El carrer S. Pere
surt del carrer Major, entre les cases amb el nº 23 i 25, en direcció cap al
nord amb un lleuger ascens i descrivint una curvatura a mesura que avança cap
al sud-est. Més endavant creua entre els carreres Sta. Anna i la Tàpia i amb un
ascens més pronunciat acaba en el carrer S. Llorens. Seguint esta trajectòria puja
un primer nivell fins l’altura de les cases amb els nº 15 i 6, després planeja i puja un altre nivell fins al carrer S. Llorens. En
este últim tram de carrer hi havia una font pública encastada en la pared. Este
carrer té 14 cases per la seua banda esquerra i 7 per la dreta. En el segle
XVll el carrer sols tindria cases per la seua banda esquerra i posteriorment en el XVIII, època de creixement econòmic i demogràfic es
completaria el carrer fins el creuament del carrer Sta. Anna i la Tàpia (antic
camí cap a Gorga).El seu nom ha estat sempre com a Carrer Sant Pere encara que
popularment se l’ha conegut com el carrer del Forn de Dalt i en temps de la segona república li van canviar el nom a carrer 14 d’abril en
homenatge a la data en que va ser proclamada la República.
dissabte, 26 d’octubre del 2024
CARRER S. PERE
dissabte, 19 d’octubre del 2024
CARRER S. JOAN
El carrer Sant
Joan és un carrer llarg que arranca del carrer Major i desemboca front l’eixida de l’Abadia, en el
lloc on trobem l’abeurador. En un principi té una direcció de nord a sud però després va descrivint una curvatura cap a
l’oest i acabarà amb una direcció est-oest. El carrer mostra un primer descens
suau fins al carreró S.Joan, descens que anirà en augment fins al creuament amb
la via que du al Solar, desprès, al temps que gira cap a l’est, es més pla i en
el creuament amb el carrer S.Miquel inicia un fort descens fins a l’abeurador.
Esdevé com si en tota la seua llargària baixara tres nivells que corresponen a
tres terrasses de descens cap al nivell del riu. El carrer consta, per la banda
esquerra, de nou cases amb i per la
banda dreta de set cases amb l’entrada principal per este carrer. A banda hi ha
altres cases l’entrada principal, de les quals, és per un altre carrer, així
que encara que tenen una façana que dona
al carrer S. Joan no comptabilitzen coma cases d’este carrer. Des del primer tram de carrer surt, cap a llevant,
un carrer més estret que té identitat
per a ser independent i tenir el seu nom, però que sempre s’ha denominat com Carreró de
S. Joan. Este carrer consta de sis cases en la seua banda dreta i una casa en
l’esquerra, ja que la casa amb el número tres, que era un forn de pa, degut a
les seues grans dimensions, ocupa bona part de carreró. El carreró acaba amb
una costereta en ziga-zaga per a sortir al Solar. Este carreró era la sortida
del poble cap a Penàguila. El forn que hi havia en la casa amb el numero tres
del carrer S. Joan, i que era conegut
com el forn de Baix ( ja que hi havia un forn de Dalt en el carrer S.Pere) va
estar coent pa, amb despatx al públic, fins als anys setanta del segle XX.
Al final del carrer, i adossat
al mur, estan les restes d’un antic abeurador. Actualment en dessús era el lloc
on bevien les cavalleries abans o després del seu treball. L’abeurador és un
bassi de forma rectangular incrustat en el mur i cobert amb un arc de rajol.
El carrer s’ha conegut sempre
amb el nom de carrer de S. Joan encara que també s’anomenat com a carrer del
forn de Baix i en l’època de la segona República va rebre el nom de Pablo
Iglesias en homenatge al fundador del
PSOE i la UGT.
dissabte, 5 d’octubre del 2024
CARRER S. ANTONI
La xarxa urbana
del Benilloba es caracteritza fonamentalment per tenir una artèria principal:
el carrer Major, que va de oest a est; D’este carrer principal naixen uns
carrers secundaris a esquerra i dreta amb l’orientació nord-sud. Un d’estos carrers secundaris seria el carrer
S.Antoni que naix del carrer Major i acaba en la prolongació de la plaça de l’Omet
. Un carrer curt amb una costera que permet pujar a una terrassa superior, amb quatre cases en la
banda esquerra, dues d’ells amb una portalada de carreus, tres cases en la
banda dreta, una d’ells amb portada de carreus i dues cases al front. Una de
les cases de la banda dreta, que allotjava una fusteria i que devia ser una
casa senyorial per el blasó que lluïa en la façana, va ser derruïda en els anys
huitanta del segle passat per a construir l’actual mercat. Este mercat,
inaugurat en 1986, obri els dimecres, divendres i dissabtes per allotjar les
parades de carn,peix i verdures. El blasó actualment està penjat en l’interior
de l’ajuntament. El carrer sempre ha portat el nom de carrer S. Antoni a
excepció de la època republicana que va ser anomenat com carrer de Ramón y
Cajal, metge i científic que va rebre el premi Nobel en 1906.