Com a Santissima Trinitat coneixem al carrer que va des de el carrer Major
fins on desemboca l’Abadia, pujant des de l’església el primer a mà dreta. Amb
una direcció de Nord a Sud que després
amb un gir de 90º canvia d’est a oest. Este últim tram sembla fet per a
donar-li una eixida al carrer reduint al màxim el desnivell. En un primer
moment el carrer arribaria fins l’eixida del carrer Sto.Tomás. És ací, on el
carrer es fa més estret, on hi hauria una porta, per on s’eixiria cap a les
hortes. Açò seria en un temps històric, en que el poble formaria un clos
tancat, rodejat d’una muralla o més bé seria la paret posterior de les cases la
que tancaria el conjunt urbà. Este carrer fins fa uns anys popularment se’l
anomenava com el carrer del “Cartero”perquè durant molt anys en la casa amb el
nº 3 va estar correus. Anteriorment, i també popularment, se’l va anomenar com
el carrer del Pou. He sentit contar que hi havia un pou en mig del carrer on la
gent anava a poar aigua. També he sentit contar que mes avall on el carrer fa un esglaó, en
anys plovedors, eixia una font, que probablement canalitzarien cap a
l’abeurador d’animals que hi ha mes avall. Jo pense si eixe seria el motiu per
a que els que vivien en la casa mes propera els dien de malnom “els del
Xorret”. També i per poc temps va rebre durant la segona república el nom “Dos
de Maig” en al·lusió a la data de l’alçament
del poble madrileny contra la invasió francesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada