RETAULE DE SANT ANTONI

                 Situat en la façana de la casa nº8 del carrer S. Antoni.

El retaule consta de 20 rajolets (5X4) amb unes dimensions de  100X80 cm. aproximadament.  Està situat dintre  d’un nínxol el qual està emmarcat per una motllura. Una barana fa de jardinera. Este retaule té la particularitat de que esta dedicat als dos Sants Antonis: el S. Antoni de Padua i el S. Antoni Abad .En el plafó es representa  una simulació arquitectònica amb dos arcs lobulats sostinguts per tres columnes corínties  i en l’espai de cada arc és situa  un sant, en el de l’esquerra S. Antoni de Pàdua i en el dreta S. Antoni Abad. Els dos sants són venerats per les nostres terres i  sembla que ací no volien excloure a cap dels dos.

                S. Antonio de Pàdua va nàixer a Lisboa  sobre el 1191, en un principi va ingressar en l’ordre de S. Agustí on fa fer  els estudis sobre les Sagrades Escriptures i teologia d’alguns doctors de l’església com S. Agustí, també va estudiar els clàssics com Ovidi i Sèneca. Un succés en Marroc en el que van ser assassinats tres sacerdots  franciscans va fer que   entrara en l’ordre dels franciscans i adoptara el nom d’Antonio en honor a S.Antoni Abad (fins  este moment li deien Ferran). Va estar predicant al Marroc i després va estar en Itàlia, concretament en Assis on va conèixer a Francisco d’Assis. A partir d’ací és quan va començar a obtenir gran fama com a predicador. Va morir a Pàdua el 13 de Juny de 1231. En el retaule se’l representa amb hàbit franciscà i amb Jesús de xiquet al braç amb actitud de beneir, que fa referència  a la visita que li va fer Jesús quan estava sol resant a la seua cel·la. En l’altra mà porta una vareta d’assutzenes (lliris de S. Antoni), un altre atribut amb el que es representa. El cap dels dos  esta rodejat per el nimbe daurat. El fons de la imatge es blau sense cap motiu. Pràcticament té sols tres colors el rosa, el marró i el blau per al fons.  La seua festa es celebra el 13 de Juny.

                S. Antoni Abad va nàixer a Egipte, pertanyent al Imperi Romà, en el  251. A l’edat del 20 anys va vendre les seues possessions i ho va donar tot als pobres, després es va retirar a la vida ascètica. És considerat com el fundador de la vida monacal cristiana per la quantitat de deixebles que va tenir i va guiar en la seua vida eremítica. Va morir un 17 de gener del 356 després de viure 105 anys. L’Ordre de Cavallers de l’hospital de S. Anton” anomenada com hospitalaris es va posar sota la seua advocació. Esta ordre es va dedicar a la cura de persones amb infermetats contagioses com la lepra , pesta, sarna i el foc de S. Antón. El culte a S. Antón es va estendre molt i va ser important a les nostres terres. La seua festa es celebra el 17 de gener. En este retaule es representa a S. Antón amb l’hàbit dels antonians  i com una persona molt vella amb la barba blanca. Al fons esta la cova per a informar-nos de la seua vida eremítica, amb el llibre i la creu al seu interior. Porta un pal amb una campaneta a l’igual que portaven els empestats. Al seus peus esta el porc i un gos com a símbol de la seua relació amb els animals i el seu patronatge. En esta escena si que hi ha un intent de representar el paisatge amb la cova  i el terreny als seu peus amb una mica de vegetació. Els color de l’escena son el marró, el blau i el groguenc. En la part inferior del retaule esta el rètol que informa del nom dels dos sants.  

             En l’angle inferior dret apareix l’ inscripció “Azulejos Ramón Castelló” Valencia. Ceràmica valenciana on es fabricaria este plafó en la dècada dels anys quaranta del S. XX.