La paraula “toponímia” deriva
etimològicament del grec “topos” que significa lloc i “ónoma” nom. Per tant
quan parlem de toponímia ens referim als noms propis dels llocs. Mots que tots tenen el seu origen
i la seua explicació, que no han aparegut de forma espontània ni per que si,
sinó més bé perquè l’home els ha posat.
Però difícil es saber d’ on provenen i el seu perquè. En Benilloba tenim una
toponímia rica, amb una gran varietat de noms però que hem de cuidar i
conservar perquè en gran mesura n’hi ha que han desaparegut o estàn en vies de
fer-ho. Fins fa uns 50 o 60 anys quan
totes les terres del terme estaven treballades cada lloc,tossal, racó , bancal,
erm, camí.. tenia el seu nom per a fàcilment reconèixer el lloc, per diferenciar-lo
dels demés. De vegades el nom fa referència a una extensió gran de terreny o
partida ( per exemple La Neva) aleshores este mot encara s’ha conservat, esta
viu i s’utilitza. Altres vegades el
topònim designa un bancal u horta, un lloc de dimensions més reduïdes i per
tant menys conegut per la gent,que pot haver segut abandonat, els hereus
s’obliden de la seua denominació i pel pas del temps acaba perdent-se en la
memòria, per exemple: Hort d’ Ivorra. També cal dir que la toponímia no és una
cosa estàtica, sinó que evoluciona amb el temps, unes vegades perquè al passar
el mot d’una generació a altra pot modificar-se la seua pronuncia com per exemple: La Volta del Pare Sant, nom que
designa les terres situades en un meandre del riu,mes avall del Salt, és l’
evolució d’una primera denominació que faria referència al seu antic propietari
Pere Sanç. Altres vegades un canvi de propietari, pel temps, fa
que canvie el nom pel del nou propietari. Alguns topònims són molt antics,
venen de l’època musulmana i s’han mantés com són: Petrosa, que segons Pierre
Guichard, estudiós de l’època musulmana, ve de Batrusa, que seria el nom de
l’assentament musulmà que hi havia al Tossal del Moro i als seus voltants allà
pel S.X. També Casió, nom d’una partida que encara que està en terres de
Penàguila fita amb el terme de Benilloba i on molts Benillobers tenen terres, que
sembla que ve del nom d’un morisc de S. XVI: Cassio. registrat en els Quinque
Libre de Benilloba com diu Ana Sanz en el seu llibre “Expulsión Y Repoblación.El
Señorio de Benilloba durante la Edad Moderna”. Un altre mot d’origen musulmà
seria “Almirat” nom que designa una partida amplia de terreny, que encara es conserva però que
ha derivat cap a Almirant, nom amb que alguns l’anomenen, però en documents
antics i cadastre apareix amb la seu forma original “Almirat” i que podria ser
traduït de l’ àrab antic com la Herència. L’expulsió dels moriscos, els anys posteriors
de despoblament i el seu posterior i progressiu poblament en S.XVII influiria
en el canvi dels noms dels llocs. Les antigues denominacions anirien
perdent-se i n’apareixerien de noves com
per exemple “Sort” que designa una partida de Benilloba i que
el seu significat segons el diccionaris és una porció petita de terreny, encara
que varia un poc el seu significat d’unes comarques a altres. També el mot “
els Quarts” que designa una partida de terrenys i que podria originar-se en la
part de la renta que el camperol tenia que pagar al senyor territorial. Així en
la “Carta Pobla “ de 1611 de Benilloba fixa en una quarta part el que se li ha de pagar al senyor de alguns productes obtinguts de la vinya, de les moreres així com dels
fruits secs com les ametles i figues. I el mot “Quarts” vendria de que estes
terres estarien dedicades a algun o alguns d’estos productes. Altres topònims
tindrien el seu origen en la seua localització: L’ombria designa a unes terres
localitzades en una zona d’ombria, on li pega poc el sol per estar mirant cap
al Nord. En la part antagònica està La Solana, nom d’una partida de
terrenys dirigits cap al migdia o sud i
per tant està molt solejada. La “volta
al Pont “ és un topònim que designa unes
terres, en este cas hortes, que estan situades vora la pont. També tenim
topònims que serien fitotopònims que faN referència a la vegetació: Mas de les
Carrasques, barranquet dels Carrissos, Olivaret... Altres topònims vindrien de
la utilització del terreny per alguna activitat industrial que allí s’ha
exercitat, seria el cas de La Teuleria ( en algun temps hi havia allí algun
teular), l’Algepsar d’on s’obtenia algeps,(estos dos últims apareixen nomenats
el la Carta Pobla de 1611, la qual cosa confirma la seua existència), els
diferents Molins que hi ha al llarg del riu. La Pedrera: lloc d’on s’obtenia
pedra per a la construcció. I la gran majoria de topònims fan referència al
nom, o també, mal nom de la persona propietària, i en este cas s’anomenaria com
antropònim. En esta categoria tenim infinitat d’ exemples: Horta de Pòlit,
Horta de Pellicer,Horta de Quilic, Mas de Ferrer, Volta dels Ginesos, etc. I
després existiria tota una sèrie de tòponims difícils de classificar perquè són
mots dels quals no sé el seu origen ni
tampoc el seu significat: Xeregua, Xoquet, Merlanxera, Miuli...Caldria el seu
estudi per part de persones més especialitzades en aquest tema.
A continuació vaig a detallar tots el topònim
que he pogut arreplegar, cal dir que no estan tots, més bé una part
insignificant, perquè si gracies a Les Ordenaces de la Comunitat de Regants de
1931 i la de1879 he pogut recuperar molts topònims que estaven vius en eixa època
en canvi per als terrenys de secà no hi ha cap document tan ric que ens ilustre,
aleshores s’ha recorregut a la informació oral i ja dic per endavant que hi ha
una gran mancança de dates. Però em
sembla important recollir en un document tota la informació arreplegada fins al
moment sense perjudici de que este treball continue obert. La majoria de topònims
pertanyen el terme de Benilloba, però també hi ha que pertanyen a termes veïns
però que els he inclòs per la proximitat, per que els propietaris són de
Benilloba o perquè tenen molta relació
amb el poble. Per a que el llistat de
topònims tinga una estructura més ordenada els he agrupat en diferents grups:
PARTIDES
Partida és una
porció de terreny d’una extensió
variable. Ací incloc topònims que encara que no porten davant el mot de
partida si defineixen una porció de terreny important per ser considerada en este apartat.
Partida del
Salt
|
Partida del
Pont
|
Partida de
l’Ombria
|
Partida dels
Tossals
|
Partida de la
Solana
|
Partida Tras
l’almàssera
|
La Canaleta
|
Partida del
Solar
|
Partida de
Petrosa
|
Partida del
Xoquet
|
Pla de Petrosa
|
La Foia
|
Partida del
Tossal d’Espinós
|
L’escaleta
|
La Guarda
|
Tros del Nap
|
Partida de la
Teuleria
|
Partida del Reg
Nou
|
Partida de la
Rambleta
|
Les Eres
|
Partida de la
Neva
|
Tros de Curto
|
Partida de La
Mitja Mola
|
Pla de Marc
|
Partida de
Rodacanters
|
L’Almirat
|
Partida de la
Sort
|
La Garbosa
|
Partida de
Boires
|
Les Forques
|
Partida de la
Venta
|
Algepsar
|
Partida de
Mirambó
|
La Pedrera
|
Partida de La
Condomina
|
La Serreta
|
Partida de la
Noria
|
Pins de D.Pedro
|
Partida de Casió(Penàguila)
|
Serreta del Mas
de Cosme
|
Partida de les
Albagues(Penàguila)
|
L’Oratori
(Penàguila)
|
BANCALS
Ací incloc
topònims que fan referència a porcions de terreny més xicotetes: bancals de cultiu o terrens dedicats a altre ús.
Escala
|
La Canal.
|
Bancal de la
Gronsa
|
Olivaret
|
Freginal
|
El Portell
|
Olivereta de
Mare de Déu
|
El Colomer
|
Femerets
|
Tros de Facundo
|
La Creu
|
Bancal dels
Cavalls
|
La Creueta
|
La Clotà
|
Els Bovals o El Pouet
|
L’Ametleral o
la Mata
|
Tros del Miuli
|
Trosset de
l’auelo
|
Pinar del Viudo
(Rodacanters)
|
Tros de Gabriel
(Boires)
|
Els Fondets
(Rodacanters)
|
La Garboseta
|
REGS
Conjunt d’hortes
regades totes per una mateixa sèquia.
Reg de l’Ombria
|
Reg de
l’Olivaret, Algepsar o Llibrellet
|
Reg de Solana
|
Reg del Pare
Sant,Boires o Mas dels Capellans
|
Reg de la
Fonteta o del Bassó
|
Reg de les
Rieres
|
Reg Nou
|
Reg d’Enmig
|
SÈQUIES
Conducció que
porta l’aigua a les hortes. Cada Sèquia dona el nom al reg que abasteix.
