Era la nostra Figuera. Sota ella tots passavem. Des de baix tots la contemplàvem. Canviava segons l’època de l’any. Nua en l’hivern, amb brots verds en primavera que ens transformàvem en un atapeïd fullam en l’estiu per a caviar a les tonalitats del groc i marró de la tardor. Tot un joc de colors al que ens havíem acostumat els benillobers any rere any, generació rere generació. S’havia convertit en un emblema nostre, en una senya d’identitat. Quan algú no sortia molt del poble li deien que mai perdia de vista la figuera. S. Xoxim sempre estava allí dalt amb una vigilància continua, velant per la salut de tots nosaltres. Els estornells l’acompanyaven amb un revol continu convertint les seues branques en una segura estança. Va ser tallada moltes vegades i intentat assecar-la unes altres. Es conten anècdotes: el meu iaio una vegada es va despenjar de la terrassa del campanar lligat una corda per tallar-la. Però en la primavera ella renaixia i tornava a créixer, i als anys, per setembre deixava caure les seues figues. I tot degué començar amb l’excrement d’algun pardal que fart de figues va alleujar el seu cos en el badall entre dos carreus. Miracles de la natura.Allà per l’any 88 o 89 del segle passat es va restaurar la façana de l’esglèsia i el seu campanar. Acì es va acabar la nostra figuera i la seua història. La veritat era que el seu tronc, cada vegada mes gros, anava separant els carreus i les pedres cantoneres amenaçaven de desprendre’s. Hi va haver la seua polèmica perqué ens vam veure un poc nuets, despullats d'un emblema molt nostre, d'una part del nostre poble, una part de la nostra vida.
dissabte, 18 de febrer del 2023
divendres, 10 de febrer del 2023
PLOURE AMB CONEIXEMENT
Des del dilluns hem tingut uns dies de boires i pluges. Però estes pluges semblen que ha caigut bé. Ha plogut a intervals, però de forma moderada i encara que s’han arreplegat uns quants litres, no massa, esta pluja ha segut beneficiosa per al camp ja que al ploure de forma moderada l’aigua es filtra pel terreny i no va directament al riu, regant els camps i alimentant aqüífers. Per això podem dir que ha plogut amb coneixement. Ploure amb coneixement és una frase feta que utilitzem per a referir-se a que plou moderadament i de manera continua. També podem dir que ha segut un temporal el que hem tingut estos dies per a diferenciar-lo de les tronades ( que es quan plou de forma torrencial acompanyat de llamps i trons).
dissabte, 4 de febrer del 2023
OLIVERES MIL·LENARIES
Olivera amb quatre troncs. |
L’olivera com al majoria d’arbres consta de les següents parts: arrels, tronc, branques i fulles. Però a més té una part característica seua que es la panna ( peana en castellà) que es la part que està entre el tronc i les arrels. Està panna unes vegades està colgada a terra, en altres la part superior sobreïx per damunt terra i unes altres vegades presenta forma de casquet esfèric oberta per una part i buida en l’interior originant una espècie de cova de diferent grandària. Lògicament està panna augmenta de grandària amb l’edat i de vegades d’una mateixa panna surten diversos troncs que ens anuncia la longevitat de l’arbre. Ací vos presente unes quants oliveres, totes molt velles, pròximes unes d’altres i que no sabria dir l’edat d’elles, perquè no soc un especialista en estos temes, però de segur que poden estar pròximes al miler d’anys.
Olivera amb una panna oberta per dins. |
Olivera amb cinc troncs |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)