dissabte, 26 de novembre del 2016

BUSQUEM!


          Sabrieu dir-me que es açò? per a que servia? i on esta? Açò són els deures d'esta setmana.




                                


            Efectivament és un alcavó i esta en el Salt de Benilloba. Este alcavó està excavat en la roca,  i d’una llargària d’uns 50 metres servia per arreplegar l’aigua del riu un poc més amunt  amb un xicotet assut de dintre de la gorja  i conduir-la a l’altre costat de la penya. Com l’eixida de l’alcavó era al mig del  cingle, es va tenir que construir una sèquia elevada,  un tram de la qual esta sobre un mur de carreus  sobre el mateix cingle i l’ altre tram esta volada i agafada a la paret vertical. Esta sèquia conduïa l’aigua fins al cup del molí. En la foto es veu que el sostre esta ple de cudols de riu resultat  del arrossegament i posterior  depòsit  per les crescudes del riu i de la falta de neteja de l’home per la falta d’ús. Si ens desplacem fins al lloc podem vorer que la vorera o paret de la sèquia a l’eixida de l’alcavó esta rebaixada. Açò estava perfectament calculat per a que quan hi ha una crescuda del riu i l’alcavó  anara ple una part important de l’aigua, al sortir, caiguera per el buit.  I aleshores  per la sèquia sols circularia una quantitat d’aigua menor per  que no perjudicara al molí. Este alcavó i tota la conducció d’aiga es construirien en la dècada dels seixanta del segle XVIII al temps que el molí.

dissabte, 12 de novembre del 2016

UN COLPET



                                           Un colpet a la porta de la filadeta del Castell

           Els diumenges de migdia, després de Missa, era habitual que els homes  anaren a fer-se un colpet o també  el vermudet. I aleshores començava el ritual de recórrer les tavernes i casinos del poble. Dic tavernes a allò que ells anomenaven  filades perquè el bar encara no existia: la Filadeta del Castell  en la plaça del mateix nom, la filadeta dels cristians en el carrer S. Cristòfol i la de l’Arrabal que encara es troba al mateix lloc, també  a ca el Tio Barreta. Eren locals xicotets  on tot just cabien dues o tres tauletes, i amb una barra on és servia a la gent de peu. Allí  es prenien el colpet, un gotet xicotet ple de café licor de la marca el “Lobo” que estava fet al poble.El café es servia d'una botella que anomenaven barral si era gran i barralet mes xicoteta. Unes  vegades el colpet es prenia tot sol, altres acompanyat d’una tareta, que consistia en una punxadeta de sang, un trocet de fetge o magre, o bé uns quant cacaus i tramussos. Tot acompanyat de la conversa amb els amics  o els que allí es trobaven en el moment. Al poc temps canviaven de lloc on continuava el ritual i així fins pegar la volta a totes les tavernes del poble, que tampoc eren tantes. De vegades la colla d’amics seia a una taula i allí passaven tota l’estona xerrant i colpejant o  colpejant i fent un coto. Era la seua estona d’oci, la seua manera de relacionar-se socialment.

dissabte, 5 de novembre del 2016

CONEIXEM? RICUELA

     El dia Tots sants, en la visita tradicional al cementeri, en van ensenyar una paraula nova. Nova exactament no, jo l'havia sentit pero no sabia el seu significat: RICUELA. Encara que l'objecte que definix ja no s'utilitza i tal vegada ja no en quede cap (no he pogut trobar cap foto) el seu nom  encara permaneix en la memòria d'algunes persones. Sabrieu dir  de quin objecte estem parlant?


Encara que este objecte  ja no s'utilitza veig, pels comentaris (moltes gràcies ja  que ens han explicat molt bé de que es tractava),  que hi ha persones que el recorden. Efectivament es tractava d'un recipient, normament de llautó, amb un ansa, dintre del qual es posaven unes brases i els xiquets se le'n portaven a l'escola per calfar-se  en l'hivern. Amb una llanda de tonyina, de sardines  o qualsevol altra conserva es feia una ricuela, a la que li se posava un ansa amb un fil de ferro que  passat per dos forat oposats  servia per tranportar-lo.  Gràcies a este objecte els xiquets podien tenir els peus calents en l'época de més fred de l'any a unes escoles en les quals la calefacció, ni tan sols d'estufes de llenya,amb prou feina es coneixia. També hi havia ricueles de major qualitat com és la de la foto (propietat de Cèlia Ibàñez), feta  de ferro que permetia posar més brases dins i mantenir més el calor.