dissabte, 30 de maig del 2020

RETAULE DE SANT VICENT FERRER





                  Es localitza dintre de l’església, concretament damunt de la porta de la sagristia. No és una imatge de carrer però com es un retaule ceràmic considere convenient incloure’l dintre d'este catàleg de retaules ceràmics. Consta de 35 taulellets (7x5). Està col·locat  dintre d'un marc de fusta i penjat a la paret, no està incrustat en ella com la resta de retaules. Tot el plafó està rodejat per un llistell de ceràmica.
                  Sobre la vida d'este sant i la  devoció que tradicionalment se li ha tingut per totes les terres valencianes no vaig ha tornar a parlar perquè ja ho he fet en l'anterior retaule de S. Vicent del carrer Major.
                S. Vicent està representat amb l'hàbit de dominic, l’aureola al cap i la tonsura de clergue. El dit índex de la mà dreta senyala cap al cel i en la mà esquerra sosté un llibre. A terra estan la mitra i el capell cardenalici símbol de les distincions de bisbe i cardenal a les que va renunciar. A la part de dalt el filacteri que és habitual en totes les seues representacions amb la inscripció: Timete deun et date illi honorem. I a la part de baix amb una bufarada que talla el marc: Sant Vicent Ferrer. Patró del Regne de Valencia.
               A la part baixa del plafó i al costat dret un escut amb les quatre barres roges sobre fons daurat, damunt una corona sobre fons blau i més amunt una rata penada amb les ales esteses. I tot açò sobre un pergamí que s'enrosca pels cantons. Al costat esquerre un filacteri de dimensions molt reduïdes on diu:”Fou encarregat per la família Monllor-Alejos a Miguel Rodrigo en agost de 1998” . El sant està situat dintre d'un paisatge que s'esten per terra, mar i aire, símbol de les seues predicacions arreu del món. La terra esquitxada per unes pobres herbes, darrere el mar solcat per quatre vaixells amb la bandera de València i damunt un cel nítid. Els colors dominants són: el marró,blanc, blau i negre.
                Com resa la inscripció el retaule és fruit de la devoció particular d'una família que encarrega l'obra al mestre ceramista de Manises Miguel Rodrigo. El retaule és recent ja que està datat en 1998.
                

