat per uns pilars que sostenien les
reixes de forja. Estes escoles es van projectar en l’època de la dictadura de
Primo de Rivera i s’inauguraren ja en temps de la República, en 1932.</span></span></p><p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrKNr_LrzRXpq7hd9aapPwGyZr_hyg32tiLs3wkAFtZIZFZaJ6Qexw6XjsjBKH1wgNaXlMs4rZw3trnSOzPzzRR1d4Y18Wu5laUrbjArWEQVofzt_oPg1ZXBhwYyud-nkjPKUpfGQBji0MOXWuIHW6ocig0dc69O2GA__TWSz4_97NXK3LTwre1L93txRV/s847/F6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="616" data-original-width="847" height="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrKNr_LrzRXpq7hd9aapPwGyZr_hyg32tiLs3wkAFtZIZFZaJ6Qexw6XjsjBKH1wgNaXlMs4rZw3trnSOzPzzRR1d4Y18Wu5laUrbjArWEQVofzt_oPg1ZXBhwYyud-nkjPKUpfGQBji0MOXWuIHW6ocig0dc69O2GA__TWSz4_97NXK3LTwre1L93txRV/w640-h466/F6.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1970 aproximadament. Arxiu M.Carmen Reig</td></tr></tbody></table></span></p><p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span></p><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyntgSKvgA7ofwgM_gu3ToTFhUuB5HlX4B4CCQ8g3dW1z-mLUH0y9L21F9j5HPNVO9j6s9vLCOE5fgkXVuMvrzq4uvRit4dyhqPX_780oIuPz5orglkYjrLds0eNvwc45vhLPYclV6uovAZyjbvp_4o3rFemi6D4smoLU3Ug07ybn3simprTqUiR_42Ox8/s847/F7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="616" data-original-width="847" height="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjyntgSKvgA7ofwgM_gu3ToTFhUuB5HlX4B4CCQ8g3dW1z-mLUH0y9L21F9j5HPNVO9j6s9vLCOE5fgkXVuMvrzq4uvRit4dyhqPX_780oIuPz5orglkYjrLds0eNvwc45vhLPYclV6uovAZyjbvp_4o3rFemi6D4smoLU3Ug07ybn3simprTqUiR_42Ox8/w640-h466/F7.jpg" width="640" /></a></td></tr></tbody></table><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1970 aproximadament. Arxiu M.Carmen Reig<br /><br /></td></tr></tbody></table><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"><span> </span><span> </span>Posteriorment al final dels anys seixanta es van construir dos edificis
similars, un a cada costa del pati. El situat a l’oest tenia dos pisos amb dues
vivendes per als mestres i el de la banda est amb dues aules per a impartir
classe. El següent edifici </span><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: x-large; text-align: justify;">que es va
edificar en este carrer va ser el local per a la seu de la Societat Filharmònica
Benillobense. La primera pedra es va col·locar el 19 de febrer de 1950 siguent
alcalde Joaquin Guillem Herrero i President de la Societat Musical Joaquin Ripoll
Picó.<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY0v0JXrgcSGaJjFCJiqMuVQsH_NUYw16UbqXaUsnJPPLVMpttgaTwAa0qyFXnPPpN9pxYmSMDOU8vH8AAyM8fmLYOzvRClRTwZZ0hx1kpRqOfhSZRcYcOG67pIjmaPsm-HW2ZAdO5ARMfhctSFD7e8wEWdrSU2D9F_sl8EdU_RtodpbGchiJKHNiUSIcp/s792/Inaguracio%20S.Musical%2019-2-50.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="612" data-original-width="792" height="494" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgY0v0JXrgcSGaJjFCJiqMuVQsH_NUYw16UbqXaUsnJPPLVMpttgaTwAa0qyFXnPPpN9pxYmSMDOU8vH8AAyM8fmLYOzvRClRTwZZ0hx1kpRqOfhSZRcYcOG67pIjmaPsm-HW2ZAdO5ARMfhctSFD7e8wEWdrSU2D9F_sl8EdU_RtodpbGchiJKHNiUSIcp/w640-h494/Inaguracio%20S.Musical%2019-2-50.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="text-align: justify;">Letura de l'acta de la col·locació de la primera pedra de la Seu de la Societat Musical. 19-2-1950</span></td></tr></tbody></table></span><div><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"><span> </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"><span><span> </span><span> </span> </span>En esta dècada també es va construir el depòsit </span><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: x-large; text-align: justify;">per emmagatzemar l’aigua que venia del
naixement de Petrosa i distribuir-la per unes quantes fonts que hi havia arreu
del poble: a part de la Font de la plaça estaven les fonts del carrers S. Joaquim, S. Josep, S. Llorens i Plaça del Castell. Aleshores encara no havia aigua per
les cases i la gent anava a estes fonts per a poar.</span></div><div><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV-Egi4XV-_KB2NvS5mpZzczieF0KB_tvhPrBfIVAZ3fAQ8EMLHR7eovWWeva6s7AFSKlrTD5_Ky5yFx09mgHBuaYKBQRajrtW133WcUL5XZwohOMMWWJkn1kdupqvdk-f2lrnyulyLq6QUQ0xNkJjwwVBYr04FOPBzPoV-bHfeBYKKKaC0sXkOPYTP0-i/s1071/Festes%201947.Bous,Paquito%20Monblanc,Matilde,Pedro%20el%20Mut.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="664" data-original-width="1071" height="396" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV-Egi4XV-_KB2NvS5mpZzczieF0KB_tvhPrBfIVAZ3fAQ8EMLHR7eovWWeva6s7AFSKlrTD5_Ky5yFx09mgHBuaYKBQRajrtW133WcUL5XZwohOMMWWJkn1kdupqvdk-f2lrnyulyLq6QUQ0xNkJjwwVBYr04FOPBzPoV-bHfeBYKKKaC0sXkOPYTP0-i/w640-h396/Festes%201947.Bous,Paquito%20Monblanc,Matilde,Pedro%20el%20Mut.jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Festes de 1947.Arxiu: https://unaherrerodebenilloba.wordpress.com/</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"><span> </span><span> </span> </span><span style="font-size: x-large; text-align: justify;">Tornem
a les escoles per a dir que a finals dels anys cinquanta i els seixanta es quan
escomencen a construir alguna vivenda particular al costat esquerre del carrer,
configurant poc a poc el carrer. Amb posterioritat s’acotarà la zona dels
pinets i en els anys huitanta quan les escoles deixen de funcionar com a tal i passen
a ser seu del centre de jubilats i mercat s’amplia el pati integrant el dipòsit
d’aigua que ja ha perdut la seua funcionalitat.</span></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfu2QYJoHgg8c8VZ6hs1n66acVXutkyVLcYF6d_-9qrLMYAdQDk0jiii-hILDvZmoExxwT69I6ffMeHMzuRHoqnaTWI1ngemNdXWYjwv6BylH14Ttz8lMJG3oCx1p54XkU71JzJTIfdb2_IoDJ6wWkeyqtdYpcQF5UOWF3NJDuHBS2voiMIaPR4MxuTeOv/s807/F5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="807" height="472" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfu2QYJoHgg8c8VZ6hs1n66acVXutkyVLcYF6d_-9qrLMYAdQDk0jiii-hILDvZmoExxwT69I6ffMeHMzuRHoqnaTWI1ngemNdXWYjwv6BylH14Ttz8lMJG3oCx1p54XkU71JzJTIfdb2_IoDJ6wWkeyqtdYpcQF5UOWF3NJDuHBS2voiMIaPR4MxuTeOv/w640-h472/F5.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1970 aproximadament. Arxiu M.Carmen Reig</td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_8Wf1GVeTSwCqUp-YEUrwF9RVdST_9A_dfrO2aHJM-Me18holr6Qc7-7HaW2Qvh6dzczJfvpa8rosycWPHgYkGWlE4POV-GeOOqvsZNG6-WCo1bwkhVdxbONOGFFHQd9A7IF0Viw5OTK2dRbtvlOlDVE_Ju8uMWiFec6oTow0X0ENMOyTbCQlvsFwbR0z/s1920/thumbnail_IMG_4691B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_8Wf1GVeTSwCqUp-YEUrwF9RVdST_9A_dfrO2aHJM-Me18holr6Qc7-7HaW2Qvh6dzczJfvpa8rosycWPHgYkGWlE4POV-GeOOqvsZNG6-WCo1bwkhVdxbONOGFFHQd9A7IF0Viw5OTK2dRbtvlOlDVE_Ju8uMWiFec6oTow0X0ENMOyTbCQlvsFwbR0z/w640-h480/thumbnail_IMG_4691B.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto Actual</td></tr></tbody></table><br /><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"><br /></span></div><div>
<p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;"><o:p> </o:p></p>
<p class="MsoNormal"><o:p> </o:p></p></div>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-67548245559783777772024-01-20T11:04:00.001+01:002024-01-20T13:13:05.231+01:00LA DURACIÓ DEL DIA I EL REFRANY<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj92JV5ZLTb2gZfmrh_0ycLvSsJNB91nqllgqfX7BjJEZMfstmhilJPKep50_zFPjzC4FPYDNbxNQMoRWwWWtMsC3o7dptX6cKC2Kj3HaLQOkX4dfhdxde_ok0byKyOPJZRwH9T5NxKWCYexIj64AaLvt0K6XSauYeaJsOSv5u8TYb8hrFRslYIWF4kXdc/s761/fotosa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="761" data-original-width="452" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj92JV5ZLTb2gZfmrh_0ycLvSsJNB91nqllgqfX7BjJEZMfstmhilJPKep50_zFPjzC4FPYDNbxNQMoRWwWWtMsC3o7dptX6cKC2Kj3HaLQOkX4dfhdxde_ok0byKyOPJZRwH9T5NxKWCYexIj64AaLvt0K6XSauYeaJsOSv5u8TYb8hrFRslYIWF4kXdc/w380-h640/fotosa.jpg" width="380" /></a></div><br /><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"> <span> </span><span> </span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">La duració del
dia i de la nit varia al llarg de l’any. Hi ha 6 mesos en que la duració del
dia va allargant-se ( de gener a juny) i<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>6 mesos en la que s’allarga és la nit (de juliol a desembre). Hi ha dos
moments en que la duració del dia i la nit son iguals que són en l’ equinocci
de primavera ( 21 de març) i en l’equinocci de tardor (22 de setembre). El dia
més llarg seria en el solstici d’estiu (21 de juny) i la nit més llarga en el
solstici d’hivern (22 de desembre). Feta esta explicació entrem en la cultura
tradicional per a veure la gent del poble aliena a estos coneixement científics
quin mètode utilitzaven per a mesurar el creixement de les hores de dia. Immersos
en una cultura cristiana en la qual es celebren festivitats de sants o santes
tots els dies de l’any cada comunitat té les seus festivitats més significatives
que les converteix en dades referents i al voltant d’eixes festivitats crea un
refranys per a remarcar eixe creixement de les hores de sol. Pe la contra amb
prou feina trobarem dites que marquen el creixement de la nit. Els refranys
varien d’uns llocs a altres sempre depenent de la importància dels sants en
cada comunitat. Ací tenim una mostra de refranys:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per Sta. Llúcia
un pas de puça (13 de desembre).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per Nadal un pas
de pardal (25 de desembre).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per S. Esteve un
pas de llebre (26 de desembre).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>any nou un pas de bou (1 de gener).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per Reis un pas
de vell (6 de gener).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per S.Julià un
pas de ca ( 9 de gener).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per S. Antoni un
pas de dimoni (17 de gener).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per S. Sebastià
un pas de milà (20 de gener).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per Sta. Agnès
una hora més (21 de gener).<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per la Candelera
una hora entera (2 de febrer).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per Sta. Maria
una hora i mitja més cada dia.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Pe S. Blai un pas
de cavall.(el 3 de febrer).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per S. Maties són
iguals les nits i els dies (14 de maig).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per S. Joan el
dia més gran (24 de juny).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per S. Pere el
dia enrere (29 de juny).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per la Mare de
Déu d’agost a les set ja es fosc (15 d’agost).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Per S. Narcís de
sis en sis(29d’octubre).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Passat Totsants
els dies són germans (1 de novembre).</span><o:p></o:p></span></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-88873384617453898732024-01-13T09:59:00.002+01:002024-01-13T09:59:59.016+01:00EL CARRER DEL METGE<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRqXjg2RzxNPQMJgOfvexIlVM742tGEp4-60lZx_i2yZsDvlXFjIMUGPOCBV9ZdYW4gtpjI6rSinrxoww3ETnVbwE1LuVXh8qAh_QzeiOzKDs54ApHVPZdIiv7zBcg6IU8LT4RlCfI4A22sgNrlXm4sPDASJS9vpLPCIIf1iHdejvMDkNRshvHG_dQ_kfl/s821/18%20a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="590" data-original-width="821" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRqXjg2RzxNPQMJgOfvexIlVM742tGEp4-60lZx_i2yZsDvlXFjIMUGPOCBV9ZdYW4gtpjI6rSinrxoww3ETnVbwE1LuVXh8qAh_QzeiOzKDs54ApHVPZdIiv7zBcg6IU8LT4RlCfI4A22sgNrlXm4sPDASJS9vpLPCIIf1iHdejvMDkNRshvHG_dQ_kfl/w640-h460/18%20a.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto arxiu: Mari Carmen Reig</td></tr></tbody></table><br /></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"><span> </span><span> </span> </span>Estes tres imatges pertanyen al Carrer Colon,
popularment anomenat com Carrer del Metge. La primera imatge, en blanc i negre,
es va fer al final dels anys 60 del segle passat. Les altres dues són actuals.
Este carrer es va obrir durant els anys 50 de segle passat sobre terrenys<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que eren bancals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i es va traçar perpendicular al carrer S. Josep
o carrer les Eres, amb direcció oest-est . Este carrer és anterior al Carrer
Mare de Déu dels Dolors. El seu nom popular es degut a que allí es va construir
l’edifici que feia a la vegada de habitacle i consulta del metge del poble.
Front a la casa del metge es van construir tres casetes, també d’una planta que
serviren per allotjar als mestres<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>forasters que ocupaven una plaça al poble. A l’altra banda de carrer es va
ampliar l’antic patronat que donava al carrer les Eres amb un edifici de plata
baixa i dues plantes superiors que durant un temps serviren per ampliar l’ús
recreatiu i d’oci que tenia el patronat. També en este carrer s’ampliaren les
fàbriques tèxtils de Joaquin Herrero i Hilario Pérez<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que tenien el seu accés principal per el
Carrer S. Llorens. La resta del carrer va anar completant-se<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb la construcció de cases particulars. Este
carrer té la particularitat de que està assegut sobre el que va ser un gran
cementeri de l’ època musulmana. La tradició i costum musulmana feia que els
cementeris estagueren fora dels recintes habitats amb unes fosses excavades en
terra on es col·locava el difunt sense fèretre, de costat, mirant cap a l’est.
Doncs al llarg d’este carrer <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a l’
excavar rases per a fer la cimentació de les cases o per la conducció del
clavegueram es van descobrir molts soterraments i fins i tot una làpida
funerària sencera, ara desapareguda, i restes d’altres làpides. De tot açò sols
resta algun testimoni oral de gent que allí va treballar. Segons estos
testimonis<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aparegueren moltes fosses
excavades a terra amb els restes dels cadàvers, totes en la mateixa disposició
i orientació. Algunes tenien la part del cap cobert amb teules. Hi havia dos
tipus de fosses: unes tenien forma de rectangle on es dipositava el cadàver i
altres, una vegada excavada la fossa, en una paret lateral s’excavava un
receptacle on es dipositava el cadàver. També va aparèixer algun objecte
d’ornamentació. És molt lamentable que no es conserve res de tot açò però
malauradament en aquells temps es donava molta poca importància a este tipus de
troballes.</span><o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRkwUqNWX1_6PbCj5BxNgxRe3HF1qzaZ90R6vIdEEvHUAPTh3i-QtzuRci02iMdQnsI6McxkUvK_htlNbqEfR2nKoutJagyfNCrWNKViSQYkS770ZQ3M2NLNCQNZO6UmCBNc2WFpMO44_00B7HAo0Y1xnGwe0RJl2UnUJo5aitf5bQjcAbIFSoLeNxdbP4/s1920/thumbnail_IMG_4690.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRkwUqNWX1_6PbCj5BxNgxRe3HF1qzaZ90R6vIdEEvHUAPTh3i-QtzuRci02iMdQnsI6McxkUvK_htlNbqEfR2nKoutJagyfNCrWNKViSQYkS770ZQ3M2NLNCQNZO6UmCBNc2WFpMO44_00B7HAo0Y1xnGwe0RJl2UnUJo5aitf5bQjcAbIFSoLeNxdbP4/w640-h480/thumbnail_IMG_4690.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX59HPoc5FipPO2xBIUmZtZ7ewpD6QUxesvXc82ygwa_yF2-2-vea1U8ARllXAN2bVzJOPjom9AfGAwGjHxbWziH3Akhy8-VdMOIV8IYkNoU3B4uaCtISxmfUMo407WurvTjGZSPyVGNQpPkky3X47M-8MU6Xl2ORa8AM5Gs92vuASsQRjQe0a7BsSS5Dw/s1920/thumbnail_IMG_4697.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhX59HPoc5FipPO2xBIUmZtZ7ewpD6QUxesvXc82ygwa_yF2-2-vea1U8ARllXAN2bVzJOPjom9AfGAwGjHxbWziH3Akhy8-VdMOIV8IYkNoU3B4uaCtISxmfUMo407WurvTjGZSPyVGNQpPkky3X47M-8MU6Xl2ORa8AM5Gs92vuASsQRjQe0a7BsSS5Dw/w640-h480/thumbnail_IMG_4697.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-81856922241302399522023-12-23T09:22:00.001+01:002023-12-23T09:22:40.613+01:00BON NADAL<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjOMidvYYOyiWLmeDoM-sTI6oOpIKRcQDpbwujLR2kaxBm5YDWGAh8MHB5LH4ty1tbVkgLdFCDOuHitFc5NX8IngjIccSkjWab40891fKWnNoBVDEdHHL-2XCBK4Hc5Gtt-wnSLuV6_En6fkaFAgpHiCutveva_bMiD8JiHcz4peqv7KUBenn1suPNhFTz/s3872/BON%20NADAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2592" data-original-width="3872" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjjOMidvYYOyiWLmeDoM-sTI6oOpIKRcQDpbwujLR2kaxBm5YDWGAh8MHB5LH4ty1tbVkgLdFCDOuHitFc5NX8IngjIccSkjWab40891fKWnNoBVDEdHHL-2XCBK4Hc5Gtt-wnSLuV6_En6fkaFAgpHiCutveva_bMiD8JiHcz4peqv7KUBenn1suPNhFTz/w640-h428/BON%20NADAL.jpg" width="640" /></a></div><br /> <p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-34318161456538106152023-12-16T10:02:00.000+01:002023-12-16T10:02:35.847+01:00RIU FRAINOS I FONT DEL RETOR<p> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhClU976Hup5-nRLxZOrHFTHnXIChekxQfpzB4E1UAXC3EpgKez43ZHBjVu731E9gSzj0g7yiadGnBhYBz8gYmTPHgKmzCvc6XAYd9LJ_5SNlrDVg1C8GfQLX9LLJqdxBOn02uQa2ii9c34n60xmx3S-UiAmL4YGxKBllrCHrPsKs6GWQw0BBrODMxOaXjL/s615/26-2-72.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="415" data-original-width="615" height="432" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhClU976Hup5-nRLxZOrHFTHnXIChekxQfpzB4E1UAXC3EpgKez43ZHBjVu731E9gSzj0g7yiadGnBhYBz8gYmTPHgKmzCvc6XAYd9LJ_5SNlrDVg1C8GfQLX9LLJqdxBOn02uQa2ii9c34n60xmx3S-UiAmL4YGxKBllrCHrPsKs6GWQw0BBrODMxOaXjL/w640-h432/26-2-72.jpeg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto: Mario Guillamón. Biblioteca Digital Valenciana</td></tr></tbody></table><br /></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span> </span><span> </span><span> </span><span> </span>Esta foto del 26
de febrer de 1972<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es una imatge <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de com va restar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la Font del Retor, hortes adjacents <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i riu després d’una forta riuada. La crescuda
del riu va arrasar les hortes més pròximes a ell així com també va dipositar <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un runar de pedra que ocupa àmpliament el llit
del riu. La riuada també ha fet desaparèixer el llavador que hi havia en la
ribera dreta del riu, a pocs metres d’on fa la volta de 90º. Les branques sense
fulles del primer pla pertanyen al noguer que hi havia en el molí. La quantitat
d’aigua que baixa pel riu fa pensar en que fa pocs dies de la crescuda del riu
i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per a creuar-lo s’han posat uns troncs
que fan de palanca. La riuada s’ha produït com a conseqüència del que en aquell
temps anomenaven un fort temporal de llevant i que anys després, a mesura que
avancen les investigacions meteorològiques, diríem Gota Freda i que ara
denominem com a DANA ( Depressió aïllada en nivells alts). Açò és ni més ni
menys que un embossament d’aire fred en altura que s’ha separat del “Corrent en
Chorro” que circula d’oest a est a una altura de 10.000 m. aproximadament.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Eixe embossament origina una depressió que
quan coincideix amb una entrada a nivell inferior d’aire humit i més càlid
procedent del mar produeix unes fortes precipitacions. Esta situació pot durar
uns dies i produir en llocs concrets una forta acumulació de precipitacions. Un
altre exemple de les fortes pluges són els forts despreniment produïts en l’horta
de damunt del riu on, pràcticament, ha desaparegut el marge de separació <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>substituït per escorrancs <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i depòsits de terreny.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>A banda de tot açò és una foto
que m’encanta perquè ens mostra un llit de riu net envoltat d’hortes
treballades com jo les recorde. </span><o:p></o:p></span></p><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-52029416495383886752023-12-09T11:09:00.000+01:002023-12-09T11:09:44.444+01:00CASETES NOVES<p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7OCVrxHIQ5rgbJ_w7Hm6PcyS4km7JEFNA8gyLUYSeWTJf7WHlOl2SE8-5djF-o1EtokRY3f6-ttFQRcqsGFHCVZV7AQ77UcFyqEZyorIOgASMpl2SOgHyPrF0NUOtZQjE7ExaZLRbBNe2vuReETzGtTy8cC6_Nn3lV-FdYjsnC3tpFg3vdJXfzoIyEs0z/s842/7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="611" data-original-width="842" height="464" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg7OCVrxHIQ5rgbJ_w7Hm6PcyS4km7JEFNA8gyLUYSeWTJf7WHlOl2SE8-5djF-o1EtokRY3f6-ttFQRcqsGFHCVZV7AQ77UcFyqEZyorIOgASMpl2SOgHyPrF0NUOtZQjE7ExaZLRbBNe2vuReETzGtTy8cC6_Nn3lV-FdYjsnC3tpFg3vdJXfzoIyEs0z/w640-h464/7.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arxiu M.Carmen Reig<br /><br /></td></tr></tbody></table><br /> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ7WQVAQiK9ficF4ORr9Z0nEq5W9zv0TuTWsTjmfmoQJq8GfGbfXTOA8SkGRXZhTZ413C2lvPAiYZ5MwoMCx_i0tRsF7pfcWALPz7L5FOPB1IdR121OOIx-kFyfjJ4a4P3OQtaeCZF5DQ7aZSdt4ybVxYOBN6FEqJB7SqmQvORVS-F0abUEtKgC705em2E/s816/Casetes%20Noves.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="538" data-original-width="816" height="422" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZ7WQVAQiK9ficF4ORr9Z0nEq5W9zv0TuTWsTjmfmoQJq8GfGbfXTOA8SkGRXZhTZ413C2lvPAiYZ5MwoMCx_i0tRsF7pfcWALPz7L5FOPB1IdR121OOIx-kFyfjJ4a4P3OQtaeCZF5DQ7aZSdt4ybVxYOBN6FEqJB7SqmQvORVS-F0abUEtKgC705em2E/w640-h422/Casetes%20Noves.png" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Arxiu Joaquín T. Doménech<br /></td></tr></tbody></table></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"><span> </span>Els anys 60 del
segle passat va ser un temps de progrés i desenvolupament econòmic en general
per a tota Espanya i en particular per al nostre poble. Benilloba ha deixat de
ser un poble agrícola on domina la industria tèxtil que dona treball, cada
vegada més, a tota la població de forma directa en les seues factories i
indirectament a través de la forma particular de comerç de la producció tèxtil,
la subhasta de la manta. Este auge econòmic va suposar també un augment de la
població. Benilloba creixia i necessitava
allotjar a la gent. I així naix el carrer Cervantes, popularment
anomenat les Casetes Noves. Perquè noves eren les 14 cases que van construir en
un mateix projecte a un costat del carrer. A l’altre costat posteriorment és van construir 3 cases,
després individualment alguna mes i ara
encara resta inacabat. Estes 14 noves cases van ser comprades per gent jove, en
aquells moments, que anaven casant-se i necessitaven una vivenda. Majoritàriament
per gent que treballava en el tèxtil i en la subhasta.<o:p></o:p></span></span></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiPdtpiF2E3Ml-N99doMJjNHK-Ygw99fXzC2iV467iIVOUz9MlUkQKbFO5rwgfSYsKvfS2AkoMPSVb5t0VhYWb3fDMvsl7LIkbeaf5vDl79yeReOkj5E6bOGGKwbeBnv-wKdvSycCJwyQSc346uHXycpuvWbt0J8801s7ZPzNVji9aUcmW0a9e1d9V0FAd/s1920/thumbnail_IMG_4695.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiPdtpiF2E3Ml-N99doMJjNHK-Ygw99fXzC2iV467iIVOUz9MlUkQKbFO5rwgfSYsKvfS2AkoMPSVb5t0VhYWb3fDMvsl7LIkbeaf5vDl79yeReOkj5E6bOGGKwbeBnv-wKdvSycCJwyQSc346uHXycpuvWbt0J8801s7ZPzNVji9aUcmW0a9e1d9V0FAd/w640-h480/thumbnail_IMG_4695.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQL3jUKzP9fLjaMix9-Dp9jKP2OgeNz_XYSr0MOOtU3gY-BV_vfhn5ULJmBN23LMTbSfB9ieEpkitFgqXXpK0NJ003cR8SZz7lpt7iP41SxOAuUOFrumwc2Pk-h2SwD1Ej0od6hLjLiXcGdz1f0cBQr_EE9DC4xxFUpm3UH-2NJmRde0J55Q9Rp_40KMg9/s1920/thumbnail_IMG_4696.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQL3jUKzP9fLjaMix9-Dp9jKP2OgeNz_XYSr0MOOtU3gY-BV_vfhn5ULJmBN23LMTbSfB9ieEpkitFgqXXpK0NJ003cR8SZz7lpt7iP41SxOAuUOFrumwc2Pk-h2SwD1Ej0od6hLjLiXcGdz1f0cBQr_EE9DC4xxFUpm3UH-2NJmRde0J55Q9Rp_40KMg9/w640-h480/thumbnail_IMG_4696.jpg" width="640" /></a></div><br /><p style="text-align: justify;"><br /></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-69582004932811775442023-11-25T09:47:00.000+01:002023-11-25T09:47:11.734+01:00CLASSE DE NA MILAGROS<p> </p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgisk7cnXnMNU-8X_mjLMpx-ba7mXESGsoTZ6e1Yx4VDZmmGO_Tfpt_g8oNMGOqa7HnDM-_HqymIlMzzwgMpeOhIs6Pm37gWB1lP3kq6QrHXHht5WqTDuOPuYIcIRUhgpUPwJzJww7EJ4dB9B4C8m2Y_NN6J6BkbZijVeoDfn7_m949Y82YqegFO0F3u9rh/s418/Alumnes%20de%20Donya%20Milagros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="301" data-original-width="418" height="460" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgisk7cnXnMNU-8X_mjLMpx-ba7mXESGsoTZ6e1Yx4VDZmmGO_Tfpt_g8oNMGOqa7HnDM-_HqymIlMzzwgMpeOhIs6Pm37gWB1lP3kq6QrHXHht5WqTDuOPuYIcIRUhgpUPwJzJww7EJ4dB9B4C8m2Y_NN6J6BkbZijVeoDfn7_m949Y82YqegFO0F3u9rh/w640-h460/Alumnes%20de%20Donya%20Milagros.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />Esta foto de la
mestra Na Milagros amb les seues alumnes està feta en el pati de les escoles
davant la façana de les aules noves que es van fer per eixa data. La foto estaria
feta entre els anys 1968-70 i en ella podem veure a tota una generació de xiques
de Benilloba.<o:p></o:p></span><p></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-55445458353380494492023-11-17T17:41:00.000+01:002023-11-17T17:41:19.696+01:00FER LA MÀ<div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><span> </span>“Fer-se la mà” és una expressió molt vulgar però que solem utilitzar amb molta freqüència en un llenguatge col•loquial. Però també és una mostra de la riquesa de la nostra llengua. Sempre depenent de com l'usem i amb quin context la posem ens donarà un significat diferent.
<span> </span> Així “Fer-se la mà” significa masturbar-se, estimular-se per produir-se un orgasme. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><span> </span>Però si li posem la “a” davant i li diem algú “ a fer la mà” aleshores estem despatxant-lo per des fer-se d’ell. Ex: Joanet, estic cansat de tú, ves a fer la mà. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><span> </span> També si volem desfer-se d’alguna cosa que ens molesta o no ens agrada o estem farts d’ella diem “ a fer la mà”. Ex: Estic fart de tant de futbol, a fer la mà el futbol. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><span> </span> Per a referir-se a un lloc llunyà o perdut diem que està “ allà a fer la mà”o “a fer la mà”. Ex: Aniríem més vegades a veure’l però viu allà a fer la mà. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><span> </span> I si algú esta molestant o emprenyant li diem que esta “fent la mà” Ex: Callat ja, deixa de fer la mà. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"><span> </span> Ja vegeu com una paraulota com esta i tan grollera es tan utilitzada i de forma tan diversa.</span></div>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-31929668328228020062023-11-11T09:44:00.002+01:002023-11-11T09:44:22.979+01:00SABIEU QUE...<p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoBCHy6hybhDJ3JbXEYJ1PTOUBu0xPzA4MV3h7Lysirnj4X9SJ6Rht7zh47nsVFJ1g4pFvbjyDCbAWR3Rs6X81873AWAsV5yXugRfNzlUsrm3Is4-f9sJli1TVhLeAb4dZhIhjb9fmLl0rBXeA1MA6VpAprbST42738jCteEy7IpDGPoyfPO-4mTXvbUfE/s3087/38.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="3087" data-original-width="2017" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoBCHy6hybhDJ3JbXEYJ1PTOUBu0xPzA4MV3h7Lysirnj4X9SJ6Rht7zh47nsVFJ1g4pFvbjyDCbAWR3Rs6X81873AWAsV5yXugRfNzlUsrm3Is4-f9sJli1TVhLeAb4dZhIhjb9fmLl0rBXeA1MA6VpAprbST42738jCteEy7IpDGPoyfPO-4mTXvbUfE/w418-h640/38.jpg" width="418" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Programa de festes 1949.<br />Arxiu Joaquín T.Doménech. </td></tr></tbody></table><br /></p><div style="text-align: justify;"> <span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;"> En 1949 hi havien dos fondes a Benilloba. Una en el carrer Major i l'altra en el carrer S.Llorens. Una especialtzada en paelles i l'altra en tota classe de menjars. En la primera el nom no convidava massa a anar i l'altra era d'ideari religiós.</span></div><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-59976203156987056922023-11-04T10:34:00.000+01:002023-11-04T10:34:53.140+01:00UNA CREU EN LA PORTA<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitmIKTUq1WEN7Pu3KGh90Gis84_8y40LoaIvE0tMZwzMhp_Nio2eqcMa0qzpWlQHow1gL3AK8cTd5KGZn4fOP_fuo3izlX8ZNQtvpYhpLOJONZzM51zVeTKn9pPp7iTU1yus7omOLWu5TmdQeT8g0GZEN_y_Pg7TUJ_3TCk6azptIzSv3fKMnC69ad15-n/s2886/DSC_0190.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2886" data-original-width="2586" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitmIKTUq1WEN7Pu3KGh90Gis84_8y40LoaIvE0tMZwzMhp_Nio2eqcMa0qzpWlQHow1gL3AK8cTd5KGZn4fOP_fuo3izlX8ZNQtvpYhpLOJONZzM51zVeTKn9pPp7iTU1yus7omOLWu5TmdQeT8g0GZEN_y_Pg7TUJ_3TCk6azptIzSv3fKMnC69ad15-n/w359-h400/DSC_0190.JPG" width="359" /></a></div><br /><p><span> </span>Este relat és d'Esteban Borrell i es va publicar en el Programa de Feste del 2003. Jo m'he permés la llicencia de la seua traducció al valencià.</p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Una creu en la
porta<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Sap molta gent perquè
hi ha una creu en la portada de la casa del carrer S. Joan nº 3 ( L’ antig <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Forn de Baix)? Jo vos ho<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>puc contar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Fa molts anys vivia a Benilloba
una família molt rica. Tan rica que tenia un tonell ple de monedes. La dona,
molt piadosa, manà que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>feren una imatge
del Cor de Jesús i que quan estiguera acabada la portaren al Mas dels Tossals (
conegut hui com Mas de les Carrasques).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Una vesprada va demanar al marit
que la portara a passejar fins al mas i quan van arribar la dona li va mostrar
la imatge al seu marit. Este va restar tan sorprès i meravellat que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>mirant a la dona li va dir:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-Ja que has fet
esta imatge jo faré una capella per a que el senyor estiga en ella.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Este matrimoni no tenia fills i
el que sol passar moltes vegades: el marit anava darrere d’una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>criada que tenien, molt jove i agraciada.
Però la donà se’n adona i la va acomiadar.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La criada indignada i amargada
per no haver aconseguit el seu propòsit va voler venjar-se i per això va
contactar amb uns lladres que coneixia de Cocentaina. Amb els quals van idear
un pla.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>El cap dels lladres junt a un
altre, disfressats de guàrdies civils, a boqueta nit, es <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>presentaren en la casa del matrimoni (carrer
S.Joan nº 3). El matrimoni, al veure que era la Guardia civil, els va obrir la
porta. El cap de la guàrdia civil els va contar que s’havien informat de que
uns lladres anirien eixa mateixa nit a robar-los, per la qual cosa ells
s’havien avançat per a poder atrapar-los però que els havien d’ensenyar on tenien
els diners per a poder protegir-los. El marit sense sospitar res els mostrà on
tenien el tonell on guardaven les monedes. El cap de la Guàrdia civil els va
digué:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-Ja poden anar a
gitar-se que nosaltres vigilarem els diners.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>De matinada s’oiren unes cavalcadures
pujar pel carrer, que per aquell temps estava empedrat. A l’arribar a la porta
el cap els obrí. Davant la sorpresa del matrimoni els lladre agafaren al marit,
el posaren damunt d’una taula i el <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>degollaren com a un porc mentre obligaven a la
dona a que remoguera la sang que queia al llibrell. Una vegada mort li llevaren
la roba i amb argilagues li<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>cremaren tot
el cos, igual que fan amb els porcs. La dona, no poden resistir-ho, caigué
morta. Els lladres, una vegada consumat el crim, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>carregaren els diners en les mules i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>partiren.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’assassinat d’estes persones es
el motiu de la creu que hi ha a la llinda de la porta.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Un llaurador ( el tio Campaneta)
se’n anava a regar una horta i al oir els sorolls i crits se’n<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tornà a sa<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>casa del carrer Major i quan arribà la calma<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>eixí de casa per anar a l’horta i per el camí
anava trobant monedes que en la fugida els havien caigut als lladres.(Es
comentava que en els diners que trobà es comprà l’Alt de Gadea).<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Este<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>relat me’l va contar el meu oncle José Garcia
Monllor ( Pepico de la Foia) que li ho havia sentit narrar a Ximo l’Estanquer,
el pare d’Emilio Monerris, quan ell era un xiquet , diguent-li que no ho
oblidara i que ho contara. I jo,igual que m’ho van contar ho conte.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Segons em relatà la meua iaia,
son pare ( el meu besavi Joaquín Gómez) que vivia en la casa del costat, en el
carreró de S.Joan, amb els crits es despertà i a l’obrir una finestra per a
vore que ocorria li digueren:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-Ximo,tanca la
finestra.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La qual cosa va fer ràpidament i
es<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tornà a gitar per por a que li
pegaren un tir.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><span style="mso-tab-count: 6;"> </span>Esteban
Borrell</span><o:p></o:p></span></p><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-19818026534993797412023-10-28T09:12:00.003+02:002023-10-28T09:16:14.660+02:00LES XIQUES FADRINES<p> </p><p><br /></p><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYusHVowKAepUe5pA0i5nxjEbQeEJtexFLtHZI5Jx4h-A9oMISVdbPyuZpu_gShNH584BvnjHLTaFYdq96CRA2OzvraibCxFBVHDA7HmgKwzf-fGlRIAoIqa0_dKsr8DJRUkoR7uzZkgkxv49neak2sM0i9aumpQKRlCw4l-dlD-VpEZvvJu_pUy0-m8LV/s960/Excursi%C3%B3%20a%20Santiago.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="690" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhYusHVowKAepUe5pA0i5nxjEbQeEJtexFLtHZI5Jx4h-A9oMISVdbPyuZpu_gShNH584BvnjHLTaFYdq96CRA2OzvraibCxFBVHDA7HmgKwzf-fGlRIAoIqa0_dKsr8DJRUkoR7uzZkgkxv49neak2sM0i9aumpQKRlCw4l-dlD-VpEZvvJu_pUy0-m8LV/w460-h640/Excursi%C3%B3%20a%20Santiago.jpg" width="460" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Excursió de benillobers/es a Santiago</td></tr></tbody></table><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span><span style="font-size: xx-large;"> </span><span><span style="font-size: x-large;"> </span><span style="font-size: large;"> </span></span><span style="font-size: large;"> </span></span><span style="font-size: large;"><span>Sempre ha hagut un sector de
població que si bé no hem arribat a marginar si que les hem assenyalat i
considerat com a diferents. Este és el sector que hem anomenat fadrines, també
solterones i darrerament singles ( este ja com a un grup a explotar des del
punt de vista del consumisme) i de les que despectivament hem dit que “ se’ls
ha passat l’arròs” o que “ s’han quedat per a vestir sants”. Clar està, que
sempre les hem vist des d’una percepció masclista fruit d’una societat patriarcal
que </span><span> </span><span>a menyspreat a la dona i l’ha
considerada inferior.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No és el mateix<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“estar fadrina” que es diu d’una xica que ha
crescut que “ ser fadrina”<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que fa
referència a un estat. L’estat que s’ assoleix quan<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>una dona que ha arribat a una certa edat (30,40...
anys) no te parella o millor no s’ha casat. Estar sense parella ha suposat,
fins fa pocs anys o encara ara en determinat ambients rurals o tancats, el
haver-se’n eixit de la norma general de funcionament de la societat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que suposa que les dones havien de complir en
el seu paper de a una determinada edat tenir parella o millor dit nuvi per a
després casar-se i tenir fills. El no complir amb la norma era quedar-se
“serrera”, altre malnom amb el que eren denominades. Estar serrera significava també
ser una dona incompleta, no sencera, les faltava l’home per la seua plenitud.
D’ací que també les anomenaren “xiques”, encara que havien assolit certa edat
eren considerades com immadures. La finalitat i l’objectiu de qualsevol dona
era la procreació. Esta concepció tradicional de la dona va ser adoptada,
ressaltada i recalcada durant la etapa de la dictadura franquista en la qual es
van portar a la màxima expressió estos valors morals en els que la dona sols
tenia dos camins a seguir: la vida del matrimoni i la procreació o la vida
religiosa.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>No encaixar en cap d’estes
opcions suposava quedar-se fora de l’estructura social i ser marginada o
assenyalada com a excepció a la norma.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Però encara que a totes les
fadrines les posaven dintre del mateix sac de les “matxuxes” en un sentit
discriminatori i peroratiu la veritat és que caldria analitzar les
individualitat i els camins que havien conduit a cada persona a eixa situació
de fadrinesa que en pocs casos seria una condició elegida i en la majoria
serien víctimes de uns condicionants que les portarien a eixe estat.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Entre les casuístiques tindríem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquelles xiques que havien perdut el nuvi
durant la guerra i mai més van tornar a tenir-ne: o bé per el dol a que
quedaven sotmeses o bé per resignar-se a la situació de vídua prematura. També
tindríem a aquella xica que havia festejat mots anys i havia trencat amb la
parella o havia sofert un desengany amorós. A partir d’este moment ja era
estigmatitzada com no apta per a una relació i ja no era elegida per ningú. Per
un altre costat tenim a la xica que malauradament havia perdut a sa mare de
xicoteta i havia dedicat tota la seua vida a la cura de germans i pare. Esta no
ha tingut temps per a ella i la seua vida ha estat en funció a la cura de la família.
I quan els demés han volat a ella ja no li a restat altra opció.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>També ha estat la filla que ha
viscut sota la dominació dels pares. Uns pares que li han restringit la
llibertat, l’han acaparada i l’han educada<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>amb la creença de que la seua funció és la cura dels pares<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en fer-se majors. No oferint-li cap altra
opció en la vida.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>O la d’aquelles xiques que
estaven còmodes en la seua situació benestant dintre de la família,i no volen
arriscar-se a una boda que les porte a una situació econòmica inferior, o de
treball, maldecaps i conflictes. O Aquella xica que<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb una educació tan repressora i
restrictiva, amb l’escassa o nul·la<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>informació sexual veia<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un trauma,
un pecat, un tabú la vida sexual dintre del matrimoni. O per la por de parir en
les condicions sanitàries de que disposaven o d’aïllament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>( per exemple vivint en un mas), o per el
trauma de haver vist morir alguna dona pròxima durant el part. O per la
condició sexual de la xica en un ambient on qualsevol desviació de la norma
estava exclosa i fins i tot podia ser penada. Per tant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>calia amagar la seua situació i viure-la amb
silenci i repressió. O el cas de germanes que per no abandonar-se l’una a
l’altra s’acostumen a una vida en comú.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>O en el cas de presentar alguna disfuncionalitat física o defecte fa que
una jove es veja incapacitada per a la tasca del matrimoni o simplement no vol
convertir-se en una càrrega per a ningú.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>I moltes situacions més que
converteixen en cada cas en particular però que condueixen a totes a la mateixa
situació de fadrinesa. Estat que encara que mal vist i estigmatitzat<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>acompleix la seua funció social. Ací estaven
les fadrines encarregades de netejar l’església, vestir els sants o cuidar del
rector. Eixes fadrines que no havien segut mares però si ties i iaies
encarregades i sempre dispostes a la cura dels nens de la família. O les que
curen de pares o germans al llarg de tota una vida. O aquelles que s’havien
posat en amo i curen d’una família aliena a canvi tan sols de la seua
manutenció. Dones sacrificades i sotmeses <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que han viscut la seua vida en funció dels
demés. Afortunadament, i cada vegada més, es respecta l’estat i la llibertat
d’estes persones. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Per a fer este escrit m’he basat
en el llibre:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“FADRINES” El procés de no casar-se en la
societat tradicional valenciana. De Raquel Ferrero i Clara Colomina. Temes
d’etnografia valenciana 8.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: large; mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><o:p><span style="font-size: large;"> </span></o:p></p><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-12739267663220267362023-10-22T19:17:00.006+02:002023-10-22T19:17:56.161+02:00DOMUND 1961<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAt_XOmi0Llwg9o3MDuOCUoYVRyLQJOR96-RAU6Ae3rTTG_y0hWl2Yu1WDD3K1HEeUaUmtBDilH4dtlKBAO1zx5jV1Nc4qF4-1Q6_7DgE5A1gwWga1tGHLNxWAWMC-52QGDBNq0Mi1J4Tb2npKi1Yi5QHNkuQ1EYjN6yzTbMg2NN2HotKsJLkgnV5Mgrb2/s800/6A.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="633" data-original-width="800" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAt_XOmi0Llwg9o3MDuOCUoYVRyLQJOR96-RAU6Ae3rTTG_y0hWl2Yu1WDD3K1HEeUaUmtBDilH4dtlKBAO1zx5jV1Nc4qF4-1Q6_7DgE5A1gwWga1tGHLNxWAWMC-52QGDBNq0Mi1J4Tb2npKi1Yi5QHNkuQ1EYjN6yzTbMg2NN2HotKsJLkgnV5Mgrb2/w400-h316/6A.jpg" width="400" /></a></div><br /> <span> Per a celebrar el DOMUND en 1961 van disfressar als xiquets per a fer una cercavila, recaptar i poder enviar alguns diners a les missions. Podeu identificar a algú? Tots són xiquets de Benilloba.</span><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-31073728535953062142023-10-14T13:02:00.001+02:002023-10-14T13:02:38.836+02:00Entrevista a EDUARDO BORONAT CORTÉS<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkbjo-g2moGOe8tYPngS0-F6n4UEbqTaZRQdS1Q5l9YnYjulocfcrrbwtwLkIdcMm16YZ5Ic3609t8vkBhyJ-3WQKKXVcntxSmYE6D0D2AAOJ1EBsEYigffuOVqQdSYf-l2iU5ncH30-IzYO_cUsMV6gCpo0JB9q6bhsz0bCtN89QCxoKKGzleVu9xFpuI/s2200/Pa%CC%81gina-19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2200" data-original-width="1700" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkbjo-g2moGOe8tYPngS0-F6n4UEbqTaZRQdS1Q5l9YnYjulocfcrrbwtwLkIdcMm16YZ5Ic3609t8vkBhyJ-3WQKKXVcntxSmYE6D0D2AAOJ1EBsEYigffuOVqQdSYf-l2iU5ncH30-IzYO_cUsMV6gCpo0JB9q6bhsz0bCtN89QCxoKKGzleVu9xFpuI/w494-h640/Pa%CC%81gina-19.jpg" width="494" /></a></div><br /><p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span> </span><span> </span><span style="font-size: large;">En agost de 1974,
