diumenge, 14 de gener de 2018

LA PRESÓ DEL CEL



       Sempre és un gran esdeveniment el naixement d’un nou llibre. Si a més és en el teu poble  i la novel·la fa referència a fets ocorreguts històricament, que tots hem sentit parlar d’ells i transcorren en un espai que és reconegut per tots,aleshores encara desperta en nosaltres una major passió. És la tercera obra de Joaquim Espinós que esta ambientada en fets  de la nostra Història del S.XX.  Tres xiques joves, una d’elles en la realitat molt propera a mi, son represaliades en la postguerra  i un nou rector progressista que  arriba de nou al poble són els personatges principals. Desitjant llegir-la i segur que no  defraudarà.





dissabte, 13 de gener de 2018

LA NEVÀ GROSSA 1926

Alacant 1926


En la memòria col·lectiva encara es recorda la Nevada Grossa de 1926. De Benilloba he escoltat poc però encara es recorda que va ser la nevada més grossa que s’ha conegut,  i que  allò va ser un fet molt destacable. Segons he sentit contar  és va posar un talló de neu molt gran, jo pense que seria al voltant de 1 m. aproximadament, però que va obligar a la gent a pujar a les teulades a descarregar-les. Efectivament amb eixe  grossor del tall de neu existia un perill evident d’enfonsament de  les teulades i per la qual cosa van tenir que pujar les persones a les teulades a llevar la neu. Esta neu era abocada als carrers , i en ells el nivell   va aplegar a ser tan alt que es deia que la neu arribava als balcons. Es van tenir que obrir  corredors entre la neu per poder circular pels carrers. Les autoritats del poble van tenir que prendre mesures per a l’abastiment de la població, com avaluar les quantitats de farina i blat que hi havia als molins del poble per saber la disponibilitat de subsistències. Una nevada d’eixes característiques suposa molts dies sense feina per als jornalers i per tant hi havia que pensar en subministrar aliments a eixa població. Una nevada en aquell temps i aquelles condicions no era un motiu d’alegria, com pot ser actualment, més bé era sinònim de  fred, carències i fam.

                A nivell mes general la Nevada que és va produir entre els dies 26 i 27 de 1926 es recorda com la nevada més important  que s’ha produït  per les nostres terres en el S.XX. A  Un fort temporal  de llevant que va produir precipitacions d’alta intensitat horària li se fa afegir l’entra  pel nord d’una massa d’aire polar molt freda. Açò va produir nevades molt importants per  tot l’est i sud-est de la península. Va nevar en llocs on és poc habitual com en Alacant,  Murcia o Almeria. En la Font Roja d’Alcoi la neu va arribar al 2.10 m. d’alçària. I tota la muntanya alacantina va restar colgada sota un mantell molt gros de neu.

Alcoi 1926

Font Roja

Alcoi 1926

Ibi 1926

dissabte, 16 de desembre de 2017

L'ESPART


                                                          MANOLLS D'ESPART.També una maneta d'espart
           

      Fa poc  vaig visitar el museu etnogràfic d’Adzaneta.  Este poble tradicionalment ha tingut molta gent dedicada al treball del espart i encara hui hi ha qui s’hi dedica. Allí vaig poder veure els diferents objectes que es feien amb un espart que es duia de fora: cabassos, saria, anganells, espardenyes, etc. Abans, l’espart fet a manolls, s’amerava i es picava per a poder treballar millor amb ell. En Benilloba no hi ha hagut una industria exclusiva de l’espart però si que hi ha hagut gent que feia cordeta o llata per  a fer diferents objectes com  espardenyes o cabassos. A més s’han utilitzat tot este tipus d’objectes fets amb espart per a diferents activitats quotidianes en la vida tradicional. Per la qual cosa crec que paga la pena recordar-les
 BOS per animal i  CABÀS

ANGANELLS per portar els canters damunt l'animal

SITIET, LLATA I CORDA(de dos tipus)

AVENTADOR

ESPARDENYES

TAGZIM

ESPORTÍ damunt d'una SARIA plegada

BARÇA

FALÇ, AGULLES I PUNXONS per treballar l'espart

VARES de medir l'espart

MACETES de picar espart

Este objecte (no se el nom) era per collir l'espart.


dissabte, 2 de desembre de 2017

HILARIO PEREZ. FCA. DE MANTAS

                                             Demetrio Barrachina,Joaquin Ripoll (Tendre) i Pacotisso Morrió

             Hilario Pérez, benillober emprenedor, va ser primer subbhastador, tasca  a la que es va dedicar molts anys. Després es va llançar a la producció de mantes muntant la seua pròpia fàbrica en el carrer S.Llorens. Estes mantes que produïa, estaven destinades a proveir al seus propis subhastador que s’encarregaven d’estendre-les per tota Espanya. Així va aprofitar els anys bons de la subhasta  i de l’expansió de mercat espanyol. L’empresa va funcionar fins a principis dels any 80 del segle XX , quan va tancar a conseqüència de la crisis industrial i de mercat d’estos anys i la mort del seu propietari, després d’haver-la ampliant amb més telers i una nau nova  situada en les Forques.  Les dos etiquetes de les fotos porten la marca amb que eren comercialitzades les sues mantes: LA MONTAÑESA.  Records del passat industrial benillober.



