dimarts, 24 de setembre de 2013

L’EMIGRACIÓ DE BENILLOBERS ALS EEUU


Benilloba afronta l’inici del S.XX  com una societat tancada i endarrerida. Les comunicacions amb els pobles dels voltants, i concretament amb Alcoi, centre industrial, comercial i de serveis, son molt defectuoses,limitades a camins estrets, tortuosos, de  ferm de terra, d’enllaços esporàdics i a expenses de les inclemències meteorològiques. A principis de segle comença a  fer-se la carretera d’Alcoi a Callosa. L’economia del poble es basa fonamentalment amb l’agricultura de secà,encara que hi ha certa producció d’horta , i està  centrada  bàsicament amb uns pocs cultius: cereals i oli per l’autoconsum  bàsicament, amb pocs excedents per a la comercialització  i la vinya per a vi, que ha tingut uns anys  bons gràcies a la seua comercialització cap a  zones afectades per la fil·loxera. La activitat industrial era molt escassa i en funció de les necessitats de la industria tèxtil alcoiana. A més hi havien uns oficis artesanals lligats a les necessitats del mon rural:ferrer,moliner, panader, carnisser,esquilador… La gent treballa generalment al camp  i encara que hi ha certes persones que concentren  unes propietats grans de terra, les explotacions estan prou repartides en molts petits propietaris que amb elles s’asseguren la supervivència i poc més. Però son majoria  els jornalers que sempre estan depenent d’un treball  insegur  i concentrat en  certes èpoques de l’any:en l’estiu per la sega,   la verema per la tardor o les olives en hivern , en la resta del any les possibilitats de treball son molt reduïdes.
Amb esta situació general, de poques  possibilitats d’obrir-se pas en la vida, de dependència d’uns escassos jornals que sols podien guanyar-se en determinades èpoques de l’any, a expenses d’unes poques persones que controlaven la economia i la política local,i amb un índex d’analfabetisme del 56 %,  tan sols l’emigració cap a zones industrials com Alcoi o Catalunya  o cap a països  de l’exterior, com Cuba o Argentina ,seran les úniques  possibles eixides cap una millora econòmica i de vida.
                Esta situació, ja de per si difícil, es vora agreujada, a l’ inici de la segona dècada del S. XX per una sèrie de successos  catastròfics per  a l’economia local:
- El  9 de Maig, dia se S. Gregori, de 1910, ja en plena primavera, es produeix una forta gelada. Succés  que encara es manté en la memòria col·lectiva  per la data en que es va  produir.  Una  època ja avançada per al cicle vegetatiu, i per les greus conseqüències que va tenir: va arrasar els cereals i la vinya,  i les oliveres van ser greument afectades, per tant, amb conseqüències  per la  collita del propers anys. També el cultius d‘horta més avançats van ser perjudicats.
- En estos anys s’estén la fil·loxera que en poc temps va acabar amb tota la vinya del terme.(No se la data exacta però ja en 1912 el terme estava molt afectat per esta plaga).
-A més en 1912 i 1913 es produeix una forta sequera. En ple hivern ja quasi com baixava aigua pel riu.
-I si no hi havia prou amb tot açò ,el 4 de Juliol de 1913, el cel es fa negre com a presagi de una  forta pedregada que es va produir poc després, arrasant totes les collites de secà  i d’ horta .El poble va quedar amb una situació catastròfica.
A  tot açò hi ha que afegir-li  un fenòmens més generals però que també afectarien l’economia local com són:
-La crisi agrària que afecta al  mon rural en general ja des del s.XIX, com a conseqüència d’una baixada de preus dels productes agraris que ocasionarà un empitjorament  de les rentes del sector agrari així com l’emigració a les ciutats o als llocs amb algun tipus d’indústria.
-La conjuntura ocasionada per la Primera Guerra Mundial: la neutralitat espanyola afavorirà el seu comerç d’abastiment a les potencies bel·ligerants. Este fet que serà beneficiós  per als sectors comercials e industrials ocasionarà una forta pujada de preus en el productes bàsics i un empobriment i davallada del nivell de vida de les classes treballadores que no voran créixer els seus sous al mateix ritme.
                No és difícil imaginar la situació  de misèria, pobresa i desolació en que va quedar el poble. Dintre d’ este context hi ha que emmarcar la forta emigració que es va produir cap els EEUU d’Amèrica a partir de 1916 i que va durar fins al 1920.En estos 4 anys van emigrar al menys 140 benillobers que son els que estan inscrits en el registre d’entrada de l’Illa d’Ellis als EEUU. Però amb tota probabilitat la xifra total siga un 15% més elevada per diversos motius: entre ells està el fet de que  este  era el segon lloc d’emigració per a molts i encara que eren de Benilloba  constava com a lloc de procedència una altre com Barcelona,Buenos Aires,Cuba,etc.  O també perquè les dades s’escrivien en el registre a mà i els que ho feien no sabien espanyol, aleshores era fàcil escriure-les de forma equivocada.
                Sobre una població  total de Benilloba que segons el padró de 1913 era de 1086 habitants,  l’emigració va arribar a  un percentatge del 13%. Un de tants entrevistats            ( Ernesto Domènech)per a fer este treball, em va comentar que li sentia dir a sa mare  la següent frase:   “ va haver un temps en que no hi havia homes a Benilloba”. L’afirmació que feia referència a esta època, tenia molt de veritat perquè:
-Va ser una emigració fonamentalment de homes. Tan sols unes quantes dones van emigrar i ho van fer seguint al seus homes.
-A més va ser una emigració de joves : el 35% dels que van emigrar tenien 20 anys o menys, fins i tot n’hi havia de 14 anys. I de  30 anys o menys eren el 74%.
-I una altra característica és que va ser una emigració pendular  en una gran mesura: passats uns anys: 2, 3 , o algun  més, van tornar a casa. Encara que va haver gent que és van establir allí definitivament.
                Una vegada vistes totes les causes que van actuar de factor d’expulsió i que   van originar esta forta emigració pense que esta no haguera arribat a  estes dimensions sinó hagueren  influït uns altres factors  que van actuar d’atracció. I recolza esta afirmació el fet de que anteriorment es va produir un cert moviment migratori cap a zones més industrials com eren Alcoi, Barcelona i, en l’exterior, en economies emergents com eren les d’Argentina  o Cuba, però amb una quantitat molt llunyana a la que es va produir cap als EEUU. I en este moviment migratori va influir la gran oferta de treball que hi va haver. Hem de pensar  que els EEUU estan en plena expansió econòmica amb grans inversions en infraestructures   i amb una gran demanda de mà d’obra. Esta demanda de gent creix quan els EEUU també entren en guerra en 1917.Però també influirà el que estos llocs de treball estan molt més bens pagats. Mentre que en Benilloba el sou per un dia de treball podia ser  1 o 1.50 pts als EEUU cobren fins 20 o 25 pts. ( 4 o 5 dòlars) d’aquells temps .

                Tota està informació, no sabem com,  arribaria al poble. És  cert que ja feia alguns anys que la gent de pobles de la Marina com Orba,Xaló,Gata... ja estaven emigrant cap als EEUU i la informació aniria passant d’uns llocs a altres  i el 12 de febrer de 1916 arriba el primer Benillober, segons la documentació de que dispose actualment, a terres americanes: Hermenegildo Santana Puig, de 42 anys, casat i  que portava com adreça de destí : Vicente Perelló,  emigrant  de Tormos,  que estava en Greighton al estat de Saskatchewan en Canadà. Hermenegildo trobaria unes condicions molt favorables per a trobar feina perquè  8 mesos després arribarien  a l’illa d’Ellis 7 benillobers més, tots amb el vaixell Montevideo: Enrique Perez, Eduardo Orta, Joaquín Cortés, Manuel Monerris, Manuel Perez Monerris , Juan Guillem i el seu propi fill de 14 anys, Hermenegildo Santana. Tots ells de pas cap al Canadà. I hi ha constància de que al menys dos  d’ells, Juan  Bautista  Guillem  i Manuel Monerris van treballar en  ABITIBi PULP & PAPER  CO.(Postal I i Postal II) Una empresa dedicada  a l’obtenció de cel·lulosa per a la fabricació de paper a partir de la fusta, i localitzada en Iraquois Falls en el estat d’Ontario en el Canadà, un poble amb poc més de 1000 habitants creat en funció d’esta empresa i que precisament en 1916 va ser arrasat pel foc. En este poble les  condicions climàtiques eren molt dures ja que en hiver s’arriba a temperatures de -50º.  Es possible que algun benillober més treballara  en esta mateixa empresa i és possible que la Foto III estaguera feta  ja que els que allí apareixen retratats : plantat a l’esquerra Enrique Pérez, a continuació Juan B. Guillem, el quart Hermenegildo Santana Herrero i Hermenegildo Santana Puig (pare) i sentat primer de la dreta Manuel Monerris , van anar tots junts. Però prompte passen a treballar  a EEUU com ho demostra el fet de que dos d’ells :Manuel Monerris i Manuel Pérez Monerris passen al EEUU per la frontera de Buffalo,(on queda registrat el seu nom) ciutat de l’estat de Nova York en la línea  fronterera  amb l’ estat canadenc d’Ontario.
             

           Després tots els emigrants benillobers ja tindran com a destí els EEUU.  Esta emigració durarà fins al 1920 i serà en este any  quan més persones sortiran cap als EEUU perquè  l’any següent  entrarà en vigor l’Estatut d’ Immigració de 1921 ( Immigration Act of 1921 conegut també com a Emergency  Quota Act  of 1921) que va reduir molt la quota d’immigrants. Dons bé, es este any de 1920 els vaixells que sortien de València o Barcelona no tenien suficient cabuda per a tots els emigrants  i van tenir que desplaçar-se a port mes llunyans per embarcar, com van ser el de Le Havre i el de Chebourg en França. Aleshores el principal destí  de tots van ser: Nova York, Waterbury,Waterville,Bridgeport en l’estat de Connectticut, Newark  en Nova Jersey, i Pittsburg  i Filadelfia en Pensylvania .
                En que van treballar tots estos valents, quant de temps, amb quin resultats, etc. Ho vorem en altres escrits perquè resta molt que contar i l’ espai es reduït.
Bibliografia i documentació:
-Història del pueblo valenciano.Tomo III.
                            -Los años de la I Guerra Mundial. Joan Del Alcàzar                              Garrido
                            -El impacto de la guerra europea en la economia                                 valenciana (1914-23).Vicent soler
-Los inicios de la modernización en Alicante.1882-14.
   Carlos Mateo et alt.   Edt.CAM
-La filoxera en España y su difusión espacial.1878-1926
   Juan Piqueras.   Cuadernos de Geografia 77. 101-136 pp.          Valencia 2005
-Acuerdos del Ayuntamiento.1910-20
 Carpetes 5 i 6.Arxiu Ajuntament de Benilloba.
-INE. Censos històricos de población
-La informació donada per una llista llarguíssima de veïns i descendents  tan de Benilloba  com dels que van restar  als EEUU. I del quals estic molt agraït.
                 
                                                                                    Enric Morrió i Gómez

1 comentari:

  1. Gracias por tu trabajo que tan buenos recuerdos nos ha traido...
    araceli

    ResponElimina