dissabte, 30 d’abril del 2016

A LA MARE



     Quants anys han de passar per oblidar una mare? Perquè 26 anys encara no són prou, millor dit : no són res. Perquè encara et tinc present molts dies i en molts moments de cada dia. Quan veig una llum encesa recorde que em vas ensenyar a apagar-les per no fer una despesa inútil, quan en lleve unes sabates a deixar-les al seu lloc, a llavar-me la cara quan m’alçava i a resar quan en gitava. De tu vaig aprendre a estimar a les persones: «porteu-se bé» em vas repetir milers de vegades, «no fages cas» quan em sentia ofès per qualsevol cosa. Perquè no se si he conegut algú que estimara tant a la gent, incapaç com eres de portar-te mai mal amb ningú, de discutir, ni tan sols d'alçar la veu. Però encara més que les paraules m'ensenyava el teu exemple: i així recorde aquella vesprada que amb un fort vent vingueres a arreplegar-me a la porta de l´escola i tots dos junts agarrats de la mà, entre ràfega i ràfega,amb la seguretat que donava la teua mà, poc a poc avançàvem cap a casa, o quan les nits d'hivern ens acompanyaves fins a deixar-nos tapats en el llit o aquelles nits de tronada que restàvem sense llum arraulits al voltant d'un ciri esperant l'ansiada calma. I no podré oblidar quan a casa sempre ens estaves esperant: quan tornàvem de l'escola, després d'aquells llargs dies a Alcoi quan feia el batxiller, d'aquelles més llargues estances a València o quan ja més majors tornàvem d'Alacant i sempre ens tenies alguna sorpresa preparada: una coca amb tomaca, cocotets… I tu, asseguda allí amb l'agulla i didal pegant puntades per ajudar a casa( com solies dir), amb l'inseparable companyia de la teua gateta no veies passar la teua vida tan entregada com estaves a tots nosaltres. Mai faltava de res, tot estava com calia, la roba neta i al seu lloc, el menjar alhora, la compra feta i al neteja al dia. Si era hivern quan s'alçavem ja estava el foc encès i el pa del dia acabat de comprar, si estiu, el carrer agranat, arruixat i tot obert per a que refrescara i sempre amb el somriure a la cara. I com oblidar la seguretat que donava la teua presència? l'amor que emanava el teu semblant? La pena del darrer acomiadament? El buit de l'absència? Ni en tota una vida.

dissabte, 23 d’abril del 2016

BASSES DE REG ll


Font de Petrosa

Restes de la Bassa de Petrosa

L’any passat ,en les pàgines d’esta revista ,vaig parlar del sistema de reg que utilitzava l’aigua acumulada en una bassa. Vaig explicar com es captava l’aigua mitjançant galeries o alcavons, la forma irregular de les basses per la seua necessitat d’adaptar-se al terreny i la seua diferent capacitat relacionada amb la generositat del brollador. Després vaig escomençar a nomenar les diferent basses del terme de Benilloba, en primer lloc aquelles que es podien agrupar per alguna característica comuna , com per exemple les bases del barranc del Xoquet que s’alimenten de diferents surgències d’una mateixa capa freàtica que fa brollar l’aigua per diferents llocs i que en podíem contar fins a 7.
Una altra zona amb abundància d’aigua soterrània seria Petrosa. Les aigües del subsòl de la partida de les Neves i del Pla de Petrosa s’acumulen en Petrosa, concretament en la part superior del Barranquet on estan els pous que durant molts anys han subministrat aigua al poble de Benilloba. Des d’ací l’aigua circula cap avall de forma soterrània i brolla per diferents punts. El primer brollador abocava l’aigua en la bassa que esta situada a la part esquerra de la carretera, segons baixes, propietat de la finca de Petrosa i era utilitzada per regar les seues hortes. Esta bassa es troba en males condicions,sols resta el clot en el terreny . Un poc més avall, i a banda dreta de la carretera, hi ha les restes de la segona bassa ,de forma triangular i de dimensions reduïdes , també propietat de Petrosa que arreplegava les aigües d’una aigüera. Un poc mes en davall naix l’aigua de la Font de Petrosa. L’aigua que surt de la Font es podia utilitzar per beure les persones i així tothom podia poar aigua. Després l’aigua passa a un abeurador de dimensions reduïdes, on podien beure els animals, i tots els sobrants passaven a la bassa, on era emmagatzemada per regar. Esta bassa era de propietat compartida per tres propietaris, que també ho eren de les hortes que hi havia des d’ací fins al camí de la costera de Penàguila, o siga, les hortes del barranquet de Petrosa:
-Les hortes de D.Pedro Puchol que tenien dret a tres dies d’aigua de la bassa.
-Les hortes de Fernando Carbonell que tenien dret a 4 dies d’aigua de la bassa.
-I les hortes de la propietària del Maset de Perol que tenien dret a 7 dies d’aigua.
Així, l’aigua acumulada durant tres dies en la bassa era utilitzada pel primer propietari. L’acumulada durant els 4 dies següents seria utilitzada pel segon propietari i l‘acumulada durant els 7 dies següents seria per al tercer propietari i el quinzè dia escomençava un nou cicle. L’ultima horta que era propietat del Maset de Perol i que ocupava els terrenys de l’actual gasolinera ja regava del reg de la Solana. A Més, de la bassa eixia un braçal que creuava la carretera i per la banda dreta anava a una horta també propietat del Maset de Perol.
De tot açò es dedueix que l’aigua que brollava de la font tenia diferents usos i propietaris. En primer lloc hi havia una propietat comunal, ja que tothom podia utilitzar-la per beure ell i els seus animals i després tenia un us privat però compartit per tres regants. Fernando Carbonell ,que es la persona que m’ha informat sobre este tema, em va contar l’anècdota , que li havia referit Salvador de Petrosa, de que fa mols anys, estant fent obres en sa casa, la propietària del Maset de Perol va enviar als empleats a portar aigua a la font. Quan van arribar amb les cavalleries i van començar a omplir els cànters d’aigua, els van advertir de que no podien carregar aigua de la font per a l’ús que anaven a donar-li ,i si ho volien fer, havia de ser dels dies que l’aigua li pertanyia a la seua propietària. Ús i drets d’aigua desapareguts amb els canvis socials.
A continuació passaré a descriure les basses del Fons d’Agustí .Situades totes en la línea del barranquet, va arribar a haver-ne fins a 5:
