dimarts, 6 de desembre de 2022

ELS PLORS DE MARIETA

 


                Diuen els vells del poble que açò va passar fa ja molt de temps. Allà baix, al riu, hi havia una font que li diuen la font De Retor.. Abans la font estava  a esta part del riu encara que el naixement estava a l’altre costat dintre d’un alcavó. Però hom havia construït una canonada  que soterrada travessava el riu  per a sortir pels dos  xorros  de la font que s’havia fet a este costat del riu. Fins ací baixava la gent del poble  a carregar aigua sense tenir que creuar el riu. Al bacinet  on queia l’aigua solien beure els animals a l’anar o al tornar de la seua tasca als bancals.

                 Els xiquets del poble, quan feia bon temps, solien baixar a jugar al riu: entraven al riu, feien bassetes, agarraven cullerots o granotes, peixos  i també solien agarrar teixidors, estos es desplaçaven amb rapidesa per damunt l’aigua sense enfonsar-se i al agarrar-los amb una mà i tapar-los amb l’altra cantaven: teixi, teixi...dor n’entra un i n’ixen dos. I efectivament a l’obrir les mans n’apareixien dos. I allí passaven les vesprades fins les postetes de sol.

                Un dia anava per allí Marieta, tota sol, esperant veure alguna amigueta quan un carro que venia de Benifallim va creuar el riu i l’animal que l’arrastrava que devia vindre eixeregat i el carreter no l’havia deixat parar per beure dintre del riu és va dirigir cap a la font per beure en el bacinet on queia l’aigua. Marieta amb  la curiositat que li va despertar el carro i l’animal es va dirigir cap a ell per a veure’l. Allà va que sense saber com, o bé perquè l’animal estava  cansat o bé perquè el terreny feia un poc de costera o per les dues coses a la vegada que el carro se’n va anar cap arrere i Marieta no se’n adona a temps per apartar-se, la roda dreta la va tirar a terra  al temps que li va xafar una cama, restant atrapada baix la roda.

                El carreter quan ho va vore es va tirar a ajudar-la però veien com estava atrapada es va dirigir cap a l’animal i agafant el ramal i estirant el va fer moure. Al menejar el carro  va quedar lliure la cama destrossada de Marieta. La sang brollava amb força i  la Marieta plorava amb gana. El carreter va agafar una manta de dintre del carro i la va enrotllar a la ferida apretant-la per detenir l’hemorràgia. En un grapat la va tirar dalt del carro i ràpidament va pujat i va animar a l’animal per a que marxara. Van pujar a la carretera i és va dirigir cap Alcoi. En Alcoi va cercar un metge que coneixia per a que intentara curar a Marieta.

                En el poble al fer-se tard   i veure  que la xiqueta no tornava a casa, els pares van eixir a buscar-la. Van recórrer tots els carrers preguntant a la gent si l’havien vista, baixaren al riu, van pujar a les eres, però res, ningú sabia res de la Marieta.

                En Alcoi el metge va intentar curar-li la cama, detenir la hemorràgia  i arreglar els desperfectes. Però allò semblava complicat i tenia els risc d’una infecció.

                Al poble, els pares desesperats no sabien que fer. La xiqueta no apareixia per cap lloc. Tothom havia eixit a buscar-la, però res.

                Passats uns dies, el metge va veure que la ferida no millorava i va aconsellar al carreter a que anara a València a buscar algun metge que la poguera ajudar. El carreter, que no s’havia separat en cap moment de la xiqueta la va agafar i cap a València que se’n va anar. Ací els metges tampoc pogueren fer gran cosa i la xiqueta va empitjorar, li va pujar la febre, els dolors eren insuportables fins que un dia Marieta va faltar.

                Els pares, al poble, després de tant de dia sense saber-ne res de Marieta, estaven abatuts, no feien altra cosa que plorar havent perdut l’esperança de tornar-la a veure.

                El carreter, trist com estava, amb molta pena i dolor pel que a la xiqueta li havia passat no sabia que fer amb el seu cos fins que li se va ocórrer el portar-la al seu poble per a soterrar-la. Una nit fosca va dur el cos de la Marieta al poble i en una horta prop d’on havia passat el succés la va soterrar.

                Eixa mateixa nit els pares es van despertar al sentir el plor d’una xiqueta.

-Maria has oït  plorar una xiqueta?

- Si, estava dormint i un plor m’ha despertat. Semblava el de Marieta.

                Ràpidament  es van alçar  i van córrer tota casa buscant algun indici de Marieta. Van mirar les habitacions, els armaris, van pujar al porxi i esquadrinyar tots els racons,van baixar al seller, al corral, però res van vore.

                Els plors nocturns, a partir d’eixe dia, no faltaren cap de nit. Unes vegades més forts, altres com en la llunyania. I els pares, sense perdre l’esperança, seguien buscant per tota casa però res no veien.

                El carreter, a conseqüència de l’accident i l’esglai de la desgràcia va caure malalt. No s’ho podia llevar del cap, pensava contínuament en la xiqueta, no suportava la pena i poc a poc anava consumint-se, perdent les ganes de viure. Veient ja un final proper va pensar en confessar-se i descarregar tota la seua pena. Al confessor li va contar tot el que li havia passat, la desgràcia de l’accident, el seu esforç per curar-la i el trist final de la xiqueta i també on estava  soterrada Marieta. Va rebre el perdó i amb la seua ànima alleugerada, pocs dies després, va faltar.

                 Els pares estaven desesperats  de sentir els plors totes les nits, sense poder trobar a Marieta ni una solució que els donara la pau. Aquella amargura no es podia aguantar.

                Un dia va aparèixer per el poble un rector que  preguntava als veïns per uns pares  que hagueren perdut  una filla. I de seguida l’encaminaren cap a la casa dels pares de Marieta. Quan va arribar a la casa es  va presentar i els va comunicar que venia a donar-los una trist noticia. Els va contar tota la història tal com li l’havia contat el carreter, revelant-los, a més, el lloc on estava soterrada. Els pares acompanyats per familiars i amics  van anar a l’horta que els va indicar el rector i després de cavar un poc on el rector havia senyalat van trobar el cos de la Marieta.   

                La dugueren a casa i li van fer un vetlla com calia i al dia següent la missa i la soterraren al cementeri com Déu mana. I mai més van tornar a oir aquell plor de la xiqueta que els trencava el cor.  La maria va descansar al lloc on calia, els pares van viure amb molta pena però amb el descans de saber que havia passat i el tenir un lloc on anar a plorar-li.

                Esta història me la va contar Matilde Ripoll (La Llorossa).

dissabte, 26 de novembre de 2022

LA BARSA



La barsa era una espècie de bossa en la que els homes del camp solien portar el menjar o les eines de treballs: les destrals, les estisores de podar … Estava feta d’espart i tenia una corda del mateix material per portar-la penjada al muscle. En este cas la corda estava reforçada amb una tira de cuir. Este utensili va deixar de ser utilitzat fa més de seixanta anys, per tant  forma  part del record de les persones majors i és una peça de museu per a que la coneguen les generacions venidores. 

dissabte, 19 de novembre de 2022

ATLÈTIC DE BENILLOBA 1955


 


    Ací tenim l’Atlètic de Benilloba de 1955 fotografiat en el camp de futbol davant del Calvari.  L’equipatge es limitava a una camiseta ratllada ( supose que blanca i roja), el pantalons els que cadascú tenia i de les botes millor no parlar. La gran majoria ja desconeguts, esperem que algú ens ajude a nomenar-los. L’entrenador sembla Manuel Pérez( Manolo Granero) i el primer agenollat Francisco Ripoll (Paco el de la Ponderosa).

dilluns, 14 de novembre de 2022

QUE NO PASSE ELS TOSSALS!

     Sabeu que vol dir està expressió? Sabeu a que es referia està frase feta?Esta expressió era exclusiva de Benilloba i ara ja totalment perduda. Jo encara li la vaig sentir dir al tio Quinín. És una frase negativa que es referia a allò que no havíem de fer mai i amb la intensitat que li donava la interjecció. Però que els el que no havia de passar dels Tossals? Els Tossals és una partida de terreny cap al nord-est de Benilloba  per on anava l’antic camí a Cocentaina,  per damunt de l’actual carretera de Cocentaina. Encara que també ens serveix esta via perquè en els seu contorns es troba el Mas dels Tossals. Quan hi havia algun conflicte entre veïns, de terres, de regs, de persones s’havia de procurar que restara dintre del poble, que es solucionara entre nosaltres, que no sortira fora. Passar els Tossals suposava el tenir que dirimir-se en els jutjats de Cocentaina (Benilloba pertanyia la partit judicial de Cocentaina) amb tot el que suposava de temps, viatges, advocats, diners... i la sentencia que podia ser molt gravosa. Per tant sempre convenia resoldre les diferencies en la sala, amb el jutge de pau sense passar  a un estadi superior. I per extensió esta dita podia aplicar-se a qualsevol assumpte que no interesara que sortira del poble o que convinguera que restara entre nosaltres. Una coseta més de la nostra propia cultura!

dissabte, 29 d’octubre de 2022

MÉS RAÓ QUE UN SANT

 

