L'ORATGE

 

Actualment quan parlem de l’oratge estem molt influenciats pels mitjans de comunicació i, per tant, del seu vocabulari, que poc a poc anem fen-lo nostre. La qual cosa no està mal sempre que no perdam els mots que anteriorment utilitzàvem.

De segur que són molt més dels que jo recorde i vosaltres en coneixereu algun més. Així distingim  el que és una tronà (Tronada): quan de repent apareixen un núvols grans, el temps es fa negre ( s’obscurix) i pega un  rellamp seguit del seu tro i escomença a ploure. Pot allargar-se  i ploure molt o al contrari, acabar de seguida. Si s’allarga es convertix en turmenta. Una altra manera de ploure és de temporal:  quan el temps s’agarra, els núvols estan baixos, gairebé no veus paisatge i pot estar plovent uns quant dies. En quant a la quantitat de pluja distingim entre el mull-mull o boira pixadora, quant la pluja gairebé  s’aprecia però si no et tapes acabaves banyat. Xispejar o fer gotetes, quan  plou molt poc, i ploure de bambolleta, quan les gotes grosses que cauen, a l’arribar a terra,  amb la força alcen una ona al seu voltant. Quan plou molt fort diem  que la tiren a cànters.

A la descarrega elèctrica que produïx un rall de llum li diem rellamp  i al que sentim després es el tro. El conjunt de rellamps, trons i pluja forta li diem tronada. El cel pot estar cobert de núvols, aleshores està ennuvolat, si els núvols son lleugers i deixen passar el sol de forma tènue el cel esta enteranyinat  i si el núvols estan apilotats com el cotó-en-pèl  el cel esta emborregat. Així la dita és: cel emborregat als tres dies eixut o banyat ( i no s’equivoquem mai).

En estiu quan el sol esta en lo més alt fa un sol que bada les pedres. En l’hivern diem que el sol no calfa.

Quan hi ha tronada pot caure granissol, quan les boletes de gel són xicotetes. Si son grans és una pedregà (pedregada), que hi ha hagut de grans que ho han arrasat tot el camp, fent malbé les collites( com la que va ocórrer a Benilloba el 4 de juliol de 1913 que ho va arrasar tot: collites, arbres, sembrats...) Quan fa molt de fred poden caure bolves,  i quan son grans prompte tinyen de blanc carrers i teulades. Si les bolves són molt xicotetes diem que fa bruixonet. Quan neva poc diem que pega una nevarçà. Quan ha nevat molt i s’ha acumulat un bon talló de neu li diem  Neva Grossa com la que va ocórrer en el desembre de 1926.

                 Quan hi ha molta humitat, a l’eixida del sol, tota la vegetació esta banyada, cada fulleta té la seua goteta d’aigua, aleshores diem que hi ha reixiu. Quan fa fred, eixe reixiu es gela i la vegetació apareix tota blanquinosa i a d’açò li diem rosà (rosada). Si estem sota zero hi haurà gelà (gelada) i si la vegetació no presenta eixa capa blanca és una gelada negra. Una gelada molt perjudicial va ser la que va ocórrer  el 9 de maig de 1910 ja que al produir-se en una data avançada va afectar als arbres i collites amb dimensions catastròfiques.

                En quant als vents distingim molt bé el ponent ( sec i calent) del llevant que porta pluja,  la tramuntana ( fresc) del llebeig. I segur que vosaltres coneixeu més mots relacionats amb l’oratge.

 

“PEL FEBRER UN DIA AL SOL I L’ALTRE AL BRASER”