Amb el topònim Molí de Paper els
Benillobers designem el lloc on fa molts anys,concretament en el s. XIX, hi
havia un Molí. En el present article vaig a reconstruir la història d’este molí amb tot el que he
pogut indagar sobre ell,encara que la seua història real és molt més amplia. En
un principi va ser un molí de gra, molí que
després es va reconvertir en fàbrica de paper,
que es el que li va donar el nom, encara que en determinat moment també se’l coneix com Molí del Llatero.
En primer lloc el situarem en el espai:
el Molí de Paper estava a la dreta i
sota l’antic camí de Benilloba a
Benifallim, una vegada creuat el riu, en la primera costera després de passar
el camí de Miranbò. A dia de hui sols resten, encara que colgats per els
esbarzers i l’aixara, restes d’una paret
de pedra i la base d’altres murs
que fan de marges del que en un temps
van ser hortes.
Per
assistir al seu naixement ens hem de situar a principis del s. XIX, en plena
guerra del francès, quan Espanya esta ocupada pels exèrcits de Napoleó i els
representants dels poders locals i provincials estaven reunits a Cadis,
intentant donar un marc jurisdiccional a l’Estat al temps que organitzaven la
defensa contra els francesos. El resultat serà la constitució de 1812, de
la que enguany es celebra el seu 200
aniversari. Dintre del context de l’elaboració de la nova constitució el 6 d’Agost de 1811 es deroga l’antic règim
senyorial es a dir “las prerrogativas de jurisdicción y los privilegios
exclusivos, privativos y prohibitivos que gozaban los dueños territoriales” (1)
Amb està disposició deixa de ser un privilegi del senyor territorial el poder
tenir un molí, s’acaba amb el monopoli i qualsevol persona amb diners i els permisos adients pot construir un molí o un altre artefacte
manufacturer. En Benilloba esta situació
es prompte aprofitada per un tal
Blas Herrero per construir el primer molí
fora de la jurisdicció del senyor. Fins a este moment, en Benilloba,
sols hi havia dos molins que pertanyien a senyor, comte de
Revillagigedo, on tothom tenia que anar a moldre el seu gra i que
eren: el Molí de Comte, que nosaltres coneixem com el Molí Blai, que per molts
anys va ser l’únic fins que en el segle XVIII es construira el Molí del Salt.
Blas
herrero, obrer d’ofici i persona emprenedora aprofita el moment liberalitzador
i veient la possibilitat de fer negoci construeix un Molí en el Barranquet de
Soler, també anomenat Barranquet de Monllor, en 1813, i en el lloc concret que abans hem
descrit per diversos motius:
- Està junt a la sèquia d’Ombria o
sèquia mare que és la més cabalosa
- Està en un nivell més baix que la
sèquia, per aprofitar la força de la caiguda per moure la mola.
-Està prop del poble, on estarien els
seus clients.
Este
molí constaria, en un primer moment, del casal on estaria la vivenda del
moliner i s’instal·laria la Mola, totes les eines necessàries per a fer-la rodar
i per treballar amb el gra i també el cup que s’abastaria d’aigua de la sèquia.
Amb
el pas del temps i la restauració del absolutisme són restablerts els dret dels
senyors. Amb la qual cosa la comtessa de Revillagigedo reclama, mitjançant el seu apoderat,els seus
drets sobre el molí, iniciant-se un plet
en el que com a propietària del domini directe denuncia que Blas Herrero no té autorització per a establir el
molí, a més utilitza l’aigua de la sèquia
sense el seu permís i per tant perjudica als regants i al seu propi molí, situat aigües avall i que exploten els seus
arrendataris.(2)
Amb tota esta situació Blas Herrero encara continua fent obres: comença a construir
una bassa per emmagatzemar l’aigua i un alcavó per a conduir l’aigua que ix del
molí, com certifica un notari que es presenta en el lloc per testificar el que allí està fent-se. I a més diu que sembla que la construcció de
la bassa és per instal·lar una alta mola.(3)
La
resolució del plet és de juliol de 1817 i falla a favor dels propietaris del
molí, reconeixent la propietat i establiment del molí així com el dret a poder construir
la bassa i instal·lar una mola més. Esta sentència serà la conseqüència de l’evolució dels
temps, de la pèrdua de
drets dels senyors territorials
front a les noves formes de propietat. En estos moments el molí es, a
parts iguals, de Blas Herrero i Miguel Garcia. Ja que Blas li l’ havia venut a
Miguel per 2500 lliures, però en gener de 1816 Blas s’havia penedit i li n’
havia comprat la meitat pel mateix preu. També per esta data, aproximadament, Blas herrero
havia iniciat la construcció d’un nou
molí, ( sembla que estava segur de
guanyar el plet am la comtessa de Revillagigedo), el qual coneixerem amb el nom
de Molí del Noguer, ja que exactament un any després , el 27 de setembre de
1818 es firmarà l’escriptura d’establiment d’este nou molí. (4)
Com ja hem dit, el molí,anomenat
aleshores Molí del Barranquet de Soler,
propietat a parts iguals de Miguel Garcia i Blas Herrero si que farà reformes
construint una bassa per a l’emmagatzematge de l’aigua i una conducció per a
desaiguar una vegada l’aigua ha fet
girar la mola. Però continua treballant-se amb una sola mola.
Amb
posterioritat, existeix un document del 31de Juny de 1826 (5)
d’arrendament del molí a tres persones conjuntament: un moliner (Francisco
Ximeno), un llaurador(Joaquim Company) i Maria Company (vidua).I en este
document ja no apareix com a propietari
Blas herrero, sino Pedro J. Iborra, que se suposa que li hauria comprat la seua
meitat, mentre que l’altre propietari és Francisco Garcia (possiblement fill de
Miguel Garcia).
