dimecres, 26 de febrer del 2020

RETAULE DE S. VICENT FERRER





            Situat a la façana nº 36 del Carrer Major

           Consta de 12 taulellets (4x3), amb una mesura aproximada de 80x60 cm. El retaule esta bordejat per una línea blava i per la part exterior una cinta d’un blau més claret que forma ones i llaços sobre un fons blanc. Els taulells estan dintre una fornícula de poca profunditat, sols un parell de centímetres, emmarcada per una motllura coronada per un frontó. En el frontó resta encara el clau d’ on penjava el fanal o llum que ha segut substituït per una bombeta de llum. En el taulell situat en la part inferior dreta apareix el nom del magatzem o tenda on va ser adquirit: “Azulejos Antonio Sanchís,Colón 62, València” Probablement el lloc de fabricació fora Manises.

            S.Vicent Ferrer és el sant valencià per antonomàsia. Va nàixer a València el 23 de gener de 1350. Posteriorment ingressa en l’ordre de Predicadors Dominics. Va Viure de prop el Cisma d’Occident , renunciant a les distincions cardenalícies i bisbats que li va oferir Benedicte XIII (El Papa Luna).En 1398 va tenir una visió en la qual li se va aparèixer Jesucrist junt a S.Francesc i S.Doménec de Guzman que li encomanen la missió d’evangelitzar el món. A partir d’este moment i durant 20 anys es dedica a predicar per Europa occidental. Dotat d’una gran eloqüència reunia a multituds allà on predicava. Els miracles l’acompanyaven en les seues prèdiques, entre ells el que la gent l’entenia encara que parlara en la seua pròpia llengua, d’ací que es considerava que tenia el don de llengües. En totes les seues imatges apareix el lema:”Timete Deum et date illi honorem” és tracta d’una frase del llibre de l’Apocalipsi: “Tem a Deu i dona-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu juí”. L’explicació està en que S. Vicent es va convertir en el profeta del Juí Final i la vinguda de l’Anticrist. El moment final li arriba el 5 d’abril de 1419 en Vannes (França) on roman soterrat. Canonitzat en 1455 reunix en el seu procés fins a 860 prodigis o miracles. Després va ser nomenat Patró del regne de València. En València la seua festa es celebra el dilluns posterior a la Pasqua.

            Els seus atributs com a Sant són: el llibre, la flama damunt del front, la mitra, el dit índex assenyalant cap amunt.

           En este plafó S. Vicent apareix representat amb els hàbits de Dominic, amb la tonsura de clergue i el nimbe de santificació. El braç dret en alt i el dit índex assenyalant el camí cap al cel al temps que predica la conversió. En la mà esquerra té un llibre ( la bíblia) que un angelet l’ajuda a sostenir. A l’altre costa un altre angelet subjecta un bàcul símbol del bisbat al que S. Vicent van renunciar. Un altre atribut que presenta el sant és la llengua de foc que surt del cap i que simbolitza el don de llengües que posseïa o també que era l’ Esperit Sant el que el guiava. Els àngels estan representats com a xiquets però un xiquets amb el cos musculós. Tots tres, angelets i sant semblen estar sobre el núvols i els fons està indefinit. En la part de baix està retolat el nom del sant i en la part superior en el filacteri apareix el lema “ Timete deum et date illi honorem”El color dominants son el verd, blanc, negre, rosa per als angelets i groc. El seu estat de conservació és bo, tan sols un rajolet està picat.


