dijous, 9 de maig de 2019

FESTITRÒ A BENILLOBA


           Hui, dia 9 de Maig de 2019 s’ha celebrat el FESTITRÒ a Benilloba, una de les moltes activitats prèvies de la Trobada d’Escoles en Valencià que es celebrarà el dia 8 de Juny. Ha estat una  festa de l’escola, la llengua i la música.16 escoles i mes de 1000 xiquets i xiquetes han omplit el carrers i places de Benilloba de Música, color i alegria. Les fotos són el testimoni d’ este esdeveniment.
















dissabte, 4 de maig de 2019

EL CALVARI



Sabrieu dir-me quants xiprers hi ha al nostre calvari? 








El  xiprer és un arbre prou habitual en l’hemisferi Nord, molt adaptat a les seues temperatures i al seus sols. És una conífera de fulla perenne, de forma piramidal  que pot arribar fins als 20 metres d’alçària i amb una longevitat que pot arribar als dos-cents anys. El seu tronc es  recte i l’escorça té talls longitudinals. Floreix en hivern i les seues fulles són molt xicotetes ( de 2 a 6 mm).  És molt freqüent veure’ls pels nostres calvaris i cementeris degut a la seua simbologia. Des de l’antiguitat clàssica ja se’l relacionava amb el món fúnebre. Com sempre està verd i apunta cap al cel es pensava que guiava a les ànimes cap a ell. El nostre calvari és un bon exemple de bosc de xiprers: la seua cura, repoblació i terrassament de tota la vessant ha fet que ens arribe amb unes condicions immillorables.  Podem veure exemplars de xiprers de diferent edats, des dels mes vells als mes joves, i de diferent grandària. Tal vegada a l’estar relacionat  i junt al nostre “ Campo Santo” ens ha privat de gaudir de la seua bellesa, del seu silenci i la pau que ens transmet quan s’ endinsem en ell.
                A la pregunta de quans xiprers hi ha en el nostre Calvari hem de dir que són  428 els arbres que poblen este paratge. Estan inclosos els que hi ha  a l’interior del cementeri. Pot haver un marge d’error  d’alguna unitat per la dificultat  de contar-los.

dilluns, 29 d’abril de 2019

AURORA 2019


           

          No estic  d’acord amb la dita que diu “ En donaràs més que el bombo de l’aurora”. Efectivament el bombo no para gens en tot el recorregut de l’aurora que si bé no és llarg  en distancia si que ho és en temps. Però  és un instrument fonamental en l’Aurora : ens dona el ritme pausat , la cadència que la caracteritza, anuncia la seua arribada, avisa del seu pas i adverteix de que s’allunya. Fa callar quan cal i trenca el silenci de la matinada.Es pot fer més?
















dissabte, 13 d’abril de 2019

MIGUEL GARCIA IBORRA






       Els hereus de Miguel Garcia Iborra, en concret la seua filla Lola, em van proporcionar esta foto de Miguel amb els companys, en el seu lloc  treball, allà als Estats Unit d’Amèrica. Sembla que Miguel es el tercer (assegut) començant per la dreta pel paregut amb la foto que amb seguretat és ell de jove. No sabem en que va treballar i tampoc sé identificar-ho pels tipus d’aparells i mobles que hi ha  al foto. Tan sols se que tenia 27 anys quan va partir de Benilloba, que va arribar un 13 d’Octubre de 1919 a Nova York amb el vaixell “Montserrat” el qual va agafar en València. Amb ell, i en el mateix vaixell, anaven: Joaquín Crespo, Joaquina Barrachina, Jose Crespo, Juan Monerris, Vicente Crespo, Vicente Crespo Doménech i Vicente Herrero Pla. Tots ells de Benilloba. També, i amb posterioritat, va anar el seu germà Ricardo Garcia.

Miguel Garcia Iborra


dissabte, 30 de març de 2019

CONEIXEM? ESPELLUCAR

         Recordeu el mot ESPELLUCAR? una altra paraula que resta en el vocabulari de les persones majors. Els joves ja no la coneixen i, per tant, tampoc la gasten. Una paraula bonica que va perdent-se. Recordeu que significa i per a que la feiem servir? 
        La foto és d'acompanyament no té res que vore amb " espellucar" o tal vegada un poquet.




LA SOLUCIÓ:

El diccinar.cat diu que espellucar significa indagar minuciosament i ve de pellucar que és prendre menjar en petites quantitats. I verdaderament el que és feia al nostre poble  era buscar minuciosament per trobar alguna ametla. Després d’acabada la collita i passat un cert temps ( he sentit que després de Tots Sants) la gent eixia ala bancals a espellucar que consistia en cercar ametles que havien quedar perdudes pels bancals després de que el llaurador haguera arreplegat tota la collita. Amb una bossa a la mà anaves mirant per terra si n’havia quedat alguna, més fàcil de trobar-ne  era pels marges encara que més difícil de veure-les, fins i tots podia haver-ne quedat alguna dalt de l’arbre. Podies passar molt de temps per arreplegar una bossa i si eren xiquets els que ho feien després les venien per traure’ns uns monedes ( per aquells temps les ametles es pagaven molt bé). Si eren dones les que espellucaven les guardaven per a la cuina i fer pastes per a les festes. O tempora o more.

diumenge, 10 de març de 2019

RELLISCAMENT DE TERRENYS (TOSSAL D'ESPINÓS)

FOTO 1

FOTO 2

FOTO 3




Observant estes fotos notem una clara diferència. Que ha passat? Tota la vessant de la cara Nord del Tossal d’Espinós ha canviat d’aspecte. Efectivament després d’uns fortes pluges que  van ocórrer en la tardor de 2017, concretament entre novembre i desembre, es van produir una serie de relliscaments  del terreny de la vessant, formada per argiles i facilitat per la força de la gravetat, cap a la base. Efectivament l’aigua caiguda va amerant el terreny i este a l’ augmentar de pes i perdre consistència fa que es separen gleves de fang i vegetació que s’esmunyen cap avall. El resultat és tota una vessant desproveïda de vegetació i una acumulació de fangs i vegetació en la base de la vessat. Esta vessant una vegada que ha desaparegut la vegetació serà atacada més fàcilment per l’erosió de l’aigua caiguda de les pluges. Sols un temps llarg de sequera o de poques pluges facilitarà que la vegetació torne a créixer i la colonitze  donant-li estabilitat fins a un nou període de fortes pluges. Poc a poc però amb el pas del temps el tossal va erosionant-se i el terreny s’acumula a la base.
FOTO 4

FOTO 5

FOTO 6

                Ara imaginem-se que la base de la vessant o talús es atacada per baix per un altre agent, com pot ser el riu. Aleshores el material que arriba a la base es arrastrat per el riu bé en el seu fluir normal o bé en fortes avingudes. I a més el riu va atacant la base del talús  amb la qual cosa augmenta la inclinació i pel temps es pot produir un fort relliscament en massa que és un gran corriment de terra. Que es el que podem vore en la Foto 4.: un gran despreniment de terra que arribaria fins el riu. Ara podem preguntar-nos quan es produiria este relliscament de terra en forma de llengua. Es difícil d’assegurar-ho però hi ha un parell de dates que apunten sobre un temps que aniria entre 1860 i 1875:
-En 1877 s’acaba l’alcavó que condueix la sèquia Mare per baix de La Guarda. Aleshores  a l’eixida de l’alcavó al barranc del Xoquet és col·loca el partidor que separa la sèquia mare de la sèquia del Rec Nou. Fins a este moment el partidor estava en la partida del tossal d’Espinós. I en les actes de les juntes de regats es diu que es trasllada perquè la caseta del antic partidor havia sofert diverses sulsides.
-L’altra data és un testimoni oral que he escoltat: El moliner que hi havia en el molí de les penyes del Salt, en un temporal de fortes pluges, una nit es va despertar al deixar de sentir rodar la mola del molí. Quan es va alçar  va veure que no entrava aigua al molí i això el va posar en alerta. A l’observar que no baixava aigua per el riu ( cosa estranya amb les fortes pluges que estaven produint-se) va presagiar que alguna cosa anormal s’havia produït. Va alertar a la família i van fugir del molí cap al poble. Sembla que un fort relliscament de terres havia tapat el curs normal del riu. Ací es va acabar el relat. Va ser precisament en estes dècades del S. XIX quan va funcionar el Molí de les Penyes dels Salt.
                No se si estes dades són suficient per posar una data al despreniment  d’esta llengua de terra que sembla  caiguda des de dalt del Tossal però la simple observació i l’estudi sobre l’erosió de les vessant apunten cap a este  tipus d’explicació.

dissabte, 2 de març de 2019

EL JOC DELS DITS





       Als xiquets xicotets els feien un joc que consistia en anar agarrant els dits de la mà al temps que diem el següent:
-          A l’agarrar el dit gros: “ Este és el pare”
-          L’índex: “ Este és la mare”
-          El cor: “Este demana pa”
-          L’anular : “Este diu que no n’hi ha”
-          El xicotet:” currinxinxet que ve el conillet” o també “ en l’armari en queda un trosset” al temps que li rodava el ditet en un sentit i en el contrari. Aleshores esclatava la risa del xiquet.