L’altre dia vaig
pegar un passeig pel riu. Feia molt de temps que no ho feia. De la carretera
vaig baixar pel llavador de dalt cap al riu. I quina sorpresa més gran. Em vaig
endinsar per un túnel de vegetació, una senda oberta entre
brosses,xops,esbarzers... que avançava paral·lela al riu. Més bé un suposat
riu, perquè entre la poca aigua que baixava, que es perdia entre la vegetació
en uns trams i sota les pedres en altres, sols en contats racons la sentíem córrer.
La verdor m’ envoltava i els raigs de
sol que aconseguien travessar el espès fullatge es clavaven a terra. On està el
llit del riu de cudols i de grava? on estan els tolls? On les hortes? Hem
tornat al riu més salvatge. Les xopades ja no es tallen, les sargues són
descomunals i les plantes enfiladisses tot ho cobreixen. I així seguint el camí
obert com un alcavó arribe fins la canal del Barranc de cuixot rescatada d’entre brosses. Vos convide a que seguiu este passeig,
obriu els ulls al ventall mes ampli de
verds, atengueu tota la sèrie d’olors, escolteu la variada gamma de sorolla que
trenquen el silenci...
dilluns, 25 de juny de 2018
dissabte, 16 de juny de 2018
UN BENILLOBER IGNORAT
El Coneixeu?
Ben
segur estic de que no. Este Benillober
va viure en primera persona importants esdeveniments històrics del S.XX:
l’emigració, la guerra civil, l’intenament en els camps de refugiats francesos,
la segona guerra mundial, 4 anys en un camp de concentració nazi i l’exili.
Una vida duríssima, quasi impossible de ser viscuda, amb episodis d’una autèntica novel·la, on la més crua
realitat supera la ficció. E.G.S ens va deixar en 1998 en Frontignan, lluny de
la seua terra natal i la Catalunya on tenia la seua estimada família. Una vida
molt digna de ser coneguda per a conservar-la en la memòria com exemple de
superació,valor i de defensa de la llibertat i dignitat humana. Després de
mesos d’investigació, dificultats i colps de sort en el Programa de festes d’enguany podreu llegir
un resum del que va ser la vida d’este benillober que era desconeguda fins ara.
dissabte, 9 de juny de 2018
CANÇO: MON PARE NO TE NAS
Esta és una cançoneta
que a tots de xicotet ens han cantat i després nosaltres també ho hem fet. Per
a que la recordem i no es perda la posem ací.
La partitura i la lletra està treta
del llibre “Cançons de Cocentaina” Tomo II. Que és una recopilació que van fer els germans
Joaquin i Just Sansalvador. Editat pel Centre d’Estudis Contestans.2007.
divendres, 1 de juny de 2018
SENDA DELS PEIXCATERS
Heu sentit parlar
de la senda dels Peixcaters? Esta senda es un camí que va des de la Carretera de Gorga, abans de la Casa
Blanca, al barranquet de Rodacanters, passant pel camí de les Neves en el seu ascens
i per l’Almirat en la seu descens. En els mapes és el tram de camí comprés
entre els dos signes (creus roges). Per que té eixe nom tan
curiós? Possiblement perquè este seria
el camí de transport del peix amb animals de càrrega. El peix vindria de la Vila per l’Aitana, passaria per Penàguila , aniria pel camí que
ve a Benilloba , seguiria per l’Albaga amb direcció a Gorga i abans de la Casa
Blanca giraria cap al Nord per anar cap a Rodacanters ,després passar per la
Sort per baixar al riu i dirigir-se cap a Cocentaina per algun camí que hui
esta perdut. Esta seria la ruta per dur el peix a Cocentaina, Muro i altres
pobles del Comtat. Els temps passem, els costums canvien però els nom dels
llocs perduren a través de generacions. La toponímia sempre és una font d’informació
molt important.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)