diumenge, 20 de setembre del 2020

LA TOPONÍMIA DE BENILLOBA

 



                La paraula “toponímia” deriva etimològicament del grec “topos” que significa lloc i “ónoma” nom. Per tant quan parlem de toponímia ens referim als noms propis  dels llocs. Mots que tots tenen el seu origen i la seua explicació, que no han aparegut de forma espontània ni per que si, sinó  més bé perquè l’home els ha posat. Però  difícil es saber d’ on provenen  i el seu perquè. En Benilloba tenim una toponímia rica, amb una gran varietat de noms però que hem de cuidar i conservar perquè en gran mesura n’hi ha que han desaparegut o estàn en vies de fer-ho. Fins fa uns 50  o 60 anys quan totes les terres del terme estaven treballades cada lloc,tossal, racó , bancal, erm, camí.. tenia el seu nom per a fàcilment reconèixer el lloc, per diferenciar-lo dels demés. De vegades el nom fa referència a una extensió gran de terreny o partida ( per exemple La Neva) aleshores este mot encara s’ha conservat, esta viu i  s’utilitza. Altres vegades el topònim designa un bancal u horta, un lloc de dimensions més reduïdes i per tant menys conegut per la gent,que pot haver segut abandonat, els hereus s’obliden de la seua denominació i pel pas del temps acaba perdent-se en la memòria, per exemple: Hort d’ Ivorra. També cal dir que la toponímia no és una cosa estàtica, sinó que evoluciona amb el temps, unes vegades perquè al passar el mot d’una generació a altra pot modificar-se la seua pronuncia com  per exemple: La Volta del Pare Sant, nom que designa les terres situades en un meandre del riu,mes avall del Salt, és l’ evolució d’una primera denominació que faria referència al seu antic propietari Pere Sanç.  Altres  vegades un canvi de propietari, pel temps, fa que canvie el nom pel del nou propietari. Alguns topònims són molt antics, venen de l’època musulmana i s’han mantés com són: Petrosa, que segons Pierre Guichard, estudiós de l’època musulmana, ve de Batrusa, que seria el nom de l’assentament musulmà que hi havia al Tossal del Moro i als seus voltants allà pel S.X. També Casió, nom d’una partida que encara que està en terres de Penàguila fita amb el terme de Benilloba i on molts Benillobers tenen terres, que sembla que ve del nom d’un morisc de S. XVI: Cassio. registrat en els Quinque Libre de Benilloba com diu Ana Sanz en el seu llibre “Expulsión Y Repoblación.El Señorio de Benilloba durante la Edad Moderna”. Un altre mot d’origen musulmà seria “Almirat” nom que designa una partida amplia  de terreny, que encara es conserva   però que ha derivat cap a Almirant, nom amb que alguns l’anomenen, però en documents antics i cadastre apareix amb la seu forma original “Almirat” i que podria ser traduït  de l’ àrab antic  com la Herència.  L’expulsió dels moriscos, els anys posteriors de despoblament i el seu posterior i progressiu poblament en S.XVII influiria en el canvi dels noms dels llocs. Les antigues denominacions anirien perdent-se  i n’apareixerien de noves com per exemple “Sort” que designa una partida de Benilloba  i  que el seu significat segons el diccionaris és una porció petita de terreny, encara que varia un poc el seu significat d’unes comarques a altres. També el mot “ els Quarts” que designa una partida de terrenys i que podria originar-se en la part de la renta que el camperol tenia que pagar al senyor territorial. Així en la “Carta Pobla “ de 1611 de Benilloba fixa en una quarta part  el que se li ha de pagar al senyor  de alguns productes obtinguts  de la vinya, de les moreres així com dels fruits secs com les ametles i figues. I el mot “Quarts” vendria de que estes terres estarien dedicades a algun o alguns d’estos productes. Altres topònims tindrien el seu origen en la seua localització: L’ombria designa a unes terres localitzades en una zona d’ombria, on li pega poc el sol per estar mirant cap al Nord. En la part antagònica està La Solana, nom d’una partida de terrenys  dirigits cap al migdia o sud i per tant està molt solejada.  La “volta al Pont “ és un topònim que designa  unes terres, en este cas hortes, que estan situades vora la pont. També tenim topònims que serien fitotopònims que faN referència a la vegetació: Mas de les Carrasques, barranquet dels Carrissos, Olivaret... Altres topònims vindrien de la utilització del terreny per alguna activitat industrial que allí s’ha exercitat, seria el cas de La Teuleria ( en algun temps hi havia allí algun teular), l’Algepsar d’on s’obtenia algeps,(estos dos últims apareixen nomenats el la Carta Pobla de 1611, la qual cosa confirma la seua existència), els diferents Molins que hi ha al llarg del riu. La Pedrera: lloc d’on s’obtenia pedra per a la construcció. I la gran majoria de topònims fan referència al nom, o també, mal nom de la persona propietària, i en este cas s’anomenaria com antropònim. En esta categoria tenim infinitat d’ exemples: Horta de Pòlit, Horta de Pellicer,Horta de Quilic, Mas de Ferrer, Volta dels Ginesos, etc. I després existiria tota una sèrie de tòponims difícils de classificar perquè són mots   dels quals no sé el seu origen ni tampoc el seu significat: Xeregua, Xoquet, Merlanxera, Miuli...Caldria el seu estudi per part de persones més especialitzades en aquest tema.

                 A continuació vaig a detallar tots el topònim que he pogut arreplegar, cal dir que no estan tots, més bé una part insignificant, perquè si gracies a Les Ordenaces de la Comunitat de Regants de 1931 i la de1879 he pogut recuperar molts topònims que estaven vius en eixa època en canvi per als terrenys de secà no hi ha cap document tan ric que ens ilustre, aleshores s’ha recorregut a la informació oral i ja dic per endavant que hi ha una gran mancança de dates. Però  em sembla important recollir en un document tota la informació arreplegada fins al moment sense perjudici de que este treball continue obert. La majoria de topònims pertanyen el terme de Benilloba, però també hi ha que pertanyen a termes veïns però que els he inclòs per la proximitat, per que els propietaris són de Benilloba  o perquè tenen molta relació amb el poble.  Per a que el llistat de topònims tinga una estructura més ordenada els he agrupat en diferents grups:

PARTIDES

Partida és una porció de terreny d’una extensió  variable. Ací incloc topònims que encara que no porten davant el mot de partida si defineixen una porció de terreny  important per ser considerada en este apartat.

Partida del Salt

Partida del Pont

Partida de l’Ombria

Partida dels Tossals

Partida de la Solana

Partida Tras l’almàssera

La Canaleta

Partida del Solar

Partida de Petrosa

Partida del Xoquet

Pla de Petrosa

La Foia

Partida del Tossal d’Espinós

 L’escaleta

 La Guarda

Tros del Nap

Partida de la Teuleria

Partida del Reg Nou

Partida de la Rambleta

Les Eres

Partida de la Neva

Tros de Curto

Partida de La Mitja Mola

Pla de Marc

Partida de Rodacanters

L’Almirat

Partida de la Sort

La Garbosa

Partida de Boires

Les Forques

Partida de la Venta

Algepsar

Partida de Mirambó

La Pedrera

Partida de La Condomina

La Serreta

Partida de la Noria

Pins de D.Pedro

Partida de Casió(Penàguila)

Serreta del Mas de Cosme

Partida de les Albagues(Penàguila)

L’Oratori (Penàguila)

 

BANCALS

Ací incloc topònims que fan referència a porcions de terreny més xicotetes: bancals  de cultiu o terrens dedicats a altre ús.

Escala

La Canal.

Bancal de la Gronsa

Olivaret

Freginal

El Portell

Olivereta de Mare de Déu

El Colomer

Femerets

Tros de Facundo

La Creu

Bancal dels Cavalls

La Creueta

La Clotà

Els Bovals  o El Pouet  

L’Ametleral o la Mata

Tros del Miuli

Trosset de l’auelo

Pinar del Viudo (Rodacanters)

Tros de Gabriel (Boires)

Els Fondets (Rodacanters)

La Garboseta

 

 

REGS

Conjunt d’hortes regades totes per una mateixa sèquia.

Reg de l’Ombria

Reg de l’Olivaret, Algepsar o Llibrellet

Reg de Solana

Reg del Pare Sant,Boires o Mas dels Capellans

Reg de la Fonteta o del Bassó

Reg de les Rieres

Reg Nou

Reg d’Enmig

 

SÈQUIES

Conducció que porta l’aigua a les hortes. Cada Sèquia dona  el nom al reg que abasteix.

Sèquia de l’Ombria  o Sèquia Mare

Sèquia de l’Olivaret, Algepsar o Llibrellet

Sèquia de Solana

Sèquia del Pare Sant,Boires o Mas dels Capellans

Sèquia de la Fonteta o del Bassó

Sèquia de les Rieres

 

BRAÇALS

Sèquies que és nodreixen de la principal.

Braçal del Reg Nou

B. de Pellicer

B. de Quilic

B. de l’Hereu

B. de Magre

B. de la Teuleria

B. de Pep de l’Altet

B. de Satorre

B. de Cervera

 

 

FILLOLES

Sèquies que condueixen l’aigua del braçal a l’horta.

F. de la Son

F. de Pixó

F. de Sarguero

F. del Ronquillo

F. de Leandro

F. de Campano

F. De Baltassar

F. de Morret

F. de Silvestre

F. dels Cosmes

F. de Ros

F. de Garrigós

F. del Coixo Ferrer

F. de Castellà

F. de Peralta

F. de Gadea

F. de Donís o Escaleta

F. d’Hortes Noves

F. de Mira

F. de Tanda Llarga

F. del Cego

F. de la Rulla

F. de Minso

F. de la Sènia

F. del Pontet

F. de Trinitari

F. de l’Assegador

F. D’Ivañez

F. de Coratge

F. del Devantalero

F. de Roig

F. de Felip

F. del Nap o Serreta

 

HORTES

Porció de terreny de cultiu que es regada.

H. de Pinyó

H. de Pòlit

H. de la Xancla

H. de Huet

H. de la Monja

H. del Comte

H. del Rejol

Hortes de la Vila

H. de L’Estudiant

La Marrà

H. de les Ànimes

Hortes Tras la Badia

La Palanca

H. de Tollos

H. D’Arbina

H. del Socarrat

H. de Pellicer

H. de Quilic

H. del Bollo

H. del Pontet

H. del Pare Sant

La Xeregua

H. del Segri

 

La Xeregüeta

H. de La Canaleta

 

 

HORTS

És una horta amb la diferència que està tancada, cercada per un mur.

Hort d’Ivorra

Hort de Satorre

 

PARTIDOR

Dispositiu en una sèquia que divideix la corrent en dos.

P. del Molí Raimundo

Partidor de la Guarda

Xorrador

 

MOLINS

M. de Raimundo, Gironés o Carbonell

M. del Comte, del Pont,Vell o de Blas Santana

M. de Noguer o Herrero

Molí de les Penyes del Salt

M. de Paper,Llatero o Candoi

Molí del Salt

 

RIU

R. de Penàguila o Frainos

Toll de l’Or

R. de Gorga o Seta

Toll de la Caixa

 

RAMBLA

Porció de terreny a vora del riu que pot ser inundada en les seues crescudes.

Rambla de Monerris

La Rambleta

Rambleta de Gil

Rambla de Paco del Molí

Rambla Sandingo

 

 

VOLTA

Porció de terreny envoltada pel riu quan descriu un meandre.

Volta del Rejol

V. dels Notaris

V. del Ginesos o Mires

V. de la Polaina

V. dels Cosmes

V. del Pare Sant

V. del Pont

 

 

 

TOSSALS

Elevació del terreny d’escassa altura.

Tossal d’Espinós

Tossal del Moro

Tossal del Calvari

Alt de Huitos

Alt de La Condomina

Alt del Gurugú

Altet d’Orques

Alt de Barratxina

Alt de Gadea

Lloma del Tavo

 

 

 

CAMINS

L’Assagador

La Costera de Penàguila

C. Fondo

C. de Benifallím

C. dels Dubots

C. de Benillup

C. d’Almudaina

C. de Rodacanters

C. de la Neva

Senda dels Peixcaters

Camí de Gorga

C. Vell de Cocentaina

 

BARRANCS

B. de Benifallim,Cuixot,La Canal, del Forcall, o dels horts

Barranquet de l’Hereu

Barranquet de Soler

Barranquet dels Carrissos

Fons d’Agustí

Fondets de la Sort

Barranquet de Rodacanters

Barranc del Xoquet

Barranc de Sendra ,L’Amagat

Barranc del Mas d’Is

Barranc del Pont, o de Nena

Barranquet de Huitos

Barranc del Regadiu

Barranc dels Clots

Barranquet de Petrosa

Barranquet de Xoriguer

 

 

 

COVES

Cova del Salt

Cova de les Penyes del salt

Cova del Sacre

 

FONTS

F. del Retor

F. d’Arbina

F. de la Merlanxera

F. del Miuli

F. de Petrosa

F. de Coteto

F. de la Coma

F. del Xoquet

Font de la Teuleria

Font de Barratxina

 

 

 

BASSES

B.  de Dalt del Xoquet

Basses d’Enmig del Xoquet

B. de Baix del Xoquet

Basseta Salà (da)

Basseta Triangular

B. de Petrosa

B. del Fondo D’Agustí o de La Botigueta

B. de Turís

B. del Miuli

B. del Barranquet de l’Hereu

B. del Mas de les Carrasques

B. de la Foia

B. de La Noria

B. de la Colaeta

B. de La Neva

 

 

 

MASSOS

M. de Barraxina

M. de la Foia

Venta Falcó

M. dels Tossals o de les Carrasques

M. dels Pelats

M. de la Condomina

M. de Ferrer

M. de Ferreret

M. de Cosme

Maset d’Ivorra

Maset de Perol

M. del Ros

 

PARADES

P. Saboc ( o de Melendes)

P. dels Cerdos(o dels Xumens)

Para de Xumè

P. del Tendre

P. Miguel el Xato

P. de Turis

P. de Rafelito

P. de Tocina

P. d’Eusebio

P. de Miguel de Cul

P. de Guerra

P. de David

P. del Civilero

P. de Desiderio

P. del Ros

P. del Tio Pere

P. de Rafelet el Noi

 

 

 

LlAVADORS

Ll. De Dalt

Ll. de Baix

 

 

POBLE

En este apartat descriuré topònims que anomenen diferent llocs del poble i el seu voltant més pròxim, així com alguns carrers o places  que mantenen el nom des d’antic  al marge de l’oficial i carrers que mantenen el seu nom des de sempre.

C. les Eres

C. de L’Almassera

Carrer Fraga

C. del Pou

C. del Forn de Baix

C. del Forn de Dalt

Plaça de L’Esglèsia

Placeta de l’Estanc o de la Vila

Plaça de l’omet

Plaça del Castell

El Xorret

L’Abeurador

Estret de la Badia

La Badia

Casa del Tio Nazarillo

La Colaeta

El Solar

La Tapia

L’Hostalet

Les escoles

L’Arrabal

Els Pinets

Fàbrica de Licor

Els corrals

Cementeri Vell

El Calvari

Les eres

 

              Un total de 301 topònims arreplegats en este treball.Però  torne a insistir en que el llistat no està complet, segur que en falten molts, però estan tots els que he pogut arreplegar fins al moment gràcies al que jo conec, a la informació d’ algunes persones de Benilloba com José Reig, Vicent Ripoll, Antoni Colomina, Juan Luis Bonet... A les Ordenances de Regants de 1879 i 1931. Al llibre d’Ana Sanz “Expulsión Y Repoblación.El Señorio de Benilloba durante la Edad Moderna”. I  l’article de la Revista de Festes de 2014 “ Estructura urbana i repoblament local. Benilloba en 1611-13” de Josep Cortés.

                                                                                                           Albaida a 31 de Març de 2020

                                                                                                                             En confinament.

 

 

 

 

 

 


16 comentaris:

  1. El confinament ha donat molt de si , com dirien al nostre poble.
    Cèlia Ibañez

    ResponElimina
  2. El mas del Vincle seria el que nòmines Ferreret ?
    Cèlia Ibañez

    ResponElimina
  3. En el Vincle vivia Fina que es va casar amb Lluís Verdú del mas de Canto.
    Cèlia Ibañez

    ResponElimina
  4. Quan érem menuts nosaltres els mésovers és reunien els diumenges a ballar cada diumenge en un mas i recorde haver jugat amb ells i en Maria del mas de Pellicer.
    Cèlia Ibàñez

    ResponElimina
  5. Barranquet del Xoriguer: barranquet de baix de la parà Xumè que va a morir al riu de de Gorga. Rambla de Paco el Molí que dona a la banda oest del barranquet del Xoriguer (ex finca de Paco el Molí) i que dona al riu de Gorga. Rambla Sandingo al capdavall de l'Almirat o Almirant que fita amb el riu de Gorga.
    Ferran Monllor

    ResponElimina
  6. Gràcies, els anotaré.Ja dic que és un treball obert.
    E.Morrió

    ResponElimina
  7. La lloma "el Tavo", lloma al capdamunt de l'Almirat que té a l'altra banda la caiguda al Rodacanters.
    Ferran Monllor

    ResponElimina
  8. Parà de Peladillo en el terme de Penaila.
    Ferran Monllor

    ResponElimina
  9. Ben curiós. Sempre escorcollant al passat. Que savis eren! Enhorabona!
    M. Jesús Mollà

    ResponElimina
  10. Un treball extens per veure’l amb deteniment. Enhorabona Enrique��
    Lola Martínez.

    ResponElimina
  11. Qué gran és Benilloba i quants racons q te!
    Carmen Torró

    ResponElimina
  12. Molt bo el treball que has fet.
    Toni reig

    ResponElimina
  13. A qui no li pot agradar?? Un plaer llegir-ho i distrutar-ho!! ������������
    Gràcies Enrique!!
    Marissa Reig

    ResponElimina
  14. Gracies amic!
    Julia M.Bonet

    ResponElimina
  15. Gràcies, Enric. Molt bon treball d' historiador !!!
    Pilar Penadés

    ResponElimina