    El dia 1 de novembre és celebra la festa de Totsants. No anem parlar estrictament de sants sinó més bé  de com els sants han influït en el llenguatge i concretament en la creació de modismes i frases fetes de la nostra parla habitual.  I estic ben segur que en estes asseveracions vaig a tenir “més raó que un sant”, frase que s’utilitza per a dir que una persona està carregada de raó, de veritat. Però quan algú ens planteja o ens proposa alguna cosa amb la que no estem d’acord direm “ a quin sant!” per mostrar la nostra disconformitat. Per aguantar tots les avatars que ens porta la vida, les diferents actuacions de la gent hi ha que “tenir més paciència que un sant”. Sempre et trobaràs amb persones amb les que no combregaràs ideològicament ni recolzaràs els seus actes i per tant “no seran sants de la teua devoció”. Per prevenir a algú d’una acció equivocada o d’una persona dolenta  li diem “ a bon sant t’encomanes”. I si t’has de encomanar a algú: metge, advocat, mecànic... que siga de ben lluny, perquè “el sant quant més lluny més miracles fa”.  Ah! I no hem d’oblidar el buscar parella ben prompte perquè sinó correm risc de “quedar-se per a vestir sants”. Com podeu vorer ací tenim uns quans modismes que utilitzem habiualment en la nostra parla diària i que cal conèixer-los per seguir utilitzant-los i mantenir la riquesa de la nostra llengua.


dissabte, 22 d’octubre de 2022

MALNOMS

 

Els malnoms o mots són noms  no oficials que s’apliquen a les persones. Els malnoms són més s en pobles o ciutats de pocs habitants on la gent sol conèixer-se. En les grans ciutats on el cercle social de les persones és més reduït els malnoms, si existeixen també tenen un àmbit molt més reduït.  Molts són els motius per el que els mots són molt freqüents en els pobles on tothom te el seu nom no oficial, o pot ser que més d’un. O bé  per a diferenciar persones amb el mateix nom, o per a recalcar algun defecte físic, o per herència, o per designar la seua procedència,etc. qualsevol motiu és bo per batejar per segona vegada a la gent. Fins i tot hi ha especialistes en esta tasca. Estos malnoms de vegades són seriosos, graciosos, satírics, grandiloqüents, amb mala intenció o amb bona. I tot el món ha de carregar amb el seu mot, li agrade o no. Però sempre serà bo portar-ho amb bon humor perquè sinó pots arrastrar una creu tota la vida.

                A continuació va tot un llistat de malnoms de Benilloba      (uns 340 aproximadament). He aprofitat el llistat que apareix en la web Benilloba. net que confeccionaren Cèlia i Ricard fa algun temps a la que he afegit uns quants que crec que faltaven. Açò no es un llistat tancat, perquè sempre en restarà algun i contínuament n’apareixen de nous. Els malnoms tenen una vida com les persones, amb una duració irregular, una o més generacions, tots naixen i pel temps acaben morint.  

 

Agüela

(L')

Fonda Rosari (La de la)

Picarrí

Pina

(La)

Aceite

Formiga

Pintora

Adeletes

(Les)

Forn

(Del)

Pintoret

Antolino

Frareta

(La)

Pinyó

Arrapaculs

Fressó

(El tio)

Pisa

Arruà

Fresola

(La)

Pistola

Bacallaret

Fustera

(Pepica la)

Pitu

(La)

Bajoca

Gabiel

Pitxirriqui

Bajoquero

Gaianes

(El tio)

Platillero

Bala

Balaguer

Gallina

Garrofa

Pleito

Balí

Garrofines

(Les)

Poltrota

(La tia)

Balonera

Barrabàs

(La)

Garsón

Pollet

Barreta

Gat

(El)

Polloses

(Les)

Bartola

(La)

Gatets

Pont

(Del)

Batalló

Gatí

Pora

(La)

Baticola

Gavelleta

(La tia)

Porró

Batoi

(El tio)

Gepa

(El tio)

Potecàries

(Les)

Belmonte

Giles

(Les)

Povil

Practicant (El)

Bellota

Ginesos

(Els)

Puça

(La)

Benifet

Guapet

(El)

Putxeret

(El tio)

Bessó

Guarda

Quartelera

Blaia

Guardeta

Quelic

(El tio)

Blanca

(El tio)

Guerra

Quinín

Boades

Horques

( El tio)

Quiniues

Boyer

(El tio)

Hostalet

(El del)

Rabossa

Bolo

(El)

Jolivert

Rampinya

Borrasca

Joya

Rastrapeus

Borreguera

(La)

Louis

Ratot

Borreguero

Bossí d’ull

Llaganya

Reganyat

(El)

Botiguera

(La)

