A
l'Est del poble de Benilloba i a poca distància
d'ell està el barranquet de Petrosa. Este va des de la clotada que
es forma en el que anomenem Pla de Petrosa, i de forma descendent,
cap al riu de Penàguila on desaigua. És la sortida natural cap
l'Oest de les aigües del pla. I l'erosió d'estes aigües és la que
ha obert el barranquet entre dos tossals: el del Calvari al Nord i
el pla que anomenem com Pins de D.Pedro. Les dues vessants tenen
una forta pendent i són d' argiles i margues, materials fàcilment
erosionables, açò ens informa de la relativa joventut d'este relleu
(en termes geològics).Este barranquet, aprofitant les surgències
d'aigua,ha tingut tradicionalment un ús prou significatiu per al
poble: per una banda ha subministrat l'aigua necessària per al
consum humà i per l'altra ha permès regar unes hortes disposades en
forma de terrasses cap a la desembocadura del barranquet. Este
paisatge que ha estat invariable durant segles ha anat canviat
progressivament al llarg del S.XX en detriment del seu ús
tradicional. En primer lloc, va ser a principis del S.XX ,quan es
construeix la carretera de Alcoi a Callosa d'Ensarrià que al seu
pas per Benilloba la van traure del poble i la desvien per la banda
Sur (part baixa) i pel barranquet de Petrosa. La qual cosa suposa una
minva de terreny a les hortes. En el anys seixanta, s'instal·la una
gasolinera en una horta,l'última del capdavall. I després,
progressivament, ha anat deixant de cultivar-se les hortes,
abandonat-se el seu ús tradicional. Però per a que siguem
conscients del que ha suposat este espai per a Benilloba vaig ha
parlar-vos un poc d'ell.
Les hortes que rega la
Font de Petrosa han constituït, al llarg de la historia i fins fa
poc , una unitat hidràulica única i independent. Els tres trets que
caracteritzen esta unitat són:
-
La Font per la que surt un cabdal irregular d’aigua. Aigua que
naix uns metres mes amunt i es canalitzada per una androna fins la
font.
-
Una
bassa amb una funció d’emmagatzematge i regulació
-
I unes hortes amb forma aterrassada i descendent, ocupant la quasi
totalitat de l’amplària del barranquet, des de la bassa fins les
restes de l'aqüeducte de la Canaleta (braçal de la séquia de
Solana) o camí de La Costera de Penàguila. L’element fonamental d’esta unitat és l’aigua. Un aigua en
quantitat limitada i a més irregular, tot i depenent de la
meteorologia. La qual cosa feia que el seu ús estaguera molt ben
regulat. L’aigua des del moment que xorra pel canó de la font fins
que arriba a les horts passa per tres estadis diferent i cadascun té
un ús diferent:
-Al xorrar l’aigua per la Font pot ser poada per la gent del poble
per al seu consum. Però un consum limitat, per beure i guisar. I
fins ací han vingut tots el habitants del poble al llarg de la seua
història, fins a la darrera dècada del s.XlX en que és va portar
l’aigua al centre del poble, amb els seu vaixells, com cànters i
botijons per a poar-la i abastir-se d'un aigua necessària per a la
seua supervivència.
-De la font l’aigua caia a un bassi xicotet (
amb unes dimensions aproximades de 0.30 x 0,80 m.) i d’este passava
a un més gran (aproximadament de 0,40 x 1,50 m) que servia
d’abeurador d’animals, de treball(mules,ases...) o de pastura
(cabres,ovelles...). Este era el segon ús de l’aigua i a d’ell
tenien dret tots els animals que fins ací es desplaçaren.
En estos dos estadis cal distingir un ús comunal de l’aigua: era
tota la comunitat la que se’n beneficiava.
-Del
darrer bassi passava l’aigua a la bassa, situada a un nivell
inferior i amb una forma irregular, de costats desiguals,amb unes
dimensions aproximades de 11 x 4,5 x 10 x 4 m. I amb una fondària
difícil de mesurar pel seu estat, amb restes vegetals,deixalles i
solsides de terra, però que podria estar entre els 2,5 i 3 m. Bassa
que emmagatzemava l’aigua per a regular el seu ús. Un ús que ja
és privat, limitat als propietaris de les hortes.
En
la darrera etapa de funcionament del reg, l'aigua de la bassa es
distribuïa de la següent manera i seguint l'ordre del curs de les
aigües:
-
El primer propietari tenia una extensió d'horta d'uns 1500 m²
aproximadament, amb dret a 3 dies d'aigua.
-
El segon propietari tenia una extensió d'horta d'uns 2100 m²
aproximadament i amb dret a 4 dies d'aigua.