Passa
el temps i el 30 d’agost de1851 el
descendents de les families Iborra i
Garcia propietaris encara a parts iguals del molí, li’l permuten a Joaquim
Gimeno per terres. El Molí és valorat aleshores amb 15700 reals de velló i en estos
moments ja es treballa amb dues moles.(6)
A
partir d’estos moments la informació de que dispose ens la proporciona una
altra font: les Actes de la Comunitat de Regants de Benilloba de la que forma
part el Molí de Paper, ja que aprofita els sobrants de la sèquia d’ombria, dret
que té adquirit a canvi de deixar la
sèquia en condicions adequades ( es a dir netejar-la les voltes que calga i
reparar qualsevol deteriorament). Per un acta sabem que en 1863 el molí pertany a Alberto Miñana,
industrial d’ Alcoy que ha comprat el molí, amb molta probabilitat, per
aprofitat la seua infraestructura i la font d’energia per a la producció de
paper(7). La matèria prima que s’utilitzava eren draps vells,espart,cànem...
que es posaven a remulla per a que anaren podrint-se i desfent-se, després es
trituraven ( per a la qual cosa es gastava un mecanisme mogut per la força
hidràulica) per a traure la cel·lulosa. Esta cel·lulosa desfeta i en estat líquid
es posava en motlles on es secava i quedava el full de paper. D’ací li vendria
el nom de Molí de Paper amb el que ha perdurat. També d’ este temps li ve el
nom de Molí del Llatero amb el que també
es coneixia i amb el qual apareix en
documents ( Este li ve del malnom Llatero, que es el que feia
llata i llata era la cordeta de cànem o espart, per tant també te relació amb
la dedicació del molí).
L’empresa
no funcionaria molt bé o oblidava les seues obligacions amb els regants perquè
la junta de regants, en juny de 1863, insta a Alberto Miñana a que netege la sèquia de l’Ombria i a més li
obrin un expedient. En juny les sèquies han d’estar netes i en perfectes
condicions perquè és el moment de començar a regar les hortes.
El
conflicte entre els regants i el propietari del molí continua durant anys , com ho reflecteixen les
actes de la comunitat de regants, ja que
no compleix allò acordat i perjudica als regants de la sèquia de l’ombria o
sèquia mare que és la més important de tots els regs de Benilloba.
El
molí li és embargat a Alberto Miñana
com testifica un acta d’Abril de 1870 en la que els regants es dirigeixen
a D. Vicente Mira Monerris, que es el depositari del Molí de Paper per a que
complisca amb les seues obligacions o pague les despeses de la neteja de la
sèquia (8).
L’enfrontament
entre les dues parts continua, i fins a quin punt arribaria que en un acta del
9 de Desembre de 1877, entre altres acords, els regants decideixen “ adquirir
el Molino del Llatero i proceder a su demolición, vendiendo los materiales y su
solar y utilizar la piedra en el revestimiento del aqueducto y formalizar un
reparto entre los regantes de los tres riegos
( el reg Nou, el reg d’ Enmig i el del Bassó) para la compra”(9). L’aqüeducte al que es refereix és l’alcavó de la Guarda
que per estes dates està construint-se i
que es troba a menys de 100 m. del molí.
Posteriorment en un acta de regants
del 22 de desembre de 1878 ens diu que el molí del Llatero ix a subhasta el 28
del mateix mes i s’autoritza als vocals representants dels tres regs de
l’ombria per a comprar el Molí. I esta es la darrera acta de la comunitat de
regants en la qual es parla del Molí. Es podria pensar que el compraria algun
nou propietari que ja no presentaria més problemes. Aleshores el molí
continuaria treballant fins que en algun moment s’abandonaria. Però pense que esta hipòtesi no seria l’encertada.
Una altra possibilitat es que en la subhasta s’adquirira el molí, el tiraren i
es reutilitzaren els seus materials. Esta
em sembla més encertada ja que l’ aspecte que te l‘espai on estava el molí desprès de
la seua observació es el d’un espai net d’escombraries amb unes retaules planes
resultat de la seua utilització com a hortes. En canvi no hi ha document que
testimonie la seua compra ni un repartiment de les despeses, o al menys jo no
l’he trobat.
A la fi un molí prematur amb una història tan accidentada com
noms ha rebut (Molí del Barranquet de Soler, Molí del Barranquet de Monllor,
Molí de Paper i Molí del Llatero) amb
una mort també prematura i del que queden unes restes de paret i un alcavó de desaigue d’un centenar de
metres en cara en perfecte estat,recobert de pedra i amb una espitllera digna
d’admirar.
Enric
Morrió i Gómez
Bibliografia i
documents:
(1)” Els molins en la
història”.Joaquín Navarro Reig. Dintre de “Molins i Moliners.Els molins
hidràulics fariners del Comtat” Centre d’Estudis Contestans.2007
(2) )”Construir un molí. Un plet. MªDesamparados
Soler Moltó “Molins i Moliners...”CEC.2007
(3) )”Construir un molí. Un plet”MªDesamparados
Soler Moltó “Molins i Moliners...”CEC.2007
(4) El Molí del Noguer. Revista de Festes de
Benilloba. Agost 2011
(5) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental. Protocols de José Puig Reig
1826-29
(6) “Molins i Moliners...”CEC. Anex Documental. Protocols
de Miguel Ripoll.1851
(7)Acta de la
Junta de Regants del 16 de Juny 1863.Arxiu Ajuntament de Benilloba Carpeta
139/1
(8) Acta de
la Junta de Regants.16-4-1870. Arxiu Ajuntament de Benilloba.
Carpeta
139/7
(9) Acta de la Junta de Regants.9-12-1877 .Arxiu
Ajuntament de Benilloba
Carpeta
139/7