En esta foto vegem l'antiga seu de la fila dels Moros del Castell. Era un localet de xicotetes dimensions que a més es va fer servir com a taberna des de la seua fundació. En ella van estar com a conserges: Pepico Reig( Cabrerot), José Gòmez (l'Esquilador), José Gonzalvez (Pep d'Espenta), Enrique Llinares( El Florido), entre altres. En hivern els diumenges de migdia que feia bon oratge es treien les taules fora a la plaça i en estiu per les nits a la fresca ( les actuals terrases que tan de moda estan ara).Quan l'oratge no ho permitia restaven dins:amb molta feina tres o quatre tauletes i unes quantes persones al mostrador. El colpet de café licor "el lobo", la cervesseta " l'Àguila" acompanyaven al plat de tramussos i cacaus, les faves bollides o el platet de fetge i magre. Després si hi havia temps es jugava el coto: que si mates, que si la deixes passar, que si les vint o les quaranta,que si les deu de la darrera,si triunfe totes meues. Així passaven les hores, així matavem el temps.Esta era la filaeta dels Moros del Castell. La foto la va fer. Mario Guillamon el 13 d'abril de 1979
dissabte, 18 de juny de 2022
dissabte, 11 de juny de 2022
ESQUADRA DE DONES 1947
dissabte, 4 de juny de 2022
VOCABULARI EN DESÚS
Amb el pas del temps, els canvis de costums i la introducció de noves modes hem assistit a un canvi en nomenclatura de les parts o elements d’una casa. I així un vocabulari que era habitual per als nostres pares ara quasi ha desaparegut i és per això que vull recordar-ho. A les bigues, que solien ser de fusta, les anomenàvem voltons i estos voltons es recolzaven sobre una paret o sobre una jàssena, que era una biga de fusta transversal de majors dimensions i resistència. Els trams compresos entre dues parets maestres on entre una paret i una jàssena o entre dues jàssenes se l’anomenava nevada. Així una casa constava de 4,5,6... nevades.L'espai (que solia ser amb forma cóncava) comprés entre dos voltons era una mol·lada, una cambra tenia 6,7... mol·lades. Les bigues de fusta podien estar al descobert o cobertes per un cel-ras. Al sostre de la cambra li diem trespol.La casa podia tenir diferents cambres, que eren habitacions o peces d’una casa,unes utilitzades per les persones i altres com a magatzem de grans, oli... El pis superior de la casa nosaltres l’anomenem porxi,en altres llocs terrat, i estava cobert per la teulada però les parets laterals estaven obertes per a la circulació de l’aire i era utilitzat com a sequer, es a dir per a secar diferents productes del camp, o pells d’animals o la roba. Les diferents parets primes que separaven les estances se’ls anomenava sitales. El darrer tram d'una escala estava cobert parcialment per el tinell. El tinell era una superficie plana que cobria un tram de l'escala i que s'utilitzava com una ampla prestatgeria. L’escurador era el lloc on s’escurava quan no hi havia aigua corrent, per a la qual cosa s’utilitzava un o dos llibrells. I per damunt estava l’escudeller on es guardaven les escudelles o plats. On es feia el foc per calfar-se o fer el menjar era la llar però també la fornal. La part soterrada de la casa era el seller i l’excusat on hom anava a fer les seues necessitats. I havia una part de la casa,normalment en la part posterior, que era el ras, un espai descobert, com un pati. No se si he oblidat algun, però seria d’allò més fàcil degut al pas del temps i al seu desús però al menys que servisca per recordar tots estos mots.
dissabte, 21 de maig de 2022
FOTO DE BENILLOBA II
Una altra panoràmica de Benilloba el 26 de febrer de 1972. En ella destacaria la escassesa d'arbres en els camps. La foto és de Mario Guillamón depositada en al biblioteca digital valenciana.
divendres, 13 de maig de 2022
FOTO DE BENILLOBA
Esta foto pertany al a Biblioteca Valenciana Digital d'on l'he treta. Es una foto de Benilloba feta des de la carretera de Cocentaina amb una data aproximada de 1970. Ja esta el cementeri nou dalt del calvari i encara no s'ha escomensat la nova escola. En ella podem veure encara com era la partida de les Forques abans de ser urbanitzada amb els pins on estava l'abocador, el camí que anava vora el terrer i totes les retauletes de bancals que davallaven cap al riu.
dissabte, 7 de maig de 2022
TENIR UN NIU ENGABIAT
Un del jocs dels xiquets d’abans era per la
primavera anar a buscar nius. Anàvem pel riu, pels marges, pels arbres...
buscant nius de pardalets. Quan en trobàvem un intentàvem mirar que tenia: si
estava buit encara, si tenia ous o pardalets. Sempre procurant no tocar-lo, ni
estar molta estona mirant-lo o allí prop perquè sinó diem que la mareta avorria
el niuet i l’abandonava. Una vegada localitzat un niu anàvem de tant en tant
per veure l’evolució del pardalets fins que abandonaven el niu: quan tenia ous,
quan sortien els pollets i encara no tenien plomes diem que eren de “canonet”
després passaven a l’estat “d’emplomats” quan ja tenien plomes i per últim
abandonaven el niu, aleshores el niu restava buit. Alguna vegada i algunes persones que
volien tenir un pardalet a casa el que feien quan trobaven un niu de
caderneres, de verderols o gafarrons el que feien era engabiar-lo. Açò
consistia en posat el niu amb els pollets dintre d’una gàbia al mateix lloc on
estava. La mare continuava portant-los el menjar que els el donava per entre
les reixes ja que no podia arribar a dintre del diu. Quan els pardalets ja
eren grandets i havien d’abandonar el niu aleshores agafaven la gàbia amb el
niu dins i te la portaves a casa i ja tenies pardalets en casa als que tenies
que alimentar i cuidar amb la finalitat que cantaren i així alegrar la nostra
estança. Esta pràctica supose que actualment
estarà prohibida a més molt mal vista des de l’òptica conservacionista però en
aquell temps era normal i no teníem la idea de fer res malament.
dissabte, 30 d’abril de 2022
LES CAMPANES
![]() |
Exposició de les tres campanes en la plaça per a exposar-les i beneïr-les abans de ser pujades en 1954: Maria del Consuelo,Joaquina i Santísmo Cristo de la Fe. |
Hui toca parlar de les campanes. El Campanar de Benilloba disposa de quatre
campanes, una per cada costat del cos superior, allotjades cadascuna en un va cobert
per un arc de mig punt.
Mirant cap al sud, es a dir,
cap a la Font del Retor tenim la campana mes xicoteta, anomenada com la del “Santíssim
Crist de la Fe”. Té un diàmetre de 45 cm.una altura de 37 cm i pesa 53Kg. Va
ser fosa en 1954 en la fonedora Roses d’Adzaneta. A expenses d’Eduardo Garcia i
Maria Pascual, dos veïns del poble. La truja és de ferro i la campana de coure.
Mirant cap al nord,
es a dir, cap a la plaça de l’església, està la campana “Maria del Consuelo”.
És la mes grossa, medix 95cm de diàmetre i 80 cm. d’altura. La truja és de
ferro i ella de bronze. Pesa 496 Kg. I va
ser refosa en la fonedora Roses d’Adzaneta en 1954 a expenses de D.Pedro Puchol
i Consuelo Barrachina. L’anterior va ser fosa en 1884 a expenses de D. Casto
Barrachina, un avantpassat dels anteriors.
Cap a l’oest,
mirant a la plaça del Castell està la “Joaquina”. Amb un diàmetre de 80cm. una
altura de 72 cm. i un pes de 296 kg. La
truja es de ferro i la campana de bronze. Va ser fosa en 1954 en la fonedora de
Roses d’Adzaneta a expenses de tot el poble.
I per finalitzar
tenim mirant cap a l’est la “Sta. Bàrbera”.
Esta té un diàmetre de 72 cm una altura de 64 cm. i un pes de 216 kg. Esta campana és la més
antiga. Va ser refosa en 1819, quan l’anterior va caure a la plaça el 10 de
juliol del mateix any fent-se malbé, en
Benissoda probablement per Domingo Roses. Esta campana va tenir la truja de
fusta fins la dècada dels anys 80 del segle passat que les campanes van ser
electrificades, aleshores la truja va ser substituïda per una de ferro.
Estes campanes
van ser tocades manualment fins que foren connectades a un motor elèctric en
els anys 80.
La informació i les fotos està
treta de la web campaners.com.
dilluns, 25 d’abril de 2022
AURORA 2022
Per fi hem pogut,
després de 2 anys, eixir a cantar l’Aurora. De nit encara hem anat a arreplegar
al rector. Allí el primer cafenet i la primera estrofa. Després hem demanat
permís a l’alcalde per poder cantar. Segon café o mistela o herberet… ah! i els
dolcets. Ja amb el cos calent hem anat a
la plaça l’església per començar els càntics de l’aurora. De carrer en carrer,
de santet en santet, amb la frescoreta del matí hem vist rompre el dia, amb el
so acompassat del bombo, la melodia dels bandúrries, el acompanyament de les
guitarres i les veus dels cantors, amb ritme pausat, hem recorregut tot el poble. Un plaer cantar amb la gent
del poble que any rere any ix per
complir amb la tradició.
dijous, 21 d’abril de 2022
LA FONT DE LA TEULERIA
![]() |
La font de la Teuleria fa 60 anys |
La Font actualment |
La Font de la Teuleria era un lloc molt apreciat per els benillobers. On
tradicionalment la gent anava de
passeig, a menjar-se la mona, a berenar… Poc a poc ha anat deteriorant-se, tots
li hem donat l’esquena. En algun moment i per alguna actuació puntual s’ha fet
que tornara a brollar l’aigua, però actualment presenta una imatge molt
deteriorada. En un temps en que per ací i gràcies al Salt passen centenars de
visitants no ens dona vergonya vorer l’estat actual de la font i els seu
voltants? que diran de nosaltres? Crec que hem de mirar-se i cuidar un poc més les nostres coses, no
podem arribar a este estat d’abandonament i deixadesa.
divendres, 8 d’abril de 2022
PORTAR NAVAIXA
Encara que en el llenguatge normatiu
diem navalla jo utilitzaré el mot navaixa que és com nosaltres coneixem el
ganivet que es plega ficant-se en una ranura que forma el mànec. Hi ha de
moltes classes i grandàries i el que hui és una ferramenta en desús i fins i
tot no és molt ben vist, en altres
moments passats era habitual que tot hom en portara. Tots els homes tenien la
seua navaixa: si anaven al camp a treballar o a les fàbriques, per a menjar
tots treien la seua navaixa que servia tant per a tallar el pa, companatge o
pelar la fruita com per a punxar el bocins i portar-los a la boca. També els
xiquets portaven la seua navaixeta per a entrenar-se en el seu ús i fins i tot per
al joc. Amb la navaixa tallavem una forqueta per a fer-se un tirador, amb la
navaixa pelavem les canyes o es feiem un xiulet, o agafàvem una vara i ens l’ornàvem
fent-li mosses o figures. També teniem un joc:”la Tallaeta” que consistia en
fer un quadrat en la terra i dividir-lo en dos parts i acì s’enfrontaven dos rivals.