-
i el tercer propietari amb uns 5470 m² tenia dret a 7 dies d'aigua.
Les
extensions aproximades les he calculat amb el programa del visor del
Sigpac.
Un
dia d'aigua equivalia a l'aigua acumulada en la bassa durant les 24
hores del dia. El quinzé dia tornava a començar la roda de la
tanda.
Este
conjunt d'aigua, terres i reglamentació formen una unitat hidràulica
i agrària amb una estructura que s'ha mantés inalterable des de la
seua creació fins al S.XX. La disponibilitat d'aigua,així com
l'espai conreable posen uns límits per damunt dels quals no és pot
créixer. Però si sabem amb certa exactitud quan cessa la seua
activitat en canvi no sabem des de quan ve. I eixa seria la pregunta
que ens interessa i que vaig a intentar resoldre.
El
conjunt de font,bassa i hortes formen una unitat hidràulica amb
unes característiques pròpies:
- el
tipus de cultiu
-una
extensió molt limitada ( una hectàrea aproximadament).
-
l'abancalament
-l'ús
regulat de l'aigua,etc.
Este
sistema és repeteix per molt llocs d'Andalusia, l'est peninsular i
les illes Balears i ha estat estudiat per diversos autors com M.
Barceló, A. Bazzana, P. Guichard, Josep Torró,etc. Estos autors
comparen estes unitats hidràuliques a unes unitats molt paregudes
que anomenen com «magrebí berebers» localitzades al Nord d'Àfrica
i per tant podríem pensar que este sistema de cultivo seria importat
en un determinat moment des d'aquest lloc.
Este
espai cultivat aniria conjunt amb una societat de tipus clànic. És
un clan de persones el que en determinat moment s'estableix en este
lloc després d'haver emigrat del seu i troba unes condicions
particulars per establir-se similars a les seues d'origen: un
naixement d'aigua, uns condicions del terreny aptes per condicionar
terrasses de cultiu i amb una extensió suficient per assegurar la
subsistència del clan.
Este
clan de persones s'establirien en un lloc pròxim a la zona de
cultiu, que és el lloc de treball i subministrament d'aigua però
sense perjudicar-lo. Unitat de cultiu i unitat clànica es
convertixen en inseparables i dependents, constituint un tot
autosuficient.
Eixa
unitat hidràulica de cultiu amb una estructura uniforme i una
extensió limitada presenta una línia de rigidesa que marca una
extensió per damunt de la qual no pot créixer. Aleshores qualsevol
creixement de la població no és podia traduir en un augment de
l'extensió cultivada i s'havia de resoldre amb una emigració d'un
segment de la població del clan cap a un altre lloc amb unes
condicions similars i necessàries per al seu establiment. I així
s'expandia eixa societat segmentaria, encara no ben estudiada, però
que està en la base de la societat andalusina que va ocupar les
nostres terres a partir dels segles lX i X.
Tornem
al nostre espai irrigat de Petrosa i seguint les pautes de M.Barceló
per a catalogar estos espais com a originaris andalusins tenim:
1.Presenta
una extensió d'uns 9000m2, o siga 0,9 Ha. Quan diu que l'extensió
mitjana dels espai irrigats andalusins és d'una hectàrea.
2.Una
toponímia conservada: PETROSA. Que segons P. Guichard (1976) era
l'antiga Batrusa, zona situada entre els termes actuals de Benilloba
i Penàguila i en la qual han aparegut restes de diferents
assentaments: com el Tossal del Moro amb restes amb una cronologia
inicial situada a principis del S.X. Hi ha restes d'assentament en
altres llocs i un d'ells estaria per damunt d'este espai irrigat de
Petrosa en el que hui és l'Avinguda de la Diputació on s'han trobat
diversos tipus de restes d'assentaments com ceràmics, murs de pedra
i algunes sitges. I també al nucli antic de Benilloba amb restes
d'assentaments i soterrars.
Com
a conclusió podem dir que tenim una sèrie de dades que ens permeten
afirmar amb prou seguretat que:
-L'espai
irrigat de Petrosa presenta unes característiques similars als
espais irrigat andalusins.
-
Que este espai hidràulic i de cultiu aniria associat a un
assentament de població de tipus clànic.
-I
que en este espai estaria l'origen de l'assentament que amb el pas
del temps acabaria convertint-se en el nostre poble i el clan li
donaria el nom.
Per
últim, tan sols resta afegir que en este espai hidràulic de cultiu
ha tingut una estructura uniforme i inalterable durant al menys X
segles i tan sols en els darrers 30 anys s'ha produït l'únic
canvi possible que és el seu abandonament i ocupació per altres
usos, estant propera la seua desaparició.