dissabte, 15 de febrer del 2020

RETAULE DE S.FRANCESC D'ASSÍS





               Situat a la façana nº32 del Carrer Major.          
               Consta del 12 taulellets  (4 x 3) i de unes dimensions aproximades de 80 x 60cm. El retaule està perfectament encaixat dintre de la fornícula excavada en la paret, sense llistell ni vora que l’ emmarque. En la part de baix hi ha una jardinera de ferro amb la finalitat de posar flors per la seua celebració.
               S. Fracesc va nàixer en Assís (Umbria) en 1181, pertanyent al Sacre Imperi Romà Germànic. Batejat amb el nom de Giovane Di Pietro Benardone, era fill d’un burgués comerciant de teles. Açò li va permetre una joventut despreocupada i accedir als estudis regulars de l’època. Fa formar part de l’exèrcit Papal en la lluita contra l’Imperi. I va ser en esta època de soldat quan va tenir una revelació que li van fer abandonar les armes i iniciar una vida de meditació i desinterès per allò terrenal. Va fundar l’Ordre de Frares Menors i va viatjar a orient a predicar l’Evangeli. Va patir els estimes de la crucifixió de Jesucrist encara que els amagava per considerar-se indigne de portar les senyals de la passió de Crist. Al no ser sacerdot ell predicava amb l’exemple i amb les lloances incitant a la conversió i a portar una vida evangèlica. Va morir en 1226 i la seua onomàstica es celebra el 4 d’octubre. Els atributs amb que se’l representa són els estigmes i lacalavera (com a rebuig dels plaers de la vida i la presencia de la mort).
               En este plafó es representa a S. Francesc agenollat, davant té un llibre i una calavera (símbol de la mort  i de que esta l’hem de tenir present en tot moment) amb els braços oberts i les mans esteses, orant i clamant a  Crist crucificat  el poder sentir en el seu propi cos la Passió de Crist. Gràcia que li és concedida. I mitjançant uns raigs que surten de les mans i el costat de del crucificat i  que van directament a les mans i pit del Sant mostra el fet de que va rebre en el seu propi cos els estigmes de Crist. Estes nafres que li van quedar impreses en el cos i les va patir  fins al final de la seua vida les amagava als ulls de la gent perquè no es considerava digne de portar les senyals de la Passió. Estos raigs  donen profunditat a la imatge a la qual cosa també contribueix el paisatge de fons que ompli l’escena:l’arbre, l’església del fons així com les irregularitats del terreny. El Sant porta nimbe i va vestit amb els hàbits franciscans apedaçats, com a símbol de l’extrema pobresa amb que viu.
Els colors predominant són el verd i el marró. L’estat de conservació és bo.                      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada