dilluns, 31 d’octubre del 2016

CONEIXEM!

 
        Coneixeu que és açò? i per a que s'utilitzava?

Totes les respostes estan molt encertades. Veig que encara està viu el record d'esta costum ancestral. El  que ja quasi s'ha perdut és el nom  de "palometes" que és la nostra forma d' anomenarles. I per explicar millor esta tradició copiaré un article que ha sortit en el diari digital "horta" arran de la festa de les ànimes:

La tradició valenciana de les animetes.



Actualment, la festa lúdica d’Halloween ha monopolitzat les celebracions de la vespra del dia de Tots Sants, pero en la nostra terra hi ha hagut altres tradicions que a lo llarg del temps han recordat als difunts de la família durant estos dies.

Segons una creència popular que ya compartien celtes i altres pobles antics, el dia de Tots Sants en aplegar la nit, les ànimes del Purgatori tornen, per un dia, a les cases que habitaven (això explica la por ancestral de caminar per senderes solitàries i trobar-se en alguna aparició).

Al sendemà, no obstant, deuen tornar al seu estat habitual. Si no s’encenen ciris o “palometes”, les ànimes en pena es poden perdre en el seu camí cap al cel. De fet es pensava que pujaven al cel entre Tots Sants i el Dia de les Ànimes o Dia de Difunts. D’ací ve la tradició d’encendre ciris que suraven en oli, les conegudes com “palometes”. Una per cada ànima d’un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins al migdia del Dia de les Ànimes, el dia 2 de novembre.

El dia de Tots Sants era, en terres valencianes, una jornada d’estar en casa, prop del fumeral. Hi ha multitut d’històries que parlen de caçadors que no respecten la festa, ixen de caça i ya no tornen mai; històries de peixcadors que no s’atrevixen a eixir a peixcar, perque en Tots Sants només es peixquen desgràcies, etc.

La visita als cementeris i l’ofrena de flors a les tombes dels familiars és característica de qualsevol dels dos dies i ha estat associada, durant molts temps, a determinades formes de costumisme veïnal, com l’estrena de peces d’abric, l’aparició de castanyeres en els carrers o la venda de dolços típics, com els panets de mort i els ossos de sant.


17 comentaris:

  1. En ma casa les encenien en un got amb aigua i oli. Davant d'una foto o de l'estampeta d'un sant

    ResponElimina
  2. velas llamadas mariposas.
    Esmeralda Catalá

    ResponElimina
  3. Jo encara tinc una caixeta
    Celia Ibàñez

    ResponElimina
  4. Si, recorde de vore-ho en casa la meua auela i en ma casa de xicoteta. Ho posaves en un got d'aigua si no recorde mal, i flotava. Ho encendies i feia la funció de ciri.
    Isa Garcia Colomina.

    ResponElimina
  5. Ara m'ha dit ma mare que posaven en un got, aigua i un dit d'oli, i quan la mariposa consumia l'oli i tocava l'aigua s'apagava.
    Isa Garcia Colomina

    ResponElimina
  6. Aigua i oli crec recordar
    Julia Mª Bonet

    ResponElimina
  7. Mariposes. S'encenia la nit d'animes
    Yolanda Campos

    ResponElimina
  8. Jo ho he vist aci en semana santa o en nadal aci,en un "cuenco". Possar aigua i un poc d'oli per a que floten i després encendre-les
    Mª José Ripoll Cardona

    ResponElimina
  9. De aigua no que sa apagava, gotet en oli.
    Joaquin Pérez

    ResponElimina
  10. Jo recorde vore-les també al cementeri en les làpides
    Marissa Reig

    ResponElimina
  11. I en casa quan ma mare li demanava intervenció a algun sant o marededéu.
    Marissa Eeig

    ResponElimina