CARRER S. JOAQUIM

Carrer S. Xoxim amb l'ornamentació per a les festes de 1947.

Ornamentació del retaule de S.Joaquim.1947.Fotos: Josefina Agulló

    

 

                Ja ben avançat el carrer Major, i per la seua banda dreta, surt cap al Solar el carrer San Joaquim, anomenat popularment Sant Xoxim. Amb una direcció  de nord a Sud, encarat al migdia, que li permet estar ben  solejat, fins els anys huitanta del segle passat el carrer s’estretia a l’altura de les cases amb el nombres 17 i 10. Un mur de pedra que tancava els bancals reduïa el carrer a la meitat fins al Solar i la seua continuació cap a la carretera ( antic camí d’eixida del poble cap a Penàguila). Amb l’obertura les carrer Calderón de la Barca va desaparèixer el mur i es va eixamplar el carrer Sant Xoxim. Este carrer consta de  huit cases en la seua banda esquerra i nou en la dreta. Un detall anecdòtic el podem observar en la façana de la casa amb el nº 10: les restes d’un antic fanal que pertany al primer enllumenat dels carrers que és va instal·lar a principis del s. XX. El carrer sempre  ha conservat el seu nom, fent honor al patró de Benilloba, a excepció de l’època de la República en que  va rebre el nom de carrer de Mèxic.

CARRER SALAMANCA

 

        Continuant amb la descripció de carrers de Benilloba  hui li arriba el torn al carrer Salamanca. Este, com altres, parteix del carrer Major per la seua banda dreta amb una direcció de nord  a sud i amb un descens lleuger primer i més pronunciat, al final, en la davallada cap al Solar. És un carrer amb un traçat rectilini que ens fa pensar en que obeeix a una planificació i una disposició de 7 cases en la banda esquerra i 6 a la dreta. Per la seua alineació cap al migdia és un carrer molt solejat i amb una bona vista cap a la vessant del Tossal d’Espinós que li dona un fons de verdor. Esta finestra a la natura com la culminació d’un solat a dos colors franquejat per els tests amb les plantes li donen un atractiu especial, un encant que invita a admirar. El seu nom de carrer Salamanca, grandiloqüent i pompós, li ve de José Maria de Salamanca y Mallol, marqués de Salamanca, Conde de los Llanos i Grande de Espanya. José M.  de Salamanca va nàixer a Málaga en 181, estadista, polític i home de negocis va ser un  destacat personatge  en el segle XIX, aconseguint acumular una gran fortuna. Però el que ens interessa és el fet de que va participar en el projecte de construcció del ferrocarril de Madrid a Alacant malgrat que el negoci ferroviari estava en mans de companyies angleses i franceses. El 4 de gener de 1858 arriba el primer tren a Alacant i el 9 de gener del mateix any es reuneix  l’ajuntament de Benilloba amb sessió extraordinària sota la presidència de l’Alcalde Francisco Garcia Monllor (el Tio Paco el Ros, avantpassat dels Ros actuals)  i disposa donar-li les gràcies a D. José Salamanca per el servei prestat a la província amb l’acabament de la via férrea Madrid-Alacant  i titular un carrer de Benilloba amb el nom de Salamanca. Des d’aleshores manté el seu nom.