diumenge, 15 de febrer del 2015

BENILLOBA EN EL LLIBRES



Estes fotos corresponen a la primera pàgina  del llibre titolat  Manual Geogràfico-Estadístico de la Provincia de Alicante i de les dos fulles que parlen del nostre poble:Benilloba. Tinc que agrair a Mercedes Camps el que m’haja facilitat  estes fotos, del llibre original propietat de Quique Barrachina  Bernabeu, per  posar-les ací i poder-les comentar. El llibre del qual és autor D.P.Orozco Sanchez, mestre d’Alacant,   està escrit per a que servisca de lectura  i com a Font d’informació als alumnes de totes les escoles de la província. Imprès en Alacant en 1878  sembla que pertanyia a un tal Miguel Cardona i Sancho.
                De Benilloba parla en les fulles 92 i 93, on hi ha algunes incorreccions que  interessa comentar. En primer lloc diu que està al costat del Riu Serpis. Dada  que no s’ajusta a la realitat perquè el riu que passa  per Benilloba, com tots sabem, es el riu Frainos o de Penàguila que, això si, es afluent del Serpis en el que desemboca després d’ajuntar-se amb el Ceta.
                Respecte als pobles que limita si que ho fa al N. amb Gorga, al E. amb Penàguila, però al Sur també amb Penàguila i no Quatretondeta com diu el text i al W. amb Cocentaina.
                El poble té 339 cases que estan habitades per 1569 persones. Esta dada ens diu que és un dels moments de més població de la seua historia. De l’ església   diu que està dedicada a la Nativitat de Nostre Senyor Jesucrist quan a qui realment està dedicada es la Nativitat   de la Verge Maria. Assistida per un rector i un vicari.
                Crida l’atenció que el mestre del poble, D.Francisco Galiana, tenia 90 alumnes i la mestra Dnya. Teresa Mira 94.
                El terme del poble té 689 Ha. De les qual 59 son d’horta amb 26 cases escampades per el terme, nombre molt alt. Destaca la producció de vi i blat ja que en aquells moments la major part del secà estava plantat de vinya.
                En quant a la industria ja havien fabriques dedicades al tèxtil i molta gent ocupada en les faenes relacionades  amb esta industria.
                Però tal vegada la dada que més interessa ressaltar és la que ens diu que en 1705, en plena guerra de successió, Felipe V li dona el títol de Villa al poble de Benilloba. Si la Corona d’Aragó recolzava les aspiracions del Arxiduc Carlos, el fet de que Felip V afavorira al poble de Benilloba  amb este títol, ens fa pensar que  els habitants de Benilloba es declararen partidaris dels borbons.
 En resum, un document interessant que ens fa un retrat aproximat de la Benilloba d’aquells anys.

1 comentari: