El carrer Sto.
Tomás està orientat pràcticament d’est a Oest encara que no es totalment recte
sinó que descriu una lleu curvatura cap al nord. Es un carrer estret que no
segueix una planificació prèvia i els seus orígens els trobaríem en el
naixement de l’alqueria musulmana, per tant presenta característiques pròpies
de d’urbanisme musulmà. En el costat nord sols hi ha actualment l’accés a una
casa (la que va ser restaurada per a ser entregada com a premi en el concurs de
Canal 9 “Un lloc al món”) que es la cantonera amb l’estret de l’Abadia. A
continuació esta la façana de dos patis, un d’ells de grans dimensions que
correspon a la casa nº 2 de carrer Major: la casa de la família Barrachina. En
el costat sud hi ha fins a sis cases destacant per les seues dimensions i
característiques la que popularment coneixem com la casa de la Palmera. Esta és
una casa que presenta un trets modernistes:una façana de línees simples i
rectes, les reixes i un patí. L’interior el desconec. Possiblement la seu construcció
estaria a principis del S.XX, ja que en l’àtic de retaule ceràmic apareix
inscrit 1918.La part posterior de les cases d’este costat donen a l’abadia,on
tenen eixida en un nivell més inferior. En una d’estes cases podem tindre
l’única torre que quedaria de la muralla que envoltaria l’antiga alqueria. He
arribat a esta conclusió,que estaria per confirmar, per les seues
característiques: una construcció quadrangular,de certa altura,ben definida
respecte a les edificacions que l’envolten i amb poques obertures. No se li
coneix altre nom al carrer que el de St. Tomás, en referència a Sto. Tomàs de
Villanueva. Sols en temps de la República li se va canviar el nom pel de
l’escriptori polític republicà “Blasco Ibañez”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada