diumenge, 29 d’abril del 2012

UN LLOC: DUES IMATGES



                Moltes coses han canviat en el nostre poble entre estes dues imatges.64 anys les separen. La primera es la foto d’un cap de dansa en 1947.  Este any que va ser  molt significatiu en la memòria col·lectiva. Tots hem sentit parlar i mols encara ho recorden com un any especial pels esdeveniments i la celebració del  lll Aniversari del nomenament de S. Joaquim com  Patró de Benilloba. Es van fer unes festes i un actes que varen ser  excepcionals i que han estat recordats i reviscuts fins el present.
                La segona foto  correspon a un dels actes de la commemoració del 400 aniversari de la Carta Pobla. Esta va marcar un abans i un desprès en la nostra història. En 1611 els nostre avantpassats van venir per establir-se en el  poble i donar-li vida de forma continua fins hui. És el nostre origen com a poble. Si bé esta celebració no va estar a l’altura de l’anterior per molts motius, que serien molt llarg d’explicar, esta foto correspon a un dels actes que es varen fer. Una vesprada que va ser màgica per a tots els que ací varem estar. Una dansà espontània que ens va fer vibrar,sentir algo especial : el pertànyer a un col·lectiu amb les mateixes arrels, l’orgull de ser del poble.

dissabte, 21 d’abril del 2012

S.VICENT


Assegudes, a la porta de casa en els dies d’estiu o al racó del foc en les nits d’hivern, les dones, concloses les seues nombroses tasques, també les iaies amb les seus ulleres, buscaven la seua relaxació, la seua distracció amb el fil de cotó en una mà i el ganxet a l’altra. I Anaven fent passades, una rere l’altra, nusos i bagues per anar completant un dibuix en una feina interminable. Així, dia rere dia, durant mesos, anys. De vegades,  acabada l’obra no era del gust de l’artista i aleshores la desfeia, per tornar a començar.

                Una vegada engaltades les diferents peces  teixides, l’obra acabada es convertia en un mantell  per una taula o un cobertor per al llit, però sols per a ocasions especials. També per a mudar la casa en dies assenyalats com el de S. Vicent o el Corpus. Era costum penjar estos cobertors ( o d’altre tipus de material de qualitat) en els balcons  de casa per ornar la façana, vestir la casa, decorar el carrer per on havia de passar la processó. Esta costum ha anat perdent-se en perjudici de l’estètica, en detriment del sentit de la vista, en  degradació de la memòria. Quina llàstima no poder veure tot el carrer adornat com estos balcons. Se l’imagineu?

diumenge, 1 d’abril del 2012

Busquem!!!

         Com venen uns dies de festa i disposarem de temps, per no avorrir-nos vos posaré una tasqueta per fer. Fixeu-se en la foto i ja sabeu, Podríeu dir-me que és ? i on està?




Corretgeta descoberta
                No pensava que fora tan difícil. Es tracta del frontis de la font del Rector. Molt coneguda per tots i, ara també, molt oblidada. El que ha segut un lloc on anava la gent  a per aigua, passejant,a berenar en estiu… ara sembla abandonat ,pràcticament colgat per la carretera, la terra i la memòria. Si mirareu  pel forat escoltaríeu el soroll de l’aigua al nàixer, veurieu  l’alcavó que durant generacions ha arreplegat l’aigua  per  a després abocar-la per la Font.

             Que ens haurà fet per tenir-la tan abandonada? Que haurà passat  per a que estiga així de descuidada? Ja ni l’aigua ix per on toca.


Xiprers

I et veig passar i et cride per a que m’ acompanyes. Qui millor que tu per passejar ? I agafats de la mà caminem entre els xiprers. Amb el silenci et parle de la seua ombra allargada, de l’olor que desprenen, de la fragància que ens envolta… Vells arbres que ens coneixen des de sempre. Amb tu l’esforç és més lleuger, la pujada més fàcil. I al cap damunt el xiprer més exemplar, atapeït , emblemàtic. I et dic : planta cara a vents i gelades, turmentes i tronades, ofert l’ombra en els dies mes càlids. Ferit del llamp, s’ha salvat de les flames. Passat el temps amb la mossa seca i la ferida curada podria ser símbol de la força d’un poble, de la voluntat ferma, de la lluita contra l’adversitat. De la victòria de la vida.