Tirava el primer a clavar la navaixa en el costat del contrari, una vegada
clavada a terra i seguint l’adreça que marcava la navaixa es marcava una linea
recta i el espai mes proper al seu passava a ser de la seua propietat. A
continuació tirava l’altre contrincant i es feia el mateix. Així fins que un
dels dos guanyara tot el terreny. Si la navaixa no es clavava a terra o no
encertava en el camp contrari es perdia el torn i tirava el contrari. Joc de
xiquets que ara seria impensable. O tempora o mores!
diumenge, 27 de març de 2022
EL SALT HUI
Este era el riu
que es podía vorer hui després d’un temporal que dura 11 dies, des del passat
dia 16 de març. Abans quan no es sabia ni Danes, ni gotes fredes, ni fronts, ni
es sabia el temps que anava a fer amb 10 dies d’antelació, les persones del
camp diferenciaven una tronà (quan queia una forta pluja en un temps curt) d’una
borrasca o una arruixà ( poca pluja en poc temps) d’un temporal( quan la pluja queia
de forma moderada durant dies). El que si sabien era quin ven les portava (si
era llevant, llebeig o gregal). Este temporal s’arrosega des del dia 16 de
març i han caigut un total de 371 l/m2. Amb diferencia d’uns dies a altres,
el que més el dia 26 amb 121 l/m2 i el
que menys el dia 25 amb 1.5 l/m2. I este era la imatge del riu al seu pas per el
nostre Salt. La caiguda de l’aigua produïa una forta remor augmentada pel seu ressonar
dintre de l’estret entre penyes al temps que un boirim format per diminutes
gots encobria tot el paisatge. Un espectacle que de tant en tant es repeteix
encara que la gent acudeix a veure com si fora de nou. Una meravella més de la
nostra natura.
divendres, 18 de març de 2022
FALLES EN BENILLOBA
dissabte, 12 de març de 2022
ANELLES
Cada vegada en resten menys. El que era habitual vore’n, al menys, una en cada façana de casa ara sols en resta en alguna casa vella on en alguna façana nova que el propietari ha tingut el gust de conservar. Era l’equivalent, salvant les distancies, a les actuals places d’aparcament. Els mitjans de transport (matxos,mules,ases) d’altres temps també necessitaven del seu lloc per aparcar ja fora per descarregar o bé per necessitat del conductor. I en cada façana de casa hi havia una d’estes anelles on lligar el ramal de l’animal a l’arribar a casa i tindre’l que descarregar o desaparellar (llevar-li tots els arreus que portava l’animal: la sària, l’albarda...) També hi havia una anella en la quadra on descansava. En alguns llocs on es podien ajuntar diversos animals en podien haver varies: a la façana de l’almàssera on arribaven els animals per descarregar, el la façana de la ferreria... Estes anelles era un element més del mobiliari urbà i ara un element decoratiu testimoni d’un passat no massa llunyà.
dissabte, 26 de febrer de 2022
75é ANIVERSARI MOROS DEL CASTELL
Enguany els Moros
del castell celebraran el 75 aniversari de la seua fundació per la qual cosa
pose esta foto acompanyada d’alguns apunts sobre els orígens.Esta foto és
del 16 d’agost de 1947. El primer
esmorzar dels moros de la fila del Castell. La foto original pertany a Jose
Gisbert i en ella podem veure alrededor de la taula als moros de la fila del Castell
acompanyats del músics de la Banda “el Delirio” de Gorga en el esmorzar que es
fa després de la diana. És l’inici de les actuals festes de Moros i Cristians.
Per a commemorar el tercer centenari de l’anomenament a com a patró de Benilloba
al Patriarca de S. Joaquim els veïns de la plaça del Castell decidiren, en una
reunió que es va fer el dia de Reis, 6 de Gener de 1947, en la fàbrica de
teixits de José Maria Espinós, fundar una filà de moros per a celebrar les
propers festes d’agost. Entre altres coses decidiren en esta reunió:
-la construcció d’un
castell de cartró-pedra que es col·locaria en la plaça del mateix nom. El
Castell es plantaria davant de la imatge de la Mare de Déu del Carme.
-L’enramada de la
plaça amb postes, arcades, banderes i
guirlandes.
-Contractar la
música “El Delirio” de Gorga.
-El capità moro
seria Jose Maria Espinós i l’embaixador Evaristo Jorcas Crespo (el Carter).
