diumenge, 15 d’abril de 2018

BUSQUEM!!!



Serieu capaços de trobar este objecte i dir-me que és? Vinga animeu-se que segur que ho heu vist milers de vegades. I a la setmana que ve la solució.

dilluns, 9 d’abril de 2018

CANT A L'AURORA




Encara és nit fosca,
ulls entaranyinats,
café i mistela,
la veu anem afinant.
Sonen les primeres notes,
marquen el primer compàs
alegría de tornar a cantar.

A traure al Senyor Rector
i ens torna a convidar.
Ara café i galetes,
la misteleta no pot faltar,
ja em sent animat,
i tota la gent a cantar
i a l’aurora acompanyar.

A colp de bombo
Pom… pom, pom
a ca l’alcalde ens acostem,
ens tornen a convidar,
ja no tenim fred
i sense vergonya cantem.

Continua el passeig
Per S.Miquel i S.Joan,
S.Francés i S.Vicent
quina alegria més gran
un any més cantant.
S.Llorens, S.Pau i S.Pere
i torne a recordar el plaer
del pa acabat de fer.

Els cantem als Antonis,
a S.Agustí i S.Caietà
Ens venç la claror del dia
les cares ens veiem ja.
Som quasi els mateixos,
exceptuant algú que ja ha faltat.

Baixem al Castell i
a la Mare de Deu del Carme li cantem
Pom …pom,pom
cal recordar al darrer Sabater:
“zapatero que estas remendando
i al oir este santo rosario
apagas las luces i vas a dormir…”
Amb quina facilitat canviem el parlar
i per apropar-nos al cel parlem en castellà.
Acabem a l’esglèsia
Satisfets i pagats,
hem complit amb la memòria i tradició.
A l’any que ve Déu dirà
I ara tots a esmorzar.












diumenge, 25 de març de 2018

CONEIXEM? TROS


Canal del Mas dels Capellans


TROS

        El diccionari  el defineix  com: part d’una cosa separada de la resta, fragment. Per exemple: tallar un paper en tres trossos. Però hi ha un altre significat que nosaltres encara gastem molt i seria: Peça de terra, camp de conreu.  I així nosaltres solem dir: “Josep ha comprat un tros de terra per fer-se una caseta.”” Joan està en el seu tros treballant.”


dilluns, 19 de març de 2018

FALLES EN BENILLOBA


Placeta l'estanc (entre C.Malor i S.Agustí) 1934
                     Hui dia de S. Josep és la culminació de la festa de les Falles a València, així com en molts altres pobles  de terres  valencianes  a les que s’ha escampat per la influencia de la festa de la capital i el seu èxit. Esta festa sembla que té el seu origen en les fogueres que feien els fusters  cremant totes les restes de fusta del seu taller en la vespra de S. Josep per celebrar la festa del seu patró. Encara que hi ha teories  que posen un origen molt anterior a estes foguers, fins i tot anterior a la nostra era en la que els pobles antics feien fogueres en el moment de canvi d’estació, a l’equinocci, com una forma d’acabar amb l’ hivern, al que deixaven darrere  per donar pas  a una estació nova on tot torna a renàixer: la primavera . I que el cristianisme ha assimilat estes festes,  assumint  i fent- les coincidir   amb celebracions pròpies.  Siga d’una forma o d’altra  o ambdues  a la vegada, les falles són ja una festa molt popular i estesa  i encara que té unes característiques comuns, en cada lloc, poble , falla o època va adquirint uns trets   que li donen la seua personalitat i idiosincràsia pròpia. També a Benilloba, allunyats com estem, ha arribat la  influencia de la capital en diferents moments , per diversos  motius i amb desigual impacte. Son pocs els testimonis que he recollit i entre ells estes fotos de falles, tres d’ells de l’època de la República i una molt més recent.




Falla Carrer S.Josep







divendres, 9 de març de 2018

L'ORDINARI MONA


Antonio Jordà "Mona"


            Heu sentit alguna vegada dir-li algú que sembla “l’ordinari Mona”? Sabeu d’on ve esta expressió?
         Jo l’havia sentida i m’imaginava que feia referència a alguna persona que tenia este ofici,  però va ser  fa uns quans dies mirant una pagina del facebook anomenada “Alcoy en el recuerdo. Imágenes de ayer i hoy” quan vaig resoldre l’enigma. Efectivament ordinari és l’ofici d’una persona que s’encarrega de dur comandes d’un lloc a un altre a canvi d’una remuneració. Segurament té una ruta mes o menys fixa i fa les comandes entre els seus clients dintre del seu àmbit. Vindria a ser com les empreses de transport actuals (de porta a porta)  però a escala més xicoteta. En Benilloba estaven els germans Gisbert de Penàguila que amb el seu Camió feien d’ordinaris de Benilloba i totes les vesprades els recorde repartint paquets per les empreses del poble fins als anys huitanta del segle passat. Però sembla que hi va haver un ordinari molt conegut en Alcoi anomenat Antonio Jordà que va viure en la primera meitat del segle XX, i que de malnom era “MONA”. Degut a la seua popularitat i al seu ofici és pel que encara hui la gent el recorda amb esta frase feta:” semblar l’ordinari Mona”. En el sentit de la persona que va d’un lloc a altre fent una comanda o quan és sempre a la mateixa persona a la que li se fan les comandes.
Fotos de Cristina Aleixandre Jordà

Antonio Jodà amb els amics( entre ells Clàsico, El torero alcoià) un dia a la Font Roja


divendres, 2 de març de 2018

PRESENTACIÓ A COCENTAINA DE "PEGUEM UNA DANSAETA"




               
    
         Ahir 2 de març de 2018 vam presentar a Cocentaina el llibre “Peguem una dansaeta? Benilloba i les seues Danses”. En la presentació del llibre en Benilloba per l’agost van estar presents alguns membre de l’Associació contestana “ La Garbera Cultural el Guaret” així com la Colla de Dolçainers “El Mal Passet”. Es van interessar pel llibre i preocupats com estan per la cultura i les tradicions dels nostres pobles, la seua conservació i recuperació, van considerar el fet presentar el llibre a Cocentaina  però cercant un moment apropiat. El moment ha estat ara en Març  vespra de la seua Festa del Nanos en la qual ells ballen les danses típiques de Cocentaina. L’acte es va dur a terme en La Casa de la Cultura  i amb un auditori de unes 50 persones  vam poder parlar de tradicions, les danses de Benilloba, les seues peculiaritats així com vam passar diapositives  per a que il·lustraren tota la informació. La introducció i la presentació del acte i l’autor la va fer Joan Jordà, antic company, mestre i poeta  que amb unes paraules molt entranyables  i que ens van arribar al cor va fer un recorregut  per l’afició investigadora, els interessos culturals i la impremta que l’autor posa en el seus treballs.També van actuar Hipòlit com a Dolçainer i Alvar al tabal per interpretar les danses de Benilloba que alguns contestans es van animar a ballar a la seua manera.

 
 
 
 

 



divendres, 23 de febrer de 2018

JOAQUIN HERRERO. GENEROS DE PUNTO



                    L’empresa de Joaquin Herrero va estar molts anys treballant en Benilloba. Encara que va canviar de nom diverses vegades així com en la seua gerència va estar operativa  fins a principis del S.XIX i sempre dedicada a la producció de prendes de punt.  Situada entre el Carrer S. Llorens i el carrer del Metge empleava  un gran nombre de treballadors en la factoria. Però a més repartia treball per les cases i eren moltíssimes les dones del poble que feien una part del procés productiu en sa casa i també en altres pobles veïns. Durant un temps  el producte era comercialitzat amb la marca “ El Moro” i com exemple pose les etiquetes que utilitzava i dues fotos de dones en plena tasca.