Ahir,3 de Juny es va presentar el llibre "Benilloba:La tierra de mis antepasados".L'Alcaldessa Anna Dèlia i jo vam acompanyar a Mercé Camps en este acte. I ací vos pose el meu escrit en la presentació de l'acte.
BENILLOBA.LA TIERRA DE MIS ANTEPASADOS
El naixement d’un llibre sempre és una bona noticia,i si el llibre
parla de Benilloba encara és millor. Bona Vesprada.
Primer que res vull donar les
gràcies a Mercé per haver-me convidat a estar ací i a l’ajuntament i en concret
a Anna Dèlia per haver facilitat este acte.
Començaré
parlant de Camèlia O’Conno , l’autora, o
millor Camèlia Domènech com ella vol que la coneguen ací, es a dir, pel cognom
de son pare que és un cognom molt propi del poble. Jo la vaig conèixer al 2013
pel correu electrònic, personalment no la conec, i a la que estic molt agraït per
tota la seua col·laboració en la meua investigació sobre l’emigració de
Benillobers als EEUU. Ella és un testimoni directe d’aquella emigració. El seus
pares es van casar ací però de seguida se’n van anar a Filadèlfia i al poc
temps va nàixer Camèlia.Per tant de xicoteta va viure tot el ambient dels
Benillobers emigrats a EEUU i concretament a Filadèlfia.
Camèlia
es una persona molt culta, intel·ligent, lúcida i a pesar de la seua edat
encara conserva la xispa de la curiositat pel saber.I fruit de la esua
característica personalitat, de la seua prodigiosa memòria i l’amor per la
terra dels seus pares és este llibre que hui presentem ací. Els seus pares,
Rafael i Matilde li van transmetre la
cultura dels seus avant passats en un intent de perseverar la seua identitat,
de sobreviure dintre d’ un món diferent. Com ella mateix diu al pròleg “
Nuestro mayor peligro es olvidar nuestros orígenes”.
La
conseqüència d’eixe intent de conservar els orígens és este illot de la nostra
cultura dintre de la societat angloamericana.
Este llibre consta d’una primera part en la que
l’autora utilitzant llibres, articles de diversos autors i les seues
investigacions en genealogia va reconstruint la
història del nostre poble.
I
després té tota una segona part en la que relata llegendes populars anècdotes,costums,
folklore i fets històrics que ella
recorda a traves de les narracions de són pare i altres familiars. I així
arribem a conèixer cançons de batre ( crec que ací s’han perdut totes), jocs i
cançons infantils. Fins i tot arribem a conèixer la narració d’un miracle de
S.Vicent que es contava per ací. Costums, vigents a principis del s.XX i que ja
han desaparegut , per exemple: menjar pa i raïm o pa i olives.
També hi
ha un llistat d’expressions i frases
fetes, de les qual algunes encara es conserven però altres han desaparegut.
Però el
que vull destacar és com tot el coneixement cultural d’unes persones que van
emigrar als EEUU, allí s’ha conservat i cent anys després ens torna com un
retrat de l’època ensenyant-nos coses
que nosaltres ja havíem oblidat. Es la imatge intacta que conserva
l’emigrant de la seua terra i època. Són
els lligams als seu origen.
Quan
Mercé em va convidar a estar ací jo li vaig escriure a Camèlia contant-li-ho I ella en va contestar entre
altres coses:
“Para mi lo que escribí no tien gran mérito. Solamente lo
escribí para que mis hijos y nietos no se olviden de sus raices. Desde luego en
algunas generaciones se perderà todo, muy a pesar mio”.
Y això és el que hem d’evitar nosaltres: que els nostres
coneixements , cultura i llengua es perden.