                                              Foto: M.Carmen Reig

dissabte, 18 de novembre de 2017

LLAVAR A MÀ


Creia que el llavar a mà era una tasca  ja oblidada,i que  afortunadament ( sobre tot per a les dones perquè eren elles les que la exercien)havia passat a ser  un record de la historia com moltes altres  a conseqüència dels avanços tècnics i la millora en la qualitat de vida que s’ha produït en els darrers cinquanta anys. I quina ha estat la meua sorpresa quan no massa lluny, en el llavador de barri de Fraga de Cocentaina  em vaig trobar a una dona, en un matí dels més gelats d’enguany, acabant de fer la seua bugada. Amb la les peces de roba llavada retorçudes  de haver-les escorregut a un costat, les de per llavar a un altre, la cuba amb aigua i sabó on n’hi havien  arremullant-se  i  la dona en treia una i es posava a fregar-la entre les dues mans per a després tirar-la escampada per damunt l’aigua del llavador,traure-la  damunt la pedra i continuar fregant-la  amb les dues mans sobre ella, amb uns moviments automàtics de repetir-los milers de vegades.  Una imatge quasi oblidada que va provocar que instantàneament traguera el mòbil per fotografiar-la.

                Tot açò m’ha portat a recordar quan en Benilloba també es llavava a mà. Hi havia dos llavadors: El llavador de dalt, que encara existeix, fora de tota funcionalitat i el Llavador de Baix que estava en la font del retor, a la ribera dreta del riu, i ja desaparegut.
                El llavador de Dalt estava alimentat per l’aigua del la sèquia de Solana. Esta sèquia naixia en l’assud que es construïa en el “ Molí Raimundo”,i que arreplegava l’aigua del riu i d’una part de la que eixia del Molí. La sèquia circulava per la part de Solana regant les hortes, travessava el terrer de la costera de Penàguila per un alcavó, travessava el barranquet de Petrosa i després de regar les hortes de la Polaina i el Llavador passava pel llavador on renovava contínuament l’aigua  i seguia per la sèquia per continuar regant les hortes fins la Rambla De Monerris. Encara que la gent del poble podia anar a qualsevol dels dos llavadors, a este solia anar la  que vivia a la part més alta del poble i en la seua proximitat.


                El llavador de Baix estava en el paratge de la Font del Retor, però a l’altra ribera del riu i situat en el mateix llit del riu, la qual cosa feia que  les diferents riuades l’arrastraren i colgaren  obligant a  descolgar-lo o construir un de nou. S’alimentava de l’aigua que s’arreplegava en l’assud que es feia en el riu un centenar de metres mes amunt ( anomenat el Bassó) i derivava  l’aigua a una sèquia  que la conduïa fins al llavador. D’ací continuava per regar les hortes del anomenat reg del Bassó. L’últim llavador va ser arrossegat per una creixcuda del riu en els anys huitanta del segle passat i degut ja a la seua poca utilització no va ser ja reconstruït.  Este llavador era utilitzat per la gent que vivia a la part baixa del poble.


                 Estos llavadors eren utilitzats per tota le gent del poble i van funcionar plenament fins els anys cinquanta del segle passat. Per esta data  es va instal·lar l’aigua corrent per tot el poble i ja totes les cases van començar a tenir aigua. Aleshores al temps  que l’aixeta d’aigua corrent darrere la porta també s’hi col·locaren un llavador on les dones de casa podien llavar la roba. Poc a poc anaren abandonant el costum d’anar al llavador,però  encara va tardar-hi més de trenta anys en abandonar-se totalment.

divendres, 10 de novembre de 2017

RECORDANT: EMPRESA "JOSÉ Mª ESPINÓS"



                                                             Cortesia: M.Carmen Reig


           També forma part de la nostra historia del segle XX l’empresa “J.Maria Espinós Doménech” dedicada a la fabricació de mantes. El seu propietari va continuar amb la producció del taller del seu sogre. Al qual crec que li deien Manuel Bonet. J. Maria la va modernitzar  i amb l’expansió de la subhasta i ampliació de mercats que va suposar el dessarrollisme dels any 60 de segle passat  va ser ampliada i va tenir la seua època d’esplendor. Situada en la plaça del Castell ocupava les dependències  de l’antic palau dels comtes de Revillagigedo el qual va ser adquirit pel primer empresari. La factoria va funcionar fins la segona meitat dels anys setanta quan no va poder superar la crisis econòmica i monetària que va afectar amb gran virulència  a la totalitat de la  economia espanyola. Estes etiquetes  corresponen a la marca” Cupido” amb la qual comercialitzava les seues mantes

                                                                   Cortesia: M.Carmen Reig