El carrer S. Pere
surt del carrer Major, entre les cases amb el nº 23 i 25, en direcció cap al
nord amb un lleuger ascens i descrivint una curvatura a mesura que avança cap
al sud-est. Més endavant creua entre els carreres Sta. Anna i la Tàpia i amb un
ascens més pronunciat acaba en el carrer S. Llorens. Seguint esta trajectòria puja
un primer nivell fins l’altura de les cases amb els nº 15 i 6, després planeja i puja un altre nivell fins al carrer S. Llorens. En
este últim tram de carrer hi havia una font pública encastada en la pared. Este
carrer té 14 cases per la seua banda esquerra i 7 per la dreta. En el segle
XVll el carrer sols tindria cases per la seua banda esquerra i posteriorment en el XVIII, època de creixement econòmic i demogràfic es
completaria el carrer fins el creuament del carrer Sta. Anna i la Tàpia (antic
camí cap a Gorga).El seu nom ha estat sempre com a Carrer Sant Pere encara que
popularment se l’ha conegut com el carrer del Forn de Dalt i en temps de la segona república li van canviar el nom a carrer 14 d’abril en
homenatge a la data en que va ser proclamada la República.
La font. Era igual que la de la plaça del Castell. Inés Mira
ResponEliminaEl Carrer de ma mare ,el meu carrer
ResponEliminaJulia M. Bonet
En el número 13 vivien els meus pares . Ma tía María la meua germana i jo. Quan els meus pares varen Fer obres en casa i van arreglar la façana , van descubrir una finestreta on segons pareix ser en altre temps ha Ia estát Sant Pau. Aleshores van arreplegar dines i van comprar la figura de Sant Pau i fan posar un cristalet i allí está colocat. Juila M.Bonet
ResponEliminaI tambe vivía amb Nosaltres la meua avía la tía María la sella. Que ha vixcut allí gran part de la seua vida fins que va agafar el viatje sense retorn. Júlia M.Bonet
ResponEliminaEl Carrer de ma marer el meu Carrer el número 3 vivier meus pares el meua germana el meu german i yo. Alfonso Caatayud
ResponElimina