RECORDS D'INFÀNCIA: ANGINES

 

Durant la meua infància, amb certa freqüència, emmalaltia d’angines. Un matí en despertava amb mal de gola i amb unes dècimes de calentura. Calentura que pujava al llarg del dia arribant al 39º o més per la vesprada. Açò em suposava el tenir que passar alguns dies al llit, sense menjar per el mal de gola i amb unes  agonies que em feien traure tot allò que  tenia a l’estómac. La mare de seguida cridava el  metge, que el mateix matí venia a visitar-me, visita  a la que teníem dret al pagar la iguala  mensual. D.Pedro li deien. No més entrar a casa amb la veu el reconeixia, pujava a la habitació, demanava una cullera que em clavava a la boca per subjectar la llengua al temps que encarava la llanterna:

-          -El Chico tiene anginas. Las tiene muy inflamadas y con manchas de pus.

De seguida agafava el talonari per fer la recepta: set injeccions de penicil·lina. I ací començava lo millor.

En la manera d’entrar ja el coneixia, era Visantín, el practicant com tots li dèiem, este si que feia por. Encara si ho pense  sent les seues patades, ràpides i amb fermesa, pujant l’escala. Després de la salutació, treia una caixeta de llautó on guardava les xeringues i les agulles, la posava damunt la cómoda. Banyava un cotó-en-pèl amb alcohol, muntava la xeringa, trencava la punta d’una botelleta de cristall, aspirava el líquid transparent de dins, després punxava una ampolleta plena d’una pols blanquinosa  i injectava el líquid. Aleshores sacsava l’ampolleta per a dissoldre el contingut, tornava a punxar i aspirava el líquid  d’un color blanc lletós. Havia arribat el moment. Es dirigia a mi amb la xeringa amb una mà i el cotó-en pél en l’altra. Jo estava preparat amb els pantalons del pijama un poc baixats i l’anca a l’aire. I sense cap mirament: xac l’agulla clavada.  Estoicament  aguantava la forta coentor que sentia mentre entrava el fluid medicinal. L’anca restava dolorida. Amb una coentor que duraria més d’una setmana amb l’acumulació d’injeccions. El dolor s’estenia a l’altra anca  per allò de l’alternar i que no fora castigada sempre la mateixa.

         Una setmana passava al llit amb les visites del practicant i les vesprades de calentura. A  mesura que les injeccions anaven fent efecte la calentura, poc a poc, anava minvat i  recuperava les ganes de menjar. Però el que recorde amb nostàlgia eren les estones que passava amb ma mare repassant els àlbums  de fotos. Fotos velles en blanc i negre dels iaios, tios, pares, amics... quan eren joves, als que jo no reconeixia i ella en detallava.

CONTRACTE DE TERRES A MITGES

 

Tradicionalment han hagut terres en les quals no ha coincidit  en la mateixa persona el propietari i el que  la treballa, aleshores es feia un contracte pel qual el propietari cedia les terres i el llaurador les treballava establint-se unes condicions  per a les dos parts. Ací, en Benilloba, com també en tota la comarca, el tipus de contracte predominat era el de parceria. Contracte de parceria que ací rebia el nom de “ a mitges” en el qual el propietari cedia la terra per un temps determinat al mitger i la collita o collites eren repartides  a parts iguals entre el mitger i el propietari. També havien altres contractes com eren al terç o al quart, en que el llaurador sols rebia la tercera o quarta part de la producció. Aquests per ací eren menys freqüents.

                Anem a estudiar un contracte d’aquest tipus per veure les característiques , deures i obligacions de cadascuna de les parts i amb aquesta finalitat he pujat he pujat les fotos d’un contracte de mitgeria que a continuació analitzarem:

1.      En primer lloc s’ especifica el nom de les dos parts i les seues característiques: la propietària  en aquest cas es D.F, P. viuda i veïna de Benilloba i el mitger que es J. A. Ll. solter, llaurador i veí del mateix poble.

2.      La data del contracte: el 7 d’abril de 1933. I la duració: 5 anys, fins a 1938.

3.      Descripció de la finca o finques que inclou el contracte: extensió, localització i tipus de cultiu. En aquest cas inclou dos trossos de terreny: el primer de setze fanecades, en la partida del maset d’Ivorra, conegut com la Parà, de terra de secà, amb olivar i terra de sembradura. El segon de cinc fanecades, situat en la partida de la Venta, de secà,  dedicat a la vinya i  sembradura.

4.       Les condicions:

-El mitger portarà les terres en el règim de “a mitges”. Els treballs per a mantenir el camp en producció i amb bones condicions va a càrrec del mitger.

- La producció es repartirà en dos parts iguals, una per a cadascú.

- El mitger estarà obligat a pegar-li tres relles a l’any als bancals amb arbres i dos relles a la vinya.

-Quan hi ha que cavar un bancal s’han de posar d’acord les dues parts i serà a mitges.

-L’adob tant de fem com de guano anirà a mitges així com també la llavor per a sembrar.

-La contribució territorial anirà a  càrrec de la propietària.

5.      El contracte es signa davant de dos testimonis que són D. I. G. i J. Ll. P.

Encara que el substrat del contracte era la repartició de la collita a parts iguals, les altres condicions establertes entre les dos parts podien variar un poc o introduir-ne altres com per exemple la repartició de la llenya feta al netejar els arbres o si es plantaven arbres com es repartia la despesa, etc. Aquestes condicions depenien un poc de  la major o menor fertilitat de la terra o del nivell d’exigència del propietari.

Aquest tipus de contracte pràcticament han desaparegut per diversos motius: l’abandonament de l‘agricultura, cada vegada hi ha menys llauradors i més terres abandonades i l’escassa rendibilitat que fa impensable tenir que distribuir els beneficis.

 

Aquest escrit ha estat possible gràcies a Cecil Gisbert que m’ha facilitat el document.

INVITACIO A L'ALCALDE D'ALCOI

 

Inaugurem un altre any en este blog dedicat al poble de Benilloba i a la seua gent. Amb ell vull fer arribar a la gent interessada  documents i articles referents a la nostra història, aspectes etnogràfics com son costums, festes , tradicions... informacions geogràfiques, fotos antigues de paisatges o gent que ja no esta entre nosaltres, contes, cançons, etc. Totes les dades fan referència al nostre poble i les vaig arreplegant gràcies  a la meua curiositat però sobre tot a la gent que m’informa. Algunes son més interessants i altres, al menys, són curioses. Ja són quasi 14 anys els que va funcionant el blog  i 440 les entrades o post de que consta.  També vos he de dir que a vegades la idea surt fàcilment però en altres  em costa, en que en blanc i no se que posar per això tot aquell que tinga algo que contar, foto o qualsevol altra cosa me la pot fer arribar i ací la vorem reflexada i jo com amant de totes les noticies i curiositats del nostre poble quedaré molt content i agraït.

                Hui penge este comunicat amb que el alcalde de Benilloba  en 1973, Ricardo Reig, convida al alcalde d’Alcoi, Jorge Silvestre, a algun dels dos actes que considera més rellevants de les festes del poble: l’entrada i la processó, al temps qui li envia un programa de les festes.