amb motiu de les festes patronals de S. Joaquín, l’empresari i fabricant
Eduardo Boronat Cortés, concedia una entrevista al periòdic <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>“Ciudad” d’Alcoi. Una entrevista i unes
declaracions molt interessants perquè amb elles s’aborda els orígens de la
nostra industria tèxtil així com els inicis de una venda ambulant que amb el
pas del temps evolucionaria cap a la subhasta. Per l’edat de l’ entrevistat
així com per haver-ho viscut en primera persona és un testimoni fonamental de l’inici
d’una nova etapa econòmica per al poble de Benilloba en la que cal destacar
unes persones que amb la seua valentia, voluntat i decisió són capaços d’eixir
del seu poble a vendre els seu productes amb una manca total de mitjos <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i fins i tot arriscant les seues vides. En l’entrevista
també dona informació important sobre el que és cobrava de jornal,quin era el
preu d’una manta o una faixa. En resum, una entrevista amb gran valor històric
per tots nosaltres. </span><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"><br /></div><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-30989336891019839882023-09-30T10:28:00.002+02:002023-09-30T13:18:26.231+02:00LA SUBHASTA I ELS SUBHASTADORS<p> </p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p> </o:p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0cE0JMpFx92rAhsplujs0rFLz9noY9ZIcsSSMytPL3JLk8D4NpTcwaJRZ8gEFoDo_xaRnNwrKUZCwi-rg2EkFWnACjXbE4wzPfxYUkF9NOO-XXpGeCClKRBSuxrBO9zGeGsPWH_5BrQb3tPgzo4X8HKY4N0JFlbu_DHl8qpdsmXaYM28BGwyMAVZLdGwi/s2048/322182_206561756105212_561285174_o.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0cE0JMpFx92rAhsplujs0rFLz9noY9ZIcsSSMytPL3JLk8D4NpTcwaJRZ8gEFoDo_xaRnNwrKUZCwi-rg2EkFWnACjXbE4wzPfxYUkF9NOO-XXpGeCClKRBSuxrBO9zGeGsPWH_5BrQb3tPgzo4X8HKY4N0JFlbu_DHl8qpdsmXaYM28BGwyMAVZLdGwi/w400-h266/322182_206561756105212_561285174_o.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fernado Carbonell i Eduardo Boronat a Hellín</td></tr></tbody></table><br /><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: left;"><span style="font-size: large; text-align: justify;"> </span><span style="font-size: large; text-align: justify;">Benilloba va viure una
època daurada, la compresa aproximadament en les dècades dels 60 i 70 del segle
XX. Va coincidir en l’època del desarrollisme i expansió econòmica de tota Espanya
en general però que ací va tenir les seues característiques pròpies. Va ser un
temps de gran esplendor per al poble, on tots els sectors van guanyar diners:
treballadors de la industria tèxtil, empresaris, comerciants, serveis. El
creixement econòmic va dur a un creixement demogràfic, a una ampliació del
poble, a una millora de les condicions de vida: higièniques, de salut, millor
condicionament de les cases i fins i tot a canvis socials i en les festes. Esta
millora va ser deguda a dos factors fonamentals: un creixement de les empreses
dedicades al sector tèxtil i creixement de un sistema de venta particular (la
subhasta) del que vam ser els creadors. I d’este sistema de venda es del
que parlarem en este article.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Deixaré a banda totes
les anècdotes i situacions personals<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
han viscut els subhastadors, que son tantes com el nombre de subhastadors
elevat al nombre<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de dies que han passat
per tota Espanya oferint els seus productes i que ens donaria un nombre infinit
de vivències (que no deixen de ser interessants, divertides, il·lustratives, exemplars...)en
les quals podríem omplir fulls i fulls, per a passar a estudiar el fenomen en
si, característiques, orígens i evolució.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>La subhasta no era res
més que una forma de venda ambulant,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un
sistema de venda no sedentari realitzada per comerciants, fora d’un
establiment, amb instal·lacions desmuntables i transportables amb qualsevol
periodicitat. Però la subhasta tenia unes característiques pròpies que la
diferenciaven i estes eren:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-La mobilitat: el subhastador es movia per diferents pobles al voltant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’un lloc que utilitzava com a centre, però
sense periodicitat ni regularitat. Podia repetir en un lloc o no tornar més
segons com li haguera anat. I d’una temporada a altra podia canviar de centre.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-La forma d’atraure a la gent: abans d’iniciar la venta el subhastador
havia de captar a la gent, per la qual cosa cadascú utilitzava la seua
estratègia. Una vegada tenia ja concentrada a un nombre important de gent
iniciava la venda. L’oratòria del subhastador era un factor important.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-El sistema de venda. Es tractava d’oferir un producte a un determinat <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>preu i anar afegint altres productes (solien
ser mantes) sense variar el preu. Una vegada fet el lot el venia a la gent. Ací
influïa molt l’habilitat del subhastador per a vendre més o menys.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Este sistema de venda
és propi nostre, perquè ací va nàixer, ací es va desenvolupar<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i va tenir vigència durant un centenar d’anys
<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>en els que es poden diferenciar diverses
etapes:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">1a. Una primera etapa la constituirien els seus ORÍGENS. Que aniria de
finals dels s.XIX fins al 1925 aproximadament.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">2a. Una segona etapa que aniria des de 1925 fins al 1950-55. Que seria
l’època de l’automoció i creixement i que estaria interrompuda per els anys de
la guerra civil.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">3a. Etapa:que comprendria de 1955 fins la dècada dels 70 i seria l’època de
màxim esplendor.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">4a. Etapa: que seria la de decadència i desaparició.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPrMWk6nv3GTvBQ4-U_mdhV38dUINze39bh62CCDIiVphk24zRgyCXAv3DQeFNh7b52W2rRueHQhnzHSFf_9wdC_lxrO6mXodlGZ29gcjRv-bJyZ3KjIPItOYcerbd7ws7J09F9jurZlrqGQhaotxn6U7ySMY_x_ZqktVIQbTwIBKVc952-SYxUn-jGp-C/s923/F%209.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="704" data-original-width="923" height="305" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPrMWk6nv3GTvBQ4-U_mdhV38dUINze39bh62CCDIiVphk24zRgyCXAv3DQeFNh7b52W2rRueHQhnzHSFf_9wdC_lxrO6mXodlGZ29gcjRv-bJyZ3KjIPItOYcerbd7ws7J09F9jurZlrqGQhaotxn6U7ySMY_x_ZqktVIQbTwIBKVc952-SYxUn-jGp-C/w400-h305/F%209.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Lluís Fuentes exercin la subhasta</td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">1a Etapa. Esta aniria des de finals
dels s.XIX fins a 1925 aproximadament. Les dades son indicatives. Gent dedicada
a la venda ambulant en el poble ja existiria però és en estos moments quan
comencem a tenir constància de gent del poble que comença a eixir a vendre els
productes fruit d’una industria tèxtil artesana local i a ampliar el seu radi
d’acció. Els productes que oferien eren: alforges, faixes, davantals, sacs,
mantes. Productes de baixa qualitat
teixits en uns telers manuals i de forma artesanal en unes factories de
xicotetes dimensions: uns quants telers localitzats en el seller o en el porxi d’una casa on el propietari
ocupava a uns quants teixidors i tenia unes quantes dones que s’encarregaven de
l’acabat del producte. Estos primers empresaris van ser: els Domènech
Camallonga, José Espinós Borrell, Manuel Bonet Domènech, Joaquin Boronat Gadea,
Jaime Biosca...</span></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Benilloba sempre ha
segut un poble pobre en recursos agrícoles. El sòl no ha segut especialment
fèrtil i l’aigua escassa, a més d’un règim pluviomètric molt irregular amb
important períodes de sequera. La qual cosa feia que les collites foren
escasses i irregulars. A esta situació estructural hi ha que afegir les crisis
conjunturals com va ser la fil·loxera que allà per el 1910 va arrasar tota la
vinya, cultiu que havia tingut una gran expansió i que amb la seua conversió en
vi per a l’exportació havia segut element important per a l’economia local. A
la fil·loxera la van acompanyar uns anys de forta sequera i alguna gelada
tardana que van accentuar la crisis agrària. Estos factors van influir per a
que es produira una forta emigració<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dels
jornalers i xicotes productors. Així com també augmentaria<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el sector de venedors ambulants com una forma
més de subsistència. Per estes dades ja hi ha constància de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que recorren una part<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>important d’Espanya: Joaquin Boronat per la
Roda (la Manxa), els seu fills Joaquin i Eduardo en Melilla, els Bonet també
per la Manxa, Els Espinós per Andalusia, de Vicente Guillem <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es comenta que va eixir a peu de Benilloba amb
el seu fardell de productes i va arribar a Vitigudino (Salamanca),i al seu fill
li van posar el malnom de Castilla perquè quan era xiquet i li preguntaven per
son pare sempre dia que estava en Castilla. Lògicament utilitzaria algun mitjan
de transport com el tren, i per tren li enviarien els productes per a la seua
venda.Eugenio Doménech Camallonga, Francisco Francés, Tomás Guillem també
exercien esta activitat... Estes persones es desplaçaven a peu, amb un animal (
ase o matxo) i amb carro passant llargues temporades fora de casa. Ja solien
tenir el centre en un lloc i d’ací es desplaçaven als pobles dels voltants. Com
que amb el seu mitjà de transport no podien transportar molt de gènere, des de
casa els l’enviaven mitjançant el tren els fardells de productes per a la venta,
passant llargues temporades fora de casa. En esta època ja anirien utilitzant
les seues estratègies de venta, anirien coneixent les particularitats de cada
lloc, els diferents caràcters de la gent així com les seues possibilitats
econòmiques i les seues necessitats i preferències<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">.</b> Naixeria el nou sistema de la subhasta.<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">2ªEtapa que s’iniciaria al voltant de 1925 i duraria aproximadament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fins als 50-55.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Està etapa es caracteritza per l’ inici de la automoció. El comerciants
comencen a adquirir els primers cotxes: els Ford T i el Chevrolet. És la prova
més contundent del boiant negoci de la venda que ara és ja subhasta. L’adquirir
un d’estos vehicles es símptoma de que ja es guanyaven molts diners amb la venda
i a més hi havia bones perspectives de negoci per a invertir comprant un
d’estos automòbils. Lògicament este canvi seria progressiu i durant algun temps
conviuen els dos mitjans de transport: l’automòbil i el carro. Els primers en
adquirir-los seran<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els anteriors
fabricants i comerciants: els Boronat, els Bonet, els Camallongues, Francisco
Frances amb els fills (Joaquin i Manuel), els Correncincs, Els Hilario (pare i
fill). Al principi d’esta etapa ja queda<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>instituïda la subhasta com a un nou sistema de venda i als comerciants
se’l comença a conèixer<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>arran de tota
Espanya per els Subhastadors.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Esta etapa
es veurà interrompuda per la guerra civil.<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>En l’ inici de guerra el “ Comitè de control de la Industria tèxtil” de
la UGT de Benilloba requisa tots els vehicles i al temps lliura algunes
autoritzacions per a que continuen en la venda. Lògicament en este període
baixarà l’activitat. Abans de la guerra eren subhastadors entre altres: Joaquín
Sanz Cortés, Eduardo i Salvador Boronat Cortés, Joaquin Domènech Colomina,
Manuel i Joaquin Francés, Salvador i José Espinós Vilanova, Hilario Pérez
Monerris, Vicente Pérez Monllor, Fernando Carbonell Soler, Ramón Carbonell
Mora, Joaquin Mira Espinós, Enrique y Salvador Llorens Espinós, Ramón Carbonell
Garcia, Joaquin i Salvador Domènech Espinós,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Francisco Gisbert Verdú. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Santiago
Miró Valls i el Tio Moro van morir en 1930, amb poc dies de diferencia,
exercint la subhasta, el primer en Priego de Córdoba i el segon en Martos.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En els anys posteriors
al conflicte continua l’activitat de la subhasta malgrat les dificultats
econòmiques: baixa producció, l’escassesa de vehicles, així com del combustible.
