75é ANIVERSARI MOROS DEL CASTELL

 

        Enguany els Moros del castell celebraran el 75 aniversari de la seua fundació per la qual cosa pose esta foto acompanyada d’alguns apunts sobre els orígens.Esta foto és del  16 d’agost de 1947. El primer esmorzar dels moros de la fila del Castell. La foto original pertany a Jose Gisbert i en ella podem veure alrededor de la taula als moros de la fila del Castell acompanyats del músics de la Banda “el Delirio” de Gorga en el esmorzar que es fa després de la diana. És l’inici de les actuals festes de Moros i Cristians. Per a commemorar el tercer centenari de l’anomenament a com a patró de Benilloba al Patriarca de S. Joaquim els veïns de la plaça del Castell decidiren, en una reunió que es va fer el dia de Reis, 6 de Gener de 1947, en la fàbrica de teixits de José Maria Espinós, fundar una filà de moros per a celebrar les propers festes d’agost. Entre altres coses decidiren en esta reunió:

-la construcció d’un castell de cartró-pedra que es col·locaria en la plaça del mateix nom. El Castell es plantaria davant de la imatge de la Mare de Déu del Carme.

-L’enramada de la plaça  amb postes, arcades, banderes i guirlandes.

-Contractar la música “El Delirio” de Gorga.

-El capità moro seria Jose Maria Espinós i l’embaixador Evaristo Jorcas Crespo (el Carter).

                Els assistens a la reunió, veïns de la plaça i alrededors i primer components de la fila serien:J.Maria Espinós Doménech, Julio Ortiz( el ferrer),José Gómez Blanes (Pepet l’esquilador), Vicente Garcia Monllor, Salvador Cortés Cascant, Bautista Segura Ibáñez (el tio Segureta), Joaquin Mira Espinós, Evaristo Jorcas Ripoll(el Sabater), Evaristo Jorcas Crespo (el Carter),Pedro Jorcas Alcaraz (Pedro el Mut), Jose Reig Guillem (Cabrerot),Enrique Llinares Giner (Enrique el Florido), Manuel Mira Bernabeu, Miguel Barrachina Ripoll (Micalet el Guarda), Alfonso Climent Pérez (Taes), Fausto Domínguez Gómez (Bala),José Aracil Crespo (Pep Gabiel), Juan Picó Picó (el Pintoret), Francisco Llopis Peiró, Jorge Vilaplana, Manuel Espinós Doménech, Jose Monllor Monllor, Joaquín Boades Monllor.

La Foto és propietat de José Gisbert.

La informació està treta del Llibre de Joaquin Domenech Boronat:Benilloba.Su historia.Vida, Costumbres y fiestas. 2009

EL XAMFRÀ DE L'ESGLÈSIA

 

        Al construir l’església la cantonada de carreus  entre la façana Nord que dona a la plaça l’església i la façana est que dona  al carreró, que anomenem com estret de l’Abadia, formava un angle recte que dificultaria el pas dels animals carregats. La solució que es va donar va ser rebaixar l’angle mitjançant  un arrossegament de la pedra donant-li esta forma de xamfrà. Així aconseguia per un costat llevar l’aresta que rascaria en la càrrega dels animals o persones al passar i per l’altra donava més amplitud a l’entrada d’un carrer ja de per si estret. Però a més una de les dos arestes que s’han format al fer la cantonada xamfranada, la que dona a la par interior de carrer també es rebaixa formant un xamfrà mes reduït. Com es pot vore en la segona foto.

                                                    

DE PASTORS I RAMATS

 

Cova utilitzada com a corral per al ramat

        Hui recordarem els ramats( ganaos com nosaltres diem) En els anys 60 i 70 del segle XX jo recorde que a Benilloba hi havien uns quan ramats d’ovelles i cabres: El de Marcial, el del Tio Conejo i el de Quico de les Cabres. Abans he sentit parlar del ramat del Tio Toni Seno, el del Tio Xato…No eren ramats molt grans,30 o 40 animals entre ovelles i cabres. El pastor tots els dies les havia de traure a pasturar, des de bon matí fins a poqueta nit, sols els dies de molta pluja o neu els animals es quedaven al corral. Cada pastor tenia el seu gos que l’acompanyava i s’ocupava de que no es perdés cap animal, que estigueren tots junts i avisava de qualsevol perill. El fill de l’ovella era el corder i de la cabra el xoto o cabrit. Els ramat pasturava per zones d’ús comunal, per el riu, pels barrancs i per les poques zones de serra que tenia el terme de Benilloba. També pasturaven pe les zones abancalades per en els temps que es podien, per exemple no podien entrar a un bancal sembrat, però si quan estava de rostoll o de guaret, perquè servia per abonar el camp. Tampoc podien pasturar per camps d’oliveres quan estes estaven per arreplegar, ni per la vinya. No podien pasturar en les sèquies ni beure d’elles per evitar fer malbé el caixer de la sèquia. Per a beure havien d’anar al riu o a algun abeurador que hi havia en les fonts o a l’entrada al poble. També se’ls donava sal als animals,en determinats llocs posaven la sal damunt les pedres per a que els animals se la menjaren. A poqueta nit tornaven al poble  cap al corral i era curiós com  a l’arribar a certs carrers algunes cabres abandonaven el ramat i anaven cap a sa casa. Hi havia animals que pertanyien a particulars i eixien a pasturar amb els ramats. El corrals estaven apartats, fora del poble, en el lloc que encara coneixem com els corrals, en les forques. Ací hi havia tres corrals. Els pastors sempre havien d’estar pendents dels seus animals, assistir-los en cas d’infermetat, i coneixien remeis per a curar-les, les assistien en els parts i els coneixien a totes fins i tot pel nom. Abans de l’estiu les ovelles havien de ser esquilades per a que no patiren calor. D’esta tasca s’encarregava l’esquilador. La llana era venuda i utilitzada en el sector tèxtil, també per omplir matalassos. Munyien als animals per a després vendre la llet o fer formatge. El fem (eixuts) que es generava en els corrals era utilitzat com adob en els camps.