                Acabat l’estudi  de cadascun dels plafons ceràmics existents en Benilloba cal dir que encara que actualment estant presents en  el paisatge urbà ho estan com residu d’una època passada on la religió estava molt present en la societat i en la mentalitat de la gent. I efectivament estes imatges religioses, fruit de devocions privades o de grups, estan situades en els carrers més antics del poble. En els darrers oberts en la segona meitat del s.XX  la gent ja no s’ha preocupat per encomanar-se a cap Sant i  ja no pengen cap plafó  religiós al seu carrer. Dels carrers antics també hi ha algun que no té retaule i així està,per exemple  el carrer Almàssera, el  Salamanca  o la plaça de l’Omet.
                Tots estos retaules delimiten un espai sagrat dintre del qual estan localitzats els habitants del poble al voltant del centre principal que seria l’església, les persones la protecció d’elements externs que poden envair-los i amenaçar al seua supervivència com a col·lectivitat.  Els Sants i sers celestials representats conformen el panteó sagrat del poble on estan representats aquells que la gent considera més propers o que per diversos motius els tenen més afecte o devoció: San Joaquin i Santa Anna com a patrons, San Vicent, al que les terres valencianes li tenen molta devoció,el mateix passa amb San Antoni o San Josep...
                 Tradicionalment i fins l’actualitat s’ha celebrat la festa del carrer en l’onomàstica del Sant, sense que açò haja segut habitual per a tots,ni haja tingut una regularitat sinó més bé com quelcom espontani que es pot repetir, però  sense continuïtat  sempre depenent un poc dels ànims i de les ganes de festa del veïnat. Tinc el testimoni de com es celebrava la festa en la plaça del Castell a la Mare de Deu del Carme allà pel anys 20 del s. XX, on la vespra ( el 15 de juliol) de vesprada el xiquets anaven pels cases dels veïns demanant llenya i amb la que obtenien feien una foguera al carrer a la que li botaven foc a poqueta nit.  A la vora de la foguera es parava  taula on sopaven els veïns, cadascú del que s’havia portat de casa. Després venia  la tertúlia, acudits , cançons i fins i tot algun ball si disposaven de músics. La foguera era molt important, com element aglutinador i també perquè els proporcionava la llum necessària.  Actualment i en alguns carrers encara la gent s’ajunta per sopar, ara ja sense foguera, però ja dic que en algun carrer i sense regularitat,més habitualment en les celebracions que cauen per l’estiu on abelleix més seure a la fresca.  El que si és habitual i continua fent-se en la major part de carrers es l’enramada del plafó, amb flors, el dia de la seua festa al temps que se li encen el fanal que sol tindre i roman , enllumenant el sant, durant uns quant dies. També continua la tradició de penjar-li un bunyol a S. Josep el dia de la seua festa.
                Respecte a la datació d’estos plafons devocionals hem de dir que hi ha dificultats per  dir la data de cadascun. Segon J. Maria Soler les plafons més antics serien el de S. Jaume, el de S.Miquel i l’antic, desaparegut, de S. Tomàs de Villanueva, catalogats com Bens de Rellevància local. Lògicament als actuals els precederien altres  més antics i que deguen desaparèixer en la guerra civil com també ho van fer totes les estacions del calvari que  consistien en uns cassetons  amb taulells ceràmics  que il·lustraven les imatges característiques de la Passió.
                Amb posterioritat  han anat reposant-se els diferent retaules de carrer,  sempre quan els veïns estan disposats  o  el suficientment  motivats per assumir la despesa.

dissabte, 23 de maig del 2020

RETAULE DE LA MARE DE DÉU DESAMPARATS





                Situat en la façana del Mas de Barratxina, en les proximitats del poble de Benilloba.
                El plafó consta de 35 taulellets (7x5). Amb unes dimensions aproximades de 140x100 cm. Esta col·locat dintre d’una fornícula d’uns 10 cm de fondària i coronat per una teulada d’escasses dimensions. En la part superior de la fornícula penja un plafó elèctric modern per a la il·luminació. Este plafó ceràmic va substituir, allà pels anys 80 del S. XX un anterior, deteriorat, al que faltaven alguns rajolets però  amb la mateixa advocació i  del que no disponc  de foto.
               L’origen de la devoció a la Mare de Déu dels Desamparats està en la creació en València en1410 de “ l’hospital de Ignoscents, Folls e Orats” el primer hospital del món on s’acollien malalts mentals. En 1414 es crea una confraria la missió de la qual era assumir els costos de l’hospital al temps que ampliava les seues funcions: enterrar els cadàvers dels ajusticiats i desconeguts, acompanyar als condemnats a mort, acollir als desemparats, als xiquets expòsits, etc. En 1416 el rei Alfons el Magnànim firma un Real privilegi pel que autoritza la construcció d’una imatge per a la confraria. La imatge amb el pas del temps pren el nom de "Nostra Dona Sancta María dels Ignocents". En1493 per un Real Privilegi del rei Ferran el Catòlic es decideix que a partir de este moment la imatge fora intitulada como "Nostra Dona dels Desamparats". La imatge actual esta exposada en la Basílica de la Mare de Déu al costat de la catedral de València.
               La iconografia actual és una imatge de la Verge  de peu, amb l’espatlla corvada i el rostre mirant cap avall. Porta un ram d’assutzenes i una rosa ( símbol de la seua puresa)  en la ma dreta i a Jesús xiquet en el braç esquerre. Jesús porta una creu recolzada al muscle ( fent referència  a que porta el pes dels pecats del home). Dos xiquets agenollats ( Sants Innocents Màrtirs) enfrontats i amb les mans juntes  miren a la mare de déu, mentre que la capa els dona protecció i empar. El nimbe està format per una aureola d’estels (apocalipsi de S.Joan) i la corona que porta la proclama reina dels cels. La mare de Déu esta coberta per una gran capa.
               La imatge del plafó ceràmic imita a la imatge de la basílica, porta els mateixos atributs però la seua representació està molt més barroquitzada, ja que tant al túnica com la capa de la Mare de Déu i el jesuset estan ornades amb una gran quantitat de perles, collars,flors, creus... La creu del Jesuset esta feta tota ella de perles. L’aureola i la corona, encara que daurades, presenten una gran quantitat de detalls fins i tot els xiquets           estan carregats de collars. Hi ha que destacar el treball del ceramista,la minuciositat i meticulositat amb que ha fet l’obra. En la composició la Mare de Déu apareix del cel per una finestra que s’obri entre els núvols. La gama de colors utilitzats es molt amplia, encara que dominen el blau,daurat i blanc, s’estén al verd,rosa,negres...
               El retaule esta signat per S. Aguilella Vidal, que es un artista ceràmic, nascut a Onda en 1924 i desaparegut en 2005, d’un obra ceràmica molt extensa amb temes profans i religiosos, que va des de cartells, murals, paisatges, passant pels rajols de cuina  i oficis , fins a plafons de temes historicistes i folklòrics.
               Uns 40 cm. més avall del plafó ceràmic una placa incrustada en la paret de 2x3 rajolets de fons blanc i escriptura en negre recorda i anuncia el privilegi de les indulgencies per aquells que resaren davant de la imatge. Estes indulgencies van ser concedides per l’arquebisbe de València Mariano Barrios Fernàndez.Este, nomenat  arquebisbe de València en 1861 va ocupar el càrrec fins a 1876, per tant podem pensar que la placa seria col·locada per esta època i ens informa de la antiguitat d’ ella.




