El diumenge dia 2 celebrarem la festa del Corpus. Sense cap tipus de dubte es el dia en que el poble  ens mostra la seua millor imatge. Els veïns i veïnes de Benilloba s’encarreguen de engalanar-lo tan sols per unes hores, encara que les sensacions que desprèn ens duren tot l’any: la vistositat dels colors, la fragància dels aromes,la llum d’un sol que  resisteix i l’alegria d’uns xiquets en un jornada única. En un dia com este de fa 50 anys, concretament el 13 de juny de 1963,  estos xiquets així ho van viure  i  d’una manera tal que sols es superaria el dia que van acompanyar als seus fills. I amb ells D. Antonio Soler , rector de Benilloba per eixe temps que després de jubilar-se del seu ministeri als 80 anys va trobar el seu lloc en una missió del Perù on fa uns anys que desenvolupa la seua activitat. Un RECORD per a tots i les gràcies per Araceli Tomás que ens proporcionat esta foto tan significativa.

Xics: Leonardo,Enrique Cortés,Manuel Reig,Paco(Solar),Soriano,Luis (germà de Paco),Gaspar,Rafa Ibañez
Xiques: Silvia,Josefina,Paqui,Maridaida,Araceli,Elin, Rosamari Cremades,

PRIMUM VIVERE DEINDE FILOSOFARE

                                               FABIOLA

Anem a preparar un postre per al diumenge.

Necessitarem:

-6 ous

-una quarta de farina

-Una quarta de sucre

-Mitja quarta de farina de coco

-1 sobre de Royal

                Alçarem les clares al punt de neu  i sabrem que  ho estan  quan girem cap avall el recipient i no caiguen. Després s’afegirà el sucre, la farina, el coco i el sobre de royal. Ho remenem tot molt bé i ho aboquem a un motlle amb forma de rotllo que prèviament  haurem untat  bé amb oli per a que no s’apegue.

Ho posarem al forn durant 45 minut aproximadament.

                Després ho arremullarem amb almívar que farem de la següent manera: a tres gots d’aigua afegirem 400 g. de sucre,corfa de llima ratllada i un poquet de licor ( el que tingam a má: mistela,ron...) i ho posarem al foc remenant-ho fins que minve un poc.

 Ja hem direu el resultat.

IMATGE HISTÒRICA 1960

          Este era l’antic cementeri de Benilloba. Per raons d’espai , salubritat i perquè els temps canvien es va construir un nou cementeri dalt del mateix tossal.  I este més antic, que durant més d’una centúria (caldria indagar quan va ser construït) havia acollit a tots els difunts del poble va perdre la seua funció. Amb el pas del temps va anar deteriorant-se alhora que es treien els restes per dipositar-los al nou, fins que va ser enderrocat i en el seu lloc es va fer un jardí conservant tan sols l’escala d’accés. Com ja és una imatge històrica cal que la recordem.

CONEIXEM

         Sabríem utilitzar la paraula  ESQUIT ? jo encara la gaste alguna vegada  però els joves  no se si la coneixeran. Podríeu fer alguna frase amb esta paraula? Anem a intentar-ho.

       Fa ja temps quan,amb els amics, jugàvem a les cartes  solíem  fer-ho a cotos i abans de la partida  acordàvem fer  coto i esquit. El coto  durava fins que un dels  contrincants arribava a quatre mans ( una mà era una partida o joc). Una vegada acabat, el perdedor tenia la possibilitat de restablir-se de la seua perduda amb un nou coto i açò era L’ESQUIT. També podem dir Resquit i es la compensació que podem rebre  després d’una pèrdua. Desprès d’una mala collita si  al any següent  ha sigut bona i els preus han acompanyat podem dir que s’hem tret l’esquit. Després d’un mal negoci podem treure l’esquit amb un bo que compense les pèrdues.

Segur que molts  ara  direu : “és veritat, no me’n recordava”