Els assistens a la reunió, veïns
de la plaça i alrededors i primer components de la fila serien:J.Maria Espinós
Doménech, Julio Ortiz( el ferrer),José Gómez Blanes (Pepet l’esquilador),
Vicente Garcia Monllor, Salvador Cortés Cascant, Bautista Segura Ibáñez (el tio
Segureta), Joaquin Mira Espinós, Evaristo Jorcas Ripoll(el Sabater), Evaristo Jorcas
Crespo (el Carter),Pedro Jorcas Alcaraz (Pedro el Mut), Jose Reig Guillem
(Cabrerot),Enrique Llinares Giner (Enrique el Florido), Manuel Mira Bernabeu, Miguel
Barrachina Ripoll (Micalet el Guarda), Alfonso Climent Pérez (Taes), Fausto
Domínguez Gómez (Bala),José Aracil Crespo (Pep Gabiel), Juan Picó Picó (el
Pintoret), Francisco Llopis Peiró, Jorge Vilaplana, Manuel Espinós Doménech,
Jose Monllor Monllor, Joaquín Boades Monllor.
La Foto és
propietat de José Gisbert.
La informació
està treta del Llibre de Joaquin Domenech Boronat:Benilloba.Su historia.Vida,
Costumbres y fiestas. 2009
dissabte, 12 de febrer de 2022
EL XAMFRÀ DE L'ESGLÈSIA
Al construir l’església la cantonada de carreus entre la façana Nord que dona a la plaça l’església i la façana est que dona al carreró, que anomenem com estret de l’Abadia, formava un angle recte que dificultaria el pas dels animals carregats. La solució que es va donar va ser rebaixar l’angle mitjançant un arrossegament de la pedra donant-li esta forma de xamfrà. Així aconseguia per un costat llevar l’aresta que rascaria en la càrrega dels animals o persones al passar i per l’altra donava més amplitud a l’entrada d’un carrer ja de per si estret. Però a més una de les dos arestes que s’han format al fer la cantonada xamfranada, la que dona a la par interior de carrer també es rebaixa formant un xamfrà mes reduït. Com es pot vore en la segona foto.
dissabte, 5 de febrer de 2022
DE PASTORS I RAMATS
Cova utilitzada com a corral per al ramat |
Hui recordarem els ramats( ganaos com nosaltres diem) En els anys 60 i 70 del segle XX jo recorde que a Benilloba hi havien uns quan ramats d’ovelles i cabres: El de Marcial, el del Tio Conejo i el de Quico de les Cabres. Abans he sentit parlar del ramat del Tio Toni Seno, el del Tio Xato…No eren ramats molt grans,30 o 40 animals entre ovelles i cabres. El pastor tots els dies les havia de traure a pasturar, des de bon matí fins a poqueta nit, sols els dies de molta pluja o neu els animals es quedaven al corral. Cada pastor tenia el seu gos que l’acompanyava i s’ocupava de que no es perdés cap animal, que estigueren tots junts i avisava de qualsevol perill. El fill de l’ovella era el corder i de la cabra el xoto o cabrit. Els ramat pasturava per zones d’ús comunal, per el riu, pels barrancs i per les poques zones de serra que tenia el terme de Benilloba. També pasturaven pe les zones abancalades per en els temps que es podien, per exemple no podien entrar a un bancal sembrat, però si quan estava de rostoll o de guaret, perquè servia per abonar el camp. Tampoc podien pasturar per camps d’oliveres quan estes estaven per arreplegar, ni per la vinya. No podien pasturar en les sèquies ni beure d’elles per evitar fer malbé el caixer de la sèquia. Per a beure havien d’anar al riu o a algun abeurador que hi havia en les fonts o a l’entrada al poble. També se’ls donava sal als animals,en determinats llocs posaven la sal damunt les pedres per a que els animals se la menjaren. A poqueta nit tornaven al poble cap al corral i era curiós com a l’arribar a certs carrers algunes cabres abandonaven el ramat i anaven cap a sa casa. Hi havia animals que pertanyien a particulars i eixien a pasturar amb els ramats. El corrals estaven apartats, fora del poble, en el lloc que encara coneixem com els corrals, en les forques. Ací hi havia tres corrals. Els pastors sempre havien d’estar pendents dels seus animals, assistir-los en cas d’infermetat, i coneixien remeis per a curar-les, les assistien en els parts i els coneixien a totes fins i tot pel nom. Abans de l’estiu les ovelles havien de ser esquilades per a que no patiren calor. D’esta tasca s’encarregava l’esquilador. La llana era venuda i utilitzada en el sector tèxtil, també per omplir matalassos. Munyien als animals per a després vendre la llet o fer formatge. El fem (eixuts) que es generava en els corrals era utilitzat com adob en els camps.