dijous, 14 de maig del 2020

LA PRIMAVERA D'ENGUANY




             Cíclicament,tots els anys, un poc abans o un poc després, amb més o menys força depenent de la generositat de la pluja, ens arriba l’explosió de la primavera. Enguany ens  ha aplegat de sobte i amb molta força. Després de dos mesos de confinament ens ha sorprès l’esclat de la natura. Després de la clausura a que hem estat sotmesos on el temps semblava aturat, les noves  ens tenien glaçats  i els anuncis absorts, quan hem sortit del món en que estàvem reclosos, quan hem emergint de la foscor del confinament  hem comprovat que la natura no s’havia  aturat, el camp no s’havia detingut, havia seguit el seu camí, havia continuat per la seua senda  fins i tot  se n’havia aprofitat de la nostra absència.






































diumenge, 10 de maig del 2020

RETAULE PRIVAT DE SANT ANTONI ABAD





3                             Situat a l’entrada d’una casa particular. Per tant és el resultat  de la devoció particular del habitants de la casa a S. Antoni Abad.El plafó consta de 12 rajols (4x3) i d’unes dimensions aproximades de 100x75 cm.
           Està rodejat per una motllura que simula el marc d’un quadre. En la part inferior, i del mateix material, està la cornisa. També penja un fanal per a la seua il·luminació.   El sant  nimbat apareix representat ja de major, amb la barba blanca i el hàbit propi dels antonians. En la mà esquerra sosté un llibre obert i en la dreta el pal amb la campaneta que duien els empestats. Als peus seus està el porc en referència al seu patronatge dels animals i a la dreta la cova que ens fa pensar en la seua vida eremítica. Tots els seus atributs apareixen representats. El sant esta dintre d’un paisatge ric en detalls, camí nu, herbes, matolls i arbres, pedres, una ermita (són moltes les ermites dedicades al sant per estes terres),i el cel amb núvols.
         Amb la informació aportada  per la família propietària de la casa  he pogut ampliar la investigació sobre la devoció particular a  S. Antoni Abat. Este retaule està   ací com a conseqüència de l’advocació particular d’esta família al Sant. Una advocació que ha passat de pares a fills al llarg d’ al menys sis generacions.  Devoció al sant  que ve d’un avantpassat, Joaquin Company, que és trobava amb dificultats  perquè els animals que posseïa se li feien malbé i,  per uns o altres motius, acabaven morint-se.Hem de situar- se  en una època en que els animals tenien una gran importància dintre de la economia familiar: força de treball, font d’energia, subministrament de recursos, mercaderia per  l’ intercanvi, etc. Amb les dificultats per les que estava passant Joaquim es va encomanar al Sant  i  el sant el va afavorir: el va lliurar  dels mals  que assotaven el ramat. Agraït  d’allò que per a ell  va representar un miracle, i en acció de gràcies, va posar el  retaule  de rajolets en l’entrada de sa casa.
               Amb esta informació podem datar el retaule en la segona meitat del s. XIX. I malgrat  a la seua antiguitat  es troba encara amb molt bon estat. Els colors del retaule es redueixen a tres: marró, verd i blau. El groc sols per al nimbe del sant.

