Ja s’acosta les
festes de Totsants i les ànimes i com en els darrers anys el bombardeig amb el
Halloween. Maleïda siga la gracia que en fala festeta. Com si nosaltres no
tinguerem les nostres festes i celebracions
i haguérem importar les foranes, les estranyes, les desarrelades. Perquè
no celebrem les mateixes que celebràvem els nostres pares, els iaios, els pares
dels iaios, les de sempre? Perquè és la cultura del consumisme, la cultura de
poder dominant, la del hedonisme (quan més festes millor),la idea de que allò
que ve de fora es el millor o tot a la vegada el que ens porta a celebrar esta
festa improcedent i inoportuna, a la ximplesa
o bajanada del “truco o trato”. Jo em quede amb el nostre:
CALCES NEGRES,
CALCES BLANQUES,
DOS QUINZETS
QUE NO M’ALCANCES.
Este joc estava
molt estès per les nostres terres i encara el recorden en mols pobles, encara
que els dos últims versos varien d’un lloc a un altre. Hi havia que tenir un
bon panzell, com el tenien els xiquets d’abans per anar de nit i a les fosques a
les portes del cementeri i ací, invocar a les animetes amb estes paraules.
Aleshores sortien corrent sense mirar cap arrere per si de cas les paraules
havien tingut èxit i alguna treia cap o contestava. Es conta que una vegada un xiquet es va quedar amb el jersei enganxat
en el ferro de la reixa, i atemorit veia als amics fugir. Este mai més va tornar.
De vegades els xicons majors assabentats de bestreta s’amagaven per donar-los
un esglai i espantar-los. Este joc ha desaparegut, ja quasi ningú el recorda
i es disfressen de Dràcula, de zombi o
de mort per donar por. És necessita ser
badoc, bajoca o fava per a fer estes ximpleses.
Malauradament Halloween ha envaït quasi per complet la festivitat de tots sants, per això és tan important conservar els nostres costums, les nostres tradicions, la nostra llengua perquè serà l'única forma de seguir existint com a poble.
ResponEliminaCom sempre Quique magnífic article!!!V.Julià Ripoll
Moltes gràcies
ResponEliminaEl recordé eixe joc y que una amiga es va quedar engancha del llas als ferros,un home que venía en el macho del camp la va traure,les demes a correr asustarse.Llola Herrero Llorens
ResponEliminaEl llas era del vestido,y el home la va desenganchar y les demes a correr asustaes
ResponEliminaYo recuerdo ir a la puerta del cementerio antiguo, mirar por las rejas dentro a ver si salía el fuego fatuo y salir corriendo ���� más de uno se dejaba las rodillas peladas de los batacazos.Geles Guarro monllor
ResponElimina