-La primera està en les Neves, però com està situada al capdamunt de barranquet del que parlem, considere que s’alimenta de les mateixes aigües soterrànies:es l’anomenada bassa de les Neves situada en terres d’Octavio Borrell. És una bassa gran, de forma allargada que rep l’aigua d’un alcavó que té un 100m. de llargària, tot ell folrat d’obra de maçoneria i que desemboca dintre de la mateixa bassa. Este era utilitzada per al reg per dos propietaris diferents. Per tant tenien un ús d’aigua compartit. Les terres que pertanyen a Octavio,que es el que m’ha informat , tenien dret a l’aigua acumulada en la bassa durant dos dies , mentre que les terres que pertanyen a Antonio Company tenien dret a un dia d’aigua.
-Ja en el Fons d’Agustí tenim la següent bassa, que pertany als hereus de la família anomenada de la botigueta. Esta s’alimenta de la mateix aigua que l’anterior però a un nivell més baix,ja que estava comprovat que quan a l’anterior li sobrava aigua a esta li’n arribava més. L’aigua era captada per un alcavó que desembocava dintre de la mateixa bassa i regava les hortes que hi havia entre ella i el Camí de Rodacanters.
-La següent bassa seria la de R.Oltra, d’unes dimensions aproximades de 4X5 m. i que actualment es conserva en bon estat.
-Més cap avall hi havia fins dos basses més, hui ja desaparegudes.
En el Barranquet de Rodacanters hi havia fins a tres basses:
-La primera, propietat de Turis, que encara es conserva però en males condicions i que es localitza al costat del mateix del barranquet i embassava l’aigua que naixia dintre del barranquet.
-Un poc més avall estava la basseta de Marcelino, ja desapareguda, que arreplegava l’aigua que naixia del tallat de pedra que hi ha dintre del barranc.
-Més avall n’hi havia un altra xicoteta (anomenada de Tonico Paella)també desapareguda.
En el Barranquet de l’hereu hi ha una bassa,encara hui amb bones condicions de conservació i activa,propietat dels hereus de D.Pedro Puchol. D’unes dimensions aproximades de 4X5m i que s’alimenta d’una font.
Una altra basseta de dimensions reduïdes es la del Miuli,situada en el Tossal d’Espinós en la seua vessant sud, en el descens cap al Barranc de Cuixot, que s’alimenta de l’aigua que ix d’un alcavó.
El Mas de les Carrasques també tenia una basseta,dintre del barranquet,que regava les seues hortes.
Tal vegada la bassa mes característica per les seues dimensions seria la del Mas de la Foia, que encara es conserva però deteriorada. Té unes dimensions de 23X16m. aproximadament, per tant ocupa quasi mitja fanecada de superfície i una capacitat aproximada de 900 m3 d’aigua. Regava les hortes del Mas que anaven des de la bassa fins la carretera. Es nodria de l’aigua d’un alcavó de considerable llargària,amb dos respiralls, ja que arribava fins el barranc de Penelles .
Un altra basa característica era la que hi havia a la partida de la Noria. Ja quasi desapareguda s’ omplia amb l’aigua d’un pou, que encara es conserva al costat, mitjançant un sistema de sènia, d’on li ve el nom, que utilitzava la força animal. Este era un cas únic.
Altres basses ja desaparegudes serien:
-La bassa de la tia Joaquina
-La bassa de la Colaeta, de reduïdes dimensions que s’alimentava de l’aigua d’un alcavó que venia de les Forques.
-Segons el protocol Notarial de 1774 del notari Juan Ripoll hi havia una bassa que arreplegava l’aigua sobrant de l’abeurador que hi havia en la font de baix de l’almàssera. Esta font era d’ús comunal per abeurar els ramats i els sobrants eres arreplegats per al reg.
En resum podem dir que hem comptabilitzat un total de 26 basses. Fins fa pocs anys, estaven operatives, perquè encara resten en la memòria de la gent major. Açò no vol dir que totes funcionarien de forma regular ja que les característiques climàtiques determinarien el seu funcionament .No tots els anys tindrien la mateixa disponibilitat d’aigua i fins i tot hi haurien any de sequera en que moltes basses no arribarien a poder utilitzar-se. Però calia tindre-les preparades per utilitzar-les quan calguera i així poder augmentar la productivitat de les terres dels seu voltants.

                                                                                                  R.F 2010
Bassa de les Neves

divendres, 15 d’abril del 2016

BASSES DE REG I

BASSA DE BARRATXINA

 Si no de fracàs ,al menys de sorprenent, podem qualificar, com en uns pocs anys, amb el pas d’una generació, hem oblidat tot el saber del nostres avantpassats. Coneixements acumulats al llarg de la història, arreplegats mitjançant l’observació i l’experiència, depresos a través de l’assaig i la fallida. La ciència i la tecnologia ens han suposat grans avanços en tots els camps, han millorat la qualitat de la nostra vida, però açò, no significa el tenir que oblidar la nostra cultura, els nostres propis coneixements, les nostres peculiaritats, tot allò que ens caracteritza com a poble. No podem perdre el saber acumulat a través de generacions, transmès de forma oral i que hui resta en la ment de cada vegada menys persones. I en aquest context vull emmarcar aquest treball junt a altres que he fet en anys anteriors.
No passa un dia en que en qualsevol mitjà de comunicació: diari,radio, televisió... no ens parlen de la sequera. La qual cosa resulta paradoxal, perquè tan sols amb alçar-se de la cadira i avançar unes poques passes, podem obrir una aixeta i tenir tota l’aigua que vullguem. Molta més de la que ens mancaria per a les nostres necessitats. Si mirarem cap arrere, tan sols uns quants anys, veuríem els nostres pares lluitar, amb esforços titànics, per aconseguir un poc d’aigua per regar unes hortalisses , o anar fins una font, per carrejar a casa un aigua que era necessària per la seua supervivència. I de l’aigua precisament vull parlar: una vegada analitzades, els dos darrers anys, les diferents séquies que canalitzaven l’aigua des dels rius fins les hortes, ens resta parlar dels regs que es feien des de les diferents basses que hi havia en el terme de Benilloba.
En aquest context d’aprofitament de l’aigua com a recurs fonamental, qualsevol naixement, independentment del seu volum, era aprofitat. Es més, m’atrevisc a dir que qualsevol sumat, amb certa regularitat, era aprofitat, utilitzant els mitjans tècnics al seu abast, per acumular l’aigua en una bassa i així disposar de la suficient per regar una certa extensió de terreny. L’alcavó era el sistema tècnic utilitzat per, una vegada localitzada una surgència d’aigua, endinsar-se en ella, i anar concentrant els diferents sumats, o les diferents vetes que emanaven de la capa freàtica i localitzar-les en una canaleta que la conduïa fins a l’exterior i la acumulava en una bassa. La bassa era la solució tècnica per acumular l’aigua en quantitat suficient per al soltar-la i poder regar a fila. La capacitat de la bassa sempre estava relacionada amb el volum del brollador així com, la superfície regada depenia de la generositat del naixement i de la capacitat de la bassa.
Aleshores els mitjans tècnics utilitzats per a la captació de l’aigua eren el següents :
-En primer lloc tenim l’alcavó. L’alcavó era un pas o galeria subterrània que servia per buscar el naixement de l’aigua i arreplegar-la al temps que la conduïa cap a fora fins a la bassa. És el més important per ser el sistema més utilitzat i el de més dificultat tècnica d’execució. Consisteix en una excavació feta per l’home, que comença a nivell de terra, per endinsar-se en el subsòl, amb un lleuger desnivell cap a la seua boca per facilitar l’eixida de l’aigua. La llargària sol ser variable, depenent de la profunditat on es trobe l’aigua. L’amplària sol ser la suficient per facilitar el pas d’una persona (40-60 cm.)i l’altura, normalment, inferior a la del home. Està excavat en la terra o en el tap i després les parets es construïen de maçoneria (pedra i morter) i la coberta es feia en arc de mig punt o es posaven lloses de pedra recolzades en les parets. Amb aquest tipus de construcció es buscava evitar les sulsides que solien ser molt freqüents. L’alcavó arreplegava l’aigua que sumava per les parets en el cas de ser un naixement d’extensió amplia , o bé arribava fins localitzar una vena important d’aigua. En ocasions l’alcavó començava dintre de la mateixa bassa i així a la capacitat d’aigua de la bassa se li afegia la capacitat d’aquest. Exemples d’alcavó són: el que abasteix la bassa del Mas de la Foia, el de la bassa de Dalt del Xoquet, el de la bassa de les Neves etc.
