dissabte, 30 de novembre del 2024

EL CARRER MAJOR

 

El carrer Major engalanat per a les festes de 1947.



    Es el primer, el capdavanter, el preeminent, el guia, el principal, l’inicial a partir del qual naixen els demes. Per ell transcorren tots el esdeveniments: desfiles, cavalcades, festes, celebracions, alguna manifestació social, bodes i els difunts en el seu darrer viatge. Des del seu inici en la plaça l’església fins a les antigues escoles és el carrer més llarg i el més freqüentat. Antany molt animat en el moment d’entrar i sortir de les fàbriques, en els dies de mercat o en l’horari d’anar o eixir de l’escola.

    Assegut sobre segles d’història (restes materials i humans de tems passats ha aparegut al fer obres en ell) anhela temps millors, ànsia la nostra atenció.

    El seu traçat és molt irregular, trams rectes i voltes s’alternen contínuament, fruit d’una llarga història i un creixement progressiu al llarg d’un antic camí. Discorre amb un lleuger ascens, més pronunciat en dos trams concrets: a l’eixida de la plaça l’església i en la intersecció amb el carrer Salamanca.

    El carrer que consta de 28 cases per la seua banda dreta i 30 per l’esquerra sempre ha conservat el seu nom de carrer Major. Este nom, que s’utilitza per anomenar el carrer principal, és molt habitual per la nostra geografia i quasi tots el pobles tenen el seu.

El carrer Major en els anys 60 del s.XX








 


dissabte, 23 de novembre del 2024

CARRER S. JOSEP


         Els carrer S. Josep arranca de la plaça l’Omet i, amb un traçat irregular, arriba fins al mur del pati del centre escolar “Virgen de los Dolores”. Abans, fins als anys setanta del segle XX el carrer arribava a l’altura de  l’edifici que anomenem Patronat,posteriorment amb l’ampliació del poble i l’aparició de nous carrers i edificis (Casetes Noves,Cooperativa i el centre escolar)  el carrer s’allargaria.

                 El seu traçat irregular  i curvilini, amb trams que s’estrenyen i altres que s’eixamplen, és degut a que el carrer s’ha edificat  sense una planificació rectora, seguint l’antic camí que portava a les eres del poble. En este carrer cal destacar tres edificis: el que ocupa la casa amb el nº 5 que era un antic hostal i que encara conserva el seu nom:Hostalet. Lloc on trobaven allotjament  les persones amb les seues cavalleries i carruatges de mercaderies. El segon edifici que cal destacar és la casa amb el nº 8, no se exactament l’any de la seua construcció( entre els anys cinquanta i seixanta) però per les  característiques de la seua façana: línees geomètriques simples, escassa ornamentació, disseny  senzill i funcional pertany a l’estil arquitectònic racionalista. El tercer edifici seria la casa coneguda com el Patronat que va ser una donació d’una particular  a l’església per a que fora usada com a Hospital de pobres malalts i com alberg de pobres veïns i transeünts. Posteriorment seria dedicada a altres usos:com llar de joves,classes de catecisme,etc.

                El carrer consta de 15 cases en la seua banda esquerra i 9 per la banda dreta. Encara que el seu nom oficial es el de Carrer San Josep popularment sempre se l’anomenat com carrer les Eres, perquè era el camí de pujada a les eres del poble. En l’època de la segona república va  canviar la denominació a carrer de Francisco Bataller, supose que en homenatge a Francisco Bataller Garcia, valencià i secretari general d’Esquerra Republicana.

 






 

dissabte, 16 de novembre del 2024

PLAÇA DEL SOLAR



    Que és el Solar?  una plaça?  Un carrer?  Solar,segons el diccionari,  és una porció de terreny destinada a edificar-hi. Però este no seria el cas. Mes bé podríem declinar-se  per un significat derivat del sol, (sol astre). El solar és, o millor era, un lloc on la gent eixia a prendre el sol. En els mesos del cruel hivern les persones majors acudien a passar les estones d’oci en este lloc solejat, també els no tan majors en els dies festius ací és reunien per a a xerrar, fer les seus partides de calig o altres. El que hui diem socialitzar.  L’ indret era ideal per la seua situació enfocada al migjorn i al recés de la tramuntana  que ofert  la tanca protectora de les cases. Un lloc ideal en els dies solejats  de l’ hivern. També proporciona certes avantatges en els dies calorosos d’estiu quan a poqueta nit, o ja de nit, es pot gaudir de la frescor que puja del riu, de la fresca de la serena. I de la verdor de la primavera, i dels colors de la tardor. Un espai on adelitar-se de la serenitat interior, de la conversa intranscendent, de la companyia dels veïns,de l’ aldarull dels infants.