dissabte, 29 de gener de 2022
EL MOCADOR MANDADERO
Si busqueu per casa segur que en trobeu algun con aquest. Podria ser també d’un altre color: jo també els he vist amb el fons blanc o verd. Ara en desús, obsolet, oblidat pel fons d’algun calaix va ser molta utilitat en altres moments. El mocador mandadero, no sé si tenia algun altre nom, possiblement si, supose que per allò de que servia per a fer mandados, era habitual per al transport de roba en els anys 50i 60 del segle passat. El mocador desplegat se li col·locava la roba plegada damunt i després es lligaven les puntes oposades, primer unes i desprès les altres amb un doble nus. I per al transport s’agafava dels nusos o es passava el braç sota el nusos. Facilitava el transport de la roba evitant les arrugues. Les dones, eren normalment les que el portaven quan viatjaven. No tot el món disposava d’una maleta. També s’utilitzaven per portar la roba a fer algun arreglo a la modista o al sastre. Normalment per a coses de poc pes:peces de roba, cabdells de llana, retalls de tela... O tempora! O mores! Quins temps! Quines costums!
dissabte, 22 de gener de 2022
DONACIÓ I BENEDICCIÓ DEL SANTÍSSIM CRIST DE LA FE
La nit del 23 de Juliol de 1936 com a conseqüència del moviment revolucionari
que va seguir la sublevació militar del 18 de juliol va ser assaltada l’església
de Benilloba i totes les imatges, orgue,
mobiliari i objectes sagrats van ser cremats la plaça. Acabada la guerra i els
anys més difícils, poc a poc van restaurar l’església i restituint les imatges.
El diumenge de Rams, 30 de març de 1947, van beneir la imatge del Santíssim
Crist de la Fe, com podem llegir en este fullet commemoratiu de l’acte, i la col·locarien
en l’altar on la podem trobar actualment, en la segon capella de la part
esquerra de l’església. Esta imatge va
ser, com també diu el fullet, una donació u ofrena feta per un matrimoni piadós
del poble:Eduardo Garcia Ivorra i Matilde Reig Cardona.
dissabte, 15 de gener de 2022
LA EPIDÈMIA DE CÒLERA I EL PATRONAT
El 24 de novembre
de 1865 es va cantar a l’esglèsia de Benilloba un “Te Deum” en acció de gràcies
per haver-se acabat la epidèmia del còlera.
“Te Deum” que traduït vol dir “ A Ti Dios “ són les primeres paraules
d’un càntic de l’església catòlica originari del s.IV que es canta en ocasions de
gran relleu o en celebracions per donar gracies, per exemple en el
Vaticà es canta el 31 de desembre al finalitzar l’any, en la catedral de
Valencia el 9 d’octubre per commemorar l’arribada de Jaume I. I en Benilloba es
va cantar el 24 de novembre de 1865 per a celebrar el final del còlera. El
còlera és una infermetat infecto-contagiosa produïda per la bactèria “vibrio
Cholerae” que causa una forta diarrea
que pot conduir a la mort de la persona infectada en poques hores degut a una
ràpida deshidratació. Es transmet per l’aigua no potable o a través
d’aliments contaminats. D’ací que és habitual
que es produeixca en zones amb falta d’infraestructura de sanejament, o amb
falta d’aigua potable i en general amb zones on predomina la misèria com era la Benilloba del s.XIX sense una xarxa de evacuació d’aigües
fecals ni una xarxa d’aigua potable.
