dimecres, 26 de febrer de 2020

RETAULE DE S. VICENT FERRER





            Situat a la façana nº 36 del Carrer Major

           Consta de 12 taulellets (4x3), amb una mesura aproximada de 80x60 cm. El retaule esta bordejat per una línea blava i per la part exterior una cinta d’un blau més claret que forma ones i llaços sobre un fons blanc. Els taulells estan dintre una fornícula de poca profunditat, sols un parell de centímetres, emmarcada per una motllura coronada per un frontó. En el frontó resta encara el clau d’ on penjava el fanal o llum que ha segut substituït per una bombeta de llum. En el taulell situat en la part inferior dreta apareix el nom del magatzem o tenda on va ser adquirit: “Azulejos Antonio Sanchís,Colón 62, València” Probablement el lloc de fabricació fora Manises.

            S.Vicent Ferrer és el sant valencià per antonomàsia. Va nàixer a València el 23 de gener de 1350. Posteriorment ingressa en l’ordre de Predicadors Dominics. Va Viure de prop el Cisma d’Occident , renunciant a les distincions cardenalícies i bisbats que li va oferir Benedicte XIII (El Papa Luna).En 1398 va tenir una visió en la qual li se va aparèixer Jesucrist junt a S.Francesc i S.Doménec de Guzman que li encomanen la missió d’evangelitzar el món. A partir d’este moment i durant 20 anys es dedica a predicar per Europa occidental. Dotat d’una gran eloqüència reunia a multituds allà on predicava. Els miracles l’acompanyaven en les seues prèdiques, entre ells el que la gent l’entenia encara que parlara en la seua pròpia llengua, d’ací que es considerava que tenia el don de llengües. En totes les seues imatges apareix el lema:”Timete Deum et date illi honorem” és tracta d’una frase del llibre de l’Apocalipsi: “Tem a Deu i dona-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu juí”. L’explicació està en que S. Vicent es va convertir en el profeta del Juí Final i la vinguda de l’Anticrist. El moment final li arriba el 5 d’abril de 1419 en Vannes (França) on roman soterrat. Canonitzat en 1455 reunix en el seu procés fins a 860 prodigis o miracles. Després va ser nomenat Patró del regne de València. En València la seua festa es celebra el dilluns posterior a la Pasqua.

            Els seus atributs com a Sant són: el llibre, la flama damunt del front, la mitra, el dit índex assenyalant cap amunt.

           En este plafó S. Vicent apareix representat amb els hàbits de Dominic, amb la tonsura de clergue i el nimbe de santificació. El braç dret en alt i el dit índex assenyalant el camí cap al cel al temps que predica la conversió. En la mà esquerra té un llibre ( la bíblia) que un angelet l’ajuda a sostenir. A l’altre costa un altre angelet subjecta un bàcul símbol del bisbat al que S. Vicent van renunciar. Un altre atribut que presenta el sant és la llengua de foc que surt del cap i que simbolitza el don de llengües que posseïa o també que era l’ Esperit Sant el que el guiava. Els àngels estan representats com a xiquets però un xiquets amb el cos musculós. Tots tres, angelets i sant semblen estar sobre el núvols i els fons està indefinit. En la part de baix està retolat el nom del sant i en la part superior en el filacteri apareix el lema “ Timete deum et date illi honorem”El color dominants son el verd, blanc, negre, rosa per als angelets i groc. El seu estat de conservació és bo, tan sols un rajolet està picat.


