LA CASA DELS IAIOS DE CASIMIR
La meua àvia Elena i el meu avi Casimir vivien en una casa amb tres plantes.
En la primera només entrar, a la dreta, estava l'habitació de les persones majors.
El terra de la casa era de terra. Vullc dir que no tenia, mosaic, rajols, tavons...El terra era de terra.
De seguida venia el menjador amb el fumeral i la cuina.
En la cuineta n' hi havia un banquet per a posar els dos llibrells per a escurar amb l' aigua que portaven de la font.
En un altre banquet es tallaven verdures i carn a l' hora de preparar els menjars
No!
No!
No tenien poal d' escombreries!
Les botelles de llet eren retornables.
L' arròs, el sucre.. es compraven a la botigueta. El tio Vicent " El botiguero" tenia sacs, pesava i posava el sucre o l' arròs en caputxos de paper. La iaia reutilitzava eixe paper.
El menjar que sobrava tenia acceptació al corral, els gats els ossos, les gallines les molletes, els conills, les peladures, les oronelles, els mosquits, granets d' arròs....res no sobrava.
El plàstic?
Això qué és el plàstic?
Coneguem i usem l'espart, la boga, el vímet, els joncs, els ullols, la sarga..
El plàstic no....... és alguna beguda? .
L' excusat era on feiem les necessitats majors.
Era un bassalet amb una fusta al damunt.
Eixa fusta tenia un forat de la mida d'un cul gran.
Posàvem el cul , ..........- em i amb un espigò ens el torcàvem.
I eixe bassalet anava omplint- se fins que el meu iaio li deia a mon pare :
- Casimiret, està ple! Demà matí a les quatre!
- Sí, pare!
I a les quatre i deu Casimiret feia clots al bancal d'oliveres de la família, a tocar.
I el meu avi amb un carabassot omplia el cànter boca ampla, se'l posava al llom i l' abocava al clot que havia fet Casimiret.
A les huit havien acabat i els dos anaven satisfets al llavador s' arromangaven de cames i braços, s' ensabonaven amb una de les pastilles de sabó que feia iaia Elena i...
En arribar iaia Elena tenia damunt taula quatre trossos de llomello d'orsa, una ensalà d'alficòs, tomaca i ceba i una bona qüerna de pa que ahir va pastar.
Com en totes les cases de Terrateig els meus iaios tenien al menjador un armari empotrat en la paret anomenat " alacena" per a posar, coberts, plats, gots. Elena li posava unes puntilletes i quedava una alacena molt bonica.
Elena guisava amb foc. Posava la cassola damunt d' un trespeus, encenia el foc i l' atiava.
A l' hivern feien mitja vida a vora la xemeneia. Per a reviscolar el foc els iaios tenien un potet amb sofre i una cullereta de fusta , una trompa de canya foradà i un ventall d' espart.
Recorde el canterer amb les botiges i el cànter.
Per a enllumenar només n' hi havia una perilla al sostre forrada amb paper de seda de colors. Elena quan venien Festes d' Abril canviava els papers. Eixos dies amb calç pintava i desinfectava la casa.
Menjador adins, separat per una porta, estava el corral. Allò era l' harca de Noé! .
Conills, pollastres, gallines, conills d'índies, la cabra que bona llet donava....i al fons el matxet de llaurar i la porquera per a criar un bon porc per a tenir carn i embotit per a gran part de l' any.
Ara anem a pujar l' escala, però abans mirem el rebostet que tan bé van idear els obrers de l' época.
Com que baix de l' escala queda un gran buit van fer escudellers i posar una porteta. A allò li van dir rebost.
Al rebost es guarden cassoles, salmores, verdures, la gerra d'oli...
Quasi ningú sap que eixe lloc es diu rebost i la gent més moderna li diu despensa.
Eixes persones no mengen mai pernil ni cuixot, sempre mengen jamón.
Bé, pugem dalt. Dalt pujaven els que millor cames tenien que eren les meues ties i mon pare.
Els matalassos eren de llana i les mantes també.En casa dels meus iaios mai van tenir estufes elèctriques ni de gas.No podien comprar els aparells ni pagar l' electricitat.
L' habitació més calenta era la de ma tia Elena i ma tia Isabel. La xemeneia passava entremig de les dos capçaleres.
Tenien una tercera habitació per si venia algú de la família. Ma iaia allí tenia una Singer i feia pantalonets, faldetes i de tot amb la tela que li comprava al robero Isidro que venia cada mes amb la DKW a vendre des de Rótova.
Anaven vestidets amb la robeta que feia ma iaia Elena.
Anaven a la moda Elena! La roba durava fins que es trencava. I quan es trencava algunes voltes s'apedaçava.
Pugem dalt?
El daltdemésamunt!
El feien servir molt!
Penjaven els pernils i els embotits de la porquejada, tomaques, nyoretes..
Deixaven la collita de fruits secs, blat, civada..
Criaven cucs de seda sobre canyissos i fulles de morera per a vendre els capolls i traure uns dinerets.
La palla i les garrofes i l'herba alfaç també la guardaven daltdemésamunt i per un forat que anava des de la pallissa al pessebre del matxo, el iaio , enviava un manoll de palla i un grapat de garrofes cap avall.
El matxet donava les gràcies renillant!
.jpg)