CARRER S.MIQUEL

 

Pujant el carrer Major de la segona boca, a mà dreta,naix el carrer S. Miquel. Orientat de nord a sud comença amb un lleu desnivell que s’accentua  a mesura que avancem per ell fins arribar al carrer S. Joan on desemboca. Al temps que descriu una lleugera corba cap a la dreta. Este carrer té dotze cases al costat esquerre i onze al costat dret i. En el segle XVll era denominat com carrer del portalet i també del Pòstic de Penàguila. Per la qual cosa cal pensar que aleshores hi havia un portal per on s’eixia  en direcció a Penàguila. Es difícil en l’actualitat saber amb exactitud on estava este portalet, encara que pel seu nom podem endevinar que era de reduïdes dimensions. Actualment té molt assolit el nom de carrer S. Miquel perquè no se li’n coneix cap altre. En la segona república va passar a la denominació de  carrer de Fermín Galán, en honor a este militar que el 12 de desembre de 1930 es va insurreccionar amb altres militars en Jaca en contra de la monarquia i per la implantació d’una república. Van ser derrotats i el 14 de desembre després d’un judici sumaríssim va ser condemnat i executat. Amb l’adveniment posterior de la república va ser considerat com a heroi i màrtir.

Les fotos actuals les acompanye amb dues dels anys seixanta del segle passat i una de l’agost de 1947 quan es va celebrar el lll centenari de la proclamació de S. Joaquin, on podem veure l’extraordinària enramà que li van fer.

CARRER SANTÍSSIMA TRINITAT

 

Com a Santissima Trinitat coneixem al carrer que va des de el carrer Major fins on desemboca l’Abadia, pujant des de l’església el primer a mà dreta. Amb una direcció de Nord a Sud  que després amb un gir de 90º canvia d’est a oest. Este últim tram sembla fet per a donar-li una eixida al carrer reduint al màxim el desnivell. En un primer moment el carrer arribaria fins l’eixida del carrer Sto.Tomás. És ací, on el carrer es fa més estret, on hi hauria una porta, per on s’eixiria cap a les hortes, en el s.XVll se l’anomena com carrer del Portal de l’Horta. Açò seria en un temps històric, en que el poble formaria un clos tancat, rodejat d’una muralla o més bé seria la paret posterior de les cases la que tancaria el conjunt urbà. Este carrer fins fa uns anys popularment se’l anomenava com el carrer del “Cartero”perquè durant molt anys en la casa amb el nº 3 va estar correus. Anteriorment, i també popularment, se’l va anomenar com el carrer del Pou. He sentit contar que hi havia un pou en mig del carrer on la gent anava a poar aigua. També he sentit contar  que mes avall on el carrer fa un esglaó, en anys plovedors, eixia una font, que probablement canalitzarien cap a l’abeurador d’animals que hi ha mes avall, ja en el S.XVll també se l’anomenava com carrer del Pòstic de la Font. Jo pense si eixe seria el motiu per a que els que vivien en la casa mes propera els dien de malnom “els del Xorret”. També i per poc temps va rebre durant la segona república el nom “Dos de Maig” en al·lusió a  la data de l’alçament del poble madrileny contra la invasió francesa.

CARRER SAN AGUSTÍ

 

El carrer San Agustí es també  un atzucac com el carrer S. Jaume, que arranca d’una placeta  i acaba amb unes cases que li tanquen l’eixida. Orientat de sud a nord és més curt que el S.Jaume  i sembla un poc més ample. La placeta de la que mou el carrer no té nom, se la considera part del carrer Major però tradicionalment se l’ha coneguda com la placeta l’estanc. Nom que rebia per estar ací  l’estanc, concretament en el nº 6 del carrer Major. Anteriorment, en documents apareix amb el nom de plaça de la Vila. Aleshores hi hauria tres places a Benilloba: la del Castell, la de l’església i la de la Vila. Esta placeta sols té dues cases numerades seguint l’ordre del carrer Major. EL carrer S. Agustí té tres cases a la banda esquerra,5 a la banda dreta i 3 al fons, una d’elles amb eixida a l’avinguda. Este carrer sempre se la conegut pel mateix nom, sols durant la segona República se li va canviar pel de Mariana Pineda ( que fou executada en el regnat de Fenando Vll i considerada com a màrtir i símbol de la causa liberal).

