dilluns, 25 de juny del 2018

UN PASSEIG PEL RIU

 


L’altre dia vaig pegar un passeig pel riu. Feia molt de temps que no ho feia. De la carretera vaig baixar pel llavador de dalt cap al riu. I quina sorpresa més gran. Em vaig endinsar per un túnel de vegetació, una senda oberta entre brosses,xops,esbarzers... que avançava paral·lela al riu. Més bé un suposat riu, perquè entre la poca aigua que baixava, que es perdia entre la vegetació en uns trams i sota les pedres en altres, sols en contats racons la sentíem córrer. La verdor m’ envoltava  i els raigs de sol que aconseguien travessar el espès fullatge es clavaven a terra. On està el llit del riu de cudols i de grava? on estan els tolls? On les hortes? Hem tornat al riu més salvatge. Les xopades ja no es tallen, les sargues són descomunals i les plantes enfiladisses tot ho cobreixen. I així seguint el camí obert com un alcavó  arribe fins  la canal del Barranc de cuixot  rescatada d’entre  brosses. Vos convide a que seguiu este passeig, obriu els ulls  al ventall mes ampli de verds, atengueu tota la sèrie d’olors, escolteu la variada gamma de sorolla que trenquen el  silenci...






















2 comentaris:

  1. Algunas tardes cuando el sol comenzaba a retirarse, cogíamos la merienda y por el"bebedor de animales" bajábamos por la senda repleta de moras camino de río,el sonido de su caudal era música para nosotras, dos niñas de 8 y 7 años. Inolvidable Benilloba.

    ResponElimina
  2. El records de la infantessa sempre tenen un sabor especial.El sabor a un temps passat en el que tot s'evaluava des de la inocència. Però torna a repetir el passeig segur que no et defraudarà.

    ResponElimina