L' ENLLOSAT DELS FORNS

 

Estes dos anotacions apareixen en la quadern de treball de Josep Soriano Guerrero, pedrapiquer d’Atzeneta, i corresponen al encàrrecs que fan els Forners de Benilloba al pedrapiquer per a que canvien el sòl de pedra dels dos respectius forns. Cada cert temps el sòl del forn de pedra s’havia de canviar degut a que les altes temperatures feien malbé les pedres, fracturant-se i perdent la uniformitat, aleshores la pala tenia dificultats per a relliscar al entrar o traure els pans. Atzeneta d’Albaida era terra d’artesans de la pedra a més de tenir canteres amb unes vetes de pedra adients per a traure llambordes que serviren per a esta tasca. Primer és Vicente Cremades propietari del forn del carrer S.Pere  ( al que anomenàvem Forn de Dalt )el qui li fa l’encàrrec el 20 de maig de 1956 i  després,  vespra de Reis (5 de gener) de 1957 és Vicente Pérez, propietari del forn de Baix ( carrer de s. Joan nº 4) el que li fa la comanda. La mesura dels dos deu ser similar encara que  una està en pams i l’altra en metres,  perquè el preu és el mateix. El forn de Baix va deixar de prestar el servei al voltant de l’any setanta del segle passat. El forn de Dalt en els anys seixanta va canviar de propietari i ha continuat fins l’actualitat encara que adaptat a les noves circumstàncies.

Les fitxes han estat proporcionades per Ximo Tormo, estudiós d’Atzeneta.

LA BOTIJA I EL BOTIJÓ

 

BOTIJA

BOTIJÓ

En els diccionaris valencians les paraules BOTIJA i BOTIJÓ són sinònims: Recipient de terrissa que s'utilitza per a mantindre fresca l'aigua, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un, més gros, per a omplir-lo i un altre, més menut, per a beure i amb un ansa en la part superior. Però per a nosaltres esta definició s’ajustava al que coneixem per Botijó. I la Botija (en femení) era un recipient també de terrissa però de major grandària, amb dues anses, una cada costat, i dos brocs , uno molt grand en la part superior per omplir-lo i un altre en la part davantera per a beure. La part anterior era de forma arrodonida (de ací crec que ve el seu nom en femení, similar a panxa d’una embarassada) i la part posterior plana. Mentre que la botija tenia una capacitat aproximada d’uns 5’5 litres  i la del botijó  era d’uns 3 litres. La botija, de major capacitat era utilitzada per els homes que anaven a treballar al camp durant tota la jornada mentre que els botijó eren més utilitzat en les cases i romania penjat en el lloc més fresc.

VELL CIPRÉS

 

Vell ciprés a l’horitzó,

vell ciprés arrelat,

vell ciprés dret

i entre penyes clavat.

Vell ciprés,vell

que apuntes al cel,

amb el tronc nu i

atapeït fullam.

Vell ciprés que encares

sol i sequeres,

pluges, neus i a tronades,

a vendavals i i llamps desafiant.

Vell ciprés

 de lluny un poble aguaites

que viu, alena i batega,

a les esquenes teues

del tot ignorant.

Vell ciprés que diu:

Estic ací dalt,

que no em veieu?

Testimoni de la vostra existència,

confident del vostre tràfec,

il·lusionat amb la vostra alegría,

immòbil al passar del temps.

I entre tantes aventures i fets,

el vol d’una palometa,

el niu  d’un gafarró,

el brunzit d’una abella

ha parit un nadó.