Tots coneixem l’expressió ROIG COM UN TITOT. Però sabem que significa I en quin context utilitzar-la? Deprenem el seu significat i continuem fent-la nostra en el nostre parlar quotidià.
Corretgeta descoberta!
Corretgeta descoberta!
Efectivament si com a conseqüència d’un fort enuig, un enfuriment, també per vergonya o per un atac d’ira ,o que no pot respirar,un excés de calor o altre tipus d’excés, a algú li se pugen els colors a la cara diem que es fa Roig com un Titot. Esta és una expressió nostra , espontània , bonica i que deuríem de seguir utilitzant. Però el que volia destacar d’esta expressió és que en ella encara utilitzem el mot “titot” (gall dindi en la llegua estàndard, tito en València) que ha desaparegut, pràcticament, de la nostra parla. Ja ningú li diu titot a l’au que es mengem per Nadal, que té un cap i un coll sense plomes, amb unes excrescències carnoses de color vermell i una membrana damunt del bec que li diem moc. I per similitud amb este cap i coll roig és pel que diem que hom s’ha fet roig com un titot.
Caldria que seguirem utilitzant el mot nostre “titot” i no el de “pavo” que es l’habitual en la parla i d’origen castellà, perquè si no a la fi desapareixerà com ho ha fet ja un altre mot que hi havia per anomenar la mateixa au: Andià ( que ve d’Indià, ja que estes aus varen venir de les indies). Andià ja no s’utilitza, però uns anys arrere( una o dues generacions) encara era habitual en la parla com ho demostra una anècdota que he sentit contar: En els anys quaranta va anar una família de maseros, veïns nostres, a vorer la diana de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Acaba la diana de retorn cap a casa, i comentant el que havien vist, el fill mes xicotet va dir:
-M’han agradat mol els trages, i la música era molt bonica,havien molts festers i gent mirant, però amb tanta cosa, no he aconseguit vore l’ andiana.
Tots varen riure de l’acudit del xiquet que no coneixia, fins ara , altra andiana que la del corral de sa casa.