En Benilloba entre el 15 de
setembre de 1865, en que es produeix la
primera mort per còlera, i el 23 d’octubre hi ha un total de 13 defuncions per eixa
causa. En 29 dies es van produir 13 defuncions, quasi una cada dos dies,
d’elles 9 van ser dones i 4 homes. I per
edats afecta tant a gent major com a xiquets de mesos i joves de mitjana edat.
Considerant que era una infermetat que en poques hores podia causar la mort del
pacient i que no hi havia medicació ni remei per la infermetat lògicament es
produiria una onada de pànic en la gent, on tothom es preguntaria si ell seria
la propera víctima.
Este és el llistat de morts entre les dues dates ( la
data és la del dia del soterrar, la defunció es produeix el dia anterior per
l’obligació de mantenir el cadàver 24 hores):
1M.Rita Ripoll Martí |
D |
16-9 |
62 anys |
Cólera morbo |
2M.Francisca Cortes Cortes |
D |
18-9 |
54 anys |
Cólera morbo |
3Concepcion Garcia Vilanova |
D |
18-9 |
18 anys |
Tifus |
4M Asumcion Domenech Sanchis |
D |
21-9 |
25 anys |
Cólera morbo |
5Fco.Tomas Mullor Perez |
H |
21-9 |
11 mesos |
Calentura infantil |
6M.Magdalena Mira Camallonga |
D |
28-9 |
26 anys |
Cólera morbo |
7Fco Jose Ivañez crespo |
H |
4-10 |
20 mesos |
Cólera morbo |
8M.Fca Perz Cervera |
D |
6-10 |
62 anys |
Cólera morbo |
9Joa Ig Gadea Ortiz |
H |
7-10 |
5
anys |
Cólera morbo |
10M.Dolores Ripoll Garrigos |
D |
9-10 |
23 anys |
Cólera morbo |
11Josefa M.Mullor Domenech |
D |
9-10 |
16 mesos |
Cólera morbo |
12M.Dolores Mullor Domenec |
D |
12-10 |
32 mesos |
Cólera morbo |
13Tomás Paya Sempere |
D |
14-10 |
18 anys |
Cólera morbo |
14Emilia Borrell Jorda |
D |
16-10 |
32 mesos |
catarro |
15M.Rita Reig Guillem |
D |
18-10 |
69 anys |
Cólera morbo |
16Juan Bta Borrell Satorre |
H |
24-10 |
64 anys |
Cólera morbo |
El mateix any es produeixen un
total de 84 defuncions, quasi una cada tres dies. Les campanades a mort, entre
avisos i soterrars, se sentirien tots el dies. Les defuncions serien per
infermetats com : la pigota ( 6 casos), pulmonia (5 casos),tifus ( 4 casos), catarros,
febres...
Pocs dies després de la darrera
mort per còlera, el 3 de novembre de 1865
Vicenta Maria Garcia i Monerris amb la llicencia del seu marit Miguel Reig i Mira davant del notari Miguel
Ripoll i Picó cedeix la casa de la seua propietat situada en el carrer S.Josep
amb el nº 2 a l’Esglèsia Parroquial per a que s’utilitze com Hospital de pobres
malalts i asil de caritat, com
alberg de pobres veïns i transeünts. La
casa consta de dos pisos i tres trams coberts, valorada en 1000 reals.
Esta casa es la que sempre hem conegut
com Llar Parroquial o més popularment com Patronat i que si en algun temps es
va utilitzar com a hospital o alberg desprès ha servit per a impartir la
catequesis, com a escola, com a lloc d’oci per als joves, seu de Càritas,etc.
De 1865 és també la xilografia de Francisco Laporta "SOTERRAR D'UN LLAURADOR A BENILLOBA" |