dissabte, 15 de febrer del 2020

RETAULE DE S.FRANCESC D'ASSÍS





               Situat a la façana nº32 del Carrer Major.          
               Consta del 12 taulellets  (4 x 3) i de unes dimensions aproximades de 80 x 60cm. El retaule està perfectament encaixat dintre de la fornícula excavada en la paret, sense llistell ni vora que l’ emmarque. En la part de baix hi ha una jardinera de ferro amb la finalitat de posar flors per la seua celebració.
               S. Fracesc va nàixer en Assís (Umbria) en 1181, pertanyent al Sacre Imperi Romà Germànic. Batejat amb el nom de Giovane Di Pietro Benardone, era fill d’un burgués comerciant de teles. Açò li va permetre una joventut despreocupada i accedir als estudis regulars de l’època. Fa formar part de l’exèrcit Papal en la lluita contra l’Imperi. I va ser en esta època de soldat quan va tenir una revelació que li van fer abandonar les armes i iniciar una vida de meditació i desinterès per allò terrenal. Va fundar l’Ordre de Frares Menors i va viatjar a orient a predicar l’Evangeli. Va patir els estimes de la crucifixió de Jesucrist encara que els amagava per considerar-se indigne de portar les senyals de la passió de Crist. Al no ser sacerdot ell predicava amb l’exemple i amb les lloances incitant a la conversió i a portar una vida evangèlica. Va morir en 1226 i la seua onomàstica es celebra el 4 d’octubre. Els atributs amb que se’l representa són els estigmes i lacalavera (com a rebuig dels plaers de la vida i la presencia de la mort).
               En este plafó es representa a S. Francesc agenollat, davant té un llibre i una calavera (símbol de la mort  i de que esta l’hem de tenir present en tot moment) amb els braços oberts i les mans esteses, orant i clamant a  Crist crucificat  el poder sentir en el seu propi cos la Passió de Crist. Gràcia que li és concedida. I mitjançant uns raigs que surten de les mans i el costat de del crucificat i  que van directament a les mans i pit del Sant mostra el fet de que va rebre en el seu propi cos els estigmes de Crist. Estes nafres que li van quedar impreses en el cos i les va patir  fins al final de la seua vida les amagava als ulls de la gent perquè no es considerava digne de portar les senyals de la Passió. Estos raigs  donen profunditat a la imatge a la qual cosa també contribueix el paisatge de fons que ompli l’escena:l’arbre, l’església del fons així com les irregularitats del terreny. El Sant porta nimbe i va vestit amb els hàbits franciscans apedaçats, com a símbol de l’extrema pobresa amb que viu.
Els colors predominant són el verd i el marró. L’estat de conservació és bo.                      

dissabte, 8 de febrer del 2020

IMATGES DE SANT PERE I SANT PAU




3.     




                         S. Pere 
                
               Situat en la façana amb el nº 2 del carrer S. Pere on va ser traslladat des del nº3 del mateix carrer fa ja alguns anys.
               És tracta d’una fornícula de dimensions reduïdes que allotja una imatge de Sant Pere. La fornícula esta tancada amb una porta de fusta amb un vitrall transparent que permet veure la imatge. D’esta forma resta al recés  de les inclemències del temps. L’escultura exempta de S. Pere es de reduïdes dimensions, sobre uns 40 cm. I d’escàs valor artístic, sembla d’escaiola i pintada, el seu valor és més bé sentimental.
               Simò Pere va nàixer a Betsaida a finals del S I  a. C. De pescador en el Mar de Galilea va passar a ser un del deixebles més destacats de Jesús. L’església catòlica el considera el  primer Papa basant-se en les paraules que li va dir Jesús: “Tu eres Pere , i sobre esta pedra edificaré la meua església, el poder de la mort no prevaldrà sobre ella, et donaré les Claus del Regne del cel...”(Mateu 16,18-19). Segons la tradició catòlica Pere va acabar els seus dies en Roma on va ser el primer bisbe. Ací va ser martiritzat en època de Neró (67 d.C.) en el Circ del turó Vaticà, on es creu que va ser soterrat i on Constantí  I el Gran, en el S. IV, va manar construir una Basílica. La seua festa es celebra el 29 de Juny.
               L’escultura presenta a un S. Pere vestit a l’estil romà, cobert amb túnica i damunt la toga. En la mà esquerra porta les claus,atribut amb el que sempre es representa a S. Pere. No és pot apreciar la part de la mà dreta perquè unes flors ho impedeixen. El cap està rodejat de l’aureola daurada. Predomina el color marró. Les claus són de color gris, que les fa destacar del conjunt.
4.     