- De vegades era una font la que abastia a la bassa. En aquest cas l’aigua era transportada per una androna, que era una conducció de reduïdes dimensions, colgada en terra, des del naixement d’aigua fins la font. La distancia que recorria l’androna era variable: d’uns pocs metres com es el cas de la font de Petrosa o d’un centenar de metres com es el cas de la font de la Teula en el Xoquet.
-El darrer sistema de captació seria el de Pou: perforació vertical de forma circular i d’una profunditat variable, normalment fins arribar a la capa freàtica i trobar una quantitat d’aigua apreciable. De vegades es podia fer una alcavó en el fons del Pou per buscar més aigua i per tenir més espai per emmagatzemar-la. Per regar, sols conec un pou, dintre del qual es va instal·lar un sistema de sènia que, moguda per la força animal, treia l’aigua fins la bassa i des d’allí, després, es regava. Aquest es el cas del Pou de la sènia (nosaltres diguem nòria) .
Una vegada descrits els sistemes de captació passem als d’acumulació o d’emmagatzematge d’aigua, es a dir, anem a parlar de les basses. I les característiques d’estes serien:
-En primer lloc diré que no n’hi ha dues iguals. Són de forma irregular,unes s’aproximen a la forma quadrada, encara que no n’hi ha cap que siga un quadrat perfecte, altres a la rectangular, a la circular ( com el cas de la bassa del Xoquet de Baix) o, fins i tot, triangular (una bassa de Petrosa).Esta forma irregular es conseqüència de l’adaptació de la seua construcció a les característiques del terreny on està localitzada, a la capacitat requerida i l’optimització de recursos.
- Totes les basses són de diferent capacitat, i encara que seria interessant calcular la de cadascuna, per ara, tan sols diré que esta capacitat esta en relació a la abundància del brollador o font. Caldria destacar la bassa del Mas de la Foia amb uns 700 m3 de capacitat.
-Estan excavades a terra. Després, les parets i el fons es revestien d’una capa grossa de maçoneria (pedres de grandària variable,grava i morter) i es rematava amb el lluït per la part interior, que era fi i de cert grossor per evitar les fugues d’aigua. En el sol tenia un forat ,que es tapava amb un tap, per on es buidava la bassa i es conduïa l’aigua , mitjançant una sèquia, a les hortes. En el interior de la bassa i a un costat sobreeixien unes pedres planes, clavades ala paret a diferent altura, que formaven un tipus d’escala per facilitar l’accés al seu interior. En la part superior d’alguna de les seues parets es feia una canaleta que era el sobreeixidor,per on eixia l’aigua en cas de omplir-se.
-En algunes, l’alcavó que les abastia s’iniciava dintre de la mateixa bassa i per tant augmentava la seua capacitat.
-Les basses s’havien de netejar cada cert temps, ja que en el fons s’acumulava el tarquim, mescla de fang de textura molt fina i matèria orgànica provinent de la vegetació que creixia allí mateix.
-Segons la propietat, es podia distingir entre les que eren d’un sol propietari ( com les dues basses del Mas de Barratxina) d’aquelles que pertanyien a diversos propietaris. En aquest cas la seua propietat estava compartida, així com l’ús de l’aigua i les tasques i despeses que originava el seu manteniment.
Arribant a aquest punt, anomenaren totes les basses del terme de Benilloba:
-En el Barranquet del Xoquet en podem comptar fins a 7.
-En Petrosa en trobem 3.
-En el fons d’Agustí 4.
-En en Barranquet de Rodacanters o de Turis 3.
-En el Barranquet de l’hereu o de la Font del Rector 1
-La Bassa de la Font del Miuli
-La Bassa de la Tia Joaquina
-Bassa del Mas de les Carrasques
-Bassa del Mas de la Foia .
-Bassa de la Nòria.


Barranc del Xoquet:
Aquest barranc està excavat al peu de la Serreta , avança d’ Oest cap a l’Est, i va guanyant en fondària i amplària, la qual cosa facilita la surgència d’aigua de la capa freàtica de la mateixa Serreta. Acaba desembocant en el Riu de Penàguila al costat del pont. L’abundància de fonts i brolladors originen tot un sistema de reg que es basa en 7 basses. Independents unes d’altres, regaven les hortes del barranquet fins a l’altura de la carretera de Benifallim. D’ací cap avall les hortes ja estaven regades per les tres sèquies de l’Ombria. Les basses aniré nombrant-les de dalt cap avall i els posaré un número , ja que totes no tenen nom. Així tenim:
-La Nº 1,en la part més alta, que pertany als hereus de Vicent Monllor (del bar Inglés).En l’actualitat no s’utilitza, està seca i en mal estat. S’abastia d’una androna que queia directament a la bassa.
-La Nº 2 té forma allargassada (9.50 x 4 m.), d’escassa amplària i molt irregular. S’abastia d’un alcavó, fet de maçoneria, de poca profunditat ( 5 o 6 m.) que desemboca dintre de la bassa. El estat actual es de falta de neteja ja que està plena de vegetació. Esta bassa pertany a tres propietaris que reguen d’ ella:
- Salvador Cortés (hui Enrique Javaloyes) que té dues hortes d’una extensió de 3 fanecades i li corresponen 4 dies d’aigua.
-José Reig: que te una extensió d’horta de 3 o 4 fanecades i que li corresponen 4 dies d’aigua.
-Hereus d’Antonio Monllor , amb una extensió de 8 o 9 fanecades i que li corresponen 8 dies d’aigua.
La forma de distribució d’aigua es la següent:cada propietari té dret a un nombre de dies d’aigua. Si al propietari li corresponen 4 dies d’aigua significa que, l’aigua acumulada durant els quatre dies en la bassa li pertanyen a ell. I abans de la posta de sol del darrer dia, la bassa tenia que estar tapada per arreplegar l’aigua del següent usuari. Este brollador té la particularitat de ser més generós en estiu (que es quan més es necessita l’aigua ) que en hivern. A partir de Maig o Juny augmenta la surgència d’aigua, mentre que a partir de setembre comença a minvar. Així, mentre en l’ hivern es necessiten 4 dies per omplir una bassa, en estiu en els mateixos quatre dies se n’omplin dues basses.
-La bassa Nº 3 pertany a un sol propietari: José Reig. Està localitzada en les mateixes hortes que tenen el dret d’aigua de la bassa Nº 2.Així el propietari es beneficia de l’aigua de les dues basses. Està a una distància d’uns 40 m. de l’anterior bassa i es de dimensions reduïdes (4x4m. aproximadament). Està en bon estat, molt neta i es nodreix de l’aigua d’un alcavó, pontejat de maçoneria , d’uns 4 m. de fondària i que desemboca dintre de la mateixa bassa.
-La bassa Nª 4 està alimentada per la Font de la Teula, que li arriba l’aigua per una androna d’uns 100m. de llargària, ja que ve d’una zona propera als naixements de les basses 2 i 3.Per tant estes tres basses s’alimentarien pràcticament del mateix naixement . Esta font presenta la particularitat del naixement de la bassa 2: el cabdal augmenta en els mesos d’estiu i minva en els d’hivern. Amb una forma irregular, té unes dimensions aproximades de 8.5 x 8 m. Es propietat privada del Mas de Barratxina i actualment té aigua, però està plena de vegetació.
- A 32 m. de l’anterior, està la bassa nº 5, concretament en el bancal de baix. De característiques similars, encara que més xicoteta (6.7 x 5.7m aproximadament ). S’alimenta d’un alcavó que està en el bancal de dalt, de uns 15 m. de fondària i per una androna porta l’aigua fins la bassa, a la que cau per una font. Esta basa està neta ,i és propietat del mas de Barratxina.
-També propietat del Mas de Barratxina és la bassa Nº6 que és bassa-llavador, de reduïdes dimensions (5 x 4m.), i de poca profunditat. S’alimenta d’un alcavó que està en el bancal de dalt, també d’uns 10 o 15 m de profunditat, i per una androna va l’aigua fins la font, que cau a un bassi i d’ allí passa a un xicotet abeurador abans de caure a la bassa. Situada baix de la carretera i del mas es troba al mateix nivell que les dues últimes Està en prou bon estat i neta.
Les tres darreres basses regaven les hortes del mas que anaven des del bancal on estan situades la 5 i la 6 fins la carretera i que representaria una superfície d’unes 20 fanecades.
-La bassa Nº 7 s’anomena del Xoquet de Baix, és de forma circular,encara que és un cercle irregular, quasi oval. Es troba abandonada, fa anys que no li arriba l’aigua i està ja molt deteriorada. És la de major capacitat de tot el Xoquet i s’alimentava d’un naixement d’aigua que hi havia al fons del mateix barranc i una androna la canalitzava fins a la font que hi havia al costat de la mateixa bassa, on es podia poar, ja que fins allí anava la gent del poble a per aigua, sobre tort en èpoques de sequera, perquè no ha arribat a assecar-se mai. Avui una sulsida de terreny tapa la font i allí jeu colgada i perduda, esperant temps millors. La propietat d’aquesta bassa estava compartida entre diversos regants: els de la botigueta,tio Pedregal, Ismael, Fernando Carbonell, Ginessos,etc. L’aigua es repartia entre ells també a dies així com també les tasques i despeses de manteniment. Les hortes també estan perdudes,encara que es poden veure fins a 7 hortes, de dimensions similars, al voltant de dues fanecades.

