dilluns, 25 de juny de 2018

UN PASSEIG PEL RIU

 


L’altre dia vaig pegar un passeig pel riu. Feia molt de temps que no ho feia. De la carretera vaig baixar pel llavador de dalt cap al riu. I quina sorpresa més gran. Em vaig endinsar per un túnel de vegetació, una senda oberta entre brosses,xops,esbarzers... que avançava paral·lela al riu. Més bé un suposat riu, perquè entre la poca aigua que baixava, que es perdia entre la vegetació en uns trams i sota les pedres en altres, sols en contats racons la sentíem córrer. La verdor m’ envoltava  i els raigs de sol que aconseguien travessar el espès fullatge es clavaven a terra. On està el llit del riu de cudols i de grava? on estan els tolls? On les hortes? Hem tornat al riu més salvatge. Les xopades ja no es tallen, les sargues són descomunals i les plantes enfiladisses tot ho cobreixen. I així seguint el camí obert com un alcavó  arribe fins  la canal del Barranc de cuixot  rescatada d’entre  brosses. Vos convide a que seguiu este passeig, obriu els ulls  al ventall mes ampli de verds, atengueu tota la sèrie d’olors, escolteu la variada gamma de sorolla que trenquen el  silenci...






















dissabte, 16 de juny de 2018

UN BENILLOBER IGNORAT



          El Coneixeu? 
          Ben segur estic  de que no. Este Benillober va viure en primera  persona  importants esdeveniments històrics del S.XX: l’emigració, la guerra civil, l’intenament en els camps de refugiats francesos, la segona guerra mundial, , 4 anys en un camp de concentració nazi i l’exili. Una vida duríssima, quasi impossible de ser viscuda, amb episodis  d’una autèntica novel·la, on la més crua realitat supera la ficció. E.G.S ens va deixar en 1998 en Frontignan, lluny de la seua terra natal i la Catalunya on tenia la seua estimada família. Una vida molt digna de ser coneguda per a conservar-la en la memòria com exemple de superació,valor i de defensa de la llibertat i dignitat humana. Després de mesos d’investigació, dificultats i colps de sort  en el Programa de festes d’enguany podreu llegir un resum del que va ser la vida d’este benillober que era desconeguda  fins ara.

dissabte, 9 de juny de 2018

CANÇO: MON PARE NO TE NAS

 


           Esta és una cançoneta que a tots de xicotet ens han cantat i després nosaltres també  ho hem fet. Per a que la recordem i no es perda la posem ací.  La partitura i la lletra està treta  del llibre “Cançons de Cocentaina” Tomo II. Que és  una recopilació que van fer els germans Joaquin i Just Sansalvador. Editat pel Centre d’Estudis Contestans.2007.

divendres, 1 de juny de 2018

SENDA DELS PEIXCATERS




Heu sentit parlar de la senda dels Peixcaters? Esta senda es un camí  que va  des de la Carretera de Gorga, abans de la Casa Blanca, al barranquet de Rodacanters,  passant pel camí de les Neves en el seu ascens i per l’Almirat en la seu descens. En els mapes és el tram de camí comprés entre els  dos signes  (creus roges). Per que té eixe nom tan curiós?  Possiblement perquè este seria el camí de transport del peix amb animals de càrrega.  El peix vindria de la Vila per l’Aitana,  passaria per Penàguila , aniria pel camí que ve a Benilloba , seguiria per l’Albaga amb direcció a Gorga i abans de la Casa Blanca giraria cap al Nord per anar cap a Rodacanters ,després passar per la Sort per baixar al riu i dirigir-se cap a Cocentaina per algun camí que hui esta perdut. Esta seria la ruta per dur el peix a Cocentaina, Muro i altres pobles del Comtat. Els temps passem, els costums canvien però els nom dels llocs perduren a través de generacions. La toponímia sempre és una font d’informació molt important.



dissabte, 12 de maig de 2018

LA CARRASCA





             La Carrasca (Quercus ilex) és un arbre perennifoli. De fulles endurides amb dents espinoses, verdes i lluentes en la cara superior i grisenques en la cara inferior. Es cria per tot arreu però en les terres planes  i conreades  sols queden exemplars solitaris de vegades de dimensions considerables. En la serra arriben a formar boscos .La floració és en la primavera i el fruit(la bellota) ve al final de la tardor. La bellota encara que actualment ha quedat com un aliment del ramat des d’antic s’utilitzava com aliment humà. Es cercaven els arbres que les feien més dolces i es menjaven crues o torrades al foc. En el nostre poble en queda alguna de dimensió considerables com esta. Sabeu on està?
        Esta impresionant carrasca de quatre tiges, perqué ja n'ha perdut una, es troba en l'anomenat Mas de Les Carrasques o també mas dels Tossals i bé pot tindre dos o tres centenars d'anys, no se jo calcular l'edat d'estos vells arbres. Esta acompanyada d'altres dos exemplars que si bé són més joves no deixen de ser grandiosos.







dissabte, 28 d’abril de 2018

STA. ANNA



         




           En Benilloba s’ha venerat a Sta. Anna  com a patrona, encara que no ho és, per ser la dona de S. Joaquim que és el vertader patró. També s’ha venerat a Sta. Ana per ser patrona de tots els treballadors de la industria tèxtil i com al nostre poble sempre ha hagut un percentatge de població que s’ha dedicat a esta activitat aleshores  fins va existir fins una confraria en honor a esta Santa.
           Sta. Anna i S. Joaquim segons els evangelis apòcrifs van ser els pares de Maria, la mare de Jesús de Nazaret. El seu nom en hebreu era Hannah i era natural de Belén. El seu pares van ser Matàn i Emerenciana. Segons Juli el Africà Matan en un matrimoni anterior amb Estha van tenir un fill anomenat Santiago que seria pare de José de Nazaret. I Estha en un matrimoni anterior va tenir a Joaquim ( pare de Maria). Estha va morir al nàixer Santiago i  el seu home Matan va casar amb Emerenciana  amb qui tindria a Anna.  Anna i Joaquim es van casar i van tenir a Maria quan ja eren majors.
          A Sta. Anna se la reconeix per la llarga túnica que porta, normalment roja ( no és el cas de la Sta. Ana de Benilloba), amb el cap cobert amb  un mantell , unes vegades sostenint un llibre i altres amb Maria, xiqueta, de la mà (com la nostra Sta. Anna).La sua festa com la de S. Joaquim es el 26 de juliol encara que en Benilloba es celebra el 16 d’agost.

diumenge, 15 d’abril de 2018

BUSQUEM!!!



Serieu capaços de trobar este objecte i dir-me que és? Vinga animeu-se que segur que ho heu vist milers de vegades. I a la setmana que ve la solució.


LA SOLUCIÓ:


Efectivament, com alguns heu dit es tracta del fanal que penja en la façana  per donar-li llum a la imatge de S. Joaquim, Sta. Anna i la Mare de Deu. I per saber la seua antiguetat reproduisc el que diu l’acta d’un ple de l’ajuntament de 1944


Año 1944
Sesión del 28 de enero
Alcalde Vicente Monllor Ortiz
El Sr. Cura solicita se costee la instalación de un farol de hierro forjado
estilo Renacimiento Español en el retablo de azulejos a restablecer en
la fachada de la Iglesia que había antes del año 1936 de los Santos
Titulares y Patronos deBenilloba así como el gasto quesuponga el alumbrado de una lámpara eléctrica de potencia lumínica superior a las del
alumbrado público.