diumenge, 27 de gener del 2013

PRAETERITUM TEMPUS



        Esta foto es de 1961.Promte farà els 52 anys. Conec algunes cares que ací apareixen però altres desconec de qui són. A més de mostrar-vos-la  per a que disfruteu  d’ella, vull demanar la vostra col·laboració  per a reconèixer a  quantes més millor. 

diumenge, 20 de gener del 2013

PUJADA A BENILLOBA



Esta foto de la qual desconec qui es el propietari va eixir al periòdic Ciutat d’ Alcoy en  octubre de 2011 quan celebràvem el 400 aniversari de la carta pobla. La foto ens mostra una imatge prou canviada  de l’entrada del poble. En ella veiem que ja havia estat construïda la nova carretera , l’obra es va fer en el primer decenni del S. XX, ja que l’anterior carretera anava sota esta però a nivell de les hortes  i creuava el riu per dintre seguint una filera de pedres planes que evitaria que els carros i animals s’enfonsaren en el fang . Açò últim és una hipòtesi que la base en el fet de que vaig vore, abans de que feren l’última reforma del pont i després d’una forta riuada, esta línea de pedres planes que creuava de forma diagonal, no recta, el llit del riu, d’esta forma s’oferia menys resistència a la força de la corrent. Desprès la carretera pujaria  el marge fent ziga-zaga amb voltes de 180º. Continuant datant la foto podem dir que va ser feta abans dels anys trenta quan es va fer la avinguda  i li se va donar l’eixida actual  a la carretera per baix de l’almàssera dels Ginesos. Aleshores podem dir que la foto estaria feta en un interval de temps que aniria entre 1910 i 1930.Encara podria afinar un poc més dient que ací, en esta foto,encara no estava feta la baixada de la plaça del Castell a la avinguda, la qual cosa es va fer en la dècada del vint, per tant la podem situar en la segona dècada del S. XX.  Coses que podem apreciar en la foto i que ara ja no estan  serien :
-l’ antiga pujada al poble: una vegada creuat el pont, la carretera d’entrada al poble continuava a l’esquerra en una lleugera pujada cap a la Colaeta i abans d’arribar a esta giraria 180º cap a la dreta  empinant-se un poc més, i l’altura de la ferreria tornaria a girar a l’esquerra i ja seguiria per l’actual avinguda, i entraria al poble per la plaça l’Omet. L’actual entrada per la costera de la Plaça del Castell no existia.
-La casa senyorial dels senyors del poble:Contes d’Aranda i desprès de Revillagigedo i probablement l’antic alcasser musulmà desaparegut en 1958.També s’aprecia el buit que va deixar la desaparició d’una antiga torre en la cantonada de la casa senyorial entre l’avinguda i la pujada a la Plaça del   Castell. He sentit contar que el xiquets pujaven des de la plaça per un caminet estret a una replaceta que anomenaven la torreta.
O TEMPORA ! O MORES!
WebRep
Calificación general
Este sitio no tiene calificación
(no hay votos suficientes)

diumenge, 13 de gener del 2013

BUSQUEM!!!





            

                   La seua història es perd en la nit del temps. Feta pel home i utilitzada pel home benillober, generació rere generació ha estat en la base de l’economia del poble. Sabeu que és? I on està?





Corretgeta descoberta
Esta pedra era un partidor. I la seua funció era la de repartir l’aigua en tres parts iguals. Estava dintre de la sèquia  en una caseta  en el mateix molí Raimundo. La caseta estava tancada en clau i a ella sols podia accedir el manador d’aigües.  Abans de la pedra s’ajuntava l’aigua (fins a tres files ) que venia d’un assut que es construïa en el riu un centenar de metres més amunt i l’aigua ( fins a 6 files d’aigua) que eixia del molí desprès de fer rodar la mola i es dividia en tres parts iguals dos anaven a la sèquia Mare o de l’Ombria i una altra tornava al riu on  estava l’assut que alimentava a la sèquia de Solana. Per tant esta pedra constituïa el punt de partida dels recs de Benilloba.

dimarts, 1 de gener del 2013


      Per la celebració del quatre-cents aniversari de la Carta Pobla vaig escriure un romanç sobre el nostre poble. El dia de hui, primer de l’any, en que tots estem plens de bons propòsits crec que devem reflexionar un poc sobre el nostre passat, qui hem segut  i on estem. I amb els peus ferms a terra hem d’encarar  el futur.
            



ROMANÇ DE BENILLOBA

Fa temps ja, en el Regne de València
hi havia un poble: Benilloba era anomenat.
Estava a la muntanya, entre tossals i barrancs
mirant al migjorn, per un riu rodejat.

Els moriscos habitaven aquell lloc,
camps i hortes treballaven,
el seu senyor, Comte d’Aranda, veien poc
a la seua vivien, reien i resaven.

El Rei Felip III no estimava esta gent,
aconsellat pels servidors i la cort,
els digué que tenien que anar-se’n
amb pocs bens i molta pena.
En Octubre eixiren de casa
cap Alacant per embarcar-se.

Benilloba va restar abandonada
sense gent ni menuts que li donaren vida,
el senyor Comte ve fer una crida:
la Carta Pobla. Poc a poc va ser repoblada
per nova gent, que volia veure’s millorada.

Amb el pas del temps acudí més gent,
conreaven camps,encetaven tradicions, construïen cases,
el poble, cada vegada més, anava creixent,
ballaven, feien festa a les places.

Quatre-cents anys després volem recordar la història,
recuperar els fets dels nostres avantpassats,
que Benilloba tinga en la memòria:
 els fills del nostre poble ací han nascut,
crescut, treballat, sofert,viscut i estimat.
Al final dels seus dies
sota els nostres peus soterrats.

Es el nostre deure, en un present dur,
obrir ulls, portes, fer poble,
creure en nosaltres i el futur.