Estes dues fotos són d'agost de1947. Cel·lebració del lll Centenari de S.Joaquim

CARRER S. JAUME

 

Publicitat de la fonda en els anys 50 del s.xx

        Hui parlarem del carrer San Jaume. Este carrer es el primer que hi a la part esquerra segons puges el carrer Major. Orientat de sud a Nord és un carrer estret i sense eixida, el que vulgarment es diu carrer de cul de sac o també atzucat. Atzucat és una paraula que ve de l’àrab i servia per a denominar els carrers amb estes característiques en les ciutats musulmanes i que encara perduren en la trama  viària de les ciutats i pobles amb este origen. Encara que és un carrer curt, té 5 cases a un costat, 7 cases i un pati a l’altre i 4 cases al fons.  D’estes darreres dos tenen la particularitat de que comuniquen per la part posterior amb la Avinguda. Hi ha que destacar que és un carrer prou cuidat ja que les façanes de moltes cases estan arreglades i el sol amb les llambordes colorades li donen un aspecte almenys curiós. El que tinga accés per un sol costat fa que siga un carrer poc transitat, d’ús quasi exclusiu per a veïns.   El carrer està dedicat a l’advocació de S.Jaume d’ací el seu nom, no li se’n coneix altre, i el retaule dedicat al mateix sant, que és dels més antics del poble. En el temps de la segona república li se va canviar el nom per el de Carrer de Garcia Hernández. Garcia Hernández de nom Àngel va ser un capità de l’exèrcit que junt a Fermín Galán van sublevar la guarnició de Jaca el 12 de desembre de 1930 contra la monarquia d’Alfonso XIII, proclamant la República. Però prompte van ser derrotats, condemnats i afusellats dos dies després. La primera casa, fent xamfrà amb el carrer Major va ser durant molt de temps en el segle XX fonda o pensió per a forasters i vianant amb el nom de fonda del Rosari.

CARRER STO. TOMÀS

 

El carrer Sto. Tomás està orientat pràcticament d’est a Oest encara que no es totalment recte sinó que descriu una lleu curvatura cap al nord. Es un carrer estret que no segueix una planificació prèvia i els seus orígens els trobaríem en el naixement de l’alqueria musulmana, per tant presenta característiques pròpies de d’urbanisme musulmà. En el costat nord sols hi ha actualment l’accés a una casa (la que va ser restaurada per a ser entregada com a premi en el concurs de Canal 9 “Un lloc al món”) que es la cantonera amb l’estret de l’Abadia. A continuació esta la façana de dos patis, un d’ells de grans dimensions que correspon a la casa nº 2 de carrer Major: la casa de la família Barrachina. En el costat sud hi ha fins a sis cases destacant per les seues dimensions i característiques la que popularment coneixem com la casa de la Palmera. Esta és una casa que presenta un trets modernistes:una façana de línees simples i rectes, les reixes i un patí. L’interior el desconec. Possiblement la seu construcció estaria a principis del S.XX, ja que en l’àtic de retaule ceràmic apareix inscrit 1918.La part posterior de les cases d’este costat donen a l’abadia,on tenen eixida  en un nivell més  inferior. En una d’estes cases podem tindre l’única torre que quedaria de la muralla que envoltaria l’antiga alqueria. He arribat a esta conclusió,que estaria per confirmar, per les seues característiques: una construcció quadrangular,de certa altura,ben definida respecte a les edificacions que l’envolten i amb poques obertures. No se li coneix altre nom al carrer que el de St. Tomás, en referència a Sto. Tomàs de Villanueva. Sols en temps de la República li se va canviar el nom pel de l’escriptori polític republicà “Blasco Ibañez”.