dissabte, 15 de febrer de 2020

RETAULE DE S.FRANCESC D'ASSÍS





               Situat a la façana nº32 del Carrer Major.          
               Consta del 12 taulellets  (4 x 3) i de unes dimensions aproximades de 80 x 60cm. El retaule està perfectament encaixat dintre de la fornícula excavada en la paret, sense llistell ni vora que l’ emmarque. En la part de baix hi ha una jardinera de ferro amb la finalitat de posar flors per la seua celebració.
               S. Fracesc va nàixer en Assís (Umbria) en 1181, pertanyent al Sacre Imperi Romà Germànic. Batejat amb el nom de Giovane Di Pietro Benardone, era fill d’un burgués comerciant de teles. Açò li va permetre una joventut despreocupada i accedir als estudis regulars de l’època. Fa formar part de l’exèrcit Papal en la lluita contra l’Imperi. I va ser en esta època de soldat quan va tenir una revelació que li van fer abandonar les armes i iniciar una vida de meditació i desinterès per allò terrenal. Va fundar l’Ordre de Frares Menors i va viatjar a orient a predicar l’Evangeli. Va patir els estimes de la crucifixió de Jesucrist encara que els amagava per considerar-se indigne de portar les senyals de la passió de Crist. Al no ser sacerdot ell predicava amb l’exemple i amb les lloances incitant a la conversió i a portar una vida evangèlica. Va morir en 1226 i la seua onomàstica es celebra el 4 d’octubre. Els atributs amb que se’l representa són els estigmes i lacalavera (com a rebuig dels plaers de la vida i la presencia de la mort).
               En este plafó es representa a S. Francesc agenollat, davant té un llibre i una calavera (símbol de la mort  i de que esta l’hem de tenir present en tot moment) amb els braços oberts i les mans esteses, orant i clamant a  Crist crucificat  el poder sentir en el seu propi cos la Passió de Crist. Gràcia que li és concedida. I mitjançant uns raigs que surten de les mans i el costat de del crucificat i  que van directament a les mans i pit del Sant mostra el fet de que va rebre en el seu propi cos els estigmes de Crist. Estes nafres que li van quedar impreses en el cos i les va patir  fins al final de la seua vida les amagava als ulls de la gent perquè no es considerava digne de portar les senyals de la Passió. Estos raigs  donen profunditat a la imatge a la qual cosa també contribueix el paisatge de fons que ompli l’escena:l’arbre, l’església del fons així com les irregularitats del terreny. El Sant porta nimbe i va vestit amb els hàbits franciscans apedaçats, com a símbol de l’extrema pobresa amb que viu.
Els colors predominant són el verd i el marró. L’estat de conservació és bo.                      

dissabte, 8 de febrer de 2020

IMATGES DE SANT PERE I SANT PAU




3.     




                         S. Pere 
                
               Situat en la façana amb el nº 2 del carrer S. Pere on va ser traslladat des del nº3 del mateix carrer fa ja alguns anys.
               És tracta d’una fornícula de dimensions reduïdes que allotja una imatge de Sant Pere. La fornícula esta tancada amb una porta de fusta amb un vitrall transparent que permet veure la imatge. D’esta forma resta al recés  de les inclemències del temps. L’escultura exempta de S. Pere es de reduïdes dimensions, sobre uns 40 cm. I d’escàs valor artístic, sembla d’escaiola i pintada, el seu valor és més bé sentimental.
               Simò Pere va nàixer a Betsaida a finals del S I  a. C. De pescador en el Mar de Galilea va passar a ser un del deixebles més destacats de Jesús. L’església catòlica el considera el  primer Papa basant-se en les paraules que li va dir Jesús: “Tu eres Pere , i sobre esta pedra edificaré la meua església, el poder de la mort no prevaldrà sobre ella, et donaré les Claus del Regne del cel...”(Mateu 16,18-19). Segons la tradició catòlica Pere va acabar els seus dies en Roma on va ser el primer bisbe. Ací va ser martiritzat en època de Neró (67 d.C.) en el Circ del turó Vaticà, on es creu que va ser soterrat i on Constantí  I el Gran, en el S. IV, va manar construir una Basílica. La seua festa es celebra el 29 de Juny.
               L’escultura presenta a un S. Pere vestit a l’estil romà, cobert amb túnica i damunt la toga. En la mà esquerra porta les claus,atribut amb el que sempre es representa a S. Pere. No és pot apreciar la part de la mà dreta perquè unes flors ho impedeixen. El cap està rodejat de l’aureola daurada. Predomina el color marró. Les claus són de color gris, que les fa destacar del conjunt.
4.     


