diumenge, 16 de juny del 2013

BUSQUEM!

      La qualitat de la foto és molt baixa, però no en dipose de cap millor i done  gràcies  de haver pogut traure  esta imatge. Que és?  un edifici d’un poble que tots coneixem. On està? Ho tindrem que investigar.De quan és? Que representa?... Totes estes qüestions intentarem resoldre-les dintre d’uns dies però abans , que tal si pensem un poquet?

    


     En octubre de 1958 després d’una setmana continua de pluges, de matinada  i quan ja havia segut desallotjat, pels continus sorolls que havien alertat als residents, es va produir, amb testimonis presencials, l’enderrocament de tota la façana oest del que havia segut palau o residencia dels Senyors de Benilloba:  primer dels  Aranda i  des d’el S. XVIII els Revillagigedo. Este succés  es va produir per el debilitament de la cimentació de tot  este costat de l’edifici a l’haver obert  la baixada de la plaça fins l’avinguda,que en aquells moments era l’entrada al poble,i així facilitar l’accés per la plaça de Castell. L’edifici va ser reconstruït de nou i en certa manera encara conserva la planta i la seua forma exterior però en el seu interior la distribució és prou diferent. Abans hi havia un accés principal en la plaça del Castell que donava a un pati per on s’accedia als diferents habitacles i en el exterior tenia una forma quadrangular de murs grossos  i massissos  amb poques obertures, finestres  reduïdes i algunes de major dimensions. En el cantó NW crida l’atenció el buit en angle recte que ocuparia una antiga torre i de la que sols quedava la base, que formava una espècie de replaceta  elevada i que entre la gent del poble encara era anomenada com la torreta, nom que bé podia fer al·lusió a la seua funció. En quant a l’ origen d’aquest edifici  podríem pensar en una antiga construcció musulmana i que pel lloc que ocupa i el nom de la plaça bé es podia pensar en una espècie d’alcasser  o baluard defensiu de l’antiga alqueria.  Donat que este és el lloc més antic del poble com testimonien les restes trobades en subsòl bé podríem pensar en l’existència  d’una construcció defensiva i de refugi per al habitants del lloc. És molt arriscat intentar posar-li una data,però jo pense que no seria molt desgavellat pensar en que esta construcció seria de la primera meitat del S.XIII, quan es produeix una avanç de les forces  cristianes cap al sud comandades per Jaume I  i esta fortificació seria un lloc avançat en la defensa del hisn de Penàguila  al que pertanyia l’alqueria de Benilloba. També cap la possibilitat de que fora un baluard fronterer en l’època  de la segona revolta d’Al-Azraq ,quan este mantenia entre el seus dominis  el castell de Penàguila   i Benilloba   és saquejada per un contingent de musulmans a les ordres de Çaat Abinfaroin. Però fins el moment actual açò no són més que hipòtesis ja que no hi ha proves ni documentació que apunte en eixa direcció. Quan va passar a domini cristiana este edifici passaria a ser casa senyorial, però no residencia ja que en cap moment els senyor de Benilloba s’allotja  en el poble, més bé seria el símbol del poder senyorial.


dissabte, 8 de juny del 2013

LA FONT, EL RIU I QUEIXALETS




         Tots vos preguntareu: com en el blog de Benilloba poses la Font de Penàguila? Molt fàcil. En primer lloc perquè d`esta aigua que ix d’ací depèn el nostre estimat riu. Cada gota que ací aflora  a nosaltres ens banya .I si ara no li donem importància al nostre riu,i passen els dies sense que es dirigim  per saludar-lo,  en un temps arrere d’ell depeníem per a tot. En segon lloc si ens impressiona vore el riu que a  temps d’ara baixa, com no hem de preguntar-se d’on ve esta aigua. No tota ve de la Font de Penàguila, es clar,  però si una gran part. I en tercer lloc  perquè es un espectacle de la natura vore  com brolla l’aigua per la font, amb quina força  la llancen els canons, la que surt per la boca, la sobrant que desaigua i si  seguim un poc cap amunt vorem tota la que no és capaç d’arreplegar la canonada i és abocada al barranquet. I si no tenim prou amb tot açò podem llegir, ací mateix, la rondalla d’Enric Valor “ I queixalets també”  però  amb la valentia suficient  per a no  girar-se cap arrere en cap moment.