         

              S. Pau
          
          Situat a la façana nº 13 del carrer Sent Pere.
          Com en el cas anterior també és tracta d’una fornícula excavada en la paret de dimensions reduïdes  on està col·locada una imatge, amb la forma d’escultura exempta, de S. Pau. La fornícula la tanca una porta de fusta amb un vitrall que permet veure la imatge interior similar a la de S. Pere però amb un estat més deteriorat.  Esta fornícula va ser reutilitzada després d’haver-se la trobat en una reforma de la façana. Probablement, i com en altres cassos va ser segellada durant la guerra civil.
           San Pau conegut també per el seu nom jueu de Saulo de Tarso va nàixer a Tarso entre el 5 i el 10 de la nostra era. És conegut també per “Apòstol dels gentils”. Encara que no va pertànyer al cercle dels primers dotze apòstols de Jesús té una gran importància dintre del primer cristianisme tant pel seu treball evangelitzador en importants centres urbans de l’Imperi romà (Antiòquia, Corint, Èfeso,Roma) com per la seua obra escrita: Primera epístola als Tesalonicensis, Epístola als filipensis, Primera i Segona epístola als Corintis, Epístola als gàlates entre altres. S. Pau va morir a Roma probablement decapitat en l’època del govern de Neró sobre l’any 60 d.C. Actualment es venera la seua tomba en la basílica de S. Pau d’Extramurs en Roma. La seu festa es celebra el 29 de juny junt a S. Pere.
            En esta imatge, de redüides dimensions, S.Pau va vestit amb la indumentària romana: una túnica i damunt la toga. Porta els atributs amb els quals se'l representa: l'espasa en la mà dreta i unes cartes escrites a l'esquerra. Un arc daurat rodeja el cap en senyal d santidat. Presenta bon estat.
           




      

dissabte, 1 de febrer del 2020

RETAULE DE S.JOAN





           Situat a la façana nº 3 del carrer S.Joan o també carrer del forn de baix. És un poc més gran del que és habitual en els retaules d’este poble. Té 35 taulellets ( 7X5) Suposant que cada rajolet té uns 20 cm .de costat les dimensions del retaule serien 140X100. El retaule esta dintre d’un nínxol excavat en la façana i per accentuar la profunditat la vora està formada per 4 esglaons amb una gradació progressiva cap a dins i acaba amb el llistell blau en la ceràmica que envolta el plafó. En la part superior hi ha un fanal  del que penja una bombeta per la il·luminació i en la par inferior una barana resguarda els jardineres sobre una cornisa que sobreïx a la façana.
           S. Joan conegut per el Baptista va ser un predicador jueu coetani de Jesús de Nazaret, nascut en el S. I a. C. És considerat com un profeta per el cristianisme i el Islam. Segons els cristians és el precursor de Jesús, el que anuncia la seua vinguda i al que va batejar en el riu Jordan. El evangelis parlen d’ell així com de la seua mort decapitat per ordre d’Herodes Antipas. La seua festa se celebra el 24 de Juny. El retaule representa el moment del Baptisme de Jesús per S. Joan en el riu Jordan. Jesús està dintre del riu i Joan li tira l’aigua sobre el cap amb una conxa en el mateix moment ( segons  els evangelis) en el que s’obri el cel,apareix l’Esperit Sant en forma de colom i se sent la veu que diu: “ Tú eres el meu fill vollgut, el  predilecte”. S Joan apareix amb el seus atributs com son:el mantell  de pel de camell amb el que és cobreix. A la ma esquerra el pal amb creu rodejat pel filacteri amb unes lletres  que no es llegeixen bé, sols la paraula SANT i suposadament li continuaria el nom. I en la mà esquerra la conxa amb que batejava a la gent cercant el penediment i perdó dels pecats. Jesús plantat dintre del riu es cobreix amb un mantell. Els dos tenen el cap cercat per l’aureola símbol de  santitat i presenten uns cossos corpulents i musculosos. L’acte es desenvolupa en una escena formada per el riu, la riba i un fons cobert de vegetació i muntanyes. Al cap damunt el cel amb els raigs de l’esperit sant i uns núvols que parcialment el cobreixen. Els tests amb flors impedeixen veure la primera línea de rajolets i si tenen alguna signatura. Els colors dominant són: el bau de l’aigua, el verd dels arbres i el cel, els gris, marró i el rosat de la pell de Jesucrist. L’estat del retaule ceràmic és molt bo.