         

              S. Pau
          
          Situat a la façana nº 13 del carrer Sent Pere.
          Com en el cas anterior també és tracta d’una fornícula excavada en la paret de dimensions reduïdes  on està col·locada una imatge, amb la forma d’escultura exempta, de S. Pau. La fornícula la tanca una porta de fusta amb un vitrall que permet veure la imatge interior similar a la de S. Pere però amb un estat més deteriorat.  Esta fornícula va ser reutilitzada després d’haver-se la trobat en una reforma de la façana. Probablement, i com en altres cassos va ser segellada durant la guerra civil.
           San Pau conegut també per el seu nom jueu de Saulo de Tarso va nàixer a Tarso entre el 5 i el 10 de la nostra era. És conegut també per “Apòstol dels gentils”. Encara que no va pertànyer al cercle dels primers dotze apòstols de Jesús té una gran importància dintre del primer cristianisme tant pel seu treball evangelitzador en importants centres urbans de l’Imperi romà (Antiòquia, Corint, Èfeso,Roma) com per la seua obra escrita: Primera epístola als Tesalonicensis, Epístola als filipensis, Primera i Segona epístola als Corintis, Epístola als gàlates entre altres. S. Pau va morir a Roma probablement decapitat en l’època del govern de Neró sobre l’any 60 d.C. Actualment es venera la seua tomba en la basílica de S. Pau d’Extramurs en Roma. La seu festa es celebra el 29 de juny junt a S. Pere.
            En esta imatge, de redüides dimensions, S.Pau va vestit amb la indumentària romana: una túnica i damunt la toga. Porta els atributs amb els quals se'l representa: l'espasa en la mà dreta i unes cartes escrites a l'esquerra. Un arc daurat rodeja el cap en senyal d santidat. Presenta bon estat.
           




      

dissabte, 1 de febrer de 2020

RETAULE DE S.JOAN





           Situat a la façana nº 3 del carrer S.Joan o també carrer del forn de baix. És un poc més gran del que és habitual en els retaules d’este poble. Té 35 taulellets ( 7X5) Suposant que cada rajolet té uns 20 cm .de costat les dimensions del retaule serien 140X100. El retaule esta dintre d’un nínxol excavat en la façana i per accentuar la profunditat la vora està formada per 4 esglaons amb una gradació progressiva cap a dins i acaba amb el llistell blau en la ceràmica que envolta el plafó. En la part superior hi ha un fanal  del que penja una bombeta per la il·luminació i en la par inferior una barana resguarda els jardineres sobre una cornisa que sobreïx a la façana.
           S. Joan conegut per el Baptista va ser un predicador jueu coetani de Jesús de Nazaret, nascut en el S. I a. C. És considerat com un profeta per el cristianisme i el Islam. Segons els cristians és el precursor de Jesús, el que anuncia la seua vinguda i al que va batejar en el riu Jordan. El evangelis parlen d’ell així com de la seua mort decapitat per ordre d’Herodes Antipas. La seua festa se celebra el 24 de Juny. El retaule representa el moment del Baptisme de Jesús per S. Joan en el riu Jordan. Jesús està dintre del riu i Joan li tira l’aigua sobre el cap amb una conxa en el mateix moment ( segons  els evangelis) en el que s’obri el cel,apareix l’Esperit Sant en forma de colom i se sent la veu que diu: “ Tú eres el meu fill vollgut, el  predilecte”. S Joan apareix amb el seus atributs com son:el mantell  de pel de camell amb el que és cobreix. A la ma esquerra el pal amb creu rodejat pel filacteri amb unes lletres  que no es llegeixen bé, sols la paraula SANT i suposadament li continuaria el nom. I en la mà esquerra la conxa amb que batejava a la gent cercant el penediment i perdó dels pecats. Jesús plantat dintre del riu es cobreix amb un mantell. Els dos tenen el cap cercat per l’aureola símbol de  santitat i presenten uns cossos corpulents i musculosos. L’acte es desenvolupa en una escena formada per el riu, la riba i un fons cobert de vegetació i muntanyes. Al cap damunt el cel amb els raigs de l’esperit sant i uns núvols que parcialment el cobreixen. Els tests amb flors impedeixen veure la primera línea de rajolets i si tenen alguna signatura. Els colors dominant són: el bau de l’aigua, el verd dels arbres i el cel, els gris, marró i el rosat de la pell de Jesucrist. L’estat del retaule ceràmic és molt bo.