Però la subhasta continuava sent un mitjà de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>subsistència i una forma de guanyar-se la
vida. I <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>poc a poc va recuperant-se. En
esta època s’incorporen noves generacions a esta activitat: Joaquin Domènech, Salvador
Monllor, Joaquin Herrero Espinós, Manuel Sanz Fenollar, Eugenio Llopis, Ismael
Reig, Pascual Olcina,Francisco Monllor<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Garcia, José Monllor Monllor. Enrique, Manolo i José Mira Navarro,
Salvador Cortés i Julio Mira.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els subhastadors en la
seua tasca per les diferents terres, en diferents moments, necessiten a gent
que els ajuden i així van incorporant a joves que els seguiran, per un sou,
clar està i que per el temps acabaran convertint-se també en subhastadors i
venint a instalar-se amb la seua família a Benilloba, alguns temporalment i
altres definitivament: Luis Fuentes Gordillo i Rodrigo Segura (Baleares) <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de Huercal-Overa, Francisco Cera Càceres,
Uribe, Parra, Baleares, Rogelio Hernàndez de Jaén. En esta etapa ja ha augmentat
el nombre de subhastadors, ja no son sols els propis productors de les
mercaderies i els seus fills els que es dediquen a la subhasta sinó que es
molta més gent la que es dedica a esta activitat establint-se les bases que
regularan l’activitat: un sector majoritari són assalariats, treballen per a un
empresari per un sou però que a més tindran uns beneficis que dependran de les
vendes. L’empresari proporcionarà el vehicle i la mercaderia. El subhastador
posarà el seu treball, les despeses necessàries: allotjament i manutenció. Al
retorn de la subhasta, treballador i empresari trauran comptes i el subhastador
es quedarà amb un tant per cent dels beneficis. Encara que els subhastadors i
ajudants estaven lligats a una empresa, existia molta mobilitat, com hi havia
molta demanda solien canviar amb facilitat de treballar per a una<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>empresa <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a un altra, en funció de les condicions. També
hi ha subhastadors, són els menys, per compte propi, no depenen de ningú. Ells
són propietaris del camió, compren la mercaderia de les fàbriques i tots els
guanys són per a ells. Fins i tot hi ha subhastador que té diversos camions que
treballen per a ell, com és el cas de Francisco Gisbert.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>En
cada camió solien anar dues persones: el subhastador i un ajudant. En arribar a
un poble paraven el camió en una plaça, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un carrer molt transitat, o un creuament de
carrers, en qualsevol lloc que consideraren convenient (aleshores no estava
regulat), l’obrien i estenien una plataforma on pujava el subhastador i amb un
altaveu començava la seua xerrada o discurs per tal d’atraure la gent. Cada
subhastador tenia el seu discurs particular i les seues estratègies. Hilario en
un temps va dur una mona. Tot valia amb la finalitat de fer un rogle de gent i
captar la seua <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>atenció. En eixe moment<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>treien
una sèrie de productes barats: bijuteria, pintes, sedalines de fil, encenedors,
sabó, fulletes d’ afaitar... Productes barats que cridaven l’atenció i la gent
comprava, de vegades fins i tot regalaven algun. Tot valia amb la finalitat de
fer rotgle. Quan consideraven convenient iniciaven la subhasta: feien un lot de
productes (mantes) al que li posaven un preu i després afegien, poc a poc, més
productes. Una vegada el lot complet començava la venda. En este moment influïa
molt l’habilitat per a vendre del subhastador. Este <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estava assistit, en tot moment, per l’ajudant
que <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a peu de terra o <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>dintre
del camió preparava el gènere. En esta època els camions solien ser de
xicotetes dimensions aleshores no podien portar molta càrrega. Eixien del poble
carregats de gènere però solien establir un centre on des del poble li enviaven,
per tren o camió, més gènere que emmagatzemaven en una casa, pensió o local i
ells es movien pels pobles del voltant.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLmDslZ_B71KC_M9o8XV9T6e_RGwWsx5wQMM5qg3cXWz6CeDg0X4tQH1vLMLCLC6Yxe5IyofHEjgTYk00VuilAK4AgYzt7oezu0ohyphenhyphendWZwZkRksPXfX2KMVa-4OmcAKdHv8N4ipZmvgT60P-TjuKB9Y4ZiMxL3klxicqTxt2jDOHfopjnWJxtXwpIKyy97/s2049/Francisco%20Monerris..jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1554" data-original-width="2049" height="304" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLmDslZ_B71KC_M9o8XV9T6e_RGwWsx5wQMM5qg3cXWz6CeDg0X4tQH1vLMLCLC6Yxe5IyofHEjgTYk00VuilAK4AgYzt7oezu0ohyphenhyphendWZwZkRksPXfX2KMVa-4OmcAKdHv8N4ipZmvgT60P-TjuKB9Y4ZiMxL3klxicqTxt2jDOHfopjnWJxtXwpIKyy97/w400-h304/Francisco%20Monerris..jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Francisco Monerris</td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">3ªEtapa. Esta comprendria els anys entre 1955 i 1980. Està seria l’època
daurada de la subhasta. És l’època dels desarrollisme espanyol. És el final de l’autarquia,
els plans de Desarrollo i el turisme. Espanya comença a tenir unes elevades
taxes de creixement, es desenvolupa la industria i la construcció: Tot açò
suposa un major nivell econòmic de la població i per tant un augment del
consum. Augmenta la capacitat de
compra i la demanda de productes. I els
subhastadors saben aprofitar el moment. La subhasta ja té estesa tota una xarxa
que cobreix tota Espanya i fins i tot les illes Balears i Canàries. La població surt
d’uns anys de racionament i restriccions i amb l’augment dels ingressos que
provenen dels treballs en la industria, en la construcció i en els serveis així com de la major
productivitat de l’agricultura conseqüència de l’alliberació de mà d’obra i la
concentració parcel·lària demanda una sèrie de productes per a millorar les
seues condicions de vida. Un dels productes que augmentarà la demanda és el
sector de la manta i que sabran aprofitar el nostres subhastadors amb la seua
forma particular de venda. Apropen este producte a tots els llogarets d’Espanya.
Continuaran oferint productes de menys preu i atractius: bolígrafs, bovines de
fil, paraigües, pintes, articles per a les dones... amb la finalitat d’atraure
a la gent i fer el rogle suficient per a iniciar la subhasta. En esta època
també augmenta la qualitat de les mantes que ofereixen així com el preu. Al créixer
la demanda creixerà també la producció. Són els anys d’expansió de la industria
tèxtil en el poble. Hi haurà telers manuals per totes les cases del poble que
teixiran mantes per als principals empresaris del poble. Les dones des de sa
casa repassaven les mantes i feien cordons. I en les fàbriques s’acabava la
producció. En les fàbriques també va augmentar el nombre de telers així com van
introduir telers mecànics i per tant van
ocupar a més gent. A Benilloba venien a treballar gent dels pobles del voltant.
Així i tot no es teixien suficients mantes i se’n compraven d’altres llocs com
Ontinyent, Agullent i Bocairent. També va créixer el nombre de subhastadors
així com el nombre de camions dedicats a la subhasta. Van arribar a haver en Benilloba
fins a 90 camions dedicats a esta activitat. Es renova el parc automobilístic:
s’incorporen els SAVA i els EBRO. Són camions i furgons de major capacitat.
Surt i creix una nova generació de subhastadors: Antonio i Demetrio Barrachina
Llinares, Francisco Bou Ferràndiz,Carlos Escuder Llorca, José Cortés Cascant, Francisco Ripoll Calatayud,
Juan Domínguez Gómez, Joaquín Agulló Gisbert, David Ripoll, Manuel Reig Sanz,
Antonio i José Gisbert Monllor, Rogelio Chiquillo Gil, Rafael Monllor Gisbert, Francisco
Ferrer, Miguel Picó Alcaraz, Miguel Català Domènech, Joaquín Barrachina Grau, Joaquín
Francés Carbonell, Manuel Francés Picó, Joaquín Verdú Gisbert, Joaquín Herrero
Ortiz, Vicente i Ramón Pérez, Octavio Borrell Lloret, Joaquín Ripoll Molina,Juan
i José Maria Garcia Chillón, Francisco Morrió Grau, Juan Casanova Garcia,
Joaquin Conejo, Daniel Aznar Ripoll, José Miró Llinares, Juan Bonet Pastor, Juan
Aracil, José Miguel Pascual Montava, Fernando Carbonell Llinares, Daniel
Martínez Martínez, José Gozàlbez Mira, Joaquín Bou Picó, José i Evaristo Crespo
Doménech, José Luis Carbonell Aracil...i tants més. Pocs són els homes de Benilloba
que no han eixit a subhastar com a titulars o ajudants. I també tenim el cas,
que cal ressaltar per la seua singularitat en esta època en que les llibertats
de les dones estaven molt limitades, d’Elisa Olcina Monllor (de la família dels
Correncincs) que va exercir de subhastadora durant varius anys acompanyada en
el camió del seu germà Enrique després de la mort de son pare, també
subhastador, al que van succeir.</span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7E-q7aL_dI-HWUCq8_wgnJcjLSf69h-bHvJRjzY8IVZ7LN9aSL8DdMNBP-8mxpnz_bMAnlvh0G3qg3gfyTffnwtam6Wa5qAPlVDv6PQwlBOst-WrDeTcqSQvvXxK5IwgTAEssj9W0r5om6vXfMzVchVXFqIVcizO6d_xuneUplOLBXF0a2CciAeeLEzFn/s970/Jos%C3%A9%20Gisbert.Castilblanco.1962.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="970" data-original-width="666" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh7E-q7aL_dI-HWUCq8_wgnJcjLSf69h-bHvJRjzY8IVZ7LN9aSL8DdMNBP-8mxpnz_bMAnlvh0G3qg3gfyTffnwtam6Wa5qAPlVDv6PQwlBOst-WrDeTcqSQvvXxK5IwgTAEssj9W0r5om6vXfMzVchVXFqIVcizO6d_xuneUplOLBXF0a2CciAeeLEzFn/w275-h400/Jos%C3%A9%20Gisbert.Castilblanco.1962.jpg" width="275" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Jose Gisbert en Castilblanco.1962</td></tr></tbody></table><span style="font-size: large;">Va ser una època de
molta prosperitat per al poble de Benilloba. Entraven molts diners al poble
fins al punt de que es va dir que era el poble amb més vehicles per càpita de
tota Espanya i el mateix passava en el nombre de telèfons. Els subhastadors
feien les transferències de diners per el Banco Hispano-Americano
preferiblement. I un dia a l’any ( el 28 de desembre) venia el seu director
general i pagava un dinar on es reunien tots els subhastadors.</span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Els subhastadors
passaven llargues temporades fora de casa. Celebrades les festes a San Joaquim <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>era l’època de partir, amb els camions carregats
s’encaminaven cadascú cap al seu destí i no tornaven fins a Nadal. Passat Nadal
tornaven <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a sortir fins a Pasqua o fins i
tot a l’estiu. Tot depenia de com anava la venda, les ganes de veure la
família. Cadascú tenia les seues zones preferides on establia el centre, ací
tenia la seua pensió on allotjar-se i on rebre les mercaderies. I d’ací es
desplaçava als pobles dels voltants. Quan havia esgotat el mercat o considerava
necessari el canvi es desplaçava a un altre centre. No tenien horari ni lloc concret
on parar, igual podien vendre de matí que de vesprada o poqueta nit i no era
precís que fora on habitualment es feia el mercat. Ells sabien buscar el lloc i
el moment adequat, però també sabien aprofitar les fires que es feien en
determinats pobles, moments i llocs on es reunia molta gent. I així no va haver
lloc en tota Espanya, per apartat que estiguera,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>on no arribara un subhastador a oferir les
seues mantes. Els subhastador disposaven <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>d’una Llicencia Fiscal (de validesa anual) que
els permetia vendre per tota Espanya i després en cada poble pagaven una tassa
a l’ajuntament que variava d’uns pobles a altres.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>L’altra cara de la
moneda era la família dels subhastadors: les dones i fills havien de passar
llargues temporades sense ells. La dona havia d’afrontar les necessitat de la
casa i l’educació dels fills tota sol. Els fills no veien als pares més que
determinats dies a l’any. Per a les famílies era una vida dura. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">4ªEtapa. A partir de 1980, o fins i tot abans, és l’època de la decadència.
Els motius son diversos:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-Es una època de crisi: forta pujada dels preus dels combustibles i una
forta inflació que originen una crisi econòmica que afectarà a tot l’estat
espanyol.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-Canvis polítics i <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la situació
econòmica que portaran una major conflictivitat social, laboral i una major
demanda de augment salarial.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-Canvis en els hàbits de consum: La manta deixa de ser un producte
atractiu, el mercat esta saturat. Apareixen nous productes més atractius i que
els substituiran: els edredons i els nòrdics.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">- Falta d’una reestructuració, reconversió i modernització de la industria
local. Els guanys de l’època anterior no s’han invertit en la industria.