Sèquia de
l’Ombria o Sèquia Mare
|
Sèquia de
l’Olivaret, Algepsar o Llibrellet
|
Sèquia de
Solana
|
Sèquia del Pare
Sant,Boires o Mas dels Capellans
|
Sèquia de la
Fonteta o del Bassó
|
Sèquia de les
Rieres
|
BRAÇALS
Sèquies que és
nodreixen de la principal.
Braçal del Reg
Nou
|
B. de Pellicer
|
B. de Quilic
|
B. de l’Hereu
|
B. de Magre
|
B. de la Teuleria
|
B. de Pep de
l’Altet
|
B. de Satorre
|
B. de Cervera
|
|
FILLOLES
Sèquies que
condueixen l’aigua del braçal a l’horta.
F. de la Son
|
F. de Pixó
|
F. de Sarguero
|
F. del
Ronquillo
|
F. de Leandro
|
F. de Campano
|
F. De Baltassar
|
F. de Morret
|
F. de Silvestre
|
F. dels Cosmes
|
F. de Ros
|
F. de Garrigós
|
F. del Coixo
Ferrer
|
F. de Castellà
|
F. de Peralta
|
F. de Gadea
|
F. de Donís o
Escaleta
|
F. d’Hortes
Noves
|
F. de Mira
|
F. de Tanda
Llarga
|
F. del Cego
|
F. de la Rulla
|
F. de Minso
|
F. de la Sènia
|
F. del Pontet
|
F. de Trinitari
|
F. de
l’Assegador
|
F. D’Ivañez
|
F. de Coratge
|
F. del
Devantalero
|
F. de Roig
|
F. de Felip
|
F. del Nap o
Serreta
|
HORTES
Porció de terreny
de cultiu que es regada.
H. de Pinyó
|
H. de Pòlit
|
H. de la Xancla
|
H. de Huet
|
H. de la Monja
|
H. del Comte
|
H. del Rejol
|
Hortes de la
Vila
|
H. de
L’Estudiant
|
La Marrà
|
H. de les
Ànimes
|
Hortes Tras la
Badia
|
La Palanca
|
H. de Tollos
|
H. D’Arbina
|
H. del Socarrat
|
H. de Pellicer
|
H. de Quilic
|
H. del Bollo
|
H. del Pontet
|
H. del Pare
Sant
|
La Xeregua
|
H. del Segri
|
|
La Xeregüeta
|
H. de La
Canaleta
|
|
HORTS
És una horta amb
la diferència que està tancada, cercada per un mur.
Hort d’Ivorra
|
Hort de Satorre
|
PARTIDOR
Dispositiu en una
sèquia que divideix la corrent en dos.
P. del Molí
Raimundo
|
Partidor de la
Guarda
|
Xorrador
|
MOLINS
M. de Raimundo,
Gironés o Carbonell
|
M. del Comte,
del Pont,Vell o de Blas Santana
|
M. de Noguer o
Herrero
|
Molí de les
Penyes del Salt
|
M. de
Paper,Llatero o Candoi
|
Molí del Salt
|
RIU
R. de Penàguila
o Frainos
|
Toll de l’Or
|
R. de Gorga o
Seta
|
Toll de la
Caixa
|
RAMBLA
Porció de terreny
a vora del riu que pot ser inundada en les seues crescudes.
Rambla de
Monerris
|
La Rambleta
|
Rambleta de Gil
|
Rambla de Paco
del Molí
|
Rambla Sandingo
|
|
VOLTA
Porció de terreny
envoltada pel riu quan descriu un meandre.
Volta del Rejol
|
V. dels Notaris
|
V. del Ginesos
o Mires
|
V. de la
Polaina
|
V. dels Cosmes
|
V. del Pare
Sant
|
V. del Pont
|
|
|
TOSSALS
Elevació del
terreny d’escassa altura.
