 |
| Burgos |
Entre els dies 4 i 11 d’agost
d’enguany vam fer la nostra tercera etapa del Camí se Santiago. Camí que vam
iniciar en agost del 2016. Poc a poc , pedra a pedra, pas a pas anem fent,
Sunsi i jo, la nostra peregrinació a Santiago. Allò que vam iniciar com una
aventura va convertint-se en viatge cultural, d’esport, espiritual i si voleu
gastronòmic i moltes coses més. On hem de tenir sempre tots els sentits en
alerta per a percebre les continues sensacions
que ens assalten. Ben cert és que hi ha moments difícils com a conseqüència
de la duresa del camí, el pes de la motxilla, el dolor de peus, un sol de justícia,
la set, la pols… però són moments que s’obliden amb rapidess auna vegada
superada l’etapa, a l ‘ombra de l’alberg, al recés d’un bon dinar, la conversa amb altres peregrins…
Vam eixir de Burgos de matinada, a la fresqueta, pels carrers
d’esta ciutat que voregen el seu riu,l’Arlanzón. Però la frondositat i verdor
de la vegetació que segueixen el curs del riu seran tan sols una il·lusió que
poc després desapareix a l’entrar ràpidament en els camps propis de l’altiplà
on els colors secs i violents dels rostoll
seran els nostres companys de camí.
Creuem Tardajos i en Rabé de las Calzadas ens aturem a beure de l’aigua que raja pels quatre
canons de la font del poble.Continuem avançant per les pistes que travessen els
guarets ocasionalment esquitxats per algun
camp de gira-sols que s’ agraix per la seua sobtada lluminositat.I després de no
se quantes passes, quan el bescoll ja cremava del sol, vam veure al final d’un camí que serpentejava desprès
de davallar per una costera de cudols un grup de cases que era la nostra meta
del dia: Hornillos del Camino. El nom ho dia tot, un poble camí on les cases
s’alineaven a les dues bandes d’ un únic
carrer per on des de fa segles transcorre el camí. Ens vam refugiar en l’alberg
Meeting Point ( encara no se el perquè del nom en el centre de la vetusta
Castella). Ací ja vam conèixer a alguns dels que serien en els proper dies
companys de camí: tres amics brasilenys, una peregrina alemanya... de moment
cap espanyol. Per la vesprada després de la sesta, el relax en el pati de
l’alberg, el passeig pel poble... un lleuger sopar i ben prompte al llit. Al dia
següent hem de matinar.
 |
| Rabé de las Calzadas |
De nit encara, vam moure, i després de fer la
motxilla vam sortir d’ el poble que ens havia acollit i que deixàvem darrere,
ja per sempre, endinsant-nos en la foscor. El sol eixiria per la nostra esquena
quan de nou estàvem a l’altiplà. Un amanèixer rogenc que projectava la nostra
ombra allargassada i capdavantera. La monotonia d’uns camps sense arbres ens
acompanyaria al llarg d’hores sense cap indici de vida a part de algun peregrí que endevinaves en la llunyania del camí.
Hontanas serà el proper poble que albirarem a l’aguaitar la punta d’un campanar en el
fons d’una clotada. Beure en la font,esmorzar en el bar i tornar a
deixar darrere un poble més. Continuarem
fent camí i la pròxima fita serà l’arc de S.Antón. Sempre ha tingut algo
d’especial passar sota este arc, que forma part de les ruïnes d’un antic monestir.
I encara que la fatiga ja ens pesa, poc a poc ens arrimen a Castrojeriz.
Sorpresa! quan ja creus que has arribat perquè estàs en N.Señora del Manzano
agafes un carrer que no s’acaba mai fins
aplegar al nostre alberg “ a cien leguas”. Castrojeriz, un nom pompós, amb solera,
rellevant, però que amaga una realitat de despoblament on, darrerament, sembla
que que hi ha hagut un procés de restauració de casc urbà que li ha vingut bé i
una lleugera recuperació però que són l’ombra d’un esplendorós passat.
 |
| Hontanas |
 |
| Arc de S.Anton |
 |
| Canal de Castilla |
 |
| Frómista |
El
següent dia partim també de nit després de prendre un café en el cafeteria que estranyament esta oberta tan enjorn. Ens
endinsem en La Tierra de Campos ( comarca que tradicionalment era considerada
com el “ Granero de Espanya”) on passarem per Pobación de Campos, Revenga de
Campos i Villarmenteros de Campos per divisar de molt lluny la immensa mola
pètria que l’església templaria de Villarcazar de Sirga que domina
grandiosament no sols sobre el poble sinó també sobre les terres que
l’envolten. Ja en Carrión ens allotjarem en el monestir de Sta Clara,
en una cambra que seria una antiga cel·la de les monges. Dinem en el
restaurant “la Corte”, palau gastronòmic necessari per reposar unes forces
esgotades. Una vegada recuperats visitarem la platja del poble situada en la ribera
del riu Carrión d’aigües clares i tan
fredes que els peus no sols es gelen sinó que al pocs temps els has de traure
adolorits com estan. Visitarem el monestir de S. Zoilo i la resta del poble que
presenta les característiques d’una petita ciutat.
I una altra vegada llançats al
camí, la tasca principal del dia. Avançar pel camí. Camí d’una única direcció,
sempre avant, cap a ponent, el sol a l’esquena. No hi ha camí de retorn. A cas
no es el mateix que en la vida: sempre avant, amb més o menys dificultat, més
ràpid o més lent, quasi sempre el mateix paisatge, de vegades alguna novetat,el
mateixos protagonistes principals i altres que s’incorporen per acompanyar-te
un tram i després desaparèixer, amb les seues aportacions bones o dolentes. I
camí avant, de vegades un entropessó, un bac, però s’incorporem i continuem
seguint sempre la sageta. Iel Primer
poble arribarà als 17 Kms.: Calzadilla de la Cueza. Hem travessat quasi un
desert, sense adonar-se’n, 4 hores de caminar sense parar, ni un descans. Són
trams que hem de viure, que hem de superar.
Després passarem per Ledigos i acabarem la jornada en Terradillo de los
Templarios en l’ alberg “los templarios”, un autèntic oasi dintre de l’estepa mesetenya, on
descansarem i compartirem experiències amb altres companys de camí perquè la visita al poble la farem en pocs
minuts on caldria destacar les cases encara fetes d’atovons de fang i palla.
Com
cada matí, després de refer la motxilla i la visita al lavabo per arreglar-se
sortim ràpidament al camí. A continuar la marxa que este matí la iniciarem mes
abrigats, un poc de frescor que s’agraix ens acompanyarà les primeres hores que
tornaran a ser paregudes als dies anteriors per la monotonia del camí. Un dia
més, sentirem els primers raigs de sol, a les nostres esquenes i que projecten al davant unes allargasses ombres
que ens conviden a aturar-se i mirar cap
arrere per contemplar l’espectacle tan
gran i tan ignorat de l’amanèixer. Una imatge tan momentània i tan essencial ens dona l’energia
i alegria per continuar amb més ànims, si cap, la nostra tasca. Més endavant i
abans d’arribar a Sahagún canviarem de província, de Palencia a Lleó. Sahagún ens servirà per retornar a la
civilització, carrers amb cotxes, vies de tren... i per a seure i prendre forces
amb un entrepà i cafè. Visitarem les esglèsies de S.Tirso i S. Lorenzo, dos construccions
característiques i significatives de l’art mudéjar. I contemplant la primera un
vilatà s’ofereix a Sunsi a explicar-li el que està observant. L’home amb tota la
seua saviesa i humilitat ens comenta las seua visió de l’obra. De ahí passem
a aspectes més personals, sobre el seu
estat , família i amb la seua senzillesa ens comenta que te un fill artista,
que una vegada el va portar a Berlin a un festival de cine(Berlinale) i que resulta ser l’actor Carmelo Gómez.
Comentant les casualitats de la vida i la senzillesa de la persona sortim de
Sahagún travessant el pont sobre el riu
Cea i agafarem una pista que ens acompanyarà al llarg dels propers 32 Km. Pista
plana de grava fina vorejada per falsos plataners que encara que no són molt
grans si que ens donen un poc de ombra cada 10m que és aproximadament la
distància que els separa. El final de la nostra etapa estarà en Bercianos,
poble menut però amb un grand alberg,
nou i reblit de comoditats.
 |
| S.Lorenzo de Sahagún |
La següent etapa transcorre pel
camí que ja ens és conegut i que és converteix, si cap, en més monòton,creurarem
el Burgo Ranero i Reliegos per acabar el dia quan ja calfa el sol en Mansilla
de la Mulas.
La de hui serà la darrera etapa
d’enguany que l’afrontem amb el cansaci
de huit dies de ruta que ens anima a acabar però també amb la tristor que això
comporta. Serà una etapa més, encara que hi ha un canvi important de paisatge,
ja a veiem més verd amb els camps de dacsa i també amb la vegetació en les
riberes dels riu que ara ja són mes habituals i més cabdalosos. L’anècdota del
dia esta en que, encara que ens van avisar de la desviació del camí abans d’arribar
a Leon com a conseqüència de les obres que estan efectuant-se en les carreteres,
sense adonar-se’n ens vam endinsar dintre de les obres, amb les excavacions ,
desmuntes de terrenys i calçades provisionals sense vorera i amb molt de
trànsit. Va arribar un moment en que no sabíem per on seguir amb una via de doble
sentit i amb barreres de protecció difícils
per a saltar. Aleshores va arribar una mà providencial, un cotxe al vore’ns va parar i ens va convidar a pujar. Ja dins l’amable conductora que ens havia salvat
ens va dir que feia el mateix trajecte tots el matins i que solia vorer
peregrins perduts en el laberint de les obres i que conscient de la dificultat
i del perill que teníem ella s’oferia a traure’ns d’allí. Vam agrair el seu gest i vam acabar el camí
en el alberg “S. Francisco d’Asís”. La vesprada la vam dedicar a visitar un León amb moltes coses que admirar: La Colegiata de
S.Isidoro, La meravella de llum i color que és la Catedral, l’hosptal de
S.Marcos, el passeig pel barri “Húmedo”, per la vorera del riu Bernesga...
 |
| León |
I ací acaba la nostra etapa del
camí per enguany després de haver caminat durant 180 Km., més de 45 hores en 8
dies, travessat molts pobles, camps, visitat molts monuments, aprés moltes
històries, conegut a molts companys amb la satisfacció de haver-ho superat sen
se cap entrebanc ni lesió. I amb l’esperanza de poder continuar la nostra aventura l’any
que ve.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada