dissabte, 12 de juny del 2021

L' ALCOIANA DE DÈNIA

   

                Fa uns dies per Facebook vaig vore esta foto. De sobte vaig pensar “L’Alcoina de Dènia”! Perquè nosaltres dèiem Alcoiana a tot aquell autobús que transportara viatjers. Aleshores La Alcoyana era una empresa de transports que amb els seus autobusos i  des de la seua seu en Alcoi intercomunicava molts pobles de la província. Per Benilloba passaven dos línees: la de Quatretondeta-Alcoi i la de Guadalest-Alcoi. Esta segona per l’estiu es convertia en Benidorm-Alcoi, per allò del turisme. La primera, la de Quatretondeta-Alcoi de matí feia el recorregut de Quatretondeta a Alcoi i passava per Benilloba sobre les 8 del matí. A migdia feia el recorregut al revés i passava per Benilloba sobre les 2.30h.  La de Guadalest-Alcoi de matí feia el recorregut de Guadalest a Alcoi i per Benilloba passava un poc més tard, sobre les 8.30 h. i de vesprada retornava passant per Benilloba a les 16.30h. A més, pertanyent a un altra companyia, estava la línea Dénia-Alcoi, que de matí feia este recorregut i passava per Benilloba sobre les 9 i de vesprada retornava sobre les 16 h. Esta tenia la particularitat que passava per Cocentaina i acabava el seu recorregut a l’hostal del Racó, mentre que les altres dues anaven directes a Alcoi i feien una primera parada en la Plaça d’Espanya  i la segon en el seu garatge de l’Alameda.  Les tres tenien la finalitat d’apropar a tots els habitants dels pobles que recorrien al centre comercial i de servicis que suposava Alcoi. A Alcoi s’anava  a comprar articles d’ús no habitual com podien ser roba, articles de ferreteria, medicines, anar al banc, fer qualsevol gestió administrativa, visitar al metge o al dentista, agafar un altre autobús o tren per anar a Alacant o Valencia. També transportaven la il·lusió que suposava per a les persones visitar una ciutat amb les seues tendes, aparadors, bars i tràfec de gent que no era habitual en els seus llocs d’origen. La de Dènia apropava dos ciutats i comunicava un nombre me elevat de pobles i a la vegada més allunyats com Castell de Castells i ens permetia anar a Cocentaina on també podien fer-se certes gestions. En aquells moments de poc tràfic, el pas de les alcoianes suposava  moments de referència en el temps, el seu soroll característic ens donava, a xiquets, homes del camp, dones en casa o en el llavador, l’hora d’anar a escola o de sortir d’ella, d’esmorzar, de dinar,  berenar o canviar de quefer. Poc a poc va anar augmentant el nombre de vehicles particulars que ens permetia una major mobilitat i en qualsevol moment, al temps que minvava el nombre de passatgers d’estes línees de transport fins anar desapareixent una rere altra.

 

 

     

 

 


dissabte, 5 de juny del 2021

EL CRESOL

 



                El cresol és un utensili utilitzat per a fer o donar llum, consisteix en un recipient de llautó degudament modelat per a contenir un combustible líquid (generalment oli) i  amb els cantons xafats per a que puguen sostenir la metxa o ble. El funcionament era molt senzill: la metxa amb contacte amb l’oli i amerada d’ ell el transportava cap a l’extrem que una vegada encès mantenia constantment la flama. La metxa també es cremava encara que molt lentament i cada cert temps calia extreure-la un poc. El recipient tenia a un costat una prolongació de xapa acabada en ganxo que servia per a sostenir-lo en la mà o penjar-lo a algun lloc. D’ús habitual a les vivendes abans de la utilització de l’energia elèctrica  el seu mot roman en algunes frases fetes com:

-“Bona nit cresol, que la llum s’apaga”. Quan una cosa s’interromp de manera sobtada.

-“Ser com oli en cresol”. Per ressaltar l’oportunitat d’un fet o un acte.

-“No saber on es penja el cresol”. Per a destacar la ignorància.

                El cresols ara resten com a records d’un temps passat o com a peces de museu etnogràfic. Però crec que deurien tindre’ls presents i no oblidar-nos d’ells per si no tardem en tornar a fer-los servir com a conseqüència dels darrers tropells de les companyies elèctriques i l’evolució posterior que s’esbrina.