dissabte, 25 de gener de 2020

STOLPERSTEIN PER EDUARD GARRIGÓS SOLER




            Stolpersteine es un mot alemany que defineix una pedra en el camí que ens fa ensopegar però també és un projecte de l’artista alemany Gunter Demnig que consisteix en posar una pedra      ( cup de 10x10x10 cm de cement amb una cara xapada de bronze)  en la casa on va viure una persona que va ser deportat o assassinat en alguns dels camps de concentració nazis, per a que les persones que ensopeguen en alguna d’aquestes pedres fixen l’atenció en elles i així recordar la barbàrie  que va suposar l’holocaust i commemorar  a les persones  que malauradament ho van sofrir. Hui, un 25 de gener de 2020 s’ha col·locat un Stolpersteine  davant de la casa que va ser el darrer domicili d’Eduard Garrigós en Sabadell. Cal recordar que Eduard Garrigós va nàixer en Benilloba en 1909, d’ on va emigrar a Sabadell i un 27 de gener de 1941, fa exactament 79 anys, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen on va romandre fins  a l’alliberació del camp en maig de1945, sofrint totes les vexacions, penes i horrors a que eren sotmesos totes les persones allà recloses. Esperem prompte tenir a Benilloba alguna llamborda que ens ho recorde.



RETAULE DE S. CRISTÒFOL





               Situat al carrer  S. Cristòfol nº 3
               El plafó presenta unes dimensions aproximades de 80X60 cm.  Amb 12 rajolets 4X3i està amb prou bon estat a excepció de dos rajols  de la banda inferior que estan partits per diversos llocs.
               Cristòfol ve del grec “Cristóforos” que significa “portador de Crist” .S.Cristòfol va ser un màrtir  de l’època de les persecucions del emperador romà Deci. Segons la llegenda era un cananita molt corpulent i de més de dos metres d’altura. Convertit al cristianisme va decidir servir a Crist ajudant a la gent a creuar un riu molt cabalós i perillós. Un dia al creuar a un xiquet xicotet al braç  el riu va créixer i el xiquet pesava tant que quasi no el podia portar. Quan va arribar  a l’altra ribera li va dir: “no crec que el món siga tan pesat com ho has estat tu” i el xiquet li va respondre:” tu no has portat al muscle el pes del món, sinó a l’home que el va crear. Jo sóc Crist, el teu rei, a qui tu has servit en este ofici”. Després el xiquet es va esvair.
               En el plafó ceràmic es representa a S. Cristòfol amb vestidures de l’època romana després de creuar el riu, amb un peu fora i amb Crist de xicotet al seu braç amb el dit cap amunt, en el moment del miracle. Amb l’altra mà subjecta la bola del món. Cristòfol l’escolta dirigint-li la mirada. Per mostrar-nos la seua grandària esta agarrat a una palmera d’una altura similar a la d’ell i un tronc de menys grossor que el seu braç. El cap el té rodejat amb l’aureola de sant. El fons el representa amb un paisatge  amb uns núvols negres i una muntanya obscura coronada per una edificació i també amb vegetació. En primer pla un riu amb moviment, representat per les petites ones  que s’alcen al correr l’aigua així com les ones circulars que envolten el seu peu. L’altre peu ja  la posat damunt terra una vegada atesa l’altra vora. A la part de baix el rètol  ens indica el nom del Sant i el de les persones que el van costejar. En este cas és veu que el plafó es fruit d’una devoció particular de dos germans.  El colors predominants són el blau, els verds en tonalitats obscures, el rosa i el groc per a Crist. El retaule està firmat per V. Abad.
                Vicente Abad Navarro va ser un ceramista castellonenc que va treballar en la ciutat d’Onda fins a l’any 1946 en que va morir. Açò i el nom de les dues persones fa que puguem situar el retaule en el primer quart del S. XX. En la darrera remodelació de la façana de la casa el plafó és va emmarcar amb rajols massissos de fang.

dissabte, 18 de gener de 2020

RETAULE DE SANT ANTONI



                 Situat en la façana de la casa nº8 del carrer S. Antoni.

El retaule consta de 20 rajolets (5X4) amb unes dimensions de  100X80 cm. aproximadament.  Està situat dintre  d’un nínxol el qual està emmarcat per una motllura. Una barana fa de jardinera. Este retaule té la particularitat de que esta dedicat als dos Sants Antonis: el S. Antoni de Padua i el S. Antoni Abad .En el plafó es representa  una simulació arquitectònica amb dos arcs lobulats sostinguts per tres columnes corínties  i en l’espai de cada arc és situa  un sant, en el de l’esquerra S. Antoni de Pàdua i en el dreta S. Antoni Abad. Els dos sants són venerats per les nostres terres i  sembla que ací no volien excloure a cap dels dos.
                S. Antonio de Pàdua va nàixer a Lisboa  sobre el 1191, en un principi va ingressar en l’ordre de S. Agustí on fa fer  els estudis sobre les Sagrades Escriptures i teologia d’alguns doctors de l’església com S. Agustí, també va estudiar els clàssics com Ovidi i Sèneca. Un succés en Marroc en el que van ser assassinats tres sacerdots  franciscans va fer que   entrara en l’ordre dels franciscans i adoptara el nom d’Antonio en honor a S.Antoni Abad (fins  este moment li deien Ferran). Va estar predicant al Marroc i després va estar en Itàlia, concretament en Assis on va conèixer a Francisco d’Assis. A partir d’ací és quan va començar a obtenir gran fama com a predicador. Va morir a Pàdua el 13 de Juny de 1231. En el retaule se’l representa amb hàbit franciscà i amb Jesús de xiquet al braç amb actitud de beneir, que fa referència  a la visita que li va fer Jesús quan estava sol resant a la seua cel·la. En l’altra mà porta una vareta d’assutzenes (lliris de S. Antoni), un altre atribut amb el que es representa. El cap dels dos  esta rodejat per el nimbe daurat. El fons de la imatge es blau sense cap motiu. Pràcticament té sols tres colors el rosa, el marró i el blau per al fons.  La seua festa es celebra el 13 de Juny.
                S. Antoni Abad va nàixer a Egipte, pertanyent al Imperi Romà, en el  251. A l’edat del 20 anys va vendre les seues possessions i ho va donar tot als pobres, després es va retirar a la vida ascètica. És considerat com el fundador de la vida monacal cristiana per la quantitat de deixebles que va tenir i va guiar en la seua vida eremítica. Va morir un 17 de gener del 356 després de viure 105 anys. L’Ordre de Cavallers de l’hospital de S. Anton” anomenada com hospitalaris es va posar sota la seua advocació. Esta ordre es va dedicar a la cura de persones amb infermetats contagioses com la lepra , pesta, sarna i el foc de S. Antón. El culte a S. Antón es va estendre molt i va ser important a les nostres terres. La seua festa es celebra el 17 de gener. En este retaule es representa a S. Antón amb l’hàbit dels antonians  i com una persona molt vella amb la barba blanca. Al fons esta la cova per a informar-nos de la seua vida eremítica, amb el llibre i la creu al seu interior. Porta un pal amb una campaneta a l’igual que portaven els empestats. Al seus peus esta el porc i un gos com a símbol de la seua relació amb els animals i el seu patronatge. En esta escena si que hi ha un intent de representar el paisatge amb la cova  i el terreny als seu peus amb una mica de vegetació. Els color de l’escena son el marró, el blau i el groguenc. En la part inferior del retaule esta el rètol que informa del nom dels dos sants.  
             En l’angle inferior dret apareix l’ inscripció “Azulejos Ramón Castelló” Valencia. Ceràmica valenciana on es fabricaria este plafó en la dècada dels anys quaranta del S. XX.