Tossal
d’Espinós
|
Tossal del Moro
|
Tossal del
Calvari
|
Alt de Huitos
|
Alt de La
Condomina
|
Alt del Gurugú
|
Altet d’Orques
|
Alt de
Barratxina
|
Alt de Gadea
|
Lloma del Tavo
|
|
|
CAMINS
L’Assagador
|
La Costera de
Penàguila
|
C. Fondo
|
C. de
Benifallím
|
C. dels Dubots
|
C. de Benillup
|
C. d’Almudaina
|
C. de
Rodacanters
|
C. de la Neva
|
Senda dels
Peixcaters
|
Camí de Gorga
|
C. Vell de
Cocentaina
|
BARRANCS
B. de
Benifallim,Cuixot,La Canal, del Forcall, o dels horts
|
Barranquet de
l’Hereu
|
Barranquet de
Soler
|
Barranquet dels
Carrissos
|
Fons d’Agustí
|
Fondets de la
Sort
|
Barranquet de
Rodacanters
|
Barranc del
Xoquet
|
Barranc de
Sendra ,L’Amagat
|
Barranc del Mas
d’Is
|
Barranc del
Pont, o de Nena
|
Barranquet de
Huitos
|
Barranc del Regadiu
|
Barranc dels
Clots
|
Barranquet de
Petrosa
|
Barranquet de
Xoriguer
|
|
|
COVES
Cova del Salt
|
Cova de les
Penyes del salt
|
Cova del Sacre
|
FONTS
F. del Retor
|
F. d’Arbina
|
F. de la
Merlanxera
|
F. del Miuli
|
F. de Petrosa
|
F. de Coteto
|
F. de la Coma
|
F. del Xoquet
|
Font de la
Teuleria
|
Font de
Barratxina
|
|
|
BASSES
B. de Dalt del Xoquet
|
Basses d’Enmig
del Xoquet
|
B. de Baix del
Xoquet
|
Basseta Salà
(da)
|
Basseta
Triangular
|
B. de Petrosa
|
B. del Fondo
D’Agustí o de La Botigueta
|
B. de Turís
|
B. del Miuli
|
B. del
Barranquet de l’Hereu
|
B. del Mas de
les Carrasques
|
B. de la Foia
|
B. de La Noria
|
B. de la
Colaeta
|
B. de La Neva
|
MASSOS
M. de Barraxina
|
M. de la Foia
|
Venta Falcó
|
M. dels Tossals
o de les Carrasques
|
M. dels Pelats
|
M. de la
Condomina
|
M. de Ferrer
|
M. de Ferreret
|
M. de Cosme
|
Maset d’Ivorra
|
Maset de Perol
|
M. del Ros
|
PARADES
P. Saboc ( o de
Melendes)
|
P. dels
Cerdos(o dels Xumens)
|
Para de Xumè
|
P. del Tendre
|
P. Miguel el
Xato
|
P. de Turis
|
P. de Rafelito
|
P. de Tocina
|
P. d’Eusebio
|
P. de Miguel de
Cul
|
P. de Guerra
|
P. de David
|
P. del Civilero
|
P. de Desiderio
|
P. del Ros
|
P. del Tio Pere
|
P. de Rafelet
el Noi
|
|
LlAVADORS
POBLE
En este apartat
descriuré topònims que anomenen diferent llocs del poble i el seu voltant més
pròxim, així com alguns carrers o places
que mantenen el nom des d’antic
al marge de l’oficial i carrers que mantenen el seu nom des de sempre.
C. les Eres
|
C. de
L’Almassera
|
Carrer Fraga
|
C. del Pou
|
C. del Forn de
Baix
|
C. del Forn de
Dalt
|
Plaça de
L’Esglèsia
|
Placeta de
l’Estanc o de la Vila
|
Plaça de l’omet
|
Plaça del
Castell
|
El Xorret
|
L’Abeurador
|
Estret de la
Badia
|
La Badia
|
Casa del Tio
Nazarillo
|
La Colaeta
|
El Solar
|
La Tapia
|
L’Hostalet
|
Les escoles
|
L’Arrabal
|
Els Pinets
|
Fàbrica de
Licor
|
Els corrals
|
Cementeri Vell
|
El Calvari
|
Les eres
|
Un total de 301 topònims arreplegats en este treball.Però torne a insistir en que el llistat
no està complet, segur que en falten molts, però estan tots els que he pogut
arreplegar fins al moment gràcies al que jo conec, a la informació d’ algunes persones
de Benilloba com José Reig, Vicent Ripoll, Antoni Colomina, Juan Luis Bonet... A
les Ordenances de Regants de 1879 i 1931. Al llibre d’Ana Sanz “Expulsión Y
Repoblación.El Señorio de Benilloba durante la Edad Moderna”. I l’article de la Revista de Festes de 2014 “
Estructura urbana i repoblament local. Benilloba en 1611-13” de Josep Cortés.
Albaida
a 31 de Març de 2020
En
confinament.