L’augment dels salaris i la millora de les condicions dels treballadors
suposen<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un major cost salarial a les
empreses que junt<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a la falta d’innovació
farà que els el costes superen als beneficis i abocarà a les empreses al seu
tancament.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">-Però el factor que més va influir en la decadència de la subhasta, segons
els propis subhastadors, va ser la regulació de la venda ambulant en els
diferents pobles. És ara quan comença a prohibir-se la venda ambulant en les
pobles. El subhastadors ja no poden<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>parar en qualsevol lloc i a qualsevol hora, s’han de limitar al lloc i
al dia que marca cada ajuntament. Açò limita la seua mobilitat i la seua
llibertat per a vendre.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWvUQgt4BplPSia87TEQTmlMo1J84AscfqHBA6-GHwWJY_jW0neFXiCp7gGyVUaclazdjg4lcB52rmC6ail-NDW_83NSPenB-UoOmtg4k_Y3DTg2QtMOH7n32yIUTizhBTjUiPYabxqo7-msSql5lRNJG-DEhtZ4YlLGOrqKyDaoeyd9zh1Eg54w4LPAb/s1440/Julia%20Maria%20Bonet%20Julia%20(Silvestre,Juanito%20I%20Paco)1961.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="906" data-original-width="1440" height="251" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWvUQgt4BplPSia87TEQTmlMo1J84AscfqHBA6-GHwWJY_jW0neFXiCp7gGyVUaclazdjg4lcB52rmC6ail-NDW_83NSPenB-UoOmtg4k_Y3DTg2QtMOH7n32yIUTizhBTjUiPYabxqo7-msSql5lRNJG-DEhtZ4YlLGOrqKyDaoeyd9zh1Eg54w4LPAb/w400-h251/Julia%20Maria%20Bonet%20Julia%20(Silvestre,Juanito%20I%20Paco)1961.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Sivestre Garcia, Juanito Bonet i Paco Ripool.1961</td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></span><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Tots estos factors,
conjuntament, faran que els subhastadors es replantegen la seua activitat, ja
no es guanyen tant diners com abans, els preus del combustible han pujat molt i
encareixen molt els desplaçament, els preus d’allotjament i manutenció també
han augmentat. Al subhastador ja no li compensa passar tant de temps fora de
casa. A molts subhastadors els arriba
l’edat de jubilació i ja no hi ha noves incorporacions. Els que van quedant
redueixen el seu radi d’acció, incorporen nous productes a la seua oferta i
s’adapten a la venta en els mercats i places dels diferent municipis. Poc a
poc van quedant-ne menys: Demetrio
Barrachina, Miguel Català, Francisco Gisbert,Francisco Morrió,Fernando
Carbonell, Joaquín Francés, Daniel Martínez, José i Evaristo Crespo... I estos
seran els darrers de tota una saga de homes emprenedors, atrevits, negociants,
que van arribar fins els llogarets més amagats de tota Espanya. Que van saber
guanyar-se la vida en uns moments de penúria econòmica. Que van aportar una
etapa d’esplendor i riquesa al poble. Que van donar a conèixer Benilloba per
tot arreu. Que amb els seu camions van recórrer milers de Kilòmetres (Joaquín
Francés em va comentar que havia recorregut més de 2 milions de Kms.)Que van transitar per totes
les carreteres i camins. Que alguns van trobar la mort en estes carreteres:
José Cortés Garcia (Pepico el Manco) en Leon, Joaquin Conejo. Que van acostar
els seus productes, especialment les mantes, a uns clients necessitats d’ells.
Que ara, al 2023, de tot açò sols queda el record.</span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 8;"> </span>Enric
Morrió i Gómez <span style="mso-tab-count: 5;"> </span><span style="mso-tab-count: 5;"> </span>Albaida, Maig
2023<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Per fer este treball s’han utilitzat
dades del llibre de Joaquín Domènech Boronat:”Benilloba,su
historia.Vida,costumbres i fiesta”.També és el resultat d’entrevistes fetes a
molts subhastadors, entre ells: Fernando Carbonell, Juan Aracil, José Gisbert,
Joaquín Francés, Miguel Català, Ramón Pérez... També a Angelines Francés,
Enriqueta Julià, Fernando Espinós i Rafael Julià.I a tants altres que m’han
contat les seues vivències.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Aprofite este escrit
per demanar al poble de Benilloba<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que
reconega el treball de totes estes persones i ho tinga present en la seua
memòria. I no estaria de més el recordar-los alçant un monument que els fera
just honor. Jo me l’imagine com un home de bronze ( d’estos que hi ha ara pels
molts llocs) dalt d’un cadafals cridant a la gent i al seu costat un munt de
mantes.</span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmuBVD0gWvu2J5m2oupq5sk6uc7FRE_D5E3wKZOBr4k9PSSt5TrmJZqrfnU6xl32hMHLeC5LilCfR06oMw2Y2dByP1aTRCkwgujlRK-FzvgYJXZDd4Dcc9v9LQ8huC1lAy-JVlzUlTaoCGJMCBAN4ers_wOUMxqoXSHgG0dr7d4OERl-6QJnPW0exzI5K/s527/tendre,demetrio%20i%20pacotiso.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="436" data-original-width="527" height="331" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijmuBVD0gWvu2J5m2oupq5sk6uc7FRE_D5E3wKZOBr4k9PSSt5TrmJZqrfnU6xl32hMHLeC5LilCfR06oMw2Y2dByP1aTRCkwgujlRK-FzvgYJXZDd4Dcc9v9LQ8huC1lAy-JVlzUlTaoCGJMCBAN4ers_wOUMxqoXSHgG0dr7d4OERl-6QJnPW0exzI5K/w400-h331/tendre,demetrio%20i%20pacotiso.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Demetrio Barrachina,Joaquín Ripoll i Francisco Morrió.</td></tr></tbody></table><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><br /></span><p></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></p><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-2950585362019723802023-09-24T12:53:00.000+02:002023-09-24T12:53:55.117+02:00PLAÇA DEL CASTELL<p> </p><p><span style="font-size: large;"><span> </span>Estes fotos de la plaça del Castell estan fetes amb una diferència de 54 anys, les primeres, gentilesa de M.Carmen Reig es van fer 1969, les altres en festes de 2023. La plaça en si no ha canviat tant, pel contrari la gent, els usos, costums i la vida si que ho ha fet bastant.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ivY5P2d1j9UxJ2fBfYGGhRYnSOKCww1Wbdno1cB1Gyavj4n8kNeKlJnOqTiKBFZ8CO3xaa4lTiuAAFjUExVssGXxxLmpUqZICAMRruFMJTr0XPHlSkxwuEZoNiJ5O4xRHGlkN04sJcFUhN1ips4mH30AdaHTykCVON-nMhEN55s1XfzvseAdanTEUYcE/s858/17.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="631" data-original-width="858" height="294" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-ivY5P2d1j9UxJ2fBfYGGhRYnSOKCww1Wbdno1cB1Gyavj4n8kNeKlJnOqTiKBFZ8CO3xaa4lTiuAAFjUExVssGXxxLmpUqZICAMRruFMJTr0XPHlSkxwuEZoNiJ5O4xRHGlkN04sJcFUhN1ips4mH30AdaHTykCVON-nMhEN55s1XfzvseAdanTEUYcE/w400-h294/17.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnXGrRgYzIYsX6kMa-iU9Gz0dmdd5T3uruRYDpESHqPYlmQyKzx3KczXwtylEP5ihaFTjM2ScQlOvCiMVuP1tbWepcV6My8TXL57fNAv5ah01dx-tydb5Nb5Z7rlOtfiwcaVtrp8TM8ZRZGxUb6ySCQBlNytskKwv5PpS19AUdachepK-RVDYAyJMTewK6/s874/14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="874" data-original-width="615" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgnXGrRgYzIYsX6kMa-iU9Gz0dmdd5T3uruRYDpESHqPYlmQyKzx3KczXwtylEP5ihaFTjM2ScQlOvCiMVuP1tbWepcV6My8TXL57fNAv5ah01dx-tydb5Nb5Z7rlOtfiwcaVtrp8TM8ZRZGxUb6ySCQBlNytskKwv5PpS19AUdachepK-RVDYAyJMTewK6/w281-h400/14.jpg" width="281" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi1fq2wHrT-0WKil1spTMMlSWrfOvhIyGpcMlox-mQqa9RzUccLNcE7aTLUZnJVi3DZJVB2hn-7QKeF138NSYi8ZecUIM5gG4sOtc7CtdcBM2nEgu9AEhiZH6g7_5PIX8_PH3K8KOcE202SjZgTQA-M4MQ_fcf-5a6a7F_XU1r0G4XkD5mKFo9FsXAzXix/s1920/thumbnail_IMG_4611.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1920" data-original-width="1440" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi1fq2wHrT-0WKil1spTMMlSWrfOvhIyGpcMlox-mQqa9RzUccLNcE7aTLUZnJVi3DZJVB2hn-7QKeF138NSYi8ZecUIM5gG4sOtc7CtdcBM2nEgu9AEhiZH6g7_5PIX8_PH3K8KOcE202SjZgTQA-M4MQ_fcf-5a6a7F_XU1r0G4XkD5mKFo9FsXAzXix/w300-h400/thumbnail_IMG_4611.jpg" width="300" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFKzUT0clae45ObKS4yWwXA_39dTKiIm_DsrLSaF20h0zEKrrNL5ig27x_LjeENJ0ehJACevaSvNzNpR61V5CAfGz83OIUM7HizNgVRnlNBxjpAEriGDVBWyhLiH67GChYemAgV79RoKaTG4mMewRUeSg1hBST2RugjDaLjzzODLzuf5DkgDDDXmfTi0zU/s1920/thumbnail_IMG_4612.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFKzUT0clae45ObKS4yWwXA_39dTKiIm_DsrLSaF20h0zEKrrNL5ig27x_LjeENJ0ehJACevaSvNzNpR61V5CAfGz83OIUM7HizNgVRnlNBxjpAEriGDVBWyhLiH67GChYemAgV79RoKaTG4mMewRUeSg1hBST2RugjDaLjzzODLzuf5DkgDDDXmfTi0zU/w400-h300/thumbnail_IMG_4612.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdF6hIcNpPFpbJ9MaCWofdWiQ_VbU7bQNpHGkbs9Dl6hnUTcqudJHi11oC5NPAykgXNgPPKJpC-V0fYWpPnZXT08s837Wuus-UcLhgnEtGcTMdLkktZ8eNzzcUKrGwL304znAiyI9wjfSaSlIp7fT-J9G-I_DV9hMH0QdsaQz-bQTFqDH9d6zRxDGTvxep/s1920/thumbnail_IMG_4613.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdF6hIcNpPFpbJ9MaCWofdWiQ_VbU7bQNpHGkbs9Dl6hnUTcqudJHi11oC5NPAykgXNgPPKJpC-V0fYWpPnZXT08s837Wuus-UcLhgnEtGcTMdLkktZ8eNzzcUKrGwL304znAiyI9wjfSaSlIp7fT-J9G-I_DV9hMH0QdsaQz-bQTFqDH9d6zRxDGTvxep/w400-h300/thumbnail_IMG_4613.jpg" width="400" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrdzVUOh05Fud-nCfhLExOah1-dIjBw6x7mFGMWWigN5lByXKuLFsHVcGf3u2m-9lCqoAGsc7ts-MoBZry2nuK63hmvkC4pduX4EAmIyAudlW_T9PTHd9cBnQeUvVXOnA5u9FhzS-8qjm9Ss0X20WK-s_uL0qSiq6V9v0A59xzU7E0D1ZP2EOSakqjM45D/s1920/thumbnail_IMG_4683.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1440" data-original-width="1920" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrdzVUOh05Fud-nCfhLExOah1-dIjBw6x7mFGMWWigN5lByXKuLFsHVcGf3u2m-9lCqoAGsc7ts-MoBZry2nuK63hmvkC4pduX4EAmIyAudlW_T9PTHd9cBnQeUvVXOnA5u9FhzS-8qjm9Ss0X20WK-s_uL0qSiq6V9v0A59xzU7E0D1ZP2EOSakqjM45D/w400-h300/thumbnail_IMG_4683.jpg" width="400" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">PLAÇA DEL CASTELL<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">Al capdavall del
poble<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"> el nom d’un palau, un castell de festes,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">quatre boques de
carrer, dues balconades<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">i tres cases mal
contades.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">Plaza de Calvo
Sotelo volgueren posar-me,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">també plaza del
Carmen,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">però em quede amb
plaça del Castell,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">la de sempre,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">amb que la gent
preferí cridar-me.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">Retinc el soroll
del teler mecànic,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">el tràfec de la
gent de la fàbrica,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">subhastadors carregant
el camió de mantes,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">el sabater
clavant les seues tatxes.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">Els xiquets
juguen amagar-se<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">entre les fustes
del Castell,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">quan a l’estiu <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">per a la festa estan
preparant-se.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"> </span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">I una vegada a l’any,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;"> el desset d’agost,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">celebre el meu
dia,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">encara que s’acaben
les festes,<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">tot el poble
baixa a veure’m<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: large;">i m’omplic de
goig i alegría.<o:p></o:p></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><br /></span></div><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-38626284395256531472023-08-01T19:42:00.000+02:002023-08-01T19:42:06.912+02:00ESQUADRA NEGRES 1953<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUZppa5WIdL8I60nXtv5jUQawr6qtnmxoYEShg02gvLyAYRPOE6sgWWBbm1G8AsTwR_546KS9qtUzDRWE0KIYTbifzoiJ1pbVRDststMiTl8a-h7YNHv9vToWThqO6CvNoNRt2xNSO8U5XpWt4vs_020SnCeN8Rd6Pj9OV6wcueaNwi2uZkZ7YF2XTkx-L/s1074/25%2015-ag-1953.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="722" data-original-width="1074" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUZppa5WIdL8I60nXtv5jUQawr6qtnmxoYEShg02gvLyAYRPOE6sgWWBbm1G8AsTwR_546KS9qtUzDRWE0KIYTbifzoiJ1pbVRDststMiTl8a-h7YNHv9vToWThqO6CvNoNRt2xNSO8U5XpWt4vs_020SnCeN8Rd6Pj9OV6wcueaNwi2uZkZ7YF2XTkx-L/w640-h430/25%2015-ag-1953.jpg" width="640" /></a></div><br /><p></p><p></p><p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><span style="font-size: large;">Ja estem quasi en
festes. D’ací no res estarem escoltant <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>música festera i veient baixar les esquadres.
