dissabte, 19 d’abril de 2014

ELS TOCS DE DIVENDRES SANT

De xicotets i arribades les vacances de Pasqua  als xiquets  ens eixia  faena: anar a la Salpassa  el dimecres Sant, tocar els  tocs el divendres i ja el dies de Pasqua arreplegar la mona i de vesprada anar a menjar-se-la. EL Dijous Sant ,després de la Missa,  el poble estava de dol, ja no es podia fer cap celebració,ni cap manifestació de goig,ni que sonara la música i per suposat tampoc tocar les campanes. Aleshores per cridar als diferents actes religiosos s’utilitzava un sistema que quedava  a càrrec dels acòlits i els demes xiquets del poble que acudien: tots ells armats amb carraques i matraques, que eren uns instruments de fusta que feien un soroll característic, i cridant amb la veu,   pegaven la volta al poble. De matí  anunciaven el calvari i cridaven” el primer toc... al Calvari” i feien sonar els instruments  i així anava repetint-se pels carrers del poble fins pegar-li la volta. En arribar a l’església començaven amb”el segon toc ...al calvari” i després el tercer. Es substituïen els tres tocs característics de campanes per estos més suaus i silenciosos i la gent avisada d’esta manera, acudia a l’acte. Per la vesprada el mateix, però aleshores anunciaven Els Oficis:”El primer toc... als Oficis”. I més tard cridaven per anar a L’Enterro: “el primer toc... a l’enterro” que era com anomenàvem a la processó en la qual els fidels acompanyàvem a la Creu i a Mare de Déu dels Dolors. Era una forma més de respecte del dol per la mort de Jesucrist.


1 comentari:

  1. A Pradell la tradició ha reviscolat gràcies als pares q de petits ho feiem.Ara son els nostres fills i algú de naltros

    ResponElimina