ANTONIO COLOMINA DOMÉNECH

 

Antonio Colomina Doménech.1921
Arxiu:Joaquin T. Doménech.

             Els pobles és componen de persones. Persones que al llarg de la seua vida treballen, estimen, odien, ploren, riuen, resen, canten, ballen... es relacionen entre ells, donant-li un caràcter singular i propi al poble. Però les persones passen, són substituïdes per unes altres  que arrepleguen el relleu de les anteriors  i entre tots va construint-se la història del poble,  i és just i digne recordar-les, fer memòria de les petites o grans aportacions  que han fet per a la construcció del llegat cultural comú que ens caracteritza. Per això hui, fent memòria  pose esta foto d ’Antonio Colomina Domènech, conegut pel malnom de “Toni Palomo” i no és per cap motiu especial, sinó simplement pel fet de ser un fill del poble, conegut i recordat pel seu caràcter  amb la fama d’exagerat. Va nàixer en el s.XIX, concretament el 3 de febrer de 1897 i va se batejat amb el nom de Blas Antonio. Era Fill de Bautista Colomina Borrell i de Trinidad Domènech Tecles. Els iaios paterns eren: Antonio Colomina Picó  de Penàguila Rosa Carbonell Canto. Els iaios materns: Francisco Domènech Vilanova i Consuelo Tecles Domènech.

            En 1917 quan tenia 20 anys va emigrar als EUA, on va estar uns quants anys. Però ja en 1921 estava ací de retorn, perquè d’esta data es la fotografia que es va fer en estudis Palacio D’Alcoi, concretament en el Viaducte, com es veu en el segell de la foto. Per la indumentària: vestit, corbata, camisa, xupetí i sabates, amb puro i periòdic, sembla que es faria la foto al arribar dels EUA.

                Poc després el 8 de gener de 1925 es va casar amb Josefina Espinós Vilanova.

                A falta de més dades sobre ell, crec que és suficient per a recordar a Toni Palomo que va ser una persona més del segle XX del nostre poble.

 

 Refrany: Pel febrer, Carnestoltes ve.

ROBATORI EN L' ESGLÉSIA.1888

 

    El dia 11 de març de1888  el diari de tirada nacional “ EL DIA” editat en Madrid  en l’apartat de Noticies Varies  informa d’un robatori que ocorre en l’Església parroquial de Benilloba. Concretament diu que han desaparegut diversos objectes de culte: dos copons, vasos d’administrar  l’extremunció, dos calzes, relíquies sagrades i l’arqueta on es guarden els diners destinats al sufragi de les ànimes. En canvi els lladres van respectar el copó on es guarden les formes sagrades i el viril (caixeta de cristall que guarda la sagrada forma que  s’exposa en la custodia) amb el Santíssim Sagrament.

                No ens dona més informació sobre el delicte ni de les circumstàncies en que es produeix. Tampoc sabem res sobre si es recuperen els objectes sagrats ni si agafen als culpables. El que si sembla es que no serien gent del poble ja que si no roben tots els objectes de valor  no seria per respecte  sinó per desconeixement  de tot el que l’església atresorava.

 

 PD: Per S. Valentí el fred ja arriba a la fi.

L'ORATGE

 

Actualment quan parlem de l’oratge estem molt influenciats pels mitjans de comunicació i, per tant, del seu vocabulari, que poc a poc anem fen-lo nostre. La qual cosa no està mal sempre que no perdam els mots que anteriorment utilitzàvem.

De segur que són molt més dels que jo recorde i vosaltres en coneixereu algun més. Així distingim  el que és una tronà (Tronada): quan de repent apareixen un núvols grans, el temps es fa negre ( s’obscurix) i pega un  rellamp seguit del seu tro i escomença a ploure. Pot allargar-se  i ploure molt o al contrari, acabar de seguida. Si s’allarga es convertix en turmenta. Una altra manera de ploure és de temporal:  quan el temps s’agarra, els núvols estan baixos, gairebé no veus paisatge i pot estar plovent uns quant dies. En quant a la quantitat de pluja distingim entre el mull-mull o boira pixadora, quant la pluja gairebé  s’aprecia però si no et tapes acabaves banyat. Xispejar o fer gotetes, quan  plou molt poc, i ploure de bambolleta, quan les gotes grosses que cauen, a l’arribar a terra,  amb la força alcen una ona al seu voltant. Quan plou molt fort diem  que la tiren a cànters.

A la descarrega elèctrica que produïx un rall de llum li diem rellamp  i al que sentim després es el tro. El conjunt de rellamps, trons i pluja forta li diem tronada. El cel pot estar cobert de núvols, aleshores està ennuvolat, si els núvols son lleugers i deixen passar el sol de forma tènue el cel esta enteranyinat  i si el núvols estan apilotats com el cotó-en-pèl  el cel esta emborregat. Així la dita és: cel emborregat als tres dies eixut o banyat ( i no s’equivoquem mai).

En estiu quan el sol esta en lo més alt fa un sol que bada les pedres. En l’hivern diem que el sol no calfa.

Quan hi ha tronada pot caure granissol, quan les boletes de gel són xicotetes. Si son grans és una pedregà (pedregada), que hi ha hagut de grans que ho han arrasat tot el camp, fent malbé les collites( com la que va ocórrer a Benilloba el 4 de juliol de 1913 que ho va arrasar tot: collites, arbres, sembrats...) Quan fa molt de fred poden caure bolves,  i quan son grans prompte tinyen de blanc carrers i teulades. Si les bolves són molt xicotetes diem que fa bruixonet. Quan neva poc diem que pega una nevarçà. Quan ha nevat molt i s’ha acumulat un bon talló de neu li diem  Neva Grossa com la que va ocórrer en el desembre de 1926.

                 Quan hi ha molta humitat, a l’eixida del sol, tota la vegetació esta banyada, cada fulleta té la seua goteta d’aigua, aleshores diem que hi ha reixiu. Quan fa fred, eixe reixiu es gela i la vegetació apareix tota blanquinosa i a d’açò li diem rosà (rosada). Si estem sota zero hi haurà gelà (gelada) i si la vegetació no presenta eixa capa blanca és una gelada negra. Una gelada molt perjudicial va ser la que va ocórrer  el 9 de maig de 1910 ja que al produir-se en una data avançada va afectar als arbres i collites amb dimensions catastròfiques.

                En quant als vents distingim molt bé el ponent ( sec i calent) del llevant que porta pluja,  la tramuntana ( fresc) del llebeig. I segur que vosaltres coneixeu més mots relacionats amb l’oratge.

 

“PEL FEBRER UN DIA AL SOL I L’ALTRE AL BRASER”