dissabte, 3 de febrer de 2018

PEU, PEU, RECATÓ

       



          Joc de quan nosaltres érem infants.  Podien haver diversos participants, a partir de dos o tres. Tots estaven asseguts fent rotgle,  amb els peus de cada xiquet junts per la planta i  fent un rotgle amb els peus de tots . Aleshores s’inicia el joc: un dels participants cantava la cançoneta:
Peu, peu
recató,
 l’agüeleta del sermó,
si vols
farina
o segó:
A-ma-ga-lo

Al ritme de la cançó va assenyalant els peus d’un en un. Al peu que li toca la última síl·laba serà desqualificat i tindrà que retirar-se de la roda. I es torna a repetir la cançó, així van retirant-se els peus  fins a que tan sols reste un peu. El xiquet al que li s’ha quedat l’últim peu en el cercle serà el guanyador i el que cantarà en la següent ronda del joc.
             Gràcies a la col·la boració de Pacó Bessó que la transcrit la música  el joc ha restat complet.

diumenge, 28 de gener de 2018

PLUJA

            Com  la pluja que ha caigut esta nit(fins 105 l/m2) és el tema de hui, anem a recordar quatre dites que fan referència a la pluja i que són habitualment utilitzades per nosaltres. Segur que les coneixeu però el que no està tan clar és que segiu utilitzant-les:
-"Mal siga no ploga"
-" El que és menester és que no ploga"
-"Plou a cànters"
-"Sempre plou quan no hi ha escola"

28-1-2018

diumenge, 14 de gener de 2018

LA PRESÓ DEL CEL



       Sempre és un gran esdeveniment el naixement d’un nou llibre. Si a més és en el teu poble  i la novel·la fa referència a fets ocorreguts històricament, que tots hem sentit parlar d’ells i transcorren en un espai que és reconegut per tots,aleshores encara desperta en nosaltres una major passió. És la tercera obra de Joaquim Espinós que esta ambientada en fets  de la nostra Història del S.XX.  Tres xiques joves, una d’elles en la realitat molt propera a mi, son represaliades en la postguerra  i un nou rector progressista que  arriba de nou al poble són els personatges principals. Desitjant llegir-la i segur que no  defraudarà.





dissabte, 13 de gener de 2018

LA NEVÀ GROSSA 1926

Alacant 1926


En la memòria col·lectiva encara es recorda la Nevada Grossa de 1926. De Benilloba he escoltat poc però encara es recorda que va ser la nevada més grossa que s’ha conegut,  i que  allò va ser un fet molt destacable. Segons he sentit contar  és va posar un talló de neu molt gran, jo pense que seria al voltant de 1 m. aproximadament, però que va obligar a la gent a pujar a les teulades a descarregar-les. Efectivament amb eixe  grossor del tall de neu existia un perill evident d’enfonsament de  les teulades i per la qual cosa van tenir que pujar les persones a les teulades a llevar la neu. Esta neu era abocada als carrers , i en ells el nivell   va aplegar a ser tan alt que es deia que la neu arribava als balcons. Es van tenir que obrir  corredors entre la neu per poder circular pels carrers. Les autoritats del poble van tenir que prendre mesures per a l’abastiment de la població, com avaluar les quantitats de farina i blat que hi havia als molins del poble per saber la disponibilitat de subsistències. Una nevada d’eixes característiques suposa molts dies sense feina per als jornalers i per tant hi havia que pensar en subministrar aliments a eixa població. Una nevada en aquell temps i aquelles condicions no era un motiu d’alegria, com pot ser actualment, més bé era sinònim de  fred, carències i fam.

                A nivell mes general la Nevada que és va produir entre els dies 26 i 27 de 1926 es recorda com la nevada més important  que s’ha produït  per les nostres terres en el S.XX. A  Un fort temporal  de llevant que va produir precipitacions d’alta intensitat horària li se fa afegir l’entra  pel nord d’una massa d’aire polar molt freda. Açò va produir nevades molt importants per  tot l’est i sud-est de la península. Va nevar en llocs on és poc habitual com en Alacant,  Murcia o Almeria. En la Font Roja d’Alcoi la neu va arribar al 2.10 m. d’alçària. I tota la muntanya alacantina va restar colgada sota un mantell molt gros de neu.

Alcoi 1926

Font Roja

Alcoi 1926

Ibi 1926

dissabte, 16 de desembre de 2017

L'ESPART


                                                          MANOLLS D'ESPART.També una maneta d'espart
           

      Fa poc  vaig visitar el museu etnogràfic d’Adzaneta.  Este poble tradicionalment ha tingut molta gent dedicada al treball del espart i encara hui hi ha qui s’hi dedica. Allí vaig poder veure els diferents objectes que es feien amb un espart que es duia de fora: cabassos, saria, anganells, espardenyes, etc. Abans, l’espart fet a manolls, s’amerava i es picava per a poder treballar millor amb ell. En Benilloba no hi ha hagut una industria exclusiva de l’espart però si que hi ha hagut gent que feia cordeta o llata per  a fer diferents objectes com  espardenyes o cabassos. A més s’han utilitzat tot este tipus d’objectes fets amb espart per a diferents activitats quotidianes en la vida tradicional. Per la qual cosa crec que paga la pena recordar-les
 BOS per animal i  CABÀS

ANGANELLS per portar els canters damunt l'animal

SITIET, LLATA I CORDA(de dos tipus)

AVENTADOR

ESPARDENYES

TAGZIM

ESPORTÍ damunt d'una SARIA plegada

BARÇA

FALÇ, AGULLES I PUNXONS per treballar l'espart

VARES de medir l'espart

MACETES de picar espart

Este objecte (no se el nom) era per collir l'espart.


dissabte, 2 de desembre de 2017

HILARIO PEREZ. FCA. DE MANTAS

                                             Demetrio Barrachina,Joaquin Ripoll (Tendre) i Pacotisso Morrió

             Hilario Pérez, benillober emprenedor, va ser primer subbhastador, tasca  a la que es va dedicar molts anys. Després es va llançar a la producció de mantes muntant la seua pròpia fàbrica en el carrer S.Llorens. Estes mantes que produïa, estaven destinades a proveir al seus propis subhastador que s’encarregaven d’estendre-les per tota Espanya. Així va aprofitar els anys bons de la subhasta  i de l’expansió de mercat espanyol. L’empresa va funcionar fins a principis dels any 80 del segle XX , quan va tancar a conseqüència de la crisis industrial i de mercat d’estos anys i la mort del seu propietari, després d’haver-la ampliant amb més telers i una nau nova  situada en les Forques.  Les dos etiquetes de les fotos porten la marca amb que eren comercialitzades les sues mantes: LA MONTAÑESA.  Records del passat industrial benillober.



                                              Foto: M.Carmen Reig