Llarga

(La)

Reinetes

(Les)

Bou

Lloroses

(Les)

Requinta

(La)

Branta

(La)

Llumener

(El)

Retora

(La)

Bujía

Buli

Maemo

Malany

(El tio)

Reverte

Cabenal

Malancara

(La)

Rei

(El)

Cabiloses

(Les)

Manases

(Els)

Reina

(La)

Cabrereta

Manco

(El)

Reineta

Cabrero

(El)

Mançanetes

Mangue

Riberetes

Cabrerot

Manos largas

Marcat

Rillo

(El tio)

Cabres

(Mª la de les)

Marcial

Riuet

(El del)

Cacauet

Gagarnera

Marcialet

Ritxard

Calele

(EL tio)

Marqués

(El)

Roca

(El tio)

Camallonga

Marrures

(Les)

Roig

(El)

Campaneta

Matuta

Roiget

(El)

Cantó

(El del mas de)

Matxin

Rollet

Canute

Melendes

Rollo

Ropinya

(El)

Carabassa

Melesa

(La)

Ros

(El)

Carabruta

Merdeta

Rovellí

Caramelo

Ministre

Rua

(La)

Carassa

Mireta

Rubia

Rubio

(La)

Carboner

(El)

Mol.lera

(La)

Rugat

Carraca

Castellano

Molí

(El del)

Rull

(El)

Carretilla

Molinero

Rullo

(El)

Carronyeta

Morena

(La)

Rut

(Pepa la)

Casinero

Moreneta

(La)

Sabatera

(La)

Castilla

Morenet

Saboner

Castilleta

Moreno

(El tio)

Sagristana

(La)

Catxorrito

Moroto

Sal

(Amparo la)

Catxorro

Cauni

Mosaico

(EL del)

Santxa

(La)

Clavilenyo

Mosquita

(La)

Sarguero

Sarmentetes

Cella

Mostoses

(Les)

Secretari

(La del)

Cellut

Centeno

Muebles

(La tia)

Secretaria

(La)

Cigarreta

(La tia)

Mullaeta

(El tio)

Senyoret

Civil

Nelo

Sevilero

Coca

Noi

(El)

Silvestra

Colau

Noia

(La)

Sixaixa

Còlida

Obispo

(El)

Sol deLevante

Colmena

(El tio)

Ordinari

(L')

Sola

(La)

Condomina

(El de la)

Os

Padre

(El tio)

Solaja

(La)

Conill

Paellaes

Soliguer

Conilla

Paiaso

Soliguera

(La tia)

Corazón

Pajarera

Soliguereta

Corda

Palomo

Son

(La)

Cordobés

(El)

Pallama

(La)

Taconero

Correncinc

Palleter

Taes

Cortesos

(Els)

Palletera

Tafarra

(La)

Cortijera

(La)

Pallisero

Tangerina

Tàtel

(La)

Coscolla

(El tio)

Palloc

Tavo

Coteto

Cotoga

Panoli

Tendre

(El)

Cotorra

Panses

(Glòria les)

Tequetec

Cotxeme

Paraguai

(La del)

Tetet

Cova

(El tio)

Paraigüera

(La)

Tiny

(El del)

Cula

(La)

Pardala

(La)

Tocina

Culaseta

Pardalo

(El tio)

Tomabolla

Culicollons

(El tio)

Pardeta

Tomacó

(El)

Cuqui

Pedregal

Tomacona

(La)

Curro

Pequeño

Tractor

(El del)

Delscrits

Perdigó

Traguet

Dolç

Perolero

Transullat

Dolcet

Peit

Peixet

Turis

Dolceta

(La)

Pelaillo

(El)

Ullera

Venturo

Enamorao

(El)

Pelut

(El tio)

Verdugo

Escaleta

(De l')

Pentinat

Verga

Viudo

Xape

Esgarrasàries

Penya

Xato

(El)

Espenta

(El tio Pep d' )

Perdigó

(El tio)

Xima

(La)

Espioca

(De l')

Perdigona

Ximarro

Esquilador

(L')

Perdiu

(El tio)

Xinxilla

Estanquer

Peripècies

Xiquilla

(La)

Estanqueret

Perolero

Xixaixa

Faixa

Peromnia

(El tio)

Xorla

(La)

Faque

Pesa

Xorovita

Fato

Petetes

Xorrispes

Fava

Petila

Petit

Xorret

Ferrer

(El)

Petorro

Xota

Figueta

Petrosa

(De)

Xumé

Florido

(Enrique el)

Pi

(El tio)

Xupete

Fogó

(El tio)

Picarrí

(El tio)

Xurru

Fogó en puntilla

Picola

Zurdo