divendres, 1 de maig del 2020

RETAULE DE S. JOAQUIM, STA. ANA I LA MARE DE DÉU.




3.       


              Situat a la façana de l’església en la plaça amb el mateix nom.
              Consta de 45 rajolets (9x5).És el retaule ceràmic de majors dimensions de tot el poble. Amb unes dimensions aproximades 180x100 cm. El plafó s’adapta perfectament a la fornícula en la que està col·locat i que té uns 10 cm. de profunditat. La fornícula esta emmarcada per carreus de pedra tallada  amb  les arestes rebaixades i reduïdes a un quart de cilindre amb una finalitat d’ornament i augment del grau de visió. El plafó ceràmic esta col·locat en el centre de la façana, centrat exactament damunt de la porta i sota la finestra amb vidriat. Formant tot en el conjunt un retaule en el que el tema central és S. Joaquim, Sta. Anna i La Mare de Déu xiqueta fent al·lusió a l’advocació a la que està consagrada l’església que és La Nativitat de la Mare de Déu.
               El tema està tret dels evangelis apòcrifs, concretament de Protoevangeli de  Santiago en que relata la història de S. Joaquim i Sta. Anna i el naixement de  Maria. Este tema es repeteix en moltes obres d’art a les que se li dona culte en diferents esglésies.
               En esta imatge es representa a S. Joaquim plantat mirant com Sta. Anna asseguda en un banc amb un pergamí desenrotllat damunt de les cames senyala amb l’índex de la mà dreta l’escrit  a una Maria xiqueta,  que agenollada i amb una postura de recolliment mira on li diu sa mare. Al temps que Sta. Ana amb l’índex de la mà esquerra senyala cap amunt, cap al cel. Els tres personatges tenen l’aureola que els rodeja el cap com a símbol de la seua santedat. Tota l’escena es observada per l’Esperit Sant en forma de colom davant del triangle diví que surten d’una finestra celeste. L’Esperit Sant guia l’educació de Maria. S. Joaquim està representat com una persona major, com sempre amb la barba blanca. Sta. Anna encara que adulta no sembla vella. L’escena passa a l’aire lliure, en un banc d’un espai acotat per un mur i darrere apareixen arbres, muntanyes i una edificació imitant  les construccions d’orient. En primer pla i davant del banc un cup guarda els pergamins i davant del mur dos gerrons, el gran amb flors, omplin l’escena. En la part de baix la inscripció:” S. Joaquin Padre de Nuestra Senñora” en al·lusió al patró de Benilloba.
               El plafó ceràmic es quasi monocolor: predomini del blau en diverses tonalitats. A més està el marró per  destacar la figura de S. Joaquim i el blanc per al mantell de Sta. Anna i la túnica de Maria. També  blava i blanca són les formes de la sanefa que envolta l’escena. L’estat de tot el retaule es molt bo a excepció d’un taulellet que està partit i altres dos que tenen resquills en la ceràmica.