divendres, 18 de setembre del 2015

CONEIXEM?


Benillobers: sabeu  a que al.ludíem  quan parlàvem de “LA SALA”?
Quin era el significat d'aquesta paraula?


SOLUCIÓ

He vist que tots estàveu molt encertats. Tots recordem quan  havent fet alguna maldat de menuts  ens amenaçaven amb portar-nos a LA SALA. “Et portaran a LA SALA” era una sentència amb molt de pes. Però també anàvem a la Sala a pagar la contribució una vegada  a l’any  o  acudíem cridats per l’autoritat municipal. Mai anomenàvem el lloc com Casa Consistorial,l que deia l’ inscripció que hi havia damunt la porta d’entrada, ni coneixíem el mot de Casa de la Vila com s’anomena en altres llocs. Tal vegada utilitzàvem un poc més el terme ajuntament que és el  que actualment esta més vigent. En Benissa encara hi ha un edifici històric anomenat La Sala del Consell, era el lloc on estava l’administració del poble, on es reunien els consellers , també era  presó  i allí es feien certes transaccions econòmiques. Amb prou seguretat, que nosaltres anomenem  a este edifici com LA SALA el podem atribuir a que antigament ,en època foral,  s’anomenava Sala del Consell a l’edifici públic on es reunien els consellers del poble per exercir la seua autoritat, era el centre administratiu del poble, així com també presó. I així es va anomenar fins que el Decret de Nova Planta  de 1716  va suposar un canvi en el sistema administratiu. Però encara que les lleis canviaren el funcionament de l’administració no ho van poder fer amb el nom del lloc, que va continuar utilitzant-se al menys tres-cents  anys més. Hui en dia  resta com una paraula a recuperar ja que són pocs els  joves que la coneixen.


diumenge, 6 de setembre del 2015

UNA TRADICIÓ RECUPERADA

          Enguany en danses vam recuperar una tradició: la processó que es celebrava el 8 de setembre, dia de la Nativitat de la mare de Déu, patrona de la nostra parròquia. El diumenge 31 d'agost, les danses per diversos motius s'han avançat uns dies, i quan feia exactament 50 anys que s'havia deixat de fer, va tornar a eixir en processó la imatge de la Immaculada damunt de les seues andes i conduïda per els majorals. Va seguir el tradicional recorregut de carrer Major, trencant per la plaça la Font cap al carrer S. Antoni, després li va pegar la volta a la plaça l'Omet i per carrer S. Cristòfol va tornar pel c. Major cap a l'església. Tots el balcons del recorregut van estar ornats amb mantons de Manila. Davant l'església se li van oferir a la Mare de Deu les flors que la gent portava i amb els acords de la Moixeranga, interpretada pels dolçainers, la imatge va entrar a sa casa. Esta processó, a la que van assistir les dones lluint els seus mantons i amb l'acompanyament de la dolçaina i el tabal, va transcórrer amb molt de silenci i solemnitat.