                Avui és una plaça com resa el rajolet, cuidada per els pocs veïns i deixada i traïda per les autoritats: pàrquing d’automòbils, sòl apedaçat... Carrers i places ja no són per a les persones, són per als vehicles, claveguerams, conduccions d’aigua, llum,telèfon, internet. L’home  ha renunciat a la bellesa  de l’exterior i, aliè a ella, resta a casa contemplant-la des d’una una pantalla.






 

dissabte, 9 de novembre del 2024

CARRER S. JOAQUIM

Carrer S. Xoxim amb l'ornamentació per a les festes de 1947.



Ornamentació del retaule de S.Joaquim.1947.Fotos: Josefina Agulló

    

 

                Ja ben avançat el carrer Major, i per la seua banda dreta, surt cap al Solar el carrer San Joaquim, anomenat popularment Sant Xoxim. Amb una direcció  de nord a Sud, encarat al migdia, que li permet estar ben  solejat, fins els anys huitanta del segle passat el carrer s’estretia a l’altura de les cases amb el nombres 17 i 10. Un mur de pedra que tancava els bancals reduïa el carrer a la meitat fins al Solar i la seua continuació cap a la carretera ( antic camí d’eixida del poble cap a Penàguila). Amb l’obertura les carrer Calderón de la Barca va desaparèixer el mur i es va eixamplar el carrer Sant Xoxim. Este carrer consta de  huit cases en la seua banda esquerra i nou en la dreta. Un detall anecdòtic el podem observar en la façana de la casa amb el nº 10: les restes d’un antic fanal que pertany al primer enllumenat dels carrers que és va instal·lar a principis del s. XX. El carrer sempre  ha conservat el seu nom, fent honor al patró de Benilloba, a excepció de l’època de la República en que  va rebre el nom de carrer de Mèxic.







dissabte, 2 de novembre del 2024

CARRER SALAMANCA

 

        Continuant amb la descripció de carrers de Benilloba  hui li arriba el torn al carrer Salamanca. Este, com altres, parteix del carrer Major per la seua banda dreta amb una direcció de nord  a sud i amb un descens lleuger primer i més pronunciat, al final, en la davallada cap al Solar. És un carrer amb un traçat rectilini que ens fa pensar en que obeeix a una planificació i una disposició de 7 cases en la banda esquerra i 6 a la dreta. Per la seua alineació cap al migdia és un carrer molt solejat i amb una bona vista cap a la vessant del Tossal d’Espinós que li dona un fons de verdor. Esta finestra a la natura com la culminació d’un solat a dos colors franquejat per els tests amb les plantes li donen un atractiu especial, un encant que invita a admirar. El seu nom de carrer Salamanca, grandiloqüent i pompós, li ve de José Maria de Salamanca y Mallol, marqués de Salamanca, Conde de los Llanos i Grande de Espanya. José M.  de Salamanca va nàixer a Málaga en 181, estadista, polític i home de negocis va ser un  destacat personatge  en el segle XIX, aconseguint acumular una gran fortuna. Però el que ens interessa és el fet de que va participar en el projecte de construcció del ferrocarril de Madrid a Alacant malgrat que el negoci ferroviari estava en mans de companyies angleses i franceses. El 4 de gener de 1858 arriba el primer tren a Alacant i el 9 de gener del mateix any es reuneix  l’ajuntament de Benilloba amb sessió extraordinària sota la presidència de l’Alcalde Francisco Garcia Monllor (el Tio Paco el Ros, avantpassat dels Ros actuals)  i disposa donar-li les gràcies a D. José Salamanca per el servei prestat a la província amb l’acabament de la via férrea Madrid-Alacant  i titular un carrer de Benilloba amb el nom de Salamanca. Des d’aleshores manté el seu nom.