CARRER S. CRISTÒFOL

              Este carrer va del carrer Major fins la plaça l’Omet. Amb una direcció en un primer tram de Sud a Nord. Després  el carrer es desvia uns 45º i pren una direcció de  Sud-oest a Nord-Est. En este tram a la part esquerra forma com una replaça de forma triangular delimitada per la façana de la casa amb el nº 7 i la façana posterior de la casa nº 1 de la plaça l’Omet El carrer, per la seua banda dreta, té dues cases en les quals la porta principal dona a este carrer i per la banda esquerra quatre cases. Amb el nº 5 tenim una casa amb una portalada emmarcada per dos brancals de carreus  i una porta de fusta ben conservada que podria ser del s. XIX. La façana presenta dues finestres amb la particularitat de que estan enreixades. En la façana hi ha incrustada una pedra de màrbre amb la següent inscripció:

“Al EXCMO. SR.

DON PASCUAL DOMENECH Y TOMAS

MAGISTRADO DEL TRIBUNAL SUPREMO DE JUSTICIA DE LA NACION

COMO SINCERA PRUEBA DE APRECIO CON QUE LE DISTINGUE

Y DE ENTUSIASMO QUE SIENTEN POR SU ELECCION

AL CARGO MENCIONADO POR R.D. DEL 18 DE ENERO DE 1904

ESTE VECINDARIO Y EL AYUNTAMIENTO

HOY 7 DE FEBRERO DE 1904 DEDICANLE ESTE RECUERDO

              Pascual Domenech y Tomás va nàixer en Benilloba un 14 de gener de 1842 fill de Pasqual Doménech Mullor natural de Benilloba i de Mariana Tomás Doménech de Penàguila. Devia ser una família  acomodada que  va permetre al seu fill cursar estudis de dret. Va exercir l’advocacia a Madrid fins que va ser elegit diputat pel partit conservador de Francisco Silvela pel districte de Segorb en 1903. En 1904 va ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem d’Espanya. Abans, en 1899 va ser director general de presons.

                Este carrer seria el d’entrada al poble abans de que s’obrira la pujada a la plaça del Castell. Ja que  el camí d’entrada aniria des de l’Avinguda d’Alcoi, per la plaça l’omet i per el carrer S. Cristòfol al c. Major. Este carrer actualment nomenat com S. Cristòfol, també va ser nomenat com Carrer de Pascual Doménech i Tomàs. Popularment i per cert temps la gent el coneixia pel carrer de la Mol·lera  per el malnom de la família que vivia en el nº 3 i que regentava una tenda de fruites i verdures.