Poc a poc, sense adonar-se’n, la festa evoluciona, canvia la música (desapareixen
unes marxes i se’n escolten unes altres), però on més es noten els canvis és en
la indumentària i en els maquillatges, tan sols hi ha que mirar fotos de
darrers anys per apreciar eixa evolució. Mireu esta foto d’una esquadra de
negres de 1953 (fa 70 anys). La foto es del fotògraf benillober José Domènech “Torero”.</span><o:p></o:p></span></p><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-30364606069470971062023-06-17T13:48:00.001+02:002023-06-17T13:48:46.586+02:00ETIMOLOGIA DE BENILLOBA<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgnnmi9QeUErJqLNbO0kYNl7j9O5zZ9XTzksUVdaKac7eLx6N5DFs4vopgGyEP0_f8Ufr6EcLT1iWt7_HqSnkiRAbHBrOvdmSB_zerREbAhT1_qqMjXygMg3wc62omvMpVKISAgmfBICFVFD_AlfsT33tFUAUq-8ebXERWWXfaG1LMC5KWWewj2yjaUA/s3872/DSC_0029.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2592" data-original-width="3872" height="428" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjgnnmi9QeUErJqLNbO0kYNl7j9O5zZ9XTzksUVdaKac7eLx6N5DFs4vopgGyEP0_f8Ufr6EcLT1iWt7_HqSnkiRAbHBrOvdmSB_zerREbAhT1_qqMjXygMg3wc62omvMpVKISAgmfBICFVFD_AlfsT33tFUAUq-8ebXERWWXfaG1LMC5KWWewj2yjaUA/w640-h428/DSC_0029.JPG" width="640" /></a></div><br /> <p></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"></p><p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="background-color: #b6d7a8; color: #050505;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Abel Soler és un Albaidí amb un curriculum molts extens, és doctor en
Història Medieval per la Universitat d’Alacant i en Filologia Catalana per la Universitat
de València.Especialitzat en historia cultural del segle XV és autor d’una
biografia sobre Joan Roís de Corella, autor d’estudis sobre Joanot Matorell i el Tirant lo
Blanc. Col·la borador habitual de
revistes académiques ha publicat un extens conjunt de monografies locals
valencianes sobre historia, geografía i patrimoni. En 2021 va publicar “Joan-Jeroni
de Vilaragut (1421-1463).El fill secret de la reina Margarida de Prades “ i en
2023”Albaida. Història de la ciutat”.
Darrerament està publicant en el facebook unes notes sobre el origen del nom de molts
pobles. Estos dies va escriure lo seguent sobre Benilloba:<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="background-color: #b6d7a8; color: #050505;"><o:p><span style="font-family: arial; font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="background-color: #b6d7a8; color: #050505;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">EL NOM DE BENILLOBA<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="background-color: #b6d7a8; color: #050505;"><o:p><span style="font-family: arial; font-size: large;"> </span></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="background-color: #b6d7a8; color: #050505;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">"Alqueria de Benaloba" (1258), "Benilloba" (1318),
"Banī Lubba" (en àrab, 1516). De l'àrab "Ibn Lubba" إِبْنْ
لُبَّة, ‘l’alqueria del fill de Lubba’ (pluralitzat després com
"Beni"- ‘fills de’). Nom femení de tradició romanç: la -bb- geminada
representa la [p] de "lupa", ‘lloba’ (l’alifat no disposa de signe
per a aquest so). Com Penàguila, Benissoda, Benissuera, etc., reivindicar un
ancestre femení és indicador de costums matriarcals associables a tribus
berbers. Benillup ("Benillopo", amb -o romanç encara, el 1238) i una
alqueria de l’Orxa dita també Benillup representen la versió masculina,
"Banī Lubb"; com també l’alqueria de Vinalopó o Binalopó, a Bocairent
(Ibn al-Lubbūn, ‘el fill del Llobet’), que dona nom al riu de Vinalopó.<o:p></o:p></span></span></p><br /><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-38760527201384258192023-06-09T20:39:00.001+02:002023-06-13T18:47:09.255+02:00LA FILHARMÒNICA 1992<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoXNNU3JpzKCueEVXbAwb-Jj4shTi44K7clzaS0o8g1_t1QsvR9uxAluTws2yIDgmKknLRoWG-6AZn0-0DPV4lbEGHMCbecBex8nRuQBuNxkQTfGMYUA-O_p2KVa-EdZJ6pSGK-PJ2TJfYM7uJt4otCyDGTLk3IEMzDzjhNzAVTe_J3aARpd8n8-w93Q/s1600/filarmonica%201992.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1169" data-original-width="1600" height="468" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoXNNU3JpzKCueEVXbAwb-Jj4shTi44K7clzaS0o8g1_t1QsvR9uxAluTws2yIDgmKknLRoWG-6AZn0-0DPV4lbEGHMCbecBex8nRuQBuNxkQTfGMYUA-O_p2KVa-EdZJ6pSGK-PJ2TJfYM7uJt4otCyDGTLk3IEMzDzjhNzAVTe_J3aARpd8n8-w93Q/w640-h468/filarmonica%201992.jpg" width="640" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><span style="font-size: x-large; text-align: justify;"><span> </span>Esta foto de la Filharmònica
és de 1992. Esta feta en l’altar de l’església de Benilloba després d’un
concert per a celebrar la festivitat de Sta Cecilia. Era la segona etapa de
Fco. Carchano com a director i un període de decadència per la baixada del
nombre de músics.</span>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-67205043605066905272023-06-02T20:24:00.002+02:002023-06-09T20:39:57.122+02:00LA FILHARMÒNICA 1983<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ4pctzv4m8LDgFowfMEOLhjY4eZh7i1LXCnrC1WAcAnwTB_lffX-NqQgTJZ3JKwsMfhWF2DndrBQk_xIgeF3zhXYT6V_AllHcvHd_wK-V8Dp9ifUjqq3AYLcrbmJ6ocvehDy47hP5G9hxbJOO7b62xVnUDjg0fxNwk67QKZoQIahEu7Cund9eJ6lGWA/s2048/IMG_3714.JPEG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ4pctzv4m8LDgFowfMEOLhjY4eZh7i1LXCnrC1WAcAnwTB_lffX-NqQgTJZ3JKwsMfhWF2DndrBQk_xIgeF3zhXYT6V_AllHcvHd_wK-V8Dp9ifUjqq3AYLcrbmJ6ocvehDy47hP5G9hxbJOO7b62xVnUDjg0fxNwk67QKZoQIahEu7Cund9eJ6lGWA/w640-h480/IMG_3714.JPEG" width="640" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;">Em sap greu posar
esta foto en tan males condicions però no dispose de l’original que és a color
i amb molta mes qualitat ( si algú té la gentilesa de passar-me-la la canviaria
d’immediat). La foto l’he treta del programa de festes de 1983, per tant la
foto serà de 1982. Però, en esta sèrie de fotos del la Filhamònica Benillobense,
no em podia oblidar de esta etapa tan bonica que vam viure en la banda amb el
director contestà F.J.Molina. Supose que va ser tan especial per a mi perquè
vaig pertànyer a la banda durant esta època. Però també perquè en eixos anys
van entrar a formar part d’ella un grapat de joves amb molta il·lusió i això es
va veure reflectit en moltes actuacions, concerts i eixides a tocar a altres
pobles (Fogueres de S.Joan a Alacant, festes de Xixona, Ontinyent, Cocentaina, Muro,
Banyeres entre altres). Vull nomenar a tots els components encara que crec que
és fàcil reconèxer-los. D’esquerra a dreta tenim: en la fila superior a Miguel
Alvado,Ximo Julià, Joaquin Mira, Joaquin Monllor, Julia Colomina,Salvador
Llorens, Yolanda Campos,J.Miguel Seguí, Miguel Alvado i Juanjo Barrachina. En
la fila d’enmig: José Cerdà, J. Antonio Verdú, Joaquin Julia, Joaquin
Carbonell, José Julià, Vicenta Garcia, Antonio Colomina, Vicent Julià i J.Enrique.
Asseguts: Ximo Reig, Vicent Devesa, Salvador Casanova, J.F.Molina ( director),
Demetrio Barrachina,José Climent,J.Antonio Morrió i José Cantó. L’abanderada
Francisca Monllor.</span></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-2044586698959126386.post-56491507151900152062023-05-27T11:48:00.002+02:002023-06-09T20:40:30.760+02:00LA FILHARMÒNICA. ANYS 50<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfLYJbTT2aqIPcGTIRpQistAwHkrvyk1auHBBA6C02c-aPGzEpdLDpW_FcYGeXmnuD-kdXAZn4Gcbu3XvbpXOZoIHF6zDegkekCkSn_xDuy60JXYJ8Y0Ve_pmz8BDKIQcqLQkPq90a-7AvbQIZVDd4fpnja-DTxT13P4-n3SzHPJsLhrkrR-SILCsObg/s526/banda%20anys%2050.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="354" data-original-width="526" height="430" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfLYJbTT2aqIPcGTIRpQistAwHkrvyk1auHBBA6C02c-aPGzEpdLDpW_FcYGeXmnuD-kdXAZn4Gcbu3XvbpXOZoIHF6zDegkekCkSn_xDuy60JXYJ8Y0Ve_pmz8BDKIQcqLQkPq90a-7AvbQIZVDd4fpnja-DTxT13P4-n3SzHPJsLhrkrR-SILCsObg/w640-h430/banda%20anys%2050.jpg" width="640" /></a></div><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: x-large;"> La Filharmònica per estos anys contava amb 2 tubes,un bombardí,2 trombons,1 fliscorno, 2 trompetes,4 saxos, 4 clarinets i els tres de la bateria. El nombre de components de la banda no ha variat molt al llarg de la seua història. La banda ha tingut els seus daltibaixos, en les millors époques amb sot ha superat els 30 músics. En els pijors moments han quedat 20 músics. En una societat d'este tipus en el que hi ha que compaginar aficció, dedicació, esforç, el fet de que siga un passatemps i no una feina i el que hi ha tantes voluntats i caràcters com persones, el mes normal és que varie molt el nombre de components d'uns moments a altres. però el més important és que haja tingut una continuitat durant tants anys. Per la qualitat de la foto i la seua antiguitat fa difícil reconeixer a cap persona.</span></div><p></p>E. Morrióhttp://www.blogger.com/profile/03613447874891442795noreply@blogger.com5