Antonio Calatayud i Ximo Casanova |
En el llibre que vaig publicar sobre les danses de Benilloba titolat “ Peguem una dansaeta?” vaig dedicar un capítol als dolçainers, en ell parle de tots els dolçainers, o als menys dels que tinc referències, que durant els S XX van venir a amenitzar-nos les nostres dances. Uns van ser dolçainers habituals durant anys, altres van venir ocasionalment. Entre estos últims es trobava un que per un testimoni sabia que que li dien “el tio Putxero” i que era de Bocairent. El tio Putxero va venir un any en que els Boronat de Callosa no ho van fer( es comentava que els Boronat optaven per tocar en un Benidorm en ple apogeu turístic on guanyaven mes diners). No sabia res més d’este home fins que les casualitats de la vida van fer que Vicent Ripoll coneguera en València a un descendent seu. I Vicent va ser qui en va proporcionar esta fotografia on apareix en Benilloba tocant les danses acompanyat per el tabaleter Ximo Casanova. La fotografia està datada el 11 de setembre de 1969 i apareixen dolçainer i tabaleter damunt del cadafal, acabadet d’estrenar perqué encara no esta pintat, en la plaça del Omet i amb dues cadires de boga que les portaven prestades del casino. El Tio Putxero havia nascut a Bocairent 17 de Gener de 1911 i es va iniciar en la música des de molt xicotet. Als onze anys va escomençar a estudiar solfeig. En 1923va ingressar en la Banda Primitiva de Bocairent tocant el clarinet.Amb posterioritat esta banda es va fusionar amb la Nova per formar La Unió Musical de la que va ser director en dues vegades: en 1939 i a partir de 1948.També va dirigir l’ orquestra del teatre local on interpretaven sarsueles i en la capella de la parròquia acompanyant misses. Tenia coneiximents d’armonia i guitarra. A partir e 1945 va composar alguns pas-dobles així com alguna marxa mora.També va ser dolçainer durant 22 anys, entre 1955 i 1977, en el quals amenitzava els danses i cercaviles de les festes de S.Agustí del seu poble. I ell mateix va ser el transcriptor de la musica d’estes cercaviles i danses per a que no es pergueren. En esta etapa de dolçainer va ser quan va venir al nostre poble. Va morir un 2 de febrer, vespra de S. Blai, de 1992.