Com estem limitats per l’espai , l’anàlisi de la resta de basses resta per a un proper any. Tan sols vull finalitzar agraint la col·laboració de moltes persones perquè, amb el seu testimoni puc reconstruir este sistema tradicional de reg: Octavio Borrell, Fernando Carbonell... i en especial a José Reig per la seua disposició. I a mon pare, perquè quan m’hi parlava en despertava la curiositat per tots estos temes.
BASSA DEL XOQUET DE BAIX

dissabte, 9 d’abril del 2016

AURORA 4-4-16





      Una vegada més el dia de S.Vicent amb continuat amb la tradició de cantar l’aurora. Sols és  fer l’esforç de matinar un poquet i la resta ja ve de seguit. Retrobar-se en el patronat on ve la primera convidaeta.La visita al Rector per despertar-lo, es un dir, perque allí la taula esta ja parada amb el café, les pastes, els licorets… les primeres bromes, la xarradeta…I tot seguit a despertar l’alcaldessa, que també te la seua taula preparada i més de dolços,cafenets,misteleta… I ací quan es comença la feina? I aleshoresja sécomença a cantar, Sant rere Sant,Carrer rere carrer, per tot el poble amb l’acompanyament  del ritme conegut del bombo i les cançons particulars de cada Sant. És la música, el ritme, el silenci, la compañía, la foscor, l’amanèixer, els olors, els sabors, la frescor… i tantes i tan boniques les sencacións que és viuen en aquesta estona que la converteixen en una matinada  diferent i única. I per si de cas algú comença a tindre fam restava el xocolate i els bunyols.

diumenge, 3 d’abril del 2016

CONEIXEM? PALANCA

      Sabrieu dir-me que és este artilugi? per a que servia? i el seu nom?
Ara crec que ja no és gasta o tal vegada encara se'n construeix algun, però no fa massa anys era prou habitual.




SOLUCIÓ:

         Efectivament  l’objecte de la foto és un pontet de fusta que s’utilitzava per creuar el riu. Estava fet de 4 o més troncs o garrots de fusta posats longitudinalment, uns al costat dels altres  i damunt  els travessaven unes fustes planes que amb claus eren clavades als troncs. Açò es posava damunt del riu per creuar-lo les persones, allí on era necessari per anar a les hortes. I amb una corda o cable de fils d’acer que és lligava per un extrem al pas i per l’altre a algú arbre de la riba permetia que en cas de crescuda del riu, este l’apartara a un costat però no se’l emportara, i el tornaven a col·locar al mateix lloc. Este artilugi s’anomenava “pas “, “passera” però també, com molt bé diu Vicent R. “PALANCA”. I d’este mot era del que jo volia parlar: jo creia que era un mot perdut, que no s’utilitza,  però encara és conserva en la memòria d’algú. El mot “palanca” ve del llatí “palanga” i esta del greg “ phàlagx” i significava barra o garrot. I en Benilloba  és conserva en la toponímia: la partida de la PALANCA que eren les hortes que coneixem com la piscina de Masero o Racoquet i les superiors.