Este relat és d'Esteban Borrell i es va publicar en el Programa de Feste del 2003. Jo m'he permés la llicencia de la seua traducció al valencià.
Una creu en la
porta
Sap molta gent perquè
hi ha una creu en la portada de la casa del carrer S. Joan nº 3 ( L’ antig Forn de Baix)? Jo vos ho puc contar.
Fa molts anys vivia a Benilloba
una família molt rica. Tan rica que tenia un tonell ple de monedes. La dona,
molt piadosa, manà que feren una imatge
del Cor de Jesús i que quan estiguera acabada la portaren al Mas dels Tossals (
conegut hui com Mas de les Carrasques).
Una vesprada va demanar al marit
que la portara a passejar fins al mas i quan van arribar la dona li va mostrar
la imatge al seu marit. Este va restar tan sorprès i meravellat que mirant a la dona li va dir:
-Ja que has fet
esta imatge jo faré una capella per a que el senyor estiga en ella.
Este matrimoni no tenia fills i
el que sol passar moltes vegades: el marit anava darrere d’una criada que tenien, molt jove i agraciada.
Però la donà se’n adona i la va acomiadar.
La criada indignada i amargada
per no haver aconseguit el seu propòsit va voler venjar-se i per això va
contactar amb uns lladres que coneixia de Cocentaina. Amb els quals van idear
un pla.
El cap dels lladres junt a un
altre, disfressats de guàrdies civils, a boqueta nit, es presentaren en la casa del matrimoni (carrer
S.Joan nº 3). El matrimoni, al veure que era la Guardia civil, els va obrir la
porta. El cap de la guàrdia civil els va contar que s’havien informat de que
uns lladres anirien eixa mateixa nit a robar-los, per la qual cosa ells
s’havien avançat per a poder atrapar-los però que els havien d’ensenyar on tenien
els diners per a poder protegir-los. El marit sense sospitar res els mostrà on
tenien el tonell on guardaven les monedes. El cap de la Guàrdia civil els va
digué:
-Ja poden anar a
gitar-se que nosaltres vigilarem els diners.
De matinada s’oiren unes cavalcadures
pujar pel carrer, que per aquell temps estava empedrat. A l’arribar a la porta
el cap els obrí. Davant la sorpresa del matrimoni els lladre agafaren al marit,
el posaren damunt d’una taula i el degollaren com a un porc mentre obligaven a la
dona a que remoguera la sang que queia al llibrell. Una vegada mort li llevaren
la roba i amb argilagues li cremaren tot
el cos, igual que fan amb els porcs. La dona, no poden resistir-ho, caigué
morta. Els lladres, una vegada consumat el crim, carregaren els diners en les mules i partiren.
L’assassinat d’estes persones es
el motiu de la creu que hi ha a la llinda de la porta.
Un llaurador ( el tio Campaneta)
se’n anava a regar una horta i al oir els sorolls i crits se’n tornà a sa
casa del carrer Major i quan arribà la calma eixí de casa per anar a l’horta i per el camí
anava trobant monedes que en la fugida els havien caigut als lladres.(Es
comentava que en els diners que trobà es comprà l’Alt de Gadea).
Este relat me’l va contar el meu oncle José Garcia
Monllor ( Pepico de la Foia) que li ho havia sentit narrar a Ximo l’Estanquer,
el pare d’Emilio Monerris, quan ell era un xiquet , diguent-li que no ho
oblidara i que ho contara. I jo,igual que m’ho van contar ho conte.
Segons em relatà la meua iaia,
son pare ( el meu besavi Joaquín Gómez) que vivia en la casa del costat, en el
carreró de S.Joan, amb els crits es despertà i a l’obrir una finestra per a
vore que ocorria li digueren:
-Ximo,tanca la
finestra.
La qual cosa va fer ràpidament i
es tornà a gitar per por a que li
pegaren un tir.
Esteban
Borrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada