Fa ja 55 anys
quan vaig nàixer em van batejar i registrar amb el nom de Enrique, i amb dos
cognoms, com a tots. Fins ací tot normal. A mesura que passava el temps veïns , familiars i coneguts van començar a cridar-me i a conèixer-me pel non d’ Enriquito, així
com sona i en castellà, puc donar gràcies que la gent no va agarrar aquell pel
que em coneixia ma tia: Enriquín. I Enriquito m’han anomenat sempre i per ell soc conegut al poble. Vaig anar creixent i encara que han passat a cridar-me pel
cognom, en Benilloba tots m’han conegut com Enriquito. Això feia que en
preguntara si no acabaria de créixer mai o si seguien veient-me com quan era
xicotet. No es que em preocupara massa però
tampoc era del meu gust que en cridaren així. Al cap dels anys i no se i ho he
vist jo sol o m’ho han fet veure, me n’he adonat que no soc el únic, per la
contra, són molts els que al poble els anomenen pel diminutiu. I el que podia ser un complex per a mi he passat a vore-ho
com una característica pròpia nostra, un tret distintiu de la nostra identitat. I així podem destriar un repertori llarg de noms
utilitzats amb el diminutiu, i trobaríem Amparín i Amparito (en castellà). Isabeleta i la
variant castellanitzada Isabelita. Matildiu o Matildín. De Joaquim tindríem
moltes variacions: Joaquineta,Joaquinet, Ximet. De Josep: Pepet, Pepita, Pepiqueta
i Pepiquet. De Rafael: Rafelín, Rafelet,
Rafelito. De Maria: Marieta, Mariueta, Mariu
, Marujín i Marujita. Laurita, Remeiets i Remeditos. Carmencita, Carmeta; Visantet; Eduardet i Eduardito. Ramonet, Guillemet
i Emiliet; Julieta i Juliet; Paquito i Francisquet; Eulalieta i Inesita;
Elisita i Lluïset; Tonico, Tonet, Salvadorito i Pepiquet... I un llarg etcetera
perqué n’hi ha tants com noms puguen
haver i s’utilitza tant les terminacions castellanes com les valencianes, de
forma indiferent. I caldria afegir el diminutiu dels cognoms que no son tants, però també n’hi ha: Morrionet
o Mireta. I el diminutius dels malnoms: Roiget, Rovellinet, Adeletes, Bacallaret,
Barreta, Rollet, Osset... Veient tot açò cada vegada em sent
més orgullós del